En la dècada de 1920 es va excavar a la localitat de La Ciénaga (vall de Hualfín, Província de Catamarca, Argentina) una zona de necròpolis constituïda per un conjunt de 14 cementiris que dècades més tard va ser datada dins del “Período Temprano” del Nord-oest Argentí (200-600 dC). A partir d'una revisió de l'ampli registre documental d'aquelles excavacions i dels materials recuperats, que avui es conserven al Museu de Ciències Naturals de la Plata, es van analitzar els contextos funeraris d'un d'aquests cementiris, el n º 13, centrant l'estudi en la manera en què els individus van ser enterrats d'acord al grup etari al qual pertanyien. En aquest treball es presenten els resultats obtinguts, on s'ha pogut registrar un tractament diferencial pel que fa a diverses variables vinculades al tipus d'enterrament i als aixovars associats. Es busca així analitzar la conceptualització dins de l'àmbit funerari de diferents categories etàries per part del grup social i de quina manera aquestes diferències es veien materialitzades en els sepulcres.In the decade of the 1920's a necropolis comprising a set of 14 cemeteries was excavated in the site of La Ciénaga (Hualfín Valley, Province of Catamarca, Argentina), which some decades later was dated to the Early Period of Argentine Northwest (200-600 AD). Based on a review of the extensive documentation and the materials recovered from those excavations, which are currently preserved in the Museum of Natural Sciences of La Plata, the funerary contexts of one of these cemeteries (No. 13) were analyzed, studying specially the way in which individuals were buried according to the age group they belonged to. A differential treatment was observed in relation to a number of variables regarding the burial type and the grave goods. In this way, the purpose is to analyze the conceptualization of different age categories in the funerary sphere by the social group and how those differences were materialized in the tombs.En la década de 1920 se excavó en la localidad de La Ciénaga (valle de Hualfín, Provincia de Catamarca, Argentina) una zona de necrópolis constituida por un conjunto de 14 cementerios que décadas más tarde fue datada dentro del Período Temprano del Noroeste Argentino (200-600 d. C. ). A partir de una revisión del amplio registro documental de aquellas excavaciones y de los materiales recuperados, que hoy se conservan en el Museo de Ciencias Naturales de La Plata, se analizaron los contextos funerarios de uno de esos cementerios, el nº 13, haciendo hincapié en el estudio del modo en que los individuos fueron sepultados de acuerdo al grupo etario al que pertenecían. En este trabajo se presentan los resultados obtenidos, habiéndose podido registrar un tratamiento diferencial en cuanto a diversas variables vinculadas al tipo de entierro y a los ajuares asociados. Se busca así indagar sobre la conceptualización dentro del ámbito funerario de distintas categorías etarias por parte del grupo social y de qué manera esas diferencias se veían materializadas en los sepulcros
