Toldrà Dalmau, Mercè

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Desembre 2004
 	
 13 DOSSIER
HOSPITA 
TARRACO BACCH O
Mercè Toldrà Dalmau
La imatge del Moll de Costa, sobretot en les 
primeres dècades del segle xx, farcit de bótes 
esperant ser embarcades, no és una casuali-
tat.¹ És el reflex d’un dels moments esplen-
dorosos de l’economia del Camp, gràcies, 
una vegada més, al producte obtingut d’unes 
vinyes que, generació a generació, han estat 
testimoni de la història de la nostra terra.
Si fem un breu repàs històric descobrim 
que l’origen de la vinya productora de raïm, 
la Vitis vinifera, es localitza entre el golf Pèr-
sic i la mar Càspia. Va ser l’espècie que so-
brevisqué al període de les glaciacions i es 
propagà cap a altres regions. 
Els grecs i, més endavant els romans, 
n’expandiren el cultiu i el seu producte de 
transformació, el vi, per tota la Mediterrània. 
Foren, doncs, els grecs qui portaren aquest 
conreu a les nostres terres, i els romans el 
consolidaren, cosa que corroboren la gran 
quantitat de referències literàries que ens 
han arribat: Sili Itàlic, en el relat de les guer-
res Púniques, ens parlava d’una Tàrraco hos-
pitalària amb Bacus; el poeta P. Anni Florus 
afirmava que Tàrraco era per a ell la ciutat 
més agradable i estimada de les apropiades 
per al descans, essent el seu clima temperat 
i la terra fèrtil les característiques que per-
metien que s’hi produís un vi tan bo com el 
d’Itàlia i gens inferior en qualitat; Pons Icart 
també recollia les cites de Plini el Vell a la 
Història Natural en què especificava que dis-
tingia els nostres vins per la seva finor i la 
seva aroma...
L’arribada dels àrabs al segle viii acabà 
per destruir la florescent viticultura, però 
més tard, fou l’església –amb la incorporació 
del vi dins la litúrgia catòlica– qui n’afavorí 
la recuperació amb vinyes pròpies plantades 
al voltant d’esglésies, ermites i monestirs. 
L’any 1012, els cartoixans, monjos con-
templatius, funden la Cartoixa anomena-
da Nostra Senyora de Scala Dei. Alfons II 
d’Aragó va impulsar-ne la creació i la va do-
tar de terrenys i ceps que constituïren l’ac-
tual Priorat. Un segle després, els templers 
i els monjos del Císter segueixen el mateix 
camí a la Conca de Barberà. 
Entre els segles xii—xiv, el comerç de la 
Corona d’Aragó torna a impulsar la viticultu-
ra i s’aconsegueix la presència dels vins del 
Camp als mercats nacionals i internacionals, 
però els conflictes bèl·lics, les epidèmies, la 
fam i els problemes remenses acaben perju-
dicant-ne l’expansió. 
Al segle xix s’alternen els moments de 
gran esplendor amb els de franca recessió, 
aquests darrers vinculats, principalment, a 
la plaga de la fil·loxera. La primera meitat 
del segle xx, en l’Europa d’entre guerres, es 
restableix la importància de l’exportació vi-
tivinícola, gràcies a l’elevat tràfic exportador 
de vins i derivats del Port de Tarragona.
Desembre 2004
 	
DOSSIER 14
Però per què s’han succeït aquests esde-
veniments històrics al nostre territori? El sòl 
i el clima són factors del medi inseparables 
quant a la influència que exerceixen en el 
creixement de les plantes, de manera que 
condicionen l’alimentació hídrica i nutriti-
va. Els sòls profunds amb provisió adequada 
d’aigua i d’elements fertilitzants assimilables 
són adequats per a les grans produccions, 
mentre que els superficials, pobres i sense 
reserva hídrica, no permeten un gran desen-
volupament de les vinyes i produeixen colli-
tes escasses però de més qualitat.
El clima afecta amb més intensitat i en 
determina les possibilitats. La vinya té unes 
exigències climàtiques ben determinades, 
definides per les temperatures, la insolació 
i les pluges, però també està influïda per les 
característiques dels diferents mesoclimes i 
els microclimes. És exigent en calor i sensi-
ble a les gelades d’hivern i primavera, no tan 
sols pel seu creixement vegetatiu sinó per 
la maduració del seus fruits que necessiten 
d’una il·luminació i temperatures adequada-
ment altes.
Cada superfície comarcal produeix el seu 
vi, amb el seu color, la seva graduació i el 
seu sabor i, segons la dita, «la superfície més 
pobra produeix el vi més bo».
Els diferents estils artístics que han dei-
xat al llarg dels temps la seva empremta a 
les nostres contrades, també ens han permès 
seguir les tasques vinculades a les activitats 
vinícoles. Podem citar-ne alguns exemples: 
la figura masculina que transporta raïms 
des de les tessel·les de la cúpula romana de 
Centcelles; els treballs desenvolupats en el 
mensari (concretament els mesos de febrer, 
març, agost i setembre) dels capitells gòtics 
de la catedral de Tarragona on se’ns repre-
senten les tasques de cavar, de podar els 
ceps, de netejar les bótes per posar el pro-
ducte de la verema, activitats algunes d’elles 
també aparegudes en capitells del monestir 
cistercenc de Santes Creus; els raïms orna-
mentals del retaule gòtic de la catedral de 
Tarragona, o de l’interior de l’església de 
Vistabella creats, aquests, per Jujol; els de-
talls d’escenes de verema i de gaudi del vi a 
taula a les rajoles modernistes de la façana 
del celler cooperatiu de Pinell de Brai, edifici 
conegut com «la Catedral del vi» per la belle-
sa i magnificència de la seva estructura.²
La construcció d’aquests edificis, majori-
tàriament d’estil modernista, s’inicia en els 
primers anys del segle xx i es destinen, prin-
cipalment, a transformar el raïm en vi o en 
licors. Fins aquest moment, els productors 
de vi tenien a les seves cases els cups exca-
vats a terra per a la fermentació del raïm, 
però, l’aparició de les plagues com l’oïdium, 
el míldium, i sobretot, la fil·loxera a la sego-
na meitat del segle xix, provoca grans can-
vis en l’estructura de la societat vinícola. Ja 
ho va dir Josep Pla tal com ho recull Alcover 
Moll al seu diccionari, «la terra havia estat 
vinya, però la fil·loxera se l’havia menja-
da». Aquesta frase resumeix molt bé tota la 
problemàtica sorgida amb l’arribada de la 
plaga als nostres camps. La irrupció de l’in-
secte a les vinyes franceses va suposar una 
forta crescuda en la venda dels raïms cata-
lans; per contra, quan la plaga va arribar als 
camps situats al sud dels Pirineus, la dava-
llada de les vendes del vi català va ser molt 
gran i, per tant, els conflictes entre propieta-
ris i jornalers o arrendataris, molt greus. El 
sistema de treballar la vinya es regulava amb 
el contracte de rabassa morta, és a dir, un 
contracte de conreu emfitèutic establert com 
a arrendament d’un tros de terra per a con-
rear-hi vinya amb la condició que quedava 
dissolt en haver mort 2 terços dels primers 
ceps plantats, o el que equivaldria a una 
vinculació per aproximadament 50 anys. La 
desaparició total de les vinyes en ser infec-
tades per la fil·loxera modifica totes aquestes 
condicions i els propietaris volen recuperar 
la terra i els pagesos es troben que no poden 
subsistir després d’haver dedicat tots els seus 
recursos a les terres arrendades. És el mo-
ment de l’aparició de l’associacionisme i la 
creació de sindicats o agrupacions agrícoles 
sota el sostre arquitectònic dels cellers abans 
esmentats. Els empelts a les vinyes (unió de 
dos sarments) i la utilització de productes 
químics resolen el problema de les plagues 
però el conflicte entre la societat pagesa i els 
propietaris continua, ja que s’havien trencat 
uns hàbits establerts a l’època medieval i 
això no agradà als «amos» de les terres.
El producte final, és a dir, la transforma-
ció del raïm en vi o licor, requereix d’una 
comercialització per treure’n un rendiment 
econòmic necessari per tal de pal·liar des-
peses i aconseguir guanys. Gràcies a un se-
gell trobat en unes excavacions properes a la 
zona de Dénia, a la Marina Alta, hem pogut 
saber que Tiberius Claudius Amiantus va 
ser dels primers comerciants dedicat a l’ex-
portació de vins a les nostres comarques. La 
llibertat de comerç atorgada a través de la 
Reial Cèdula de l’any 1778 als ports catalans 
per poder comerciar amb Amèrica, va ampli-
ar els mercats on exportar el producte elabo-
rat de les vinyes del Camp de Tarragona, i va 
permetre augmentar, així, el nombre d’oficis 
vinculats a les activitats vinícoles. D’aquest 
fet, va resultar-ne una fisonomia pròpia en 
zones de la ciutat de Tarragona com ara el 
carrer Reial, amb els magatzems de vins i els 
tallers de boters preparant bótes per conte-
nir els diferents productes elaborats, o l’ano-
menada plaça dels Carros, que era el lloc de 
trobada dels carruatges que traslladaven els 
bocois cap al port per ser embarcats. 
Desembre 2004
 	
 15 DOSSIER
Els beneficis derivats d’aquest comerç 
van ser utilitzats per la societat tarragonina 
dels segles xix i xx en inversions de projec-
tes per a la ciutat. Malauradament, els mo-
ments de crisi també afectaren a una socie-
tat que no havia sabut o pogut emprar bé els 
rendiments aconseguits.
Indubtablement, la viticultura ha estat 
força important dins la història socioeconò-
mica del Camp i, per aquest motiu, hem de 
cercar la manera més apropiada de mostrar 
amb rigor i claredat el perquè i el com del 
seu desenvolupament a un públic que, en 
aquests moments, observa com, una vegada 
més, el món vitivinícola torna a ser protago-
nista a les nostres comarques.
Fer una exposició a l’entorn de la viticul-
tura i de la vinculació d’aquesta al nostre ter-
ritori com a projecte cultural de ciutat podria 
divulgar el coneixement, les transformacions 
i els esforços d’un passat comú. 
Si Bacus, el déu del vi, ens observa des de 
l’Olimp, pot estar orgullós de la tasca que els 
homes han realitzat per millorar qualitativa-
ment el bé que els va donar.
Mercè Toldrà Dalmau
Notes
 1. Segons la mitologia grecorromana és Bacus qui ense-
nya als homes com produir el vi i, per això, el vi és 
com un regal del Déu. Hem d’agrair a Xavier Moren-
te la traducció de diferents textos llatins sobre aquest 
tema.
 2. L’elecció d’aquests exemples ha estat una petita mostra 
de les moltes representacions artístiques que afortuna-
dament es conserven a les nostres contrades relacio-
nades amb el tema vinícola. 


Hospita Tarraco Baccho

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert