Revistes Catalanes amb Accés Obert

Informe del 
President 
p La conversió de l'Associació en Col·legi 
rotessional es produeix en l'etapa final del 
mandat d'aquesta Junta. És un bon 
moment per fer un primer balanç de la 
ta sc 
•
1 
. a portada a terme durant aquests ·dos 
LI t•ms anys. No cal recordar la situació en 
qllè estava l'entitat quan l'actual Junta 
~'assumí la direcció. Es tractava, aleshores, 
e replantejar, de soca·rel, com es deia 
~n el manifest de la Junta de 1983, les 
Llncions de l'Associació, la seva 
composició i el seu reglament. Iniciàvem 
Llna etapa refundacional de l'entitat i ens 
~reposàvem transformar l'Associació de la 
d~emsa, que deixava de constituir un ens 
•spensador i passava a ésser una entitat 
modesta, però viable, tot aprofitant la 
VIt (' a •tat potencial que encara tenia. Els 
~?mpromisos eren la defensa de la llibertat 
1
, ~Xpre.ssi~; la reforma dels Estatuts de 
1
, ss?c•ac1o, el reforçament de la vida de 
entitat i la millora dels serveis. 
La defensa de la ll ibertat d'expressió ha 
~stat una tasca primordial, duta a terme a 
ravés de la Comissió de Defensa 
Professional que, ultra casos de tots 
coneguts, com el de Xavier Vinader, ha atès 
catorze qüestions sotmeses per socis de 
l'entitat, entre els quals esmentaríem 
especialment la plantejada recentment per 
professionals de TV3 i del Circuit Català de 
TVE. 
La reforma dels Estatuts de l'Associació 
es produí el 7 de marc de 1984 i donava 
entrada a la nostra entitat al que en 
podríem dir la professió real; se superaven 
així, les llargues negociacions "de la 
Moncloa" qúe restaren aturades quan 
l'AEDE se'n va retirar. L'Associació de 
la Premsa va desblocar aquesta qüestió 
i va plantejar, tot seguit, la reforma de la 
FAPE en aquesta direcció. Aquesta 
reforma es produí en el mes de novembre 
de 1984 i, honestament, podem dir que va 
ésser l'Associació de la Premsa de Barcelona 
qui la va reali tzar. lmpl ícitament es produí, 
així, la transició democràtica de la F AP E, 
que deixava d'ésser tancada i, per tant, 
en certa manera corporativista, per poder 
ésser oberta a la professió real. 
La reforma dels Estatuts de l'Associació 
ha fet que, des de I 'abril de 1984 fins al 
novembre de 1985, la Comissió 
d'Admissions hagi estudiat 397 expedients, 
dels quals 287 han provocat l'entrada de 
nous socis a l'entitat, 38 han estat rebutjats 
per la Junta i 72 estan pendents de 
conclusió. La creació d'un carnet de 
periodista, propi de l'Associació, va 
significar, també, un t:~as d'autoafirmació 
de l'entitat. El nombre de baixes durant 
l'esmentat període ha estat de 54. 
El reforçament de la vida de l'entitat, 
ha passat bàsicament pels temes següents: 
-Publicació d'Annals del periodisme 
català, dels quals és a punt de sortir el 
quart número, i que és el millor òrgan 
d'expressió que podia tenir l'entitat. 
- Edició de l'Anuari de la informació 
de Catalunya, que actualment és una 
eina de treball, tant per als professionals 
com per a aquelles persones i entitats que 
es relacionen amb els mitjans de comuni-
cació, i que ha tingut una acollida molt 
favorable. 
21 
~ 
w 
..J 
..J 
o 
(.) 
22 
" w ..J
_j 
o (.) 
- Reinauguració de la Biblioteca que, amb 
l'ajut de la Diputació, s'ha tornat a posar 
en servei i ha adquirit un important fons 
bibliogràfic, tot ell especialitzat en perio-
disme (més de 500 volums). 
- Aprofitament dels locals de l'entitat 
com a lloc de reunió i celebració d'actes 
(en nombre de 93 durant aquest darrer 
any) per part de les principals entitats i 
institucions barcelonines, la qual cosa, a 
més de donar a conèixer l'estatge de 
l'Associació, ha permès ingressar alguns 
diners en concepte de lloguer. Al llarg 
d'aquest temps, s'han celebrat cursets de 
reciclatge sobre temes com: 
• Premsa i justícia. 
• Les Forces de Seguretat com a fons 
d'informació. 
• El català en el llenguatge esportiu 
(amb la col· laboració de la Generalitat). 
• L'ús de la Informàtica en la premsa. 
• Tecnologies mèdiques avançades (en 
col-laboració amb una entitat privada). 
