Gumí i Cardona, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

·C IN G L ES
DE COLLSACABRA
DIU QUE PASSAVEN PER AQUÍ
El temp s modifica moltes coses. Fa can-
viar activ itats que foren vitals en algun es
èpoques pretèrites i dilueixen la memòria de
certs fets llevant-los la importància que an-
tigament tingueren.
.El nostre país ha manting ut una potència
ramadera de qual itat indiscu tible. No més
ca l pen sar en les coma rques on la cria de
bestiar és una ac tiv itat primordial, tot fent
reflexió de l' existència d'un present esplen-
dorós fru it d'un passat no menys nodrit.
Un a de les activitats qu e gairebé s ' ha
ex ting it a les nostres terres és la transhu-
mància formada per aquell tragí de grans
ram at s (maj orità ria me nt de bens) que
periòdicament anave n itinerant d'una a al-
tra pastura, seguint les característiques esta-
cionals (pastures d'hivern o d 'estiu) o diri-
gint-se a certs indrets per altres motius, com
punts de venda o fires. Marcant el seu pas
per diferents terrenys , feren que Catalunya
estigués, es tà encara, farcid a d 'u na xarxa
de camins ramaders o carrera des que for-
men un entramat molt nodrit; a redós del
qual una notable acti vitat hum ana s' hi anà
concentrant.
La carrerada és una servitud de pas que
és acceptada jurídicament. El codi civil ac-
ce pta el s dr et s adquirits i per la pràctica
consue tudinà ria continua encara vigent la
seva organitzac ió. No hi fa res que l' ús ac-
tual estigui restringit o sigui inexistent pel
ca nvi de costums; les carre ra des es tan
adormides però no han desaparegut.
En èp oca me die val, e l pas re iterat de
bestiar pels mateixos indrets facilità la for-
maci ó de nuclis de pobl aci ó o de termi nà
l'aparició de petites indústries per a l' aprofi-
tament de la carn, la llana o la pell. També
alguna fira o mercat cristalitzà en llocs on es
reuni en els ramat s. Sen se considerar, però,
aques ts fets de gran imp ort ància, pen sem ,
només, en el constant desplaçament de bes-
tiar, que es feia sense pressa, pausadament,
genera nt la necessitat de dispo sa r de llocs
apropi ats per descansar, menj ar, beure o
dormir.
Tots els itineraris estaven fo rnits de ls
serveis apropiats per a cada etapa del camí.
Aquí un hos ta l, allà un clos per tancar el
bestiar, ençà un abeurador i en tota la ruta
la seguretat de trob ar pastura, perqu è els
animals s' alimentessin en el seu recorregut.
Antic ll oc de
parada a l'indret
delpla de can Xicot
a la sortida de l
poble de Tavertet,
amb el ramat
actual de cal Baró
Foto: Jordi Gum!
19
-CINGLES
DE COLLSACABRA
Concentrem-n os en aques ts fets vitals i
remetem-nos a la memòria que encara res-
ta en algun lloc del Collsacab ra. Concreta-
ment a Tavertet exis teix una carrerada que
travessa el poble. Si el tarannà modern l'ha
dissimulada, la realitat autòctona no l'ha pas
oblidat. El pas dels ramats era prou impor- .
tant, perquè exis tissin dos punts de parada:
un es localitz a a l' indret on hi ha el Jufré i
l' altre es troba a la part oposada del poble,
al final del pla del can Xicot.
En aques ts espais els ramats descansa-
ven, els pastors feien beguda i junts es pre-
paraven per devallar els cingl es camí de
Sant Romà de Sau. Descobrim, doncs, que
una de les rutes de nord a sud del país coin-
cidia amb Tavertet, seg uida durant any s,
consolidant un camí, consolidant un dret de
pas i parada que encara es mani festa vigent.
La raó ances tral que l'empara manté un pri-
vilegi viu que la modernitat de l' era del mo-
tor no ha pogut trencar.
Amables lectors, fem atenció: a Tavertet
segueix existint la carre rada de pas de ramat
amb dues parades de repòs. Així ho assegu-
ren els pastors del poble, i consegüentment
cal respectar-ne l' existència i conservar-ne
la memòria.
Jordi Gumí
CURIOSITATS BONES PER EXPLICAR
El roure de
l'Amorriador
Foto:AmaBortonet
20
Els meu s avantpass ats explicaven dos
fets ben cur iosos i empipadors ocorreguts
als verals de Tavertet a primer ies d'aquest
segle. Contaven que uns carboners estaven
tallant els roures del bosc de la Casanova
de l Sun yer de Baix per fer-ne carbó; n 'hi
havia un de molt gros a la bella vora de la
riera, inclinat damunt d'aquesta, el qual , per
estaIviar-se feina d' estellar-lo el varen ha-
ver de lligar amb cordes per les branques i
buscar ajuda per tal d' estirar-lo perquè en
tallar-lo no caigués a la riera, sinó dalt del
pla, ja que d' aquesta manera podien fer anar
els troncs a tomb arelles cap a la carbonera
i empilar-los sense haver-los d' estellar, cosa
que haur ien hagut de fer si els hagués cai-
gut a la riera, per després pujar-los damunt
les espatlles, feina, tota ella, molt carregosa.
Però quina sorpresa i desencís! Quan la
pila va ser cuita, en collir el carbó es van
trobar amb un pilot de cagaferro entre el
carbó , cosa que indic ava que dintre la soca
del roure hi havia un tresor amagat; si ha-
gués caigut a la rier a i l'haguéssin hagut
d' estellar, haurien trobat el tresor i fet millor
jornal. La sort mai no sabem on està amaga-
da.
Un altre fet semblant va oc ór rer pe r
aquelles èpoques . Do s bordegassos que
guardaven bestiar al sot de Balà, a voltes
s 'entretenien a ficar-se dintre la soca d 'un
roure molt vell que hi havia i que com molts
d'aquests roures vells tenia el tronc ben bo-
rinat, ja que es ficaven per un forat que te-
nia ran de terra i sortien pel forcat ; mes, un
bon dia van tenir la mala pensada de calar-
hi foc i el roure, que ja no tenia brancada i
era prou sec, aviat es va cremar, també amb
la sorpresa que , com el de la Casan ova, en
van sortir les restes cremades d'un altre tre-
sor, amb prou neguit per a aquell s vailets.
Jordi Sanglas


Diu que passaven per aquí

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert