Mas Cornet, Guillem

Serramitjana, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

16
Nom Nom científi c Ordre (família) Origen/estat
Esquirol Sciurus vulgaris Rosegador Autòcton
Senglar Sus scrofa Artiodàctil Autòcton
Cabra domèstica Capra hircus Artiodàctil Asilvestrat
Cabirol Capreolus capreolus Artiodàctil Autòcton
Guilla o guineu Vulpes vulpes Carnívors (cànids) Autòcton
Gos Canis familiaris Carnívors (cànids) Asilvestrat
Teixó Meles meles Carnívor (mustèlid) Autòcton
Mostela Mustela nivalis Carnívor (mustèlid) Autòcton 
Visó americà Mustela vison Carnívor (mustèlid) No autòcton
Fagina o gorjablanc Martes foina Carnívor (mustèlid) Autòcton 
Geneta o gat mesquer Genetta genetta Carnívor (vivèrrid) Autòcton *
Gat salvatge o gat fer Felis silvestris Carnívor (fèlid) Autòcton 
Gat domèstic Felis catus Carnívor (fèlid) Asilvestrat
Eriçó fosc Erinaceus europaeus Insectívor Autòcton
Conill Oryctolagus caniculus Lagomorf Autòcton
Llebre europea Lepus europaeus Lagomorf Autòcton
*Introduïda en l’època romana
Taula 1. Grans mamífers localitzats al Collsacabra durant l’estudi
Introducció
Els mamífers (mammalia) són una classe de 
vertebrats que es caracteritzen per tenir el 
cos recobert de pèl i alimentar les seves cries 
amb llet per mitjà de glàndules mamàries. 
N’existeixen unes 5.500 espècies arreu del 
món que són classifi cades en tres subclasses: 
els monotremes ponedors d'ous (protothe-
ria), els marsupials (metatheria) i els placen-
taris (eutheria), als quals pertanyen tots els 
mamífers del Collsacabra.
El grup dels mamífers és extens i 
s’abordarà en dos capítols, de manera que en 
aquesta primera part es tracten els mamífers 
de mida més gran (de l’esquirol cap amunt, 
per entendre’ns), i en el següent s’abordaran 
els petits rosegadors i els ratpenats.
L’estudi de grans mamífers
Aquest article es basa en l’estudi que varen 
realitzar el Grup de Naturalistes d’Osona i 
la Fundació Fauna, amb el suport de l’Obra 
Social de Caixa de Catalunya, durant els 
anys 2007 i 2008 a la fi nca dels Cingles de 
l’Avenc de Tavertet amb l’objectiu de deter-
minar la presència de les diferents espècies 
de grans mamífers a la fi nca, conèixer l’estat 
de les seves poblacions i realitzar propostes 
de gestió per a millorar-les. 
Per confi rmar la presència de les espècies 
es varen utilitzar diferents metodologies: 
es varen instal·lar trampes fotogràfi ques 
en llocs estratègics, es varen realitzar des-
plaçaments nocturns amb vehicle i es varen 
localitzar rastres de les diferents espècies 
(petjades, excrements, caus...). Com que les 
reduïdes dimensions de la fi nca difi cultaven 
la detecció de totes les espècies, es va decidir 
de recollir dades d’altres zones del Collsaca-
bra properes a la fi nca. 
Les espècies del Collsacabra
Durant l’estudi es varen detectar 16 de les 
29 espècies de grans mamífers que habiten 
a Catalunya (Taula 1), 12 de les quals són 
autòctones, tres es troben en estat assilvestrat 
(cabra, gos i gat) i una ha estat introduïda per 
l’home (visó americà). Cal tenir en compte 
que no es pot descartar la presència d’altres 
espècies de grans mamífers al Collsacabra 
que no hagin estat detectades durant l’estudi, 
ja que algunes ja han estat citades en zones 
pròximes com ara el cèrvol.
L’eriçó fosc és una espècie en reces-
sió al Collsacabra cada vegada més difícil 
d’observar, exepte en forma d’exemplars 
morts per atropellament a les infraestructres 
viàries. S’alimenta d’insectes i les punxes el 
protegeixen dels depredadors.
El conill i la llebre tenen una gran impor-
tància ecològica ja que són la base alimen-
tària de molts depredadors. Mentre que les 
poblacions de llebre s’han mantingut esta-
bles al Collsacabra, les de conill han patit 
diverses epidèmies i han minvat en les darre-
res dècades i actualment són molt reduïdes 
malgrat les repoblacions realitzades per part 
dels caçadors. 
L’esquirol es troba en tot tipus de boscos i 
des de la veda de la seva caça les poblacions 
s’han anat recuperant lentament. L’augment 
de la superfície forestal també ha benefi ciat 
la seva recuperació.
El senglar és una espècie molt abundant 
al Collsacabra a causa de l’abandonament del 
ELS MAMÍFERS DEL COLLSACABRA (I)
GRANS MAMÍFERS
17
món rural i l’expansió de les masses bosco-
ses. Les repoblacions realitzades amb exem-
plars hibridats amb porcs domèstics fa que 
s’observin exemplars amb diverses morfolo-
gies (cues en espiral, coloracions més clares, 
etc.) i que el número de cries per parella hagi 
augmentat considerablement. La pressió de 
caça intensiva a la qual es troba sotmés ajuda 
a fer un cert control de la seva població i al-
hora evita que produeixi danys en els camps 
de conreu on a vegades s’alimenta.
 Dins dels mamífers carnívors destaca per la 
seva abundància la guineu, que freqüenta els 
espais oberts i tot tipus de boscos. Aquest hà-
bitat també és el preferit del teixó, que tot i 
la devallada de les seves poblacions a nivell 
general, manté al Collsacabra la zona amb 
més abundància de la comarca.
La mostela, el gorjablanc, la geneta i el 
visó americà són carnívors de morfologia 
similar, amb potes curtes i cos allargat, i 
d’activitat nocturna. Mentre que els dos pri-
mers es consideren autòctons, els darrers es 
troben al nostre país fruit d’introduccions 
per part de l’home; la geneta sembla que 
va ser importada durant l’època romana o 
àrab ja que no s’han trobat mai fòssils de 
l’espècie a Europa. Per la seva banda el visó 
americà prové de l’escapada d’exemplars 
de granges on els criaven per fer abrics amb 
la seva pell. 
 El gat fer és el parent salvatge dels gats 
domèstics, amb els quals es pot hibridar. La 
mida del cap i la cua peluda i anellada del gat 
salvatge són les característiques més clares 
per diferenciar-lo dels gats domèstics. Les 
seves poblacions són molt reduïdes i a més 
resulta molt difícil de veure i localitzar.
El cabirol és el cèrvol més petit de Ca-
talunya i recentment les seves poblacions 
han augmentat de forma espectacular a tot 
el país arrel d’una sèrie de reintroduccions i 
de l’augment de la superfície de les masses 
forestals. Avui en dia es pot considerar una 
espècie habitual al Collsacabra.
Dins del grup dels animals assilvestrats 
destaca la població de petits ramats de ca-
bra domèstica que pasturen pels cingles de 
Tavertet des de fa unes dècades. Es tracta 
d’una població que, tot i el temps que por-
ten en estat salvatge, tenen problemes per 
arribar a criar.
Propostes de conservació
Es considera que la ramaderia extensiva és una 
activitat molt important al Collsacabra tant a 
nivell socioeconòmic, pels llocs de treball que 
crea i els productes que ofereix, com a nivell 
ambiental ja que la pastura és imprescindible 
per mantenir el paisatge en mosaic caracterís-
tic del Collsacabra. No obstant això, hi ha dos 
aspectes de l’activitat ramadera que podrien 
ajudar a millorar les poblacions dels grans 
mamífers al Collsacabra i que es consideren 
d’aplicació senzilla: per una banda augmen-
tar el nombre i qualitat dels punts d’aigua del 
territori i per altra augmentar la permeabilitat 
dels tancats cinegètics.
La fagina o gorjablanc
Foto: Fundació Fauna, 
Bushnell. (17 d’agost 
de 2008)
El senglar
Foto: Fundació Fauna, 
Bushnell. (15 d’agost 
de 2008)
18
La geneta 
Foto: Fundació Fauna, 
Bushnell. (18 d’agost 
de 2008)
Pg. Jaume Balmes 15-17- Tavertet - Tel 629 082 099
www.elscingles.com - info@elscingles.com
Durant l’estudi es va comprovar que la 
distribució de les espècies de grans ma-
mífers al Collsacabra i els seus patrons 
d’activitat es troben condicionats per la 
presència de punts d’aigua en el territori i la 
seva manca limita l’abundància d’algunes 
espècies. Les activitats ramaderes sovint 
utilitzen aquests punts d’aigua permanent 
(torrents, gorgs, basses...) per a abeurar el 
bestiar, la qual cosa provoca una degradació 
ambiental d’aquests punts (erosió dels mar-
ges, fangueig, terbolesa de l’aigua...). Per 
augmentar el nombre i la qualitat d’aquests 
punts d’aigua seria necessari d’evitar-hi 
l’accés del bestiar i habilitar abeuradors en 
un lloc proper. Aquestes actuacions afavo-
ririen al mateix temps al ramat ja que dis-
posaria d’aigua neta i també afavoririen les 
poblacions de grans mamífers i altres grups 
d’animals com els amfi bis.
Algunes explotacions ramaderes, sobretot 
les d’ovelles, instal·len un tipus de tanca pel 
bestiar que representa un impediment per a la 
mobilitat d’algunes espècies de grans mamí-
fers i sovint també per a les mateixes perso-
nes. Per millorar la connecció dels diferents 
espais del Collsacabra, fora necessari crear 
punts de pas regularment a la tanca per per-
metre la lliure mobilitat d’aquests animals.
David Serramitjana, Guillem Mas
NOTES: 
Les fotografi es que acompanyen l'article varen ser rea-
litzades durant l'estudi a través de trampeig fotogràfi c. 
El Grup de Naturalistes d’Osona pot oferir assessorament 
gratuït a aquells pagesos i propietaris que desitgin aplicar 
alguna de les anteriors propostes de conservació a les se-
ves fi nques o explotacions. Contacte: info@gno.cat i 93 
114 03 70, www.fundaciofauna.org i www.gno.cat


Els mamífers del Collsacabra (I)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert