Casals Andreu, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Juny 2005kesse, núm.38 Juny 2005 kesse, núm.3814 15 DOSSIER
Introducció
A partir de la dècada de 1990, a les univer-
sitats catalanes es va produir un increment 
important de participació en programes 
d’intercanvi europeus (sobretot en el progra-
ma Sòcrates-Erasmus). Per donar resposta a 
les necessitats lingüístiques que plantejaven 
els diferents programes de mobilitat, les uni-
versitats, i concretament els serveis lingüís-
tics, van desenvolupar programes d’acollida 
lingüística per als estudiants d’intercanvi. 
La descripció dels inicis de les actuacions 
d’acollida lingüística dutes a terme per la 
Universitat de Barcelona, la podeu trobar en 
l’article «L’acollida d’estudiants d’intercanvi 
a la UB».¹ També podeu obtenir més infor-
mació sobre les estratègies, fases i tipologies 
d’actuació dels programes d’acolliment lin-
güístic de les diferents universitats catalanes 
en un article de Llengua i Ús.²
El 1998 es va iniciar l’anomenat procés 
de Bolonya, que té com a objectiu principal 
la creació de l’espai europeu d’educació su-
perior (EEES). Amb aquest nou espai es vol 
afavorir la mobilitat dels estudiants europeus 
per convertir-los en futurs professionals fà-
cilment adaptables a diferents mercats la-
borals. Per aconseguir aquest objectiu, a més 
d’intentar augmentar el nombre d’estudiants 
europeus que realitzin part dels estudis a 
l’estranger, també caldrà avançar en la ho-
mologació i en el reconeixement recíproc de 
les titulacions universitàries que ofereixen 
les diferents institucions europees d’ense-
nyament superior.
Les universitats, com a institucions que 
generen i difonen coneixements, són un dels 
exponents principals de la nova societat de la 
informació. La mundialització en general i, 
particularment, de les activitats universitàri-
es comportarà la necessitat de coneixement 
d’altres llengües. Per tant, una de les respon-
sabilitats de les universitats en el nou EEES 
serà la promoció del multilingüisme i el su-
port a la poliglotització dels membres dels 
diferents col·lectius universitaris. 
En l’àmbit universitari, hi ha diferents 
activitats que comporten comunicacions 
multilingües: la docència en tercers cicles, 
la participació en fòrums d’intercanvi cien-
tífic (congressos, jornades, etc.), la recerca 
amb projecció exterior, la futura introducció 
d’assignatures impartides en altres llengües 
en els plans d’estudis dels ensenyaments,³ 
etc. Però, sens dubte, en el nou espai univer-
sitari europeu, l’àmbit en què la pràctica del 
multilingüisme es farà més visible seran les 
situacions comunicatives que es generaran 
amb la universalització de la mobilitat uni-
versitària.
En aquest nou context de mobilitat inter-
nacional generalitzada, a partir d’ara, caldrà 
pensar més en estudiants estrangers que fan 
una part o la totalitat dels seus estudis a les 
nostres universitats que no pas en estudi-
ants participants en programes d’intercanvi. 
Aques ta nova concepció de la mobilitat uni-
versitària fa que els programes d’acollida lin-
güística hagin d’ampliar els objectius. D’una 
banda, han de continuar sent l’eina principal 
per poder fer compatible l’estada de l’alum-
nat nouvingut a les nostres universitats amb 
el fet que el català és la llengua més utilit-
zada en la docència que s’hi imparteix. S’ha 
demostrat que aquests programes són l’ins-
trument més important que tenen les univer-
sitats per adaptar o integrar els estudiants de 
fora de l’àrea de parla catalana a la nostra 
realitat sociolingüística i per garantir que 
la presència d’aquests estudiants no suposi 
cap impediment per augmentar o mantenir 
l’oferta de classes en català.
D’altra banda, però, el nou marc resultant 
del procés de convergència en l’ensenyament 
superior europeu implicarà nous reptes per 
als programes d’acollida lingüística i suposa 
la necessitat de començar a repensar-los. Cal 
L’ACOLLIDA LINGÜÍSTICA 
A LA UNIVERSITAT 
DE BARCELON A
David Casals Andreu
Juny 2005kesse, núm.38 Juny 2005 kesse, núm.38DOSSIER 16 17
aprofitar a partir d’ara l’existència d’aquests 
programes per fer que les universitats, a més 
d’integrar els estudiants nouvinguts a la nos-
tra realitat sociolingüística, es converteixin 
en un dels màxims exponents en la consci-
enciació dels universitaris (també dels que 
vénen d’altres països) sobre els avantatges 
que representa l’aprenentatge d’idiomes i la 
diversitat lingüística. 
Nous escenaris per a l’acollida lingüís-
tica
Entre les estratègies possibles per adaptar 
els programes d’acollida lingüística actuals a 
les demandes que planteja el nou espai euro-
peu d’educació superior, podem destacar les 
següents:
Actuacions d’informació
1. S’hauria d’aconseguir que la informació 
sobre l’ús del català que difonen les universi-
tats de l’àrea de parla catalana sigui clara i 
gens ambigua. Sembla que, després de més 
de deu anys d’experiència en acollida lin-
güística, s’ha constatat que una de les claus 
més importants per a l’èxit d’aquestes actu-
acions és l’existència d’una bona política in-
formativa sobre la realitat sociolingüística de 
Catalunya. La informació que es facilita als 
estudiants d’altres universitats hauria de ser, 
en la mesura que sigui possible, exhaustiva, 
constant i consensuada entre les diferents 
universitats catalanes.
2. S’hauria d’intentar oferir la informació 
que sigui més útil per als interessos dels es-
tudiants nouvinguts. Cal tenir en compte que 
un dels reptes, encara no assolits, de l’aco-
llida lingüística és poder facilitar a aquests 
estudiants la llengua en què s’imparteix 
cadascun dels grups classe.⁴   Amb aquesta 
informació prèvia a l’inici del curs, aquests 
estudiants podrien elegir, en la mesura que 
sigui possible, la llengua de la docència. 
També es podria informar sobre les assig-
natures que s’imparteixen en anglès o altres 
llengües.⁵ D’altra banda, una bona campanya 
de difusió dels recursos i serveis lingüístics 
creats ad hoc per als estudiants de fora de 
l’àrea de parla catalana sembla que reper-
cuteix de manera significativa en l’interès 
que puguin tenir posteriorment els membres 
d’aquest col·lectiu en aquests productes.
3. S’haurien de diversificar els canals 
d’informació. En aquest sentit, és molt im-
portant el paper que poden tenir els respon-
sables de programes d’intercanvi de cada fa-
cultat, els professors tutors, els responsables 
de les oficines de relacions internacionals, 
etc., a l’hora de facilitar la informació especí-
fica que necessita cada estudiant d’intercanvi 
concret; així com la importància de les actu-
acions informatives que es duguin a terme a 
les diferents universitats d’origen.6
4. S’haurien de fer campanyes d’in for-
mació destinades explícitament al profes-
sorat i a l’alumnat autòcton⁷ sobre les actu-
acions d’acollida lingüística que es duen a 
terme, per tal que els membres d’aquests col-
lectius mantinguin el català en els seus usos 
lingüístics i, d’aquesta manera, de retruc, ofe-
reixin als estudiants nouvinguts la possibili-
tat real d’utilitzar la llengua catalana.
Actuacions de formació
1. S’haurien de consolidar i d’ampliar 
les possibilitats d’aprenentatge de la llengua 
catalana a les universitats d’origen, especial-
ment amb la subvenció de càtedres de català, 
lectorats, casals catalans, etc.
2. S’hauria d’aprofitar ràpidament la pro-
bable oficialitat futura del català a la Unió 
Europea per desenvolupar, en el marc del 
programa Lingua, recursos per a l’aprenen-
tatge del català a distància. El camí obert per 
l’Interc@t⁸ pot ser molt interessant per guiar 
noves iniciatives en aquest sentit. L’oficialitat 
del català a Europa també hauria de possibi-
litar que aquesta llengua pogués formar part 
dels cursos de preparació lingüística previs a 
l’inici de les classes (Erasmus Intensive Lan-
guage Courses)9 previstos en el programa 
Sòcrates.
3. Una altra línia amb moltes possibilitats 
en la formació lingüística és la dels cursos 
basats en la intercomprensió (EuroCom, Eu-
rom4, etc). S’hauria de potenciar l’aplicació 
d’aquest nou enfocament en l’aprenentatge 
de llengües perquè anima els estudiants a 
prendre consciència de les similituds entre 
les llengües d’una mateixa família lingüística 
i, a més, és la base per al desenvolupament 
d’un multilingüisme receptiu entre els uni-
versitaris europeus. En definitiva, es tracta 
d’afavorir la creació d’un entorn favorable 
a les llengües entre els estudiants, objectiu 
que es proposa per al conjunt de la societat 
europea el Pla per promoure l’aprenentatge 
de llengües i la diversitat lingüística¹⁰ de la 
Comissió Europea.
4. S’haurien de fomentar i generalitzar els 
programes d’intercanvi lingüístic. Els inter-
canvis de conversa han demostrat sobrada-
ment la seva eficàcia en l’acollida lingüística 
dels estudiants nouvinguts. Però, en el marc 
del procés de Bolonya, aquests programes 
adquireixen una nova dimensió molt impor-
tant. Poden ser un instrument immillorable 
per aconseguir la poliglotització efectiva 
de l’alumnat autòcton, prioritàriament la 
dels nostres alumnes que vulguin estudiar 
a l’estranger. Seria imperdonable desaprofi-
tar el capital que representen els estudiants 
estrangers (un dels pocs casos de ciutadans 
Juny 2005kesse, núm.38 Juny 2005 kesse, núm.3816 17 DOSSIER
europeus joves que resideixen temporalment 
en el nostre territori) per millorar la com-
petència lingüística dels estudiants catalans 
en altres llengües oficials (o no) de la Unió 
Europea.
Conclusió
La gran importància que ha adquirit en els 
darrers anys l’acollida lingüística, o el con-
junt d’actuacions de planificació lingüística 
que comporta la mobilitat universitària, 
demostra que aquesta tasca dels serveis 
lingüístics universitaris és una de les línies 
d’actuació més importants en les polítiques 
lingüístiques universitàries actuals. Tampoc 
cal oblidar el paper capdavanter que també 
tenen les universitats en la promoció de les 
llengües dites regionals o minoritàries i en el 
manteniment de la seva vitalitat.
Per acabar, segons el nostre punt de vista, 
les actuacions de les universitats catalanes 
per promoure els valors del multilingüisme 
i la diversitat lingüística no haurien de tenir 
com a únic destinatari la comunitat universi-
tària, també haurien d’arribar al conjunt de 
la ciutadania per fer front a un dels reptes ac-
tuals més important que té la nostra societat: 
la integració dels nous immigrants. 
David Casals Andreu
Serveis Lingüístics 
(Servei de Llengua Catalana)
Universitat de Barcelona
Notes
  1. Casals, D.: «L’acollida d’estudiants d’intercanvi a la 
UB», Les universitats davant els reptes del multilin-
güisme. Actes de la XI Trobada de Serveis Lingüístics 
Universitaris, 2000, a <http://www.ub.edu/slc/socio/
valencia.doc>
  2. Casals, D.: «L’acolliment lingüístic dels participants en 
programes d’intercanvi universitaris», Llengua i Ús. 
Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 24, 2002, 
a <http://www.ub.edu/slc/socio/acolliment.html>.
  3. Vegeu <http://www.ub.edu/slc/socio/lliureelecciolleng
uaestrangera.pdf>.
  4. Vegeu <http://www.ub.edu/slc/socio/curs0203/uni.htm>.
  5. Vegeu  <http://www.ub.edu/slc/socio/lliureelecciollen
guaestrangera.pdf>.
  6. Vegeu  <http://www.ub.edu/slc/socio/curs0405.htm>.
  7. Vegeu  <http://www.ub.edu/slc/socio/acollida2.html>.
  8. Vegeu  <http://www.intercat.gencat.es>.
  9. Vegeu <http://europa.eu.int/comm/education/program-
mes/socrates/erasmus/eilc/index_en.html>.
10.  Vegeu <http://europa.eu.int/comm/education/doc/official/ 
keydoc/actlang/act_lang_es.pdf>.


L'acollida lingüística a la Universitat de Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert