Se presentan los resultados de los trabajos efectuados en una
necrópolis tumular de incineración inédita del Grupo del Segre-Cinca,
cuya datación puede situarse a inicios del primer milenio a.n.e.L’article présente les résultats des fouilles developées sur une
necropole inédite du Groupe Culturel du Segre-Cinca. Il s’agit des
tumulus à incinération, datés vers le début du dernier millenaire
av. n. è

Colet, Anna

Lafuente, Ángel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

167
Anna Colet
Ángel Lafuente
i GIP 
Avenç sobre una nova necròpolis 
tumular d’incineració del Grup del 
Segre-Cinca: la Vall de la Clamor 
(Soses, el Segrià) 
Circumstàncies de la troballa
La descoberta d’aquesta nova necròpolis al Baix 
Segre es deu a un veí d’Alcarràs, que en va notifi car 
l’existència als Serveis Territorials del Departament de 
Cultura de la Generalitat de Catalunya. La intervenció 
arqueològica que s’hi ha dut a terme s’ha realitzat 
en el marc de les excavacions preventives; entre els 
dies 13 i 27 d’octubre de 2003, a través d’un acord 
entre el Servei d’Arqueologia de Lleida i el Grup d’In-
vestigacions Prehistòriques (GIP) de la Universitat de 
Lleida, amb la col·laboració, pel que fa a intervenció 
sobre terreny i realització de la topografi a, de Josep 
Lluís Ribes (IEI). L’actuació arqueològica que s’hi va 
desenvolupar fou per avaluar la possible existència 
d’una necròpolis tumular, així com el seu estat de 
conservació. Es van poder descobrir i excavar tres 
estructures funeràries, dues de les quals estaven ex-
poliades; a més, es va identifi car el que podria haver 
estar un altre túmul, però aquest estava remogut.
Situació
El jaciment de la necròpolis de la Vall de la Clamor 
se situa en una petita elevació a la riba dreta del riu 
Segre, dins el terme municipal de Soses, a la comarca 
del Segrià; jaciment molt proper a la carretera que va 
de Soses a Seròs (LP-7041), aproximadament al km 6 
d’aquesta, les seves coordenades UTM són X:288.59/ 
Y:4598.35, m. s.n.m.: 127,2; full 1:5000 I.C.C. 387-8-8 
(248-120), vol. maig 1991 (fi g. 1).
Se presentan los resultados de los trabajos efectuados en una 
necrópolis tumular de incineración inédita del Grupo del Segre-Cinca, 
cuya datación puede situarse a inicios del primer milenio a.n.e.
Palabras clave: Necrópolis de incineración, Grupo del Segre-
Cinca, túmulos.
5 5
L’article présente les résultats des fouilles developées sur une 
necropole inédite du Groupe Culturel du Segre-Cinca. Il s’agit des 
tumulus à incinération, datés vers le début du dernier millenaire 
av. n. è.
Mots clé: Necropolis d’incinération, Groupe du Segre-Cinca, 
tumulus.
Pàgs. 167-178
168
Context geogràfi c: 
la vall de la Clamor
La Vall de la Clamor, on es troba la necròpolis, 
se situa entre Catalunya i Aragó, és una vall per-
pendicular i subsidiària del riu Segre, ubicada a la 
riba dreta d’aquest. Geològicament es tracta d’una 
formació terciària, margues i argiles amb pedra cal-
cària intercalada; aquesta pedra calcària és el substrat 
natural de dos dels tres túmuls que s’han excavat ja 
que el tercer no va ser excavat en la seva totalitat. 
La seva superfície es fragmenta a causa dels agents 
metereològics, per aquesta raó la base dels túmuls 
són graves. L’elevació on se situa la necròpolis és 
un petit tossal que, actualment, arran de treballs 
d’extracció de graves, està dividit en dos, el del N 
és on s’ubica la necròpolis, mentre que el del S ha 
estat rebaixat. 
Túmul 1
Construcció funerària que no s’excavà en la seva 
totalitat a causa de la seva bona conservació i del 
seu valor didàctic, es va excavar la part de la cista 
per evitar possibles expolis en cas que l’urna encara 
es conservés in situ.
Situat a la zona N del tossal on s’emplaça la 
necròpolis, es tracta d’un túmul de 2’20 m eix 
W-E i de les mateixes dimensions pel que fa al 
seu eix N-S en el seu anell exterior; la planta és 
gairebé circular; aquest anell exterior (ue 1001) 
ve determinat per grans blocs de pedra calcària, 
l’enllosat interior (ue 1003) es construeix concèn-
tricament a partir de la cista, ocupant tot l’espai 
interior entre l’anell exterior i la cista, amb pedres 
més petites que les que formen l’anell exterior 
i del mateix tipus. En aquest enllosat interior i 
més properes a la cista, trobem pedres sorrenques 
de color vermell, encara que en poca quantitat, 
però que són presents en les tres estructures que 
s’han pogut determinar. La cista  (ue 1004) és 
central respecte el diàmetre del túmul, es delimita 
per blocs de calcària de mida més gran que els 
que conformen l’enllosat interior; de forma qua-
si circular, el seu diàmetre oscil·laria sobre els 
22 cm, eix W-E i els 26 cm N-S, la seva profun-
ditat és de 27 cm.
Ocupant la zona central del túmul, vorejant la 
cista i sota les pedres de l’enllosat del túmul, apa-
reix un estrat de terra molt fosca, gairebé de color 
negre, cremada (ue 1005), aproximadament amb una 
potència de 6 cm; aquest estrat fou dipositat al tú-
mul un cop la cista fou construïda. L’interior de la 
cista estava reblert amb un estrat remogut fruit de 
l’excavació furtiva (ue 1007), l’urna que contenia el 
túmul havia estat expoliada, però encara vàrem poder 
observar el vestigi de la base, de 10 cm de diàmetre 
i base plana (fi g. 2, fi g. 3).
Fig. 1: Mapa de situació de la necròpolis.
169
Fig. 2: T-1 en procés d’excavació.
Túmul 2
Estructura que com l’anterior se situa al N del 
tossal, al N del túmul 1. Aquest túmul a diferència 
del túmul 1, es troba en un estat de conservació molt 
dolent, donant la sensació que fou remogut, ja que hi 
falta part de l’anell exterior i l’enllosat interior també 
està molt malmès. El diàmetre d’aquesta estructura 
podria estar al voltant d’1,5 m, comptant que les 
pedres que s’han conservat formessin part de l’anell 
extern de l’estructura.
Com l’estructura descrita amb anterioritat, l’anell 
extern (ue 2001) està format per pedres de tipus 
calcari, que són naturals de la zona, i també com 
l’anterior, trobem pedres sorrenques de color vermell 
properes a la cista. La cista (ue 2004), en aquest cas, 
és excèntrica, se situa a l’E de l’eix N-S del túmul, 
està delimitada per lloses verticals i segurament era 
de planta poligonal, potser pentagonal, però a causa 
de la seva mala conservació, no ho podem afi rmar 
amb rotunditat. Tal i com succeeix amb el túmul 1, 
també fou expoliat i també vàrem poder observar la 
imprompta de la base de l’urna, amb un diàmetre 
de 12 cm i de base plana.
En aquesta estructura, encara que malmesa tam-
bé es va poder documentar l’estrat de terra negra i 
cremada (ue 2003) al voltant de la cista que ja do-
cumentàvem al túmul 1, en aquest cas la potència és 
d’aproximadament 10 cm (fi g. 3, fi g. 4, fi g. 5).
Túmul 3
Estructura que es troba al centre de la plataforma, 
al S de les estructures anteriors, el seu estat de conser-
vació no és bo, ja que les pedres que conformarien el 
seu enllosat interior es trobaven mogudes, com també 
la llosa de mida gran (ue 3004) que podem suposar 
que formaria part de la senyalització del túmul.
Pel que fa a les dimensions de l’estructura, l’anell 
exterior d’aquesta, eix W-E, amida 170 cm, mentre que 
les dimensions del túmul eix N-S són uns 154 cm. 
Per tant, ens trobem davant d’una estructura circular 
lleugerament aplanada pel costat S.
L’anell exterior del túmul està delimitat per lloses 
verticals clavades (ue 3001), l’enllosat interior (ue 
3002) està format per pedra local, exceptuant les 
ja anomenades pedres sorrenques vermelles, que 
en aquesta estructura també es fan presents. Es va 
procedir a l’excavació de l’enllosat interior, fet que 
va deixar al descobert el loculi (ue 3005), de planta 
circular amb un diàmetre de 15 cm i una profunditat 
de 19 cm, excavat a les graves naturals i que contenia 
una urna funerària (ue 3007) de mida petita amb la 
seva tapadora corresponent, feta amb pedra local, el 
seu diàmetre és el mateix que el de l’urna, a més 
presenta un retoc que coincideix amb una osca o 
entallament a la vora del vas ceràmic, considerat un 
element cultual o “forat de l’ànima”, que en el nostre 
cas s’orientava vers el N; aquest element, possiblement 
170
Fig. 3: Planta de T-1 i T-2.
171
Fig. 4: T-2 en procés d’excavació.
Fig. 5: Detall d’estrat cendrós de T-2.
172
Fig  6: T-3, inici d’excavació.
Fig. 7: Planta de T-3.
173
cultual és gairebé omnipresent en totes les necròpolis 
de camps d’urnes de la zona de Lleida.
El rebliment del loculi (ue 3006) és un estrat de 
color groguenc, que a primera vista, semblava estèril 
de material arqueològic; a diferència de les dues estruc-
tures descrites amb anterioritat, aquesta no té l’estrat 
negre de terra cremada (fi g. 6, fi g. 7, fi g. 8).
Altres estructures
L’ampliació del quadre S del tossal vingué determi-
nada per l’aparició d’un conjunt de pedres, sobretot 
còdols i alguna pedra sorrenca que va fer pensar en 
la possibilitat d’una altra estructura funerària, possi-
bilitat que va guanyar força en el moment en què va 
aparèixer molt proper al tall de la cata pel costat N, 
el vestigi de la base d’una altra urna, també de base 
plana i amb un diàmetre de 20 cm (fi g. 9).
Contextualització històrica
Tal i com ja hem avançat, durant la intervenció 
arqueològica només es va poder recuperar una urna, 
la que contenia el túmul T-3; gràcies a aquesta, podem 
situar l’estructura, que no la necròpolis, entre els segles 
IX-VIII aC, cronologia que situaria la necròpolis a cavall 
entre el Grup del Segre-Cinca (GSC) III i IV, és a dir, 
bronze fi nal IIIB i la primera edat del ferro.
El GSC-III (950-775 cal. a.n.e.) es caracteritza, 
en l’aspecte funerari, per la generalització del ritual 
incinerador i el desenvolupament de les necròpolis 
de túmuls circulars, amb les seves variants de fossa 
o cista, i puntualment les necròpolis on les urnes 
es dipositen en fosses simples, en ocasions en cis-
ta. Aquesta variant és la menys habitual pel que fa 
a la plana occidental de Catalunya, ja que només 
comptem amb dos exemples: la Pedrera (Vallfogona 
de Balaguer-Térmens, la Noguera), i d’un moment 
cronològic més avançat, la Femosa, on la majoria 
d’urnes són a torn.
Pel que fa al model de poblament, es detecta una 
disminució del nombre de poblats, es colonitzen noves 
terres en les conques dels rius secundaris i possi-
blement es produeix una concentració de població, 
que provocarà l’aparició de poblats de dimensions 
més grans que els que es coneixen pel GSC-II i una 
estructura urbana diferent, que es caracteritza per 
l’absència de murs perimetrals que funcionessin com 
una mena de muralla. L’urbanisme s’organitza en 
illes de cases exemptes, seguint uns patrons regulars 
Fig. 8: Urna de T-3.
174
Fig. 9: Planta de la necròpolis, situació de les estructures.
en la construcció de les cases, també s’observa una 
diferenciació funcional dels espais; aquestes caracte-
rístiques s’extrapolen a partir de l’excavació en exten-
sió del poblat de la Colomina 2 (Os de Balaguer, la 
Noguera), que és l’únic excavat en extensió d’aquesta 
cronologia. 
El GCS-III refl ecteix una societat amb tendències 
a esdevenir cada cop més complexa, però és una 
complexitat incipient, ja que les necròpolis i els 
hàbitats refl ecteixen una homogeneïtat que es per-
drà en l’etapa posterior (GSC-IV 800/775 a.n.e.-550 
a.n.e.), moment en què apareix la fortalesa de Vilars 
(Arbeca, les Garrigues) o tombes de guerrer amb el 
seu cavall inclòs, com és el cas de la necròpolis de 
la Pedrera (Vallfogona de Balaguer-Térmens, la No-
guera), elements que ens parlen d’una progressiva 
estratifi cació social, que segurament constitueix un 
estadi intermedi en el procés de l’aparició de l’Estat 
i les societats complexes.
Conclusions
La necròpolis de la vall de la Clamor s’ha d’incloure 
en el món de les necròpolis tumulars de la vall del 
Segre. L’excavació de les tres estructures detectades 
durant la campanya que s’hi ha dut a terme no per-
met aportar noves dades al conjunt de les necròpolis 
conegudes a la vall del Segre, ja que no aporta cap 
novetat formal respecte la resta de necròpolis. La pos-
sibilitat d’excavar en extensió la totalitat del tossalet 
on s’ubica, en el cas que existeixin més estructures, 
permetrà extreure conclusions, que moltes vegades 
175
les mancances del registre en excavacions antigues 
o bé l’activitat dels furtius no han permès.
Tot i la limitació de les poques estructures excavades 
veiem una diacronia entre les diferents estructures 
excavades proporcionada pels diferents materials 
arqueològics que ens han proporcionat: el túmul 1 
es pot datar entre la segona meitat del segle VII aC i 
mitjan segle VI aC a través del material de bronze, la 
mateixa cronologia que es proposa també pel túmul 
2 (vegeu annex); la cronologia que es proposa pel 
túmul 3 és del segle IX-VIII aC, determinada per l’urna 
que contenia; tot sembla indicar que ens trobem da-
vant una necròpolis amb almenys dos segles de vida; 
segurament posteriors excavacions ens permetran fer 
una fasifi cació de la seva ocupació. 
Anna Colet
Ángel Lafuente
Grup d’Investigació Prehistòrica
Departament d’Història
Universitat de Lleida
Despatx 0.22
Pl. Víctor Siurana, 1
25003 Lleida
Tel. (+34) 973 702 028
arqueologia@historia.udl.es
176
Anàlisi tipològica 
dels bronzes
Raimon Graells i Fabregat
Els bronzes de la necròpolis de la Vall de la Clamor 
(Seròs, el Segrià), corresponen als túmuls 1 i 2.
El túmul 1 inclou dins del seu aixovar un bon 
nombre de fragments de braçalet, al costat dels quals 
es documenten gran quantitat de llàgrimes de bronze 
fos i fragments de braçalets soldats per una exposi-
ció a altes temperatures. Els braçalets són de secció 
rectangular (2 fragments) i de secció quadrangular (8 
fragments). A més de tots aquests fragments, també 
es va recuperar un fragment de peça indeterminada 
en bronze, la qual presenta en la seva part fi nal un 
apèndix de boleta, i en la part superior una tija de 
secció quadrangular. Les difi cultats per a trobar paral-
lels no exclou que s’hagi de considerar aquesta peça 
dins de la tradició del bronze de la segona meitat del 
s. VII aC (RAFEL 1991, 130). Cal recordar, però, que 
la presència de peces amb apèndixs esferoïdals o de 
“boleta”, es documenten fi ns a mitjan segle VI aC. 
El túmul 2 presenta un complex aixovar metàl·lic, 
que permet adscriure’l cronològicament. El conjunt 
es divideix entre els fragments de braçalets i una 
espiral. 
Espiral: tipològicament, es defi neix per la seva 
funcionalitat com a element d’ornamentació del cabell 
i s’ha de reconèixer aquesta peça com una “Fermat-
recce”,1 fi xant-se en el pentinat mitjançant la pressió 
que exerceixen les voltes de l’espiral en estrényer-se al 
voltant del cabell. Els paral·lels per aquesta peça, els 
trobem de forma escassa i limitada (pendents encara 
d’un estudi detallat de la major part dels materials de 
les necròpolis lleidatanes i especialment dels materials 
de la necròpoli de Roques de Sant Formatge; juntament 
amb la publicació imminent de la part mancant de 
la necròpolis d’Agullana i de Can Piteu-Can Roqueta). 
En trobem en la necròpoli del Coll del Moro (Sector 
Teuler), T.24 (2 exemplars – T.24.2 i T.24.3, segons 
RAFEL 1991, 61 i 65); necròpoli del Molar T.52, 61, 
65, 91, 119, 141, 147, 154 i 165 (VILASECA 1943); ne-
cròpoli de la Colomina, T.14 i T.16; necròpoli de Can 
Roqueta CR-95; necròpoli d’Almenara a Agramunt, 
T.7 (MALUQUER 1973) i necròpoli de Roques de Sant 
Formatge F.89 (PITA i DÍEZ-CORONEL 1968).
La cronologia dels paral·lels se situa en la segona 
meitat del s. VII pels exemplars de la T.61 i T.65 del 
Molar els qual s’associen a dues fíbules de doble 
ressort (VILASECA, 1943; RAFEL 1991, 65), les arrecades 
de la Colomina (FERRÁNDEZ et al. 1991; RAFEL 1997) 
també es daten en el s. VII, en canvi, els exemplars de 
la T.24 del Coll del Moro, els quals s’associen també 
 1. També identifi cades d’aquesta manera per B. Dedet (2001, 
284-285), qui en va localitzar en sis sepultures d’inhumació (4 
d’elles femenines i únicament una de masculina, ja que per la 
darrera no es va poder determinar el sexe), majoritàriament en 
proximitat al crani. La datació per aquests paral·lels es situa 
entre el trànsit del Bronze Final IIIb i la primera edat del ferro 
i la mateixa primera edat del ferro.
a una fíbula de doble ressort del tipus fíbula-placa i 
a un fragment d’anella de ferro, que permeten datar 
el conjunt a mitjan s. VI aC (RAFEL 1991, 65). 
D’aquesta manera hem de proposar per la peça 
del túmul 2 de la necròpoli de la Vall de la Clamor, 
una datació compresa entre fi nals de s. VII i primera 
meitat del s. VI aC. 
També d’aquest túmul provenen diversos fragments 
de bronze, els quals es divideixen entre fragments de 
braçalet de secció quadrada (7 fragments) i rectangular 
(5 fragments); i llàgrimes de bronze (3 exemplars i 
múltiples fragments alterats per l’acció del foc). Les 
seccions representades corresponen als dos tipus amb 
cronologies més àmplies de la necròpolis del Coll 
del Moro de Gandesa, i abasten un període comprès 
entre mitjan s. VIII a fi nals de s. VI aC (RAFEL 1991, 
118-127). 
Les llàgrimes de bronze fos permeten proposar 
que la celebració del ritual funerari passaria per la 
cremació del difunt amb algunes de les seves peces 
de vestuari i d’ornament personal.
Bibliografi a
CASTRO, 1994 
P. V. Castro: La sociedad de los CU en el NE de la 
Península Ibérica. La necrópolis de El Calvari (Molar, 
Tarragona). BAR Internacional series, 592. Oxford.
CUADRADO 1961
E. Cuadrado: “Broches de cinturón de placa romboidal 
en la edad del hierro peninsular”. Zephyrus, XII, 
208-220, 1961.
DEDET 2001
B. Dedet: Tombes et pràtiques funéraires prothistoriques 
des Grands Causses du Gévaudan, DAF, 84, Éditions 
de la maison des sciences de l’homme, París.
MALUQUER 1973
J. Maluquer: “La necrópolis de Almenara en Agramunt 
(Lérida)”, Pyrenae, 9, 185-193.
MALUQUER 1984
J. Maluquer: La necrópolis paleoibérica de “Mas de 
Mussols”, Tortosa (Tarragona), P.I.P., VIII, Universitat 
de Barcelona, Barcelona, 1984.
PARZINGER i SANZ 1986
H. Parzinger i R. Sanz: “Zum Ostmediterranen ursprung 
einer Gürtelhakenform der iberischen Halbinsel”. 
Madrider Mitteilungen, 27, 169-194, 1986.
PITA i DÍEZ-CORONEL 1968
R. Pita i L. Díez-Coronel: La necrópolis de “Roques 
de San Formatge” en Seros (Lérida), EAE, 59.
PONS 1977
E. Pons: “Sivelles de cinturó de taló rectangular i placa 
poligonal trobades al N.E. de Catalunya”. Cypsela, 2, 
91-120, 1977.
177
RAFEL 1991
N. Rafel: La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa. 
Els materials, Publicacions de la Diputació de 
Tarragona, 1991.
RAFEL 1997
N. Rafel: “Colgantes de bronze paleoibéricos en el 
NE de la Península Ibérica. Algunas refl exiones sobre 
las relaciones mediterráneas”. Pyrenae, 28, 99-117, 
1997.
RUÍZ-ZAPATERO 1984
G. Ruíz-Zapatero: “El comercio protocolonial y los 
orígenes de la iberización: dos casos de estudio el 
Bajo Aragón y la Catalunya interior”, Kalathos, 34, 
51-70, 1984.
RUÍZ-ZAPATERO 1985
G. Ruíz-Zapatero: Los campos de urnas del nordeste de 
la Península Ibérica. Tesis Doctorales de la Universidad 
Complutense de Madrid, I-II, Madrid, 1985.
VILASECA 1943
S. Vilaseca: El poblado y necrópolis protohistóricos de 
Molà (Tarragona), AAH, 1, Madrid.


Avenç sobre una nova necròpolis, tumular d'incineració del Grup del Segre-Cinca: la Vall de la Clamor (Soses, el Segrià)

https://repositori.udl.cat/bitstream/10459.1/65291/1/013324.pdf

Avenç sobre una nova necròpolis, tumular d'incineració del Grup del Segre-Cinca: la Vall de la Clamor (Soses, el Segrià)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert