La competencia en materia de vivienda a la luz del nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña y de la ley catalana 18/2007, de 28 de diciembre, del derecho a la vivienda
En aquest article s’analitza el règim de distribució de competències en matèria d’habitatge tenint en compte l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 i la nova Llei 18/2007, de 18 de desembre, del dret a l’habitatge. El treball s’estructura en tres parts. En primer lloc, s’analitza el marc competencial en aquest àmbit abans de l’entrada en vigor de l’Estatut de 2006, estudiant les connexions entre urbanisme, ordenació del territori i habitatge, així com les sentències més rellevants del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem. En segon lloc, l’article considera l’impacte que l’Estatut ha tingut sobre aquesta situació preexistent i les perspectives futures del seu desenvolupament. En aquesta línia, s’analitza la nova llei del dret a l’habitatge, la seva relació amb les competències estatals i la regulació que fa en el seu articulat de les relacions entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals. Una de les conclusions més rellevants és la falta d’adaptació estatal a la situació derivada de l’existència d’un estat descentralitzat en aquest àmbit, així com la necessitat de progressar cap a una bona governança en matèria d’habitatge.In this article the distribution of jurisdictions over housing is analyzed, taking into account the 2006 Statute of Autonomy of Catalonia and the new Right to Housing Law 18/2007, of 18 December. It is divided into three parts. Firstly, the jurisdictional framework that was in place regarding this area before the 2006 Statute came into force is studied, examining connections between town planning, organization of land-use and housing, as well as the most relevant rulings of the Constitutional Court and Supreme Court. Secondly, the article considers the impact that the Statute of Autonomy of Catalonia has had on this pre-existing situation and the prospects for its future evolution. Also analyzed, further to this, are: the new Right to Housing Law, its relationship with Central Government jurisdictions, and the regulation laid down in the articles of the new law of relationships between the Catalan Government and local bodies. One of the most notable conclusions regarding this area is the lack of Central Government adaptation to the situation derived from the existence of a decentralized state, as well as the need to move towards good governance of the housing situation.En este artículo se analiza el régimen de distribución de competencias en materia de vivienda teniendo en cuenta el Estatuto de Autonomía de Cataluña de 2006 y la nueva Ley 18/2007, de 18 de diciembre, del Derecho a la Vivienda. El trabajo se estructura en tres partes. En primer lugar, se analiza el marco competencial en este ámbito antes de la entrada en vigor del Estatuto de 2006, estudiando las conexiones entre urbanismo, ordenación del territorio y vivienda, así como las más relevantes sentencias del Tribunal Constitucional y del Tribunal Supremo. En segundo lugar, el artículo considera el impacto que el Estatuto ha tenido sobre esta situación preexistente y las perspectivas futuras de su desarrollo. En esta línea, se analiza la nueva ley del derecho a la vivienda, su relación con las competencias estatales y la regulación que hace en su articulado de las relaciones entre la Administración de la Generalitat y los entes locales. Una de las más relevantes conclusiones es la falta de adaptación estatal a la situación derivada de la existencia de un estado descentralizado en este ámbito, así como la necesidad de progresar hacia una buena gobernanza en materia de vivienda
