Ponència/Visita 1: El poblat ibèric d'Ullastret. Una fortalesa de l'antiguitat.
Conferència 2: La fortificació moderna, tot un "paisatge" estratègic.
Visita guiada 3: El castell de Bellaguarda

Bosch, Xavier

de la Fuente, Pablo

Rubió Coromina, Jordi Esteve

Vivo, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 18
ActesIII SEMINARI LLIGAMS: 
PAISATGES I FORTIFICACIONS
Jordi Esteve Rubió Coromina (Becari FI-B de la Universitat de Girona)
Cartell del seminari Paisatges i fortifi cacions           Disseny: P.J. Casellas
Aquest 2010 el seminari permanent de Lligams ha obert les portes a l’estudi de les fortifi cacions a Catalunya i a la seva 
integració dins del paisatge. Però també, i de manera molt im-
portant, a l’ús que tenen avui uns elements patrimonials que han 
perdut la seva funció original. Els historiadors ens han il•lustrat 
amb el funcionament 
i l’ús militar de les fortaleses des de l’època antiga i fi ns a la 
moderna i contemporània. Els arqueòlegs ens han apropat, amb 
visites sobre el terreny, el coneixement directe de les fortifi ca-
cions, les muralles, les torres de guaita caminant per una evolu-
ció continua dels instruments bèl•lics a cavall de la història que 
feia i fa evolucionar encara avui els sistemes de defensa.
Aquesta herència que ens han deixat les diferents civilitza-
cions, forma part, avui, d’un patrimoni que sovint es troba en 
risc. Un patrimoni en desús que en alguns casos s’ha vist engolit 
per una massa de construccions modernes que l’han desnatura-
litzat. Per això, el seminari ha volgut donar veu als tècnics de 
patrimoni. Ben poc sentit tindria abordar les fortifi cacions des de 
tots els períodes històrics sense preocupar-nos després de la seva 
conservació i patrimonialització avui.
En aquest sentit, Josep Burch i Gemma Domenech ens van 
oferir una conferència on s’exposaven els destins de molts ele-
ments defensius de la província de Girona que han experimen-
tat notables alteracions al llarg dels anys. Són signifi catius, per 
exemple, els canvis soferts per la torre Valentina de Sant Antoni 
de Calonge, literalment engolida per un complex residencial dels 
anys cinquanta que va substituir un projecte de l’arquitecte barce-
loní possiblement més integrador amb el territori. Molt a la vora, 
a Calonge, el castell medieval ha experimentat una important 
transformació que li 
ha fet perdre tota interpretació o visualització de les seves di-
mensions per esdevenir un espai d’activitats lúdiques per al tu-
risme de costa.
Ben diferent és el cas de les muralles de Girona, a les quals 
ens hem apropat de la mà de Josep Maria Nolla. Allí, les darre-
res intervencions han tendit a consolidar i donar les dimensions 
originals a l’element i l’espai. Les parts més malmeses s’han 
reconstituït cercant una clara distinció entre l’estructura original 
i la moderna permetent-ne al mateix temps la seva visita. No 
s’ha pogut evitar, emperò, una imaginació excessiva en les res-
tauracions anteriors que inventaren murs i alçades ben allunyats 
de la realitat històrica.
Pablo de la Fuente, historiador especialista en la història mi-
litar de l’època moderna, ha aprofundit en el coneixement de 
la fortalesa de Bellaguarda i la seva evolució dins del curs dels 
esdeveniments que marca el Tractat dels Pirineus (1659). I, per 
agradable sorpresa dels participats a la visita guiada organitzada 
per Lligams a la fortalesa del Pertús com a tancament de les 
activitats del seminari, poguérem gaudir de nou del coneixe-
ment i les explicacions sobre el terreny d’aquest historiador.
                
19
           
LLIGAMS 8—ACTES
PONENCIA-VISITA 1: El poblat ibèric 
d’Ullastret. Una fortalesa de l’antiguitat. 
(Visita guiada: Gabriel de Prado. Tècnic ar-
queòleg/Text: Jordi Vivo. Professor associat de la 
UdG)
Enguany el seminari de Lligams tingué un impor-tant vessant pràctic on l’aula es disposà a l’aire 
lliure per poder gaudir d’una explicació sobre el te-
rreny que respon bé al títol de la proposta de treball: 
Paisatges i fortifi cacions. Així han estat les interven-
cions de Josep Maria Nolla a Girona i Gabriel de 
Prado al Puig de Sant Andreu d’Ullastret. En aques-
ta breu descripció volem donar les línies principals 
que van estructurar la visita a les muralles del poblat 
ibèric d’Ullastret.
Ullastret és un gran poblat ibèric del Baix Empordà 
situat en un turó que s’eleva 30 metres per damunt 
de totes les terres que l’envolten. Presenta un desni-
vell suau pel vessant de l’interior, a l’oest, mentre que 
a llevant i migjorn el pendent és molt més abrupte. 
Disposava d’una posició estratègica que afavoria la 
defensa del poblat. Amb la seva situació terra endins, 
es trobava a redós de la primera línia de mar i de les 
incursions que poguessin venir per aquesta via, però 
alhora estava relativament proper a la costa per tal de 
facilitar els intercanvis comercials. En aquest context, 
el poblat es va proveir d’una muralla perimetral que 
envoltava tot el jaciment encerclant el puig de Sant 
Andreu, gairebé ocupat en la seva totalitat pel poblat 
ibèric almenys des del segle IV aC. Es tracta de la for-
tifi cació més gran de Catalunya i, també, la més ben 
conservada. Iniciada a la segona meitat del s. VI aC, 
va patir una gran ampliació durant la primera meitat 
del segle IV aC i va deixar d’utilitzar-se en el context 
de l’abandonament del poblat, en el trànsit del segle 
III al II aC, coincidint amb l’arribada i els primers 
moments de presència romana en aquestes terres.
Un dels aspectes que més caracteritza la muralla 
ibèrica d’Ullastret és el seu conjunt de torres. Sepa-
rades entre elles amb una distància regular de entre 
28 i 29 metres, presenten una estructura troncocònica 
i es localitzen totes al vessant oest, on la suavitat del 
pendent comportava que fos el costat més vulnera-
ble. Arranjaments posteriors, transformaren la plan-
ta d’una de les torres, que passà de circular a ser de 
planta poligonal. Trobem, però, també una torre de 
planta circular amb funcions de vigilància i control 
del territori a la part alta del puig, que fou reaprofi -
tada pel castell que s’hi bastí en època carolíngia. La 
pedra utilitzada per a la construcció de la muralla es 
troba ben a prop, en dues pedreres localitzades al nord 
i al sud del turó, quedant la primera integrada dins del 
recinte emmurallat amb l’ampliació del segle IV aC.
Segons Gabriel de Prado, la solidesa de les muralles 
havia de ser, a més d’un element defensiu evident, un 
factor dissuasori per a possibles atacants i devia tenir 
també un marcat caràcter simbòlic que remarcava el 
poder i la força de la comunitat que l’havia construït, 
de la mateixa manera que moltes altres muralles del 
món mediterrani antic.
Detall de les muralles d’Ullastret
Foto: R. Expósito
Petita fortifi cació carolíngia i església de St. Andreu
Foto: R. Expósito
 20
 
LLIGAMS 8—ACTES
Atès el títol del seminari, el propòsit de la conferèn-cia era entrar en la relació entre fortifi cació i te-
rritori. Al cap i a la fi , el paisatge és una percepció del 
territori. El llarg debat per a la implantació del que fou 
la Reial Plaça de Guerra de Sant Ferran de Figueres és 
una qüestió paradigmàtica per tal d’il•lustrar el tema.
Si Perpinyà, capital del Rosselló, havia estat la plaça 
forta més important de Catalunya fi ns a la Guerra 
dels Segadors, la nova frontera delimitada pel Trac-
tat dels Pirineus (1659) comportà que el virrei Mor-
tara pensés en Figueres, la ciutat més important de 
l’Empordà, com a nova plaça forta principal fronterera.
Tota una sèrie de qüestions van fer entendre que 
la fortifi cació de la vila de Figueres no era, militar-
ment, una bona solució. Fins i tot la fortifi cació més 
que una defensa podia arribar a transformar-se en 
un anell constrictor. Atesa la importància de la ciu-
tat com a centre productor i distribuïdor d’oli, la 
implantació d’una zona polèmica al voltant supo-
saria la tala de les oliveres, tot un contrasentit entre 
l’imperatiu militar i la realitat social i econòmica. 
Per aquest motiu sorgiren tota una sèrie d’alternatives 
de fer fortifi cacions ex novo a la muntanya de Capu-
txins (primera alternativa i, alhora, emplaçament fi nal 
de Sant Ferran), al pas de les Moles a la vora del riu 
Muga o al Corral del Comte, paratge encaixat entre 
CONFERÈNCIA 2: La fortifi cació moderna, tot un 
“paisatge” estratègic. Els orígens geoestratègics de 
la Reial Plaça de Guerra de Sant Ferran de Figue-
res.
(Pablo de la Fuente. Doctor en Història Moder-
na)
el riu Llobregat d’Empordà i el Camí Ral. La gran 
despesa de començar una fortifi cació del no-res, va 
fer que s’estudiés la fortifi cació de petits nuclis a prop 
del Camí Ral com Cabanes o Vilabertran. També dins 
d’aquesta línia, es proposà la conversió de Peralada 
en plaça forta, però dins d’un discurs estratègic dife-
rent. S’abandonava la idea d’una defensa a cavall de 
la principal via de penetració, i es plantejava un canvi 
del panorama estratègic a partir de la presa de la forta-
lesa francesa de Bellaguarda, clau de les collades del 
Pertús i Panissars, passos principals de l’Albera. Amb 
Bellagarda en mans espanyoles, el nucli de resistència 
principal podia ser Peralada, molt més propera al port 
de Roses, per tant, de més fàcil socors,  i que tancava 
la via secundària de penetració pel coll de Banyuls. 
Però de fet, aquesta alternativa fou efímera. Conque-
rida per les tropes espanyoles el 1674, fou perduda la 
campanya següent.
 
Totes aquestes idees quedaren en paper mullat du-
rant el segle XVII, en plena decadència de l’imperi 
espanyol. L’entronització dels Borbons i els dos Pac-
tes de Família amb el seus parents francesos retarda-
ren la solució. No fou fi ns a mitjan segle XVIII que 
la fortalesa de Sant Ferran, dissenyada per l’enginyer 
Zermeño, donà consistència defensiva a la frontera. 
Emplaçada a la muntanya de Caputxins, tal com un 
segle enrere havia defensat el general Juan del Cas-
tillo, la fortalesa fou dissenyada per ser un ambiciós 
mitjà de resposta estratègica. Molt sofi sticada tècni-
cament, aquest disseny respon en part a  la idea que la 
fortifi cació pogués ser defensada per milicians, tropes 
indígenes amb perfi ls militars baixos. Igualment, des-
taca la gran quantitat de tropes muntades que la forta-
lesa pot aquarterar i que són garantia per tal d’evitar 
una maniobra de desbordament d’aquest nucli de re-
sistència.
Pati d’armes del castell de Sant Ferran de Figueres
Foto: P.J.Casellas
Defenses Sant Ferran
Foto: P.J.Casellas
                
21
                                                                                                                                                 
LLIGAMS 8—ACTES
VISITA GUIADA 3: El castell de Bellaguarda.
(Visita guiada: Pablo de la Fuente. Doctor en His-
tòria moderna/Text: Xavier Bosch. Llicenciat en 
Història)
El 25 de setembre d’enguany Lligams ha fet una visita guiada al castell fronterer de Bellaguarda. 
Aquesta fortalesa d’època moderna s’alça sobre les 
restes d’un castell medieval que servia per protegir 
els territoris del regne de Mallorca de la Corona ca-
talanoaragonesa. En l’època moderna fou un dels ele-
ments defensius clau del regne de França per tal de 
protegir la nova frontera dibuixada arran del Tractat 
dels Pirineus (1659), en la qual el rei de França adqui-
reix els comtats del Rosselló, el Confl ent i part de la 
Cerdanya. La fortalesa fou construïda pels enginyers 
militars Saint Hilaire i el marquès de Vauvan entre 
el 1670 i el 1688. El castell podia tenir una dotació 
de 1.200 soldats i unes cavallerisses per a 150 ca-
valls, però en temps de pau hi mantenia una guarnició 
d’entre 500 i 600 homes. La seva situació geogràfi ca 
li permetia cobrir el coll de Panissars (antiga via ro-
mana i medieval) i el coll del Pertús. Aquesta última 
via de comunicació serà la que rebrà més atencions. 
Es tracta del pas principal per travessar els Pirineus i 
els enginyers hi dedicaran un tractament especial ja 
que estava molt més ben coberta per les bateries del 
castell. La situació estratègica de la fortalesa, al cap-
damunt d’un cim granític, li impedia disposar de fonts 
naturals. Per fer-hi front, es varen construir un con-
junt de cisternes per tal d’emmagatzemar l’aigua de la 
pluja i així garantir la disponibilitat d’aigua durant els 
setges. Amb tot, les cisternes es van demostrar insufi -
Socis de Lligams durant la visita a Bellaguarda
Foto: X. Bsoch
cients i es va construir un pou de 63 metres al bastió de 
Saint André.  El punt feble de Bellaguarda és la con-
centració dels elements defensius i d’habitatge en no-
més 14 hectàrees, cosa que provoca que les condicions 
higièniques siguin molt minses durant el setges. Per 
aquest motiu, la fortalesa es va perdre uns quants cops 
per culpa de les malalties que patiren els defensors. 
La visita es féu d’una forma magistral pel guiatge 
i explicacions de l’historiador Pablo de la Fuente, 
membre de l’associació Fortaleses Catalanes. Es va 
visitar el conjunt arqueològic conegut com els Tro-
feus de Pompeu, un fortí exterior de la fortalesa, les 
galeries antimines dels terraplens (amb la fauna típica 
del lloc, sorprenentment abundant!), algunes estances 
de l’interior de la fortalesa com el forn, encara en ús 
pels habitants del Pertús, i una de les cisternes que 
s’han conservat i recentment s’ha fet visitable. En 
l’estança d’accés a la cisterna s’han conservat força 
bé pintades i escrits dels antics soldats de la fortalesa 
que ens permeten refl exionar que, darrere de xifres 
fredes tan característiques de la Història com la del 
nombre de soldats que albergava la fortalesa, hi ha la 
vida d’unes persones.
Muralles del castell de Bellaguarda
Foto: R. Expósito


III Seminari Lligams: Paisatges i fortificacions

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert