Objectiu: aquest treball vol presentar com les societats indígenes, específicament els zoques
del nord-est de Chiapas, teixeixen estratègies de sobrevivència per fer front a la vellesa en situació de desavantatge econòmic i social, especialment quan viuen en pobresa extrema i en societats de gran marginació. Malgrat tenir en contra seu situacions adverses en la vellesa, alguns grups indígenes se situen per damunt de la mitjana nacional, tot i que la majoria manté mitjanes baixes.
La vellesa, en contextos indígenes, ja no es pot explicar només a través de la cultura nadiua, en què generalment l�etnògraf dibuixava una vellesa idíl·lica i homogènia, en què el vell (masculí) era descrit ple d�atributs gerontocràtics. La realitat és més complexa, hi ha diverses «carreres» i formes d�envellir depenent del «grau de vellesa», el sexe, la salut, l�estatus social, les xarxes de suport afectiu i solidari, l�economia, les habilitats en els àmbits màgics i religiosos, etcètera, i la suma de tot plegat defineix, en bona mesura, la manera d�envellir, que pot ser «amb èxit» o sense. Amb aquesta característica hi ha «velleses» i no «vellesa» i prou.
El sector indígena continua sent el més desprotegit. Si els programes oficials d�assistència
social estiguessin dirigits a atendre la vellesa, aquest grup creixeria i seria més longeu del que mostren les estadístiques oficials.
Metodologia: per analitzar les estratègies de sobrevivència que els permet arribar a edats avançades, es van seleccionar un seguit de persones grans (16 homes i 9 dones) que superessin la barrera dels 75 anys, que és la frontera de la mitjana nacional de l�esperança de vida a Mèxic, i que visquessin en situació de pobresa extrema. Es va treballar en camp i es van aplicar 25 entrevistes en profunditat. Cada entrevista es va enregistrar �amb el permís de la persona entrevistada� en vídeo i es va transcriure per ser plasmada en síntesi, com a exemple, en el treball.
Resultats principals: davant el panorama d�alta marginació i pobresa extrema en què es desenvolupa la vellesa en les comunitats indígenes, el vell es retira de l�activitat productiva
sense cap prestació social, ha de treballar fins al límit de les seves forces (feina física), habilitats (resadors, curadors, balladors, etc.) i capacitats (mentals, com la lucidesa, salut, capacitat auditiva, suport de la família, amics, veïns, església, etc.). Amb aquest esquema, la població vella construeix estratègies de sobrevivència que li permet no morir en edats joves, i la presència de la població envellida és més evident i creix al mateix ritme o més de la mitjana nacional. Els vincles de suport en l�edat avançada es cristal·litzen a través de xarxes de suport religiós, el suport comunitari, les relacions afectives i solidàries dels familiars
i amics, així com dels programes oficials de suport econòmic a la vellesa.Objective: This work seeks to understand how indigenous societies, specifically the Zoque people from northeast Chiapas, devise survival strategies to confront old age in an economically
and socially disadvantaged situation, especially given that they live in extreme poverty and highly marginalized societies. Despite facing adverse situations in old age, some indigenous groups are growing above the national average, although the growth of most groups continues to be below average.
In indigenous communities old age can no longer be explained in terms of the native
culture, as did ethnographers who generally described an idyllic and homogeneous old age, and elderly males as being full of gerontocratic characteristics. The reality is more complex. There are various �routes� or ways for people to age, depending on their �degree of ageing�, their sex, their general health, their social status, their social support networks, the economy and the spiritual and religious aspects of their lives. The sum of these defines, to a great extent, a way of ageing that may or may not be �successful�. According to this characterization there are different types of �old age�, not only one.
The indigenous populations continue to be the most unprotected. If government assistance programmes were aimed only at the needs of the elderly, they would grow and live longer than reported in the official statistics.
Methods: To analyze the survival strategies that allow them to reach advanced ages, 25 elderly persons (16 men and 9 women) over 75 years old (the average life expectancy in Mexico) and living in extreme poverty were selected. During the field work in-depth interviews
were conducted of all 25 participants. Each interview was video recorded � with the permission of the interviewee � and transcribed for inclusion in the work.
Main results: Given the situations of extreme marginalization and poverty in which people grow old in indigenous communities, and how they cease productive activity without any social benefits, the elderly have to work with all their might (physical work), skills (the religiously devoted, healers, dancers, etc.) and capabilities (mental, such as lucidity; health, auditory capacity; support from family, friends, neighbours, the church, etc.) to develop survival
strategies that help them avoid death at an early age. As a result, their numbers are growing
on par with or above the national average. Support links in old age are formed through religious community support networks, affective and supportive relationships with family and friends, and government programmes of economic support for the elderly.Objetivo: el trabajo busca dar cuenta de cómo las sociedades
indígenas, específicamente los zoques del noroeste chiapaneco, tejen estrategias de sobrevivencia para hacer frente a la vejez en situación de desventaja económica y social, especialmente cuando viven en pobreza extrema y en sociedades de gran marginación. A pesar de tener en su contra situaciones adversas en la vejez, algunos grupos indígenas se sitúan por encima del promedio nacional, aunque la mayoría mantiene promedios bajos.
La vejez, en contextos indígenas, ya no puede ser explicada sólo a través de la cultura nativa, en la que generalmente
el etnógrafo dibujaba una vejez idílica y homogénea,
en la que el viejo (masculino) era descrito lleno de atributos gerontocráticos. La realidad es más compleja,
existen varias «carreras» y formas de envejecer dependiendo
del «grado de vejez», el sexo, la salud, el estatus social, las redes de apoyo afectivo y solidario, la economía,
las habilidades en los ámbitos mágicos y religiosos, etcétera, y la suma de todo ello define, en buena medida, la forma de envejecer, la cual puede ser «exitosa» o no. Bajo esta característica hay «vejeces» y no vejez a secas. El sector indígena sigue siendo el más desprotegido. Si los programas oficiales de asistencia social estuvieran dirigidos a atender a la vejez, éste grupo crecería y sería más longevo de lo que reportan las estadísticas oficiales.
Metodología: para analizar las estrategias de sobrevivencia que les permite alcanzar edades avanzadas, se seleccionaron a ancianos (16 hombres y 9 mujeres) que superaran la barrera etaria de 75 años, que es la frontera del promedio nacional de la esperanza de vida en México, y que vivieran en situación de pobreza extrema. Se trabajó en campo, y se aplicaron 25 entrevistas en profundidad. Cada entrevista fue grabada �con permiso de la persona entrevistada� en vídeo y fue transcrita para ser vertida en síntesis, como ejemplo, en el trabajo.
Principales resultados: ante el panorama de alta marginación y pobreza extrema en el que se desarrolla la vejez en las comunidades indígenas, el anciano se retira de la actividad productiva sin prestación social alguna, tiene que trabajar hasta el límite de sus fuerzas (trabajo físico), habilidades (rezadores, curanderos, danzantes, etc.) y capacidades (mentales, como la lucidez, salud, capacidad auditiva, apoyo de la familia, amigos, vecinos, iglesia, etc.). Bajo este esquema, la población anciana construye estrategias de sobrevivencia
que les permite no morir a edades tempranas, y la presencia de la población envejecida es más evidente y crece al mismo ritmo o más del promedio nacional. Los vínculos de apoyo en la edad avanzada se cristalizan a través de las redes de apoyo religioso, el soporte comunitario, las relaciones afectivas y solidarias de los familiares y amigos, así como de los programas oficiales de apoyo económico en la vejez
