LA REALITAT DE L’ESTAT AUTONÒMIC REFLECTIDA EN LES SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL 130/2013 I 135/2013, RELATIVES A LA LLEI GENERAL DE SUBVENCIONS
L’article analitza les sentències del Tribunal Constitucional 130/2013, de 4 de juny, i 135/2013, de 6 de juny, relatives a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, amb la finalitat de posar en relleu fins a quin punt aquelles sentències reflecteixen alguns dels aspectes nuclears del funcionament de l’Estat de les autonomies, com ara la irrellevància dels estatuts d’autonomia, les duplicitats i la concurrència competencial, el factor econòmic com a fonament de les més variades decisions i polítiques estatals, la delimitació de les competències estatals a partir de criteris aliens al repartiment competencial –com és l’interès general o les finalitats constitucionals a què han de tendir les polítiques públiques–, i, en darrer lloc, l’adaptabilitat de la doctrina constitucional a les actuacions de l’Estat. Arran de l’anàlisi d’aquests punts, l’article arriba a la conclusió que l’Estat autonòmic, en la seva formulació actual, està esgotat per a qualsevol comunitat territorial que cerqui en el règim de descentralització política una resposta que satisfaci plenament els seus desitjos d’autogovern.This article analyses two different judgements of the Spanish Constitutional Court (judgments 130/2013 and 135/2013 on the Act 38/2003 on public subsidies) with the objective to highlight how they reflect some of the key aspects of the functioning of the State of autonomies: such as the irrelevance of the Statutes of autonomy, as the duplication and concurrence of powers, as the use of economic factors as pillars of myriad Central Government policies and decisions, as the attribution of powers to Central Government according to criteria that have nothing to do with the constitutional distribution of powers, and as the adaptability of the constitutional case-law to Central Government actions. The article concludes that the State of autonomies, in its current form, cannot provide any answer at all to self-government expectations coming from any territorial community.El artículo analiza las sentencias del Tribunal Constitucional 130/2013, de 4 de junio, y 135/2013, de 6 de junio, relativas a la Ley 38/2003, de 17 de noviembre, General de Subvenciones, con el fin de poner de relieve hasta qué punto aquellas sentencias reflejan algunos de los aspectos nucleares del funcionamiento del Estado de las autonomías, como la irrelevancia de los estatutos de autonomía, las duplicidades y la concurrencia competencial, el factor económico como fundamento de las más variadas decisiones y políticas estatales, la delimitación de las competencias estatales a partir de criterios ajenos al reparto competencial –como es el interés general o los fines constitucionales a que deben tender las políticas públicas–, y, en último lugar, la adaptabilidad de la doctrina constitucional a las actuaciones del Estado. A raíz del análisis de estos puntos, el artículo llega a la conclusión de que el Estado autonómico, en su formulación actual, está agotado para cualquier comunidad territorial que busque en el régimen de descentralización política una respuesta que satisfaga plenamente sus deseos de autogobierno
