Gumí i Cardona, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Els investigadors que han 
posat atenció a les èpo-
ques llunyanes, assegu-
ren que els habitants del 
nostre Pirineu eren uns 
grans observadors del 
moviment de l’ós, un veí 
certament notable que 
poblava aquelles munta-
nyes. Sobretot posaven 
atenció al seu despertar de la hivernació perquè 
l’associaven a l’arribada del bon temps i el feien 
signe de la fertilitat a la natura. És per això que 
organitzaven uns rituals màgics per anar  a cer-
car l’ós, fent-lo sortir del seu catau, pensant-se 
que així s’avançava l’entrada de la primavera. 
Amb el pas dels anys es modiﬁcaren els cos-
tums i  aquests rituals que tenien la funció de 
relacionar la tribu amb el seu entorn, varen 
transformar-se esdevenint una actuació de cai-
re popular. Ja no era necessari despertar l’ós, 
encara que es mantenia present el que repre-
sentaven les antigues cerimònies en recerca de 
l’esclat de la vida. La transmutació de ritus que 
passa a activitat lúdica féu que el paper de l’ós 
fos assumit per un individu disfressat,  amb as-
pecte de la bèstia, que corria per tot el poble 
amb llicència per fer estralls, perseguir tothom, 
especialment les dones, en una acció de lliber-
tinatge format per una  barreja de gresca i remi-
niscència de ritus de la fertilitat.
Si seguim el ﬁl històric i ens ﬁxem  en el  co-
neixement de fets comprovats, es constata que 
fa  anys “la sortida de l’ós” encara era un acte 
molt freqüent a diversos pobles dels Pirineus. 
Avui quasi s’han esborrat els testimonis del fet 
i actualment sols en queda la permanència a la 
Catalunya Nord, a Sant Llorenç de Cerdans i a 
Prats de Molló (Vallespir), modiﬁcat i convertit 
en un acte festiu. Ara parlarem sobre la celebració 
que es fa en aquesta última vila,  perquè té un des-
envolupament molt característic i espectacular. 
L’ós baixa del castell cap a mitja tarda, encara 
que actualment són uns quants els óssos que 
constituiran el centre d’aquesta festa. Van abillats 
amb una vestimenta entre la qual hi ha pells que 
pengen irregularment, fent una ﬁgura estrafolària 
que acaba rematada amb una caputxa del ma-
teix material que cobreix el cos. La característi-
ca principal és que van tots empastifats d’una 
barreja d’oli i sutge que tapa cara, mans, braços 
i  els taca les vestidures, conﬁgurant un ésser 
paorós que es belluga, corre, salta i s’apropa a 
tothom per embrutar tant com pot o inquietar 
amb un garrot  molt contundent. Cada ós va 
acomboiat per uns ajudants que li subministren 
oli i sutge suﬁcient per anar empastifant a tort i a 
dret sense parar. També el segueixen un escamot 
de galejadors, armats d’escopetes, que de tant 
en tant disparen trets de foguejament a l’aire.
El batibull que s’organitza és dels que fan histò-
ria. L’ós s’abraona, la gent fuig o replica, el jovent 
rep embranzides, les mosses són perseguides, els 
infants esquiven la mà negrosa i també acaben 
emmascarats. Potser pensareu que algú podria 
pendre mal: doncs, no senyor! L’ós fa bullanga 
LA FESTA DE L’ÓS A PRATS DE MOLLÓ
L‘arribada de l’ós i el seu 
seguici,  que apareixen a 
mitja tarda.
Foto: Jordi Gumí
Qui més qui menys, que-
da amb la cara emmas-
carada per la mà enne-
grida de l’ós.
Foto: Jordi Gumí
L’ós es belluga entre el 
públic i busca brega, so-
bretot al jovent. 
Foto: Jordi Gumí
24
però calcula cap a on pot dirigir el seu atac; dins 
de la disbauxa és molt contingut i educat, sobre-
tot amb les persones grans que també, inevitable-
ment, reben la màcula de la  negrosa barreja. Més 
d’una vegada hem observat que l’ós lleva suau-
ment les ulleres d’una velleta per dipositar-li amb 
delicadesa una ditada a la cara i tot seguit arrenca 
a córrer empaitant qui pot defensar-se de l’enves-
tida. Les corredisses i rebolcades es perllonguen 
prou estona  perquè la tarda s’ompli de movi-
ment ﬁns que “tothom” està embrutat i es consi-
dera que els óssos han fet la feina que els pertoca. 
En aquest precís moment apareixen “els blancs”. 
Els blancs són uns individus que emergeixen 
del fons de les tavernes del poble  i s’agrupen 
d’una manera sinistra. Vénen vestits i maqui-
llats d’un blanc impol·lut, formant una colla 
que arrossega cadenes, destrals, pics i cordes; 
són els que tenen la sana missió de cercar l’ós, 
acorralar-lo i caçar-lo.
Simultàniament a l’aparició de tan dignes per-
sonatges, una cobla, situada a la gran esplanada 
de fora muralla, interpreta música popular cata-
lana que arrodoneix el caire festiu de la tarda.
Amb l’arribada dels blancs, el moviment de 
masses augmenta d’intensitat a redós de les ba-
tusses entre ells i els óssos. La ﬁta consisteix a 
fer anar “les  bèsties” cap a la plaça Major, una 
feina prou feixuga ja que el perseguit no es dei-
xa encerclar, els blancs insisteixen i en l’abran-
dament cos a cos la blancor de l’inici comença 
a rebre l’emmascarada de rigor. El públic evolu-
ciona amb el ritme imposat pels perseguidors, 
sempre itinerant cap al lloc on es conclourà la 
persecució;  ﬁnalment s’arriba a la plaça i els 
óssos són abatuts, lli-
gats i reduïts a terra. 
En aquest moment 
es sotmet la bèstia al 
ritual de “l’afaitada” 
seguint un cerimoni-
al en què el vi negre, 
una botifarra i una 
branqueta de pi, tot 
junt sobre una palan-
gana apareguda súbitament, fan un simulacre 
de rasura d’aquest ésser tan ferotge.
Quan els óssos estan ben afaitats, reneix la calma, 
tothom respira una germanor festiva i la tarda 
lúdica de corredisses, ja extingida, s’acaba amb 
una ballada  participativa, braços a l’espatlla dels 
veïns, que aplega els actors i els espontanis assi-
milats. Les veus aﬁnen el so de la cançó de l’ós 
amb una bona voluntat digna de l’esdeveniment.
La festa de l’ós de Prats de Molló és un dels espec-
tacles més lúdics que es conserven als Pirineus. 
És el testimoni d’una permanència del sentit an-
cestral que arrossega reminiscències dels mites 
primitius. Té el suport d’una participació com-
partida entre els actuants i el poble que és ﬁdel a 
la convocatòria. La vivor de la “batalla”no deriva 
mai cap a un aldarull descontrolat, ja que es mou 
entre uns límits de pacte concertat que mante-
nen el clima de la tradició. En resum, són molts 
els motius pels quals recomanem un viatge a 
aquesta vila pirinenca, pels volts del carnaval, fent 
una telefonada prèvia a l’Ajuntament per saber la 
data exacta de la festa. Recomanem,  també, que 
us vestiu amb 
la roba més 
apropiada per 
ser empastifa-
da de negre, 
no fos cas que 
un dels vostres 
bons jerseis 
de muntanya 
quedés senya-
lat per l’ós.
Jordi  Gumí 
La colla  anomenada “els 
blancs” fa una aparició 
veritablement solemne.
Foto: Jordi Gumí
Després de moltes es-
caramusses, els blancs 
capturen l’ós.
Foto: Jordi Gumí
La festa s’acaba quan 
els blancs fan jeure l’ós 
i organitzen la cerimònia 
d’afaitar-lo.
Foto: Jordi Gumí
25


La festa de l'os a Prats de Mollo

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert