Font i Romagosa, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

·C IN G L ES
DE COL.L.5ACABRA
LA RIERA DE RUPIT
Riera de Rupit
Fato: Antoni Trujo/s
i Rosell .
22
El paisatge rupitenc , amb la corresponent
verdor que el domina, ha estat determinat
per les convulsions geològiques del terciari
i començament del quaternari que produïren
espectaculars cataclisme s i deixaren prepa-
rada la bella estructura escenogràfica actual.
Així aparegueren les cingleres i els altiplans
sobre els quals s'assentaren pobles, rura lies
i masies de la comarca, i semblantment que-
daren determinats tots els cursos hidrogrà-
fics del Collsacabra, un dels més importants
dels quals és la riera de Rupit.
Aquesta riera està formada per un con-
junt de petits rierols i fonts que brollen en
les altes comes del puig de Rajols, puig del
Bac, pla d'Aiats, serra de Mateus i els calms
del coll de Pruit. Són aigües que comencem
a veure juntes, ja significants, a la Lluca, a
la Sala i al molí Nou. Després salten pel
pont dels Tres Ulls al molí del Soler, on for-
men un bell gorg que sovint reflecteix , degu-
dament invert ides, les primeres imatges del
poble. A continuació s'encalmen i se'n van
al molí d ' en Marandes, per on salten for-
mant bon iques, admirables cascad es. Més
tard s' embalmen , s'engorguen i saltironegen
arran del poble fins al gorg Neg re, des del
qual, calmoses i girago nsant en suau dava-
llada s'encaminen cap al molí del Rodó i fan
una important cascada. Després es despen-
gen per la Pomareda i, finalment s'aboquen
pel gran Sallent sobre l' important toll d'ai-
gua de l gorg del Diable, de s del qual,
Guilleries avall, nodreixen part del pantà de
Susque da.
Aquesta és una descripció succ in ta, me-
rament geogràfica, d'aquesta bellesa fluvial;
però necessària per apreciar-ne la qualitat i
àdhuc el misteri d'aquest curs sorprenent i
poètic que sovint perdem de vista quan fa
impensades giragonses.
Ens hem limitat , fins ara, a fer esment de
la toponímia dels principals indrets que re-
corre, uns quatre quilòmetres i els cinc-cents
metres de desnive ll existents entre el molí
del Soler i el gorg del Diable; però la riera
de Rupit és més que tot això: és la música de
la contrada, el murmuri permanent que ens
acompanya, la non-non que en s ad orm ,
l' emmirallament dels paisatges reflectit s en
les aigües , els ento llaments jug aners, les
balmes misterioses, els gorgs arremolinats...
També és la saba vivificadora dels nos-
tres boscos, sembrats i prats, i portadora de
l'empremta càlida i poètica de tots els nos-
tres encantame nts.
En el silenci dels dies tranqu ils, i encara
més en les nits calmoses , la riera ens expli-
ca el seu trànsit enjogassat. Sense aquest
murmuri el paisatge no tindria el mateix
valor, ja que és un expressiu cant a la Natu-
ra. Sovi nt sembla un lame nt, una que ixa,
com si es penedís de tirar avall i deixar-nos.
Segur que ens explica la inexorabilitat del
pas del temps, i que ens diu que també l' han
vist i tocat en situacions semblants els quija
l'admiraren i cantaren abans que nosaltres,
enamorats que ere n, en temps rem ots,
d'aquets paratges. És com una mena de ba-
tec vital que acompanya el del propi cor, que
també és un permanent murmuri. També és
l'elixir vital de la terra, la riquesa pregona
que tot ho amara i sadolla.
Joan Font i Romagosa


La riera de Rupit

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert