Introducció al monogràfic sobre «Lexicografia» coordinat per M. Teresa Cabré

Cabré, M. Teresa

Caplletra Revista Internacional de Filologia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

INTRODUCCIÓ 
La lexicografia és avui dia una matèria plenament renovada. Ho diuen els lingüistes, 
ho diuen els editors de diccionaris, ho diuen fins i tot els lexicògrafs tradicionals. Fer 
un diccionari significa avui dia reaprendre les regles d'un joc antic, i això tant des 
del punt de vista dels supòsits con del de les tecnologies. 
La vella polèmica sobre una sèrie d'activitats derivades de l'aplicació lingüísti-
ca, de si es tracta de teories o de pràctiques, de si són una disciplina o un art, de si 
requereixen un estudi de base o, simplement, una pràctica continuada, sembla finalment 
força superada. I s'ha superat per la via de considerar que aquestes matèries que, com 
la lexicografia, tenen (com qualsevol altra matèria, diria jo) un vessant de base teòrica 
i unes possibilitats aplicades, són matèries interdisciplinàries, amb una base teòrica 
inevitable (els seus fonaments lingüístics i psicològics), amb un marc disciplinari esta-
blert (la intersecció de les ciències del llenguatge i d'altres disciplines o vessants de 
disciplines) i amb unes aplicacions destinades a resoldre necessitats de tipus expressiu 
o comunicatiu, monolingues o plurilingües, en situacions naturals de comunicació (la 
comunicació humana) o artificials (la comunicació persona-máquina o màquina-mà-
quina). 
No hi ha dubte que la lexicografia serveix inevitablement a totes aquestes neces-
sitats, perquè la construcció d'un diccionari no té cap mena de valor en ella mateixa 
si no és concebuda en relació a una necessitat comunicativa. La recopilació de mots, 
formants o frases fetes d'una llengua, a més de donar a l'especialista una idea de com 
funciona aquesta llengua en el seu vessant lèxic, pot reflectir també una manera d'enten-
dre el món, o una manera de simular com els parlants tenen els coneixements lèxics 
emmagatzemats a la ment, serveixen també per fixar unes determinades formes lèxiques 
de referència o per delimitar els vocabulari que un programa informàtic és capaç de 
manipular, entendre i generar. Vet aquí la multifuncionalitat dels diccionaris, i vet 
aquí la multicaracterització de les paraules. 
9 
Però en la renovació de la lexicografía (o millor dit, en la seva reconceptualització) 
hi han pesat també, al costat de l'evolució del pensament lingüístic, l'aparició de les 
tecnologies de la comunicació i la informació. Fer avui dia un diccionari requereix 
una racionalització tecnològica que permeti obtenir molts més resultats que no s'obte-
nien abans d'un fitxer de paperetes, per ben concebudes i sistemàtiques que fossin. 
La possibilitat d'extreure dels textos les paraules més usuals, la possibilitat de defi-
nir-les a partir dels seus usos (i no inspirant-se en altres diccionaris), la possibilitat 
d'il·lustrar el seu funcionament amb exemples reals, de delimitar la seva categorització 
a partir de materials fiables, de controlar les remissions, de verificar que totes les unitats 
que s'usen en un diccionari són alhora entrades d'aquest diccionari; en suma i enca-
ra més enllà, la possibilitat que d'uns materials ben constituïts, ben organitzats, ben 
il·lustrats, se'n puguin extreure molts diccionaris diferents, dóna a l'activitat lexico-
gràfica una volada impressionant. 
La llengua catalana participa sense cap mena de dubte d'aquesta evolució. Fins i 
tot diria que és als primers llocs en uns determinats aspectes. El volum que aquí presen-
tem pretén donar una visió de conjunt de la lexicografia catalana avui, sense perdre 
de vista el marc general en què s'insereix. 
Amb aquest propòsit hem dividit aquesta obra en tres parts. La primera part pre-
senta algunes qüestions generals sobre els diccionaris, la seva teoria (T. Badia), les 
relacions que s'estableixen entre els diccionaris i la varietat funcional del llenguatge 
(LI. Payrató), entre els diccionaris i els valors culturals (D. Comas i J. Pujadas), en-
tre els diccionaris i l'aprenentatge (M. P. Battaner), entre els diccionaris i la intel·ligèn-
cia artificial (R. Cerdà). Aquesta primera part es tanca amb una reflexió d'E. Pascual 
sobre la professió mateixa, feta des d'una llarga experiència de lexicògraf. 
La segona part és una recopilació de treballs sobre la lexicografia catalana, que 
s'inicia amb una panoràmica general (ML T. Cabré), amb una presentació de conjunt 
de la lexicografia balear (J. Corbera), valenciana (J. Colomina) i algueresa (J. Corbera); 
i amb una síntesi de l'estat actual de la lexicografía bilingüe (J. Bruguera), i de la termi-
nologia, entesa com a lexicografia especialitzada (C. Duarte). S'inclou a continuació 
la presentació de dos projectes d'importància rellevant per a la llengua catalana: el 
Nou Diccionari Normatiu de la Llengua Catalana i el Corpus Textual del Català Con-
temporani, ambdós projectes de l'Institut d'Estudis Catalans. Per cloure aquest apartat, 
10 
es presenten articles sobre aspectes específics dels diccionaris, centrats en preocu-
pacions i problemes reals: la connexió dels diccionaris i la normativa (J. Solà), la relació 
dels diccionaris amb la correcció (M. Lorente i C. Tebé), i alguns problemes a l'entorn 
de la definició lexicogràfica (V. Alsina, LI. Sol i J. Soler). 
La darrera part d'aquest monogràfic inclou tres entrevistes amb especialistes de 
primera línia sobre aspectes diferents de la lexicografia: la professió (A. Rey), la forma-
ció (D. Corbin i P. Corbin) i la necessitat de disposar de corpus per a l'elaboració de 
diccionaris (J. Sinclair). 
En conjunt aquest volum dóna una idea general de la lexicografia que esperem 
que serà útil com a informació i com a reflexió en general, i que serà estimulant per 
tal com mostra que la lexicografia catalana desperta un interès important i té avui dia 
un grau de vitalitat envejable. Aquest ha estat el nostre propòsit des de l'inici de la 
concepció d'aquest volum de la revista Caplletra* 
M. TERESA CABRÉ CASTELLVÍ 
Barcelona, gener de 1994 
* Vull agrair de cor a Rosa Estopa l'ajut que m'ha prestat en la confecció d'aquest volum. Sense 
la seva valuosa participació, aquest monogràfic hauria trigat molt més temps a aparèixer. 
11 


Introducció

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert