L’objecte del treball és analitzar la incidència de les reformes recents dels estatuts d’autonomia en els sistemes electorals de les comunitats autònomes, partint de les disposicions substancials (paritat, debats electorals) i de procediment (màxima rigidesa per a l’aprovació de les lleis electorals) que incorporen. Els nous estatuts d’autonomia evidencien una doble desconfiança: la primera, enfront de les Corts Generals i el seu producte normatiu, la Llei orgànica del règim electoral general, per la seva intensa regulació de les eleccions autonòmiques; i, la segona, enfront del mateix Parlament autonòmic, al qual limiten de dues maneres: a) incorporant a l’Estatut bona part del que hauria d’haver estat el contingut de la llei electoral; i, b) mitjançant la “trampa del consens”, exigint un altíssim grau d’acord entre els grups parlamentaris per aprovar o modificar la llei electoral, fet que amb tota probabilitat impedirà que els canvis es realitzin, ja que hi estarà en joc el futur polític i institucional dels grups implicats. Com a resultat d’aquests dos factors de suma (l’aplicació als comicis autonòmics de 116 articles de la LOREG i de les disposicions incorporades als estatuts d’autonomia) i un de resta (l’escassa innovació, dins de les possibilitats existents, del legislador autonòmic), les lleis electorals de les comunitats autònomes seguiran sent textos redundants, reglamentaris i minimalistes. Així doncs, tenim nous estatuts d’autonomia, però seguim amb vells sistemes electorals.The purpose of this paper is to analyse the effect of the recent reforms of the Autonomous Statutes on the electoral system of the Autonomous Communities, based on the material rules (gender equality, electoral debates, etc.) and procedural rules (a qualified majority to approve the electoral bill) which they included. The new Autonomous Statutes display a twofold mistrust. First, there is mistrust of the Central Parliament and its General Electoral Bill, due to its heavy regulation of regional elections. Second, there is mistrust of the Parliament of the Autonomous Community, which is restricted in two ways: a) by including the subjects that should be in an electoral bill in the Autonomous Statute; b) by means of the “consensus trap”, which requires a high level of agreement among Parliamentary groups in order to pass the electoral bill, which in all likelihood will prevent the changes from being made, as the political and institutional future of the groups involved is at stake. If we add two further factors (the application of 116 articles the General Electoral Bill to the autonomous elections and the Autonomous Statute regulation on electoral matters), and we discount one factor (the lack of innovation in the autonomous regional system), it is clear that the Electoral Bills of the Autonomous Communities will be redundant, too detailed and will cover too little. In conclusion, we have new Autonomous Statutes but old electoral systems.1. Aproximación al asunto. – 2. El origen preconstitucional de los sistemas electorales autonómicos y la incidencia en su desarrollo de los acuerdos entre los dos partidos políticos mayoritarios. – 3. La concurrencia de competencias sobre el derecho electoral de las Comunidades Autónomas y los excesos de la LOREG. – 4. La configuración estatutaria del sistema y del procedimiento electoral autonómico. – 5. La escasa creatividad del legislador electoral autonómico. – 6. Leyes electorales autonómicas redundantes, “reglamentarias”, minimalistas y rígidas. – 7. Conclusiones
