El desenvolupament de la creativitat és un dels objectius de l’expressió corporal en el currículum. Estudiar com s’aborda aquest contingut de l’educació física requereix analitzar quin és el paper del professorat. Per a això es planteja un estudi de casos de tres professors d’educació secundària a fi de conèixer i contrastar el que fan, diuen i programen els professors d’educació física (EF). Els instruments que es van utilitzar per al seu estudi van ser l’observació estructurada, les entrevistes personals i les programacions del professorat. Com a resultats més importants s’observa que aquest contingut no s’impartia en les mateixes condicions que la resta de continguts d’EF i que el dèficit en la formació inicial i permanent del professorat afecta quant i com s’aplica. El professorat tendeix a utilitzar metodologies directives que responen a una orientació tècnica que no promou la creativitat de l’alumnat. Davant aquesta situació es proposa una millora en la formació inicial i permanent tot cercant la incorporació de continguts que conscienciïn els professionals de la situació marginal de l’expressió corporal en l’educació i els proporcionin competències necessàries per prendre les regnes en la incorporació d’aquest contingut utilitzant metodologies que fomentin la creativitat dels estudiants
