Las haciendas autonómica y local en la STC 31/2010

Abstract

La distribució de les competències financeres –i, amb ella, del repartiment dels recursos que genera l’Estat en el seu conjunt– constitueix la qüestió més mal resolta per la Constitució en la configuració de l’Estat autonòmic. Atesa la manca de regles constitucionals específiques sobre aquest tema, la normativa infraconstitucional té un amplíssim marge de maniobra en la configuració del sistema de finançament. Si a això s’hi afegeix la dificultat inherent a una matèria que exigeix el tractament de conceptes procedents d’altres disciplines, així com l’exigència d’harmonitzar la convivència de l’estatuent i el legislador orgànic ex article 157.3 CE en la seva regulació, podrà valorar-se en els termes justos la complexitat de la tasca que ha realitzat el Tribunal Constitucional en abordar el control de la constitucionalitat del títol VI de l’Estatut català.The distribution of financial powers within Spain’s federal structure remains an unresolved constitutional question, as is the distribution of financial resources. The lack of specific constitutional rules on this matter allows infraconstitutional regulations a wide margin for manoeuvre in the formulation of a federal financial system, often borrowing concepts from other legal disciplines. The combination of both factors makes the constitutional control over of this legislation difficult. Constitutional control also faces the added difficulty of having to integrate the role of Statutes of Autonomy and of the Organic Act passed by Central Parliament ex Article 157.3 of the Spanish Constitution (LOFCA). All of the above speaks of the complexity of the task the Spanish Constitutional Court faced when examining the constitutionality of Section VI of the Statute of Autonomy of Catalonia.La distribución de las competencias financieras –y, con ella, el reparto de los recursos que genera el Estado en su conjunto- constituye la cuestión peor resuelta por la Constitución en la configuración del Estado Autonómico. Dada la carencia de específicas reglas constitucionales al respecto, la normativa infraconstitucional cuenta con un amplísimo margen de maniobra en la configuración del sistema de financiación. Si a esto se añade la dificultad inherente a una materia que exige el tratamiento de conceptos procedentes de otras disciplinas, así como la exigencia de armonizar la convivencia del estatuyente y el legislador orgánico ex art. 157.3 CE en su regulación, podrá valorarse en sus justos términos la complejidad de la tarea que ha realizado el Tribunal Constitucional al abordar el control de constitucionalidad del Título VI del Estatuto catalán