research

Órdago del Tribunal Constitucional Alemán al proceso de integración europea (Algo más que una Sentencia crítica con el Tratado de Lisboa)

Abstract

L’article analitza les relacions entre el dret de la UE i l’ordenament constitucional intern a la llum de la jurisprudència del Tribunal Constitucional alemany, molt en especial de la sentència de 30 de juny de 2009. Aquesta sentència va permetre la ratifi cació del Tractat de Lisboa per part d’Alemanya, però va marcar de manera molt més estricta que en l’anterior pronunciament de 1993 sobre el Tractat de Maastricht els límits de la integració europea des de la perspectiva constitucional alemanya. Amb una argumentació basada fonamentalment en el concepte de sobirania i en el principi democràtic de l’article 38 de la Llei fonamental de Bonn, el Tribunal Constitucional alemany es reserva a més la possibilitat d’exercir en el futur un control sobre els actes de la Unió que siguin susceptibles de violar el principi d’atribució expressa de competències (control ultra vires) sense necessitat de plantejar prèviament una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE. Encara que aquesta possibilitat no s’ha materialitzat en la primera ocasió en la qual el Tribunal Constitucional alemany ha tingut ocasió de pronunciar-se en un cas concret (assumpte Honeywell), la sentència provoca importants dubtes a propòsit del necessari diàleg judicial entre aquest Tribunal Constitucional i el Tribunal de Justícia de la UE, així com de les possibilitats de desenvolupament futur de la Unió.This article analyses the relationships between EU Law and internal constitutional organisation in the light of the jurisprudence of the German Constitutional Court, and in particular the ruling of 30 June 2009. This ruling allowed ratification by Germany of the Treaty of Lisbon, but marked out the limited of European integration from the German constitutional perspective much more strictly than it had in its previous declaration in 1993 on the Maastricht Treaty. Using arguments basically founded on the concept of sovereignty and the democratic principle of article 38 of the Fundamental Law of Bonn, the German Constitutional Court also reserves the option of exercising future control of the acts of the Union that are susceptible to violate the express attribution of power (ultra vires control) without the need to present a previous prejudicial question before the European Court of Justice. Although this option did not materialise the first time the German Constitutional Court had the opportunity to make judgement on a specific case (the Honeywell affair), the ruling had led to major questions regarding the necessary judicial dialogue between the German Constitutional Court and the European Court of Justice, as well as the possibilities for the future development of the Union.El artículo analiza las relaciones entre el Derecho de la UE y el ordenamiento constitucional interno a la luz de la jurisprudencia del Tribunal Constitucional alemán, muy en especial de su sentencia de 30 de junio de 2009. Esta sentencia permitió la ratifi cación por Alemania del Tratado de Lisboa, pero marcó de forma mucho más estricta que en el anterior pronunciamiento de 1993 sobre el Tratado de Maastricht los límites de la integración europea desde la perspectiva constitucional alemana. Con una argumentación basada fundamentalmente en el concepto de soberanía y en el principio democrático del artículo 38 de la Ley Fundamental de Bonn, el Tribunal Constitucional alemán se reserva además la posibilidad de ejercer en el futuro un control sobre los actos de la Unión que fueran susceptibles de violar el principio de atribución expresa de competencias (control ultra vires) sin necesidad de plantear previamente cuestión prejudicial ante el Tribunal de Justicia de la UE. Aunque esta posibilidad no se ha materializado en la primera ocasión en la que el Tribunal Constitucional alemán ha tenido ocasión de pronunciarse en un caso concreto (asunto Honeywell), la sentencia provoca importantes dudas a propósito del necesario diálogo judicial entre este Tribunal Constitucional y el Tribunal de Justicia de la UE, así como de las posibilidades de desarrollo futuro de la Unión

    Similar works