N'hi ha previstos, a més, uns altres sobre: 
• La Comunitat Econòmica Europea 
(en col·laboració amb el Patronat 
Pro Europa), i 
• Informàtica (amb la col·laboració del 
Centre Divulgador de la Informàtica de la 
General i tat) . 
A través dels Fulls Informatius s'ha 
donat a conèixer, en tot moment, 
l'activitat de la Junta i també informacions 
externes com ara beques, premis periodís-
tics i notícies rellevants del món del 
periodisme. 
Durant l'any que ara acaba, hem 
celebrat el 75è. aniversari de l'entitat. 
Voldria recordar que s'ha fet, entre altres 
actes, l'Exposició sobre els 75 anys de 
periodisme català; és potser, la mostra 
més completa que s'hagi recopilat quant 
a aquest tema, i fou possible gràcies a la 
col·laboració de la Generalitat. El catàleg 
de l'Exposició, titulat, com recordareu, 
"EL 75", va permetre reunir un conjunt de 
plomes que difícilment es trobarien en una 
altra publicació, reproduint, a lhora, una 
mostra dels principals testimonis de la 
història recent del nostre periodisme. 
L'èx it , cal valorar-lo pel ressò que tingué i 
que va ésser, segons fonts del departament 
de Cultura de la Generalitat, l'exposició 
més visitada de totes les que han tingut lloC 
al Palau Moja. 
Al llarg d'aquest any, i també amb 
motiu del 75è. an iversari, vàrem iniciar 
les activitats del "Club de Premsa" de 
l'Associació, pel qual han passat els I í ders 
de les principals forces polítiques com: 
Miquel Roca, Gerardo lglesias, Manuel 
Fraga i d'altres personalitats, com són el 
president de la Generalitat, l'alcalde de 
Barcelona, Manuel Marín, Joan Antoni 
Samaranch, el ministre Fèlix Pons. Per al 
proper 5 de desembre està compromès 
el conseller de Cultura, Joan Rigol. Puc 
anunciar-vos que ahir mateix m'arribà una 
carta del secretari del president del 
govern, en la qual em confirmava que 
properament t indríem, amb nosaltres, 
Felipe Gonzalez. 
Per al dissabte vinent, com tots sabeu, 
tenim prevista una jornada de treball sota 
el títol "Deu anys de periodisme i 
llibertat", que serà un balanç de 
l'exercici de la nostra professió durant 
aquest temps i una reflexió sobre les 
principals qüestions que tenim plantejades, 
com a professionals, de cara al futur. 
Estem treballant, també, en el 
millorament dels serveis mèdics de l'entitat. 
La junta participa en les negociacions que 
estan tenint lloc a Madrid amb 
l'" INSALUD" i ha obert, així mateix, una 
via de diàleg amb l'" Institut Català de la 
Salut". L'acabament ·d'aquestes ges-
tions, que preveiem ja pròxim, i un possible 
millorament de les fonts d'ingressos de 
l'entitat a curt termini, mitjançant 
l'augment de la nostra activitat quant a 
quioscs de venda de diar is i revistes, 
permetran una autèntica millora d'aquest 
servei. 
Restaria incomplet aquest balanç si no 
ens referíem a la tasca que hem estat duent 
a terme, des de fa justament un any, per tal 
que el Parlament espanyol arribi a aprovar 
una Llei Orgànica que desenvolupi l'Article 
20.1 de la Constitució, pel que fa al Secret 
6ofessional i la Clàusula de Consciència. 
P lla~ ara fa un any sopàrem amb el resld li ~nt del govern a la Moncloa, 
SOI·i!c'¡t' 11 .. de , arem aquesta e1 1 ell, alhora, ens 
D rnana que en presentéssim un esborrany. 
j llrant els darrers mesos se n'han presentat 
ea tres esborranys i la Junta ha mantingut 
i ntrevistes amb els diferents ministres 
qrl'lPiicats en el tema. Avui podem anunciar 
i ~~e l'avantprojecte de llei és ja elaborat 
e Portaveu del govern, Javier Solana, fa 
e
scassament quatre dies ens confirmava que 
t'ltra · 
1• na al Parlament abans que acabés 
P
actuai legislatura. Margarita Rivière us 
arlarà d' . a • una manera mes detallada, sobre 
qllesta qüestió. 
e La marxa econòmica de l'e
ntitat s'ha 
aract . 
,, entzat, durant aquests dos anys, per 
"na ge ·. q st1o encaminada a obtenir recursos 
,/e Permetessin no solament mantenir 
e IVa l'Associació, sinó també potenciar-la 
P 11 les seves activitats de caràcter 
e rofessional i ciutadà. No és el moment, 
a~c~ra, de passar comptes de l'any, ja que 
P )(?correspon a una Assemblea ordinària, 
ero s1' q · · rn . ue puc avançar-vos que, s1 el patn· 
1• On¡ social, establert en auditoria de 
a entitat el 31 de desembre de 1983; i un cop 
,:~?ada la dolorosa etapa del tancament de 
Pe Hoja del Lunes", era d'11.873.000.-
s ssetes, el 31 de desembre de 1984, també 
P:gons a~ditoria, era d'11.451.000,-
19ssetes 1 preveiem cloure l'exercici 
a :,s amb una xifra molt semblant. És 
9 
lr, que tot el que s'ha fet no ha 
cravat el nostre patrimoni, ans al 
q Oflt~ari, l'ha millorat, si més no, 
llalitativament i més àdhuc del que 
ret¡ . ' • 
e ecte1xen les xifres comptables. Això ha 
d~tat Possible gràcies a la política 
de~llst~ritat, a l'obtenció de rendiments 
n'liS PISO~ que hem llogat i de les 
q~·lores mtrodu ïdes en la gestió dels 
r 10SCs. Durant aquests dos anys s'ha 
e
egularitzat, en definitiva, la situació 
co ' . 
g nom1ca de l'entitat, després de la reu e .. la .. r!s1 que provocà el tancament de 
ta Hola del Lunes". Sens dubte, això 
l' ~Poc no hauria estat possible sense 
aJut, que des d'aquí vull novament agrair, 
de la Generalitat, de l'Ajuntament i de la 
Diputació, així com d'algunes empreses 
privades que han patrocinat, també, els 
actes del nostre 75è. aniversari. 
Tot això reflecteix la vida d'una entitat 
modesta, però viva i econòmicament sana. 
Tenim motius per pensar que en un futur 
pròxim el Col ·legi Professional generarà, 
per ell mateix, nous recursos econòmics que 
el faran menys depenent de l'exterior i 
permetran donar millors serveis als socis. 
He deixat per al final tota referència al 
Col ·legi Professional perquè, des de la 
Junta, creiem que el Col·legi és precisament 
la conseqüència, la maduració, de tot el 
que s'ha fet i la possibilitat de potenciar 
aquest treball de cara al futur. El Col·legi és 
el marc jurídic que pertoca a l'activitat 
d'aquesta Casa i a l'eixamplament del nostre 
àmbit i les nostres possibilitats. No és 
estrany, per tant, que hagi suscitat algunes 
reticències simptomàtiques per part dels 
mateixos que, en defensa de la llibertat 
d'expressió, feren tot el possible perquè 
s'acabessin les "Hojas del Lunes". 
Fa un any i mig, la Junta, acompanyada 
pels representants de Tarragona, Lleida i 
Girona, demanà al president de la Genera· 
litat que es pogués crear aquest Col·legi 
a partir de la Llei de Col·legis Professionals 
aprovada pel Parlament de Catalunya 
l'any 1982. El bon acolliment dispensat 
pel· president Pujol es traduí en una 
relació continuada amb la conselleria 
de Justícia que, sota la direcció d'Agustí 
Bassols, a qui novament vull agrair en 
nom de Ja Junta, Ja sensibilitat demostrada 
envers nosaltres, perquè va promoure 
la llei. L'esborrany havia estat redactat per 
aquesta Junta amb la col·laboració de 
l'advocat Francesc Casares, a qui també 
vull agrair l'especial interès amb què ha 
viscut tot el procés al nostre costat. 
En la tramitació parlamentària presen· 
taren esmenes Convergència i Unió i 
Coalició Democràtica. Aquestes esmenes 
foren retirades després de llargues i 
repetides converses de la Junta amb els 
representants d'aquests grups 
parlamentaris. A·ix í, la llei podia ésser 
23 
" w ..J 
..,:, 
o 
o 
24 
(!) 
w 
...J 
...:.. 
o (.) 
aprovada per unanimitat. No m'estenc 
més en aquest punt, perquè voldria que el 
meu company, J osep Maria Huertas, que 
directament ha viscut més que ningú el 
procés, en faci una referència més àmplia. 
S'obre una etapa definitiva de l'associa-
cionisme professional dels periodistes de 
Catalunya quan l'Associació compleix 
setanta-cinc anys de la seva història. Ens 
correspon la responsabilitat de crear una 
entitat forta, independent i representativa, 
l'actuació de la qual serà especialment 
seguida des de tot l'Estat espanyol pel 
fet d 'ésser el primer Col -legi que es 
constitueix . 
Vull interpretar aquesta Assemblea i la 
presència de socis, molt més nombrosa que 
en anteriors ocasions, com un reflex de 
l'empenta amb què comencem aquest 
procés i de la unitat de la nostra professió 
que surt a flor de pell quan, des d'ara, se la 
pretén qüestionar. 
Voldria simplement acabar encoratjant-
vos a participar activament en la tasca que 
ara comença. 


Informe del President

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert