Gutiérrez i Pagés, Ernest

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL COLLSACABRA 1 L’EXCURSIONISME 
Notes bibliogràfïques 
Tots els que hem dedicat un temps més o 
menys llarg als esports de muntanya, alguna 
vegada hem anat a les Guilleries i a1 
Collsacabra. Era una sortida forçosa l’anada 
a Cabrera o a Rupit i Tavertet, a1 Far i a Sant 
Miquel de Castel16 o de Falgars, aquests dos 
Ultims destinacio obligada per als 
muntanyencs de Girona, Olot i altres indrets 
propers. 
Les notes bibliogràfiques més antigues 
que coneixem de l’època moderna d’un 
excursionista en el sentit més ampli de la 
paraula, son les que Francisco de Zamora 
plasmà en les seves notes del viatge de durant 
el mes d’agost de l’any 1787, quan sur-t de 
Barcelona i per Granollers i Vic es dirigeix 
a Olot passant pel cami ral. El seu pas per 
I’Esquirol el fa el dia 24 i ens parla del poble 
i diu: El Esquirol, poblacih de unas 200 
casas, es una sola calle con puente en medio 
que divide parte de ella. Su nombre propio 
es Santa Maria de CorcO, llamandose 
Esquirol por un cuento gracioso (llàstima 
que no ens l’expliqui). Aquisiembran nabos 
con a1 jbyol i mijo; .y cuando ga.stan estas 
plantas est& ya crecidos 10s nabos. La 
iglesia es IIIICVCL y hecha de limosna. Més 
endavant ens diu: El melon es digne, i en el 
nos cogiri 111ia tormenta terrible. Salieizdo 
de este plrehlo empiezan ya a verse prados 
naturales y ganados en qcre elles se crian, 
y todo el camino es una peiia viva . 
Salimos de este mes& i firimos a dormir 
a1 de Antonio Gros que es 111za espccie de 
venta unida, de 10 mis indigrzo que purdc 
haber en cl mando, y cuya noche fore 
miserable, asi por las dormitorios, que 
parecerz unas cucvas siii ventarzas cm110 por 
la multitud de PLI~~~S, y hallarsr sobre las 
ccradras, de lo que me vino la ides de cua11 
convenierzte seria visitar estas casas de 
cuatzdo en cuando. 1 segueix descrivint el 
paisatge: Desde el Esquirol empiezan las 
praderias naturales, criandose en ellas 
JJ”‘gLl&Y, vacas y ~anado merzor; y , sin 
embargo, est& p1a~ltada.s derohles i nlg~wm 
carrasca. Del cami en diu que siempre es de 
piedra viva, y a trozos empedrudo, pero mal 
conservado. 
El que fou I’Hostal 
del Grau, a /‘antic 
terme de Pr&. 
Dibuix de Jordi Solà 
El dia 25 a1 mati surt de Cantonigrk, 
d+ndo a lu izquierda el monte i et-mita de 
Cabrera, parroquia de San Juli& de 
Cabrera, -i alguias casas de labradores, 
Desprks ens descriu: En todrrs Irrs 
payes~as de Lfno y otro lado del cnrnim sc w 
que cngei~ trigo, batatas, cciiïrimo y 
tardanias alternando rstos ,frutos cil 1111cl 
misma tierra con 10s pastos. Segueix pel 
cami ral fins la CCLSLI. (1~ ltr Esca (podria XI 
I’actual Hostalot) v LIIZ prntr ck L//I c!jo .Y 
mas adelante el hostal del Grao, dondc 
empieza la.fàmo.sa bajada de este iiombrc, i 
asi PS preciso echar pie a tierra. Aquesta és 
potser la descripcio més antiga que, d’una 
excursio 0 viatge, tenim referent al 
Collsacabra. 
En el principi de I’excursionisme catal&, 
pots anys després d’iniciar I’activitat al 
novembre de I’any 1876, l’Associaci 
Catalanista d’Excursions Cientifiqucs, 
precursora de I’actual Centre Excursionista 
de Catalunya, va fer una excursio, tal com 
podem veure en un dels butlletins de 
I’esmentada associacio de I’any 1882, on es 
descriu una travessa des de Vic a Rupit i 
tornada quatre dies més tard. Aquestn 
excursio, feta per Artur Osona durant el mes 
de juny, descriu els indrets per on passa amb 
una precisio extraordinària cosa que permet 
conèixer noms dels habitants de la zona 
d’aquella època. 
20 
21
En el volum I de l’ENCICLOPÈDIA DE
L’EXCURSIONISME editat per Rafel
Dalmau Editor, en el capítol “Història de
l’Excursionisme”, en Josep Iglésies ens parla
de l’activitat desenvolupada pels components
de l’Associació Catalanista d’Excursions
Científiques durant l’any 1879, i en descriure
l’àrea territorial de les excursions que es
feren, anomena les típiques destinacions,
actualment encara clàssiques, de Sant
Llorenç del Munt, Poblet, Santes Creus,
Montserrat, castell d’Eramprunyà i altres
llocs  prop de Barcelona. Però mentre aquell
estiu  un grup de socis anaven a una reunió
de clubs alpins a Luz i Gavarnie, Artur
Osona feia una travessa des de Núria a
Tregurà passant pel Torreneules i Coma de
Vaca i continuava l’excursió fins a Olot per
pujar al Puigsacalm i seguir cap al Cabrerès
i les Guilleries.
Més endavant ens parla Josep Iglésies
d’una activitat més concreta per les
Guilleries i Collsacabra a l’any 1885. Però ja
al setembre de l’any 1882, Artur Osona
realitzà una nova visita al Collsacabra i a la
vall d’Hostoles, que junt amb l’excursió que
havia fet el mes de juny d’aquell any ,  ben
segur que va ser la base per a la seva guia
editada l’any 1888 per Associació
d’Excursions Catalana, amb el títol: GUIA
ITINERÀRIA DE LES SERRES DE
COLLSACABRA Y DE LA MAGDA-
LENA FINS ALS PYRINEUS O SIGUI
DEL FLUVIÀ AL TER, on consten 68
itineraris. Deu anys més tard edita una nova
versió ampliada d’aquesta guia el Centre
Excursionista de Catalunya, que neix de la
fusió de l’Associació d’Escursions Catalana
amb l’Associació Catalanista d’Escursions
Científiques, amb el títol: GUIA ITINE-
RÀRIA DE LES SERRES DE COLL-
SACABRA, DE LA MAGDALENA Y
ALTRES CONTRAFORTS DE LA REGIÓ
PYRENAICA FINS AL MACÍS DELS
PYRINEUS ORIENTALS, on l’autor recull
118 itineraris dels quals 29 passen per
indrets del Collsacabra; també inclou un
mapa de gran part de Catalunya.
Julio Serra publica l’any 1891, LAS
GUILLERIAS: GRABADOS SACADOS
DE FOT OGRAFIAS DIRECT AS, on
descriu el paisatge i mostra uns gravats fets
a ploma  de gran qualitat, alguns dels quals
fan referència al Collsacabra.
L’any 1924, el Centre Excursionista de
Catalunya edita un llibret titulat LES
GUILLERIES, que conté una descripció
general de la comarca i uns itineraris, alguns
pel Collsacabra. La portada mostra un
excel·lent dibuix a tot color dels salts de
l’Avenc, fet per Josep Ribot i Calpe.
Un nou llibre amb el títol GUILLERIAS
apareix  l’any 1945 editat per Belloso editor;
els autors són C. Agustí, J. T eres i J.
Castells,  que es reedita  l’any 1952.
Un altre llibre titulat també GUI-
LLERÍAS apareix el gener del any 1952,
escrit per Agustín Cardós i editat per
Editorial Miquel Arimany, que és una nova
edició modificada d’un llibre anterior
homònim, al qual no hem tingut accés. V a
acompanyat d’un mapa de carenes molt
esquemàtic a escala 1:100.000.
Menció especial mereix la labor que féu,
i continua fent, la popular Editorial Alpina,
Portada del llibre Les
Guilleries, editat pel
Centre Excursio-
nista de Catalunya
l’any 1924.
22
pionera a Catalunya en la confecció de guies
i mapes excursionistes. Aquesta editorial va
publicar la primera guia GUILLERIES-
COLLSACABRA l’any 1959 amb un mapa
escala 1:40.000 i a l’any següent la guia
PUIGSACALM-BELLMUNT que comprèn
la zona nord del Collsacabra amb el mapa a
escala 1:25.000. Últimament, l’any 2000,
s’ha fet una edició d’una guia i mapa  a
escala 1:40.000, VALL DE SAU-COLLSA-
CABRA amb  la  col·laboració  del Consorci
per a la Promoció Turística de la Vall de Sau
Collsacabra.
Ramon Vinyeta edita l’any 1961 una guia
excursionista titulada LES GORGUES,
COLLSACABRA OCCIDENTAL. Aquest
llibre conté nombroses fotografies i un mapa
de la zona escala 1:50.000, i també algunes
fotografies aèries. El publicà l’Editorial
Montblanc.
Un llibre titulat COLLSACABRA és
editat l’any 1964 per la Biblioteca Selecta;
l’autor és Antoni Noguera Massa, i
constitueix un estudi exhaustiu del
Collsacabra en el seu sentit més estricte, és a
dir, la banda nord del coll de la Cabra.
Els últims 30 darrers anys s’han publicat
nombroses monografies, guies i mapes del
Collsacabra entre els quals destacarem: EL
COLLSACABRA de Joan T riadú, que va
editar-se de forma restringida (55 exemplars)
l’any 1956; l’any 1994 se’n  va fer una nova
edició.
A Tavertet, Jordi Sanglas, un destacat fill
d’aquest poble, va escriure, entre altres
llibres, TAVERTET I ELS SEUS VERALS,
en el qual fa una glossa dels paisatges de
Tavertet. Es publicà l'any 1993 pels Amics
dels Cingles de Collsacabra.
També cal mencionar, pel seu interès de
recerca, el llibre T AVERTET, EL SEU
TERME I ELS SEUS NOM DE LLOC, fet
per Anna Borbonet i Jordi Sanglas, on es
descriu el terme de T avertet i es fa una
recopilació de topònims que a causa de la
despoblació de les masies podrien perdre’ s.
Fou publicat l’any 1999 per l’editorial
Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Últimament, el maig del 2001 s’ha fet la
segona edició del llibre de Quirze Parés, LA
DESPOBLACIÓ RURAL I LES MASIES
DEL COLLSACABRA, editat ja l’any
1985. Aquest llibre és un estudi minuciós del
Collsacabra pam a pam que és
imprescindible per a aquells que vulguin
conèixer bé aquesta terra. Aquesta darrera
edició coincidí amb l’homenatge pòstum que
se li va retre amb la col·laboració de tots els
ajuntaments del Collsacabra i d’altres de
propers, així com de pràcticament totes les
associacions culturals i esportives de les
nostres contrades, el passat mes de maig a
l’Esquirol. Amb aquesta ocasió es va fer la
presentació del mapa a escala 1:25.000 i la
guia del Collsacabra, editat amb la
col·laboració d’Editorial Piolet i Amics dels
Cingles de Collsacabra i fet especialment en
homenatge a Quirze Parés.
Aquest resum de la bibliografia de la
nostra comarca,  que evidentment no és
exhaustiva, ens revela la importància que per
a l’excursionisme ha tingut i té el
Collsacabra; aquí, ben segur , totes les
generacions d’excursionistes i alpinistes han
tingut les seves primeres experiències
muntanyenques.
Ernest Gutiérrez Pagès
La Riba
CARNISSERIA - TOCINERIA
Montserrat Colomer - CAN CAREDA
C. Major, 99 - Sta. Maria de Corco - l'Esquirol
Tel. 93 856 81 18E
la
bo
ra
ci
ó 
pr
ópi
a
El
ab
or
ac
ió 
pr
ópi
a
El
ab
or
ac
ió 
pr
ópi
a
El
ab
or
ac
ió 
pr
ópi
a
El
ab
or
ac
ió 
pr
ópi
a


El Collsacabra i l'excursionisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert