Aquest treball pretén definir el marc constitucional per a la materialització eventual de la voluntat majoritària del poble de Catalunya de constituir un estat propi i independent. L’estudi parteix de la rellevància que té el sistema constitucional de partida, això és, l’espanyol, així com de la impossibilitat d’adequar a aquest marc la secessió. Això és així perquè la secessió, en la mesura que suposa l’emergència i la plenitud d’un subjecte polític originari que l’estructura constitucional existent ignora, es configura com l’exercici del poder constituent, desvinculat, per tant, del poder de reforma de la Constitució, que no és d’aplicació a aquest supòsit. Tot i això, es distingeix entre la manifestació de la voluntat constituent, que cabria dintre del marc constitucional vigent, i la seva materialització, que en restaria fora. Ara bé, el procés constituent de la comunitat emergent hauria de ser respectuós amb la comunitat política preexistent, en un marc supraconstitucional d’entesa entre tots dos actors, basat en el respecte al principi democràtic i l’estat de dret en sentit substancial
