Toldrà Dalmau, Mercè

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Setembre 2004kesse, núm.36 Setembre 2004 kesse, núm.36DOSSIER 4 5
USEU DEL
PORT A LA VISTA!M
Mercè Toldrà Dalmau
L’any 1988, Ángela García¹ a Didáctica del 
Museo ens plantejava tres tipologies de mu-
seus: 
• els museus contemplatius, on el codi co-
municatiu és desconegut per al visitant;
• els museus informatius, que faciliten la 
comprensió dels coneixements que pretenen 
transmetre, i,
• els museus didàctics que ensenyen a 
aprendre a partir de l’anàlisi i la interpreta-
ció de la cultura material.
Tres característiques (contemplació - in-
formació - coneixement) que, a priori, hauri-
en d’interpretar tots els museus.
No obstant això, tradicionalment quan es 
visitava un museu era per contemplar, admi-
rar i observar un conjunt d’objectes que for-
maven part d’un patrimoni a preservar. Els 
visitants no cercaven altra cosa que no fos 
el gaudi estètic. Amb el temps s’hi va anar 
incorporant un valor informatiu entorn de 
l’objecte contemplat. Però no serà fins a les 
darreres dècades, en què els plantejaments 
museístics han incorporat, majoritàriament, 
la tercera de les categories, és a dir, la fun-
ció educativa. Aquesta funció ha permès, a la 
vegada, canviar la tendència d’un públic ho-
mogeni com era l’erudit, l’investigador o el 
col·leccionista per una àmplia gamma de pú-
blics entre els quals s’incorpora, activament, 
el públic escolar que, a més de la visita tradi-
cional, realitza tallers didàctics d’un projecte 
pedagògic preparat entorn el discurs muse-
ístic exposat.
El port de Tarragona va iniciar la seva 
particular singladura cultural cap a l’any 
1986 amb l’obertura al públic de l’antic espai 
comercial del Moll de Costa. Els magatzems 
–coneguts popularment amb el nom castellà 
de tinglados– i els magatzems de refugi pas-
saren de conservar mercaderies a mostrar, 
de manera habitual, obres d’art i altres tipus 
de patrimoni en exposicions temporals. Era 
un primer pas, però encara no havia actuat 
amb el seu propi patrimoni. L’organització 
i classificació dels fons documentals de les 
antigues Juntes d’Obres del Port possibili-
taren posar a disposició dels investigadors 
els darrers 200 anys de la història del port 
de la ciutat amb la creació de l’Arxiu Histò-
ric, ara Arxiu Central del Port de Tarragona. 
Calia també fer el mateix amb el patrimoni 
immoble i, així, es va començar creant una 
Escola Taller per tal de recuperar antics ofi-
cis de la mar i iniciar la tasca de salvaguar-
da del patrimoni portuari, aspectes bàsics 
per a la futura creació del Museu del Port 
de Tarragona. Aquest espai va inaugurar 
les seves instal·lacions al Refugi 2 del Moll 
de Costa, el 13 de maig de l’any 2000. El dis-
curs museístic plantejat va permetre expo-
sar la història del port de manera didàctica 
(una part important d’objectes són models 
reproduïts a escala i realitzats en el mateix 
museu), per donar a conèixer als visitants el 
perquè del port actual. Malgrat, però, haver 
proposat aquest recorregut didàctic mitjan-
çant la presentació dels objectes i de la seva 
informació dins d’un context històric, calia 
portar a terme un projecte pedagògic per 
mostrar de manera lúdica i participativa la 
infraestructura portuària i la vinculació tant 
amb la ciutat com amb el territori. Per aquest 
motiu, paral·lelament al projecte museogrà-
fic es va treballar amb l’empresa de serveis 
educatius Còdol per organitzar propostes 
didàctiques que es vinculessin, directament, 
amb el plantejament museogràfic. Això, tam-
bé, va suposar destinar un entorn físic dins 
del Museu als escolars² perquè desenvolu-
pessin els tallers organitzats. És l’aula d’ac-
tivitats pedagògiques ubicada a la primera 
planta del Museu amb un espai total de 400 
m² dedicats als racons experimentals,³ atès 
que l’espai expositiu també funciona com a 
aula amb la contemplació i informació direc-
ta o indirecta dels objectes. D’aquesta mane-
ra, el projecte pedagògic comptava, des d’un 
Setembre 2004kesse, núm.36 Setembre 2004 kesse, núm.364 5 DOSSIER
principi, amb un espai ampli i propi, la qual 
cosa va permetre que, des del curs 2000-
2001, la proposta pedagògica Museu del Port 
a la vista! presentés i representés la funció 
educativa del Museu del Port. 
Amb el projecte, calia explicar als dife-
rents sectors educatius diversos aspectes 
vinculats amb el nostre món portuari i mari-
ner: la història del port, l’activitat comercial, 
les tipologies de ports, els sistemes de pesca, 
la construcció d’embarcacions, l’evolució de 
la navegació i la tecnologia emprada, els mi-
tes i les llegendes... tot hi havia d’estar repre-
sentat.
Posteriorment, en la incorporació de nous 
objectes en el Museu també s’ha intentat la 
seva adaptació didàctica des de l’inici del 
projecte plantejat. Un exemple seria la in-
corporació d’un model, a escala, d’embarca-
ció medieval –una tarida– que es va realit-
zar de manera que es contemplés l’interior 
o bodega del vaixell per mostrar la càrrega i 
el transport de cavalls que efectuava, princi-
pal raó per endegar el projecte d’incorporar 
aquest nou objecte realitzat al taller de mo-
delisme del Museu. 
Pel que fa a la proposta pedagògica ini-
cial, es va desenvolupar partint d’una acti-
vitat bàsica on es treballava la història del 
port amb els seus protagonistes i les fonts 
primàries conservades. La didàctica era mit-
jançant la lectura i la interpretació d’aques-
tes fonts; la deducció dels fets més rellevants 
de la seva història mitjançant la narració 
representada per un personatge de l’època; 
relacionar els diferents elements que es po-
den trobar al port actual en un lloc concret; 
l’observació directa del port a través del viat-
ge amb barca i la manipulació de les eines i 
els materials dels mestres d’aixa com a cons-
tructors de les embarcacions. Aquesta elabo-
ració permet adaptar una mateixa activitat a 
tots els nivells de l’Educació Primària i Se-
cundària mitjançant el recurs d’uns plafons 
interactius, on el personatge de l’època que 
s’està treballant, ens explica la seva història i 
ens convida a recercar pel Museu els objec-
tes que li són contemporanis amb la finalitat 
de conèixer les etapes decisives de la histò-
ria del port. En una moqueta de 54 m² ubica-
da al centre de l’aula s’hi reprodueix el port i 
els nens i les nenes, amb la realització d’un 
joc simbòlic molt quotidià per als petits o 
amb un treball de recerca per als més grans, 
col·loquen els noms de les instal·lacions, les 
mercaderies, els vaixells i els sistemes de 
transport corresponents. El treball a la mo-
queta és el pas previ a l’experimentació real 
quan es traslladen al port per realitzar-hi un 
recorregut amb barca i així conèixer in situ 
els diferents aspectes plantejats a l’aula del 
Museu.
Aquesta activitat educativa ens permetia 
explicar la història portuària a l’Educació 
Primària i Secundària, però no als alumnes 
de l’Educació Infantil a qui calia preparar 
una activitat global on els racons experi-
mentals aportessin els coneixements bàsics. 
Introduït per una narració que explica la 
història d’un nen i una nena que participen 
d’una aventura entorn del port de Tarragona 
s’aconsegueix donar resposta als interro-
gants sorgits mitjançant l’experimentació als 
racons: el joc de la moqueta permet conèi-
xer el funcionament del port; els sistemes de 
pesca es porten a terme a l’aquari com si fos-
sin veritables pescadors; el vocabulari bàsic 
es treballa amb el joc del codi de les bande-
res o relacionant els conceptes i les realitats 
observades amb els grups que encara no han 
perfeccionat la lectoescriptura.
La proposta Museu del Port a la vista! 
pensada, en un principi, com a complement 
de les activitats curriculars dels escolars, 
que en són els principals usuaris, amb el 
temps ha anat ampliant i incorporant plante-
jaments més lúdics a través de la utilització 
de contes i rondalles que han permès sumar 
al públic escolar, el públic de l’educació en 
el lleure, el familiar i l’adult. Amb el recull 
de llegendes i rondalles ben significatives de 
la nostra tradició oral lligades al món de la 
mar es recreen les històries i explicacions a 
partir d’una ambientació juntament amb els 
objectes presents al Museu. 
L’any 2003, el Museu va ampliar el seu 
espai expositiu amb la incorporació de l’an-
tic far de la Banya com a extensió del Mu-
seu del Port. Edifici metàl·lic de finals del 
segle xix i ubicat a la punta de la Banya, a 
la desembocadura del riu Ebre ha passat a 
ser l’únic supervivent dels tres edificis instal-
lats a la zona del Delta atès que l’any 1984 
va ser traslladat al final del dic de Llevant 
del port de Tarragona on es va rehabilitar i 
va continuar guiant l’entrada de vaixells a 
Setembre 2004kesse, núm.36 Setembre 2004 kesse, núm.36DOSSIER 6 7
port. Consta d’una planta hexagonal com a 
habitatge del torrer, espai ara destinat a ex-
posició permanent dels senyals marítims i 
dels fars de la zona de Tarragona. El Museu 
dels Fars, actual nom d’aquest espai exposi-
tiu, ens ha permès plantejar una nova acti-
vitat educativa entorn el món dels senyals 
marítims i els torrers, habitants d’aquests 
edificis. El taller planteja, amb la realització 
de diverses proves, mostrar la vida i l’ofici 
dels torrers o faroners en uns edificis que en 
el passat, quasi bé la seva totalitat, estaven 
apartats dels nuclis poblats. La particularitat 
de la proposta és que es tracta d’una activitat 
teatralitzada, és a dir, s’ha emprat el recurs 
de la interpretació per recrear com era l’ac-
tivitat en un far al llarg del segle xx, amb la 
qual cosa els permet treballar l’evolució tec-
nològica i dels combustibles; els diferents ti-
pus de construccions i la manera de viure i 
treballar d’aquests homes gràcies a la perso-
nificació del mateix monitor transformat en 
el torrer, Marcel·lí Torres i Costa, titular del 
far de la Banya. Els escolars o el públic adult 
seran els torrers aspirants a la plaça d’aju-
dants del torrer titular si aconsegueixen por-
tar a terme les sis proves preparades entorn 
a conèixer l’origen i la història dels fars, la 
vida quotidiana i la figura del torrer, els as-
pectes tècnics dels senyals marítims i la seva 
evolució, els tipus de combustibles emprats 
així com pràctiques d’òptica.
L’experiència dels cursos escolars durant 
els anys en què hem estat desenvolupant 
aquestes activitats i la participació de dife-
rent tipus de públic, segons els tallers, ens 
han permès continuar amb els nostres ob-
jectius inicials de vincular directament els 
plantejaments museístics amb la formació 
didàctica atès que el públic majoritari que 
ens visita és públic escolar; per això en el 
moment d’incorporar objectes a l’exposició 
intentem presentar-ho de la manera més di-
dàctica possible per tal de facilitar una mi-
llor comprensió d’aquest sector de públic.
Ensenyar a analitzar, a comparar i a in-
terpretar, a interrogar i a descobrir o a sin-
tetitzar, ha de ser el que el Museu ha de faci-
litar d’una manera directa i visual, entenent 
que aquesta oferta didàctica no exclou ni 
l’oferta estètica ni la informativa que també 
tenen el seu públic propi atès que el visitant 
pot contemplar les obres i gaudir-les estèti-
cament, o bé informar-se puntualment d’allò 
que li interessa. 
Mercè Toldrà Dalmau
Coordinadora del Museu del 
Port de Tarragona
Notes
  1. García Blanco, A.: Didáctica del Museo. El descubri-
miento de los objetos. 1988 1ª. Madrid: Ediciones de la 
Torre.
  2. Parlen d’escolars encara perquè és el públic majoritari 
d’aquesta proposta pedagògica.
  3. Suposa gairebé la meitat de l'espai dedicat a exposició 
permanent, que compta amb un total de 900 m².


Museu del Port a la vista

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert