Article que analitza i repassa les diferents publicacions que des de 1989 ha dut a terme el Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver

Masalles Feliu, Esteve

Revistes Catalanes amb Accés Obert

2007 kesse, núm.41  DOSSIER
les publicacions 
del cercl e
Esteve Masalles
El Cercle d’Estudis Històrics i Socials Gui-
llem Oliver del Camp de Tarragona es fundà 
l’any 1989 amb l’objectiu de donar a conèixer 
els darrers treballs de recerca o de divulga-
ció que en l’àmbit de la història i de les cièn-
cies socials se centren en l’espai de la ciutat 
de Tarragona i del Camp de Tarragona.
Des del primer moment, el Cercle d’Es-
tudis Històrics i Socials Guillem Oliver ha 
comptat amb l’edició de la revista Kesse, de la 
qual ja es compta amb quaranta-un números. 
El primer número de la primera època és de 
març de 1989. Un consell de redacció s’en-
carregava de la selecció d’articles, disseny i 
edició del que s’anomenava Butlletí del Cercle 
d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del 
Camp de Tarragona, de periodicitat trimes-
tral. El contingut era prou miscel·lani. Entre 
la quasi cinquantena de col·laboracions, no 
gaire extenses val a dir, s’hi van publicar 
articles que tractaven de la suposada fi de la 
història, de la cosmovisió de William Shakes-
peare, de la figura de William Morris o de la 
de Karl Popper; al costat d’altres que eren so-
bre la historiografia tarragonina en temps de 
Carles III, sobre l’anarquista Joan Montseny 
(Federico Urales), sobre els noms de les 
construccions marineres de Cambrils o so-
bre la capella de Sant Ramon de la Catedral 
de Tarragona, i encara ben a la vora d’alguns 
altres articles que reivindicaven una política 
teatral per a Tarragona o no restar passius 
davant la Primera Guerra del Golf.
El número 12, de juny de 1992, suposa 
l’inici d’una etapa de transició. El Butlletí 
passa a denominar-se Kesse, el nombre de 
pàgines augmenta a vint, però es publica 
cada sis mesos. El juny de 1995, coincidint 
amb la publicació del número 17, Nei Torrell 
n’assumeix la direcció i comença la segona 
etapa, amb la voluntat de no ser una publi-
cació només per als socis de l’entitat. A partir 
d’aleshores el contingut queda estructurat en 
tres seccions: un dossier temàtic, vinculat a 
activitats del Cercle, de l’Arxiu Històric, de 
la universitat o d’altres entitats; una secció 
de miscel·lània, i una tercera, de ressenyes 
bibliogràfiques. El nombre de pàgines aug-
menta i la maquetació torna a canviar. La 
periodicitat és irregular, ja que hi ha anys 
en què han sortit quatre números, altres tres 
i en d’altres dos. Josep Estivill va fer de di-
rector en els anys 2000 i 2001 i Jordi Piqué 
en solitari durant els dos anys següents i de 
forma compartida amb Laia Colomer a partir 
de 2004. 
Els dossiers publicats durant la segona 
etapa han estat d’índole ben diversa: els gita-
nos, els aiguats i les inundacions, la fotogra-
fia com a font històrica, el cinema, el sexe, 
els moviments religiosos medievals, la topo-
nímia, la literatura al Camp de Tarragona, la 
història de la fotografia, els ibers, l’arxivísti-
ca, el patrimoni de Tàrraco, l’ensenyament, 
el Pla cultural de Tarragona, les cases i car-
rers de l’aristocràcia, el creixement soste-
nible, la historiografia local, el conflicte de 
Palestina, la didàctica dels museus, el món 
del vi, l’acolliment lingüístic a les universi-
tats i el Pla cultural de Tarragona, per segona 
vegada. 
D’altra banda, a més de l’edició de Kes-
se, l’entitat va iniciar fa catorze anys la col-
lecció «Publicacions del Cercle d’Estudis 
Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp 
de Tarragona». El primer llibre de l’esmen-
tada col·lecció és de l’any 1993. El que sortirà 
durant el 2007, en serà el número catorze. 
Aquell primer volum, coordinat per Jordi 
Piqué, porta per títol Franquisme a les comar-
ques tarragonines i recull els estudis de Joan 
M. Thomàs sobre les dissensions entre fran-
quistes a la Tarragona dels anys 1939 i 1940; 
el de Tomàs Camacho sobre la repressió en 
els primers anys del franquisme; el d’Enric 
Olivé sobre regidors i alcaldes de Tarragona 
2007 kesse, núm.41  DOSSIER
entre 1939 i 1979; el de Montse Ferré i Joan 
Gisbert sobre urbanisme i arquitectura dels 
anys quaranta; el de Josep Sánchez Cervelló 
sobre la Falange a Flix i el de Pedro A. Heras 
sobre societat, economia i política entre 1960 
i 1977. Completaven els estudis, quatre arti-
cles sobre fons documentals: un de Josefina 
Cubells sobre el de l’Organització Sindical 
Espanyola, un altre de Jordi Piqué sobre el 
fons de vivències orals conservat a l’Arxiu 
Històric de Tarragona, un tercer d’Octavi Vilà 
sobre el fons de premsa comarcal de l’Heme-
roteca de Caixa Tarragona i el quart, d’Elena 
Virgili sobre el fons hemerogràfic de la Bibli-
oteca-Hemeroteca Municipal de Tarragona. 
El segon número de la col·lecció va anar 
a càrrec de Carme Gómez Cruz. El títol és La 
ciutat de Tarragona a l’època de la dictadura 
de Primo de Rivera: aspectes de la vida urba-
na. L’estudi abasta el desenvolupament urba-
nístic i els serveis vinculats a la capitalitat de 
província, l’habitatge, la higiene, el cost de la 
vida, els serveis urbans, els transports i les 
comunicacions. Es completa amb un annex 
de quadres estadístics, la majoria d’elabora-
ció pròpia.
Roser Lozano és l’autora de La població 
de Tarragona al segle XVII, la tercera obra 
de la col·lecció. En 222 pàgines s’analitza, 
primer, la dinàmica demogràfica, és a dir na-
talitat, mortalitat i nupcialitat del segle xvii a 
Tarragona; en segon lloc, el moviment natu-
ral de la població; a continuació, l’aportació 
quantitativa i qualitativa de la immigració 
del moment i, per finalitzar, la incidència a 
la població tarragonina de la fam, la pesta i 
la guerra. 
El llibre de 1996 és un aplec de treballs 
coordinat per Josep Sánchez Cervelló i trac-
ta, per segona vegada, del franquisme. La 
província de Tarragona durant el franquis-
me 1939-1976: política, societat i cultura és 
el títol i Stanley G. Payne, l’autor del prò-
leg. Compta amb articles de Josep Sánchez 
Cervelló sobre metodologia de la repressió 
franquista; de Carles Llauradó sobre el ma-
quis a la demarcació de Tarragona; d’Ester 
Magriñà sobre els alcaldes de Reus a la pri-
mera dècada del franquisme; de Montserrat 
Duch sobre la Falange i els ajuntaments; de 
Pau Ricomà sobre el que anomena primer 
alcalde franquista electe; d’Enric Baixeras 
sobre l’activitat artística a Tarragona entre 
1939 i 1952; de Josep Estivill sobre cinema, 
política i societat; de Joan Gisbert sobre els 
monuments públics de Tarragona durant el 
franquisme; d’Octavi Vilà sobre els monu-
ments als Caiguts com a mostra de la relació 
entre art i franquisme; d’Elena Virgili sobre 
Bans municipals de Tarragona entre 1939 i 
1945; de Jordi Piqué i Josep M. T. Grau sobre 
el fons documental del Centre Penitenciari 
de Tarragona i, per últim, l’article d’Anna 
Bladé i Octavi Vilà sobre la premsa catalana 
entre 1939 i 1945 conservada a l’Hemeroteca 
de Caixa Tarragona. 
Tàrraco: mitologia i cultura religiosa és el 
cinquè títol de la col·lecció. L’autora és Maria 
Antònia Ferrer Bosch, i Raimon Arola va fer 
la selecció i els comentaris iconogràfics. El 
pròleg va anar a càrrec de Josep Maria Car-
reté Nadal. L’obra repassa breument la religió 
romana en general i destaca el vessant religi-
ós dels vestigis del passat romà de la ciutat 
de Tarragona. Primer, estudia l’activitat dels 
Escipions, com a fundadors de Tàrraco i re-
formadors religiosos. Després, la pervivència 
de la religió antiga en els rituals familiars, 
2007 kesse, núm.41  DOSSIER
dels déus de la natura en els jardins i quins 
eren els espais i ritus funeraris. A continua-
ció, ens mostra com el culte a tots els déus 
del panteó romà era present a Tàrraco. Així 
mateix, també se’ns fa avinent com n’era de 
present el culte a l’emperador, les cerimònies 
lúdiques i els cultes mistèrics. 
El títol de la sisena obra publicada és Mu-
ralles de Tarragona: defenses i fortificacions 
de la ciutat segle II aC – XX dC. En són autors 
Joan Menchón Bes i Jaume Massó Carballi-
do. José Sánchez Real en fa el pròleg. L’obra 
recorre la història de muralla des de l’època 
romana fins ara, considerada ja monument. 
Hi trobem referències als precedents ibèrics, 
al primer assentament romà, a les ampliaci-
ons successives, a la muralla medieval, a les 
fortificacions i castells medievals i a les forti-
ficacions d’època moderna i contemporània. 
El recorregut es tanca amb un capítol dedicat 
a la historiografia sobre la muralla romana, i 
un altre dedicat a les darreres intervencions 
realitzades a la Baixada del Roser, l’escorxa-
dor-baluard de sant Antoni i passeig de Sant 
Antoni.
El tercer llibre col·lectiu és el número 
7 de la col·lecció. El títol és La guerra civil 
a les comarques tarragonines i hi consten 
Jordi Piqué i Josep Sánchez Cervelló com a 
coordinadors. El pròleg és d’Antoni Segura 
Mas. Hi ha catorze treballs que tracten temes 
molt diversos de l’època de guerra. Josep 
Sánchez Cervelló s’ocupa de les divergènci-
es republicanes a les Terres de l’Ebre; Jordi 
Piqué, dels reclusos del Preventori Judicial 
de Tarragona; Pelai Pagés dels reclusos tarra-
gonins a la presó model de Barcelona; Joan 
Carles Lleixà del front de guerra al Baix Ebre 
i el Montsià; Carles Llauradó i Albert Saba-
té, de la sanitat republicana a la batalla de 
l’Ebre; Carles Bertran, de les col·lectivitats 
al Baix Penedès; Maria Elena Virgili, de la 
visió de la guerra del periodista Lluís de Sal-
vador; Joan Gisbert, de la vida quotidiana a 
Tarragona a través dels escrits del periodista 
esmentat; Francesc Bonamusa, del destí de 
quatre tarragonins: Batet, Battestini, Nin i 
Mestres; Jaume Massó, del salvament del pa-
trimoni artístic religiós a Reus i Tarragona; 
Enric Baixeras, de l’artista Francesc Nel·lo; 
Antoni Salcedo, de l’escola Taller d’Art de 
Tarragona; Josep Estivill, del cinema i el 
teatre; i Isabel M. Monteiro de Melo, del mo-
viment llibertari portuguès a la Guerra Civil 
espanyola. 
El llibre editat l’any 2000 és el número 
8 de la col·lecció, porta per títol Rics i pode-
rosos, però no tant: la noblesa a Tarragona 
i comarca al segle divuit i l’autor és Salva-
dor-J. Rovira i Gómez. El pròleg va a càr-
rec d’Armand de Fluvià. Rere la introducció 
es fa una petita anàlisi a la situació social, 
econòmica, estamental, administrativa i ju-
risdiccional del Tarragonès al set-cents. Tot 
seguit es fa un repàs a quaranta-set famílies 
nobles, se n’indica el genearca —o generar-
ques— i se n’assenyalen hereus, fills i algunes 
circumstàncies d’interès. Els capítols finals 
estan dedicats als nobles austriacistes; a les 
estratègies matrimonials; al nivell de vida i 
cultural; a la participació en la milícia, en 
les institucions i en l’Església; a les activitats 
econòmiques; a les propietats; als senyorius 
de Ferran, Montoliu i Montserrat, i a la parti-
cipació a la Guerra Gran. Es completa l’estu-
di amb dinou arbres genealògics.
2007 kesse, núm.41 1 DOSSIER
Josep Maria Recasens i Comes amb 
el llibre La taula de canvi i de dipòsits de 
Tarragona i la ciutat del seu temps 1584-1749 
va ser la següent monografia publicada. Luís 
Navarro Miralles és l’autor del pròleg. L’obra 
s’estructura en quatre grans apartats. En el 
primer s’estudia la ciutat a l’època en què es 
va crear la taula i en concret el poblament, 
l’estructura social, les tensions polítiques i 
socials, el redreçament del comerç marítim, 
a més de la institució municipal. L’apartat 
segon inclou l’estudi de la fundació, admi-
nistració, funcionament, sistema comptable, 
inspeccions i instruments crediticis de la 
taula de canvi. L’estudi de la ciutat entre 1585 
i 1749 i els principals successos econòmics i 
polítics ocupa el tercer apartat. I per últim, 
el quart s’ocupa de l’evolució concreta de la 
taula, dividida en els mateixos períodes po-
lítics que l’anterior: des de 1585 fins a 1640 i 
des de 1641 fins a 1749. 
El següent llibre de la col·lecció porta 
per títol Història dels altres. Exclusió social 
i marginació a les comarques tarragonines 
segles XIII–XX. És una altra obra col·lectiva 
coordinada aquesta vegada per Daniel Piñol 
Alabart. El pròleg és de l’antropòleg Joan 
Prat i Carós. El primer article que s’hi aplega 
tracta de la prostitució a l’edat mitjana i és a 
càrrec de Coral Cuadrada. La minoria jueva 
a les comarques de Tarragona des del segle 
xiii fins el xv, realitzat per Enric Mateu, és el 
segon. Pascual Ortega s’ocupa dels moriscos 
a les Terres de l’Ebre. Els esclaus al Tarra-
gonès durant l’edat moderna és el següent i 
està escrit per Salvador-J. Rovira. El cinquè 
article és de Roser Puig i versa sobre els gita-
nos al Camp de Tarragona. «Llegir i escriure 
entre les classes populars a l’època contem-
porània», és a càrrec de Daniel Piñol. Elena 
de Ortueta s’ocupa de les presons, els presi-
diaris i els correccionals. L’única dona que va 
exercir un càrrec públic a Tarragona durant 
la Guerra Civil és el tema desenvolupat per 
Jordi Piqué a l’article número vuit. Joan Gis-
bert tracta dels orígens conflictius dels barris 
perifèrics de Tarragona, mentre que Judit 
Sancho s’ocupa dels magrebins d’Alcanar al 
darrer article, el deu.
El número 11 de la col·lecció, el de 2004, 
és l’obra d’Elena de Ortueta Hilberath De 
l’erudit al turista: Inici de la projecció del 
patrimoni artístic i cultural de Tarragona 
1834–1933. L’autor del pròleg és Francesc 
Fontbona. La percepció de la ciutat per part 
dels erudits ocupa els primers capítols del 
llibre. La interpretació de les panoràmiques i 
les il·lustracions de la ciutat, a més de l’apor-
tació de les festes, visites reials, exèquies i 
festes religioses, és la part central del tre-
ball. Finalment, s’analitza la formació de les 
col·leccions i els projectes museístics com a 
aposta per a la difusió del patrimoni. 
Josep Recasens Llort és l’autor del llibre 
número 12 de la col·lecció. El títol és La re-
pressió franquista a Tarragona. El pròleg va 
a càrrec de Francesc Roig Queralt. En els 
primers capítols s’ofereix una panoràmica 
històrica general de la repressió franquista i 
els instruments legals que la van fer possible. 
L’entrada de l’exèrcit franquista a Tarragona, 
l’establiment de presons locals, els jutjats mi-
litars, els presoners i les conseqüències dels 
consells de guerra serveixen per situar les 
dues parts de què consta l’estudi. En la pri-
mera es relaciona el personal civil i militar 
empresonat en forma de les dades més signi-
ficatives del seu expedient –nom, lloc de nai-
2007 kesse, núm.41 3 DOSSIER
xement, edat, data del consell, sentència...– 
des de 1939 fins a 1942, a més de les llistes 
de les persones depurades. La segona part 
analitza la situació dels catalans, i en espe-
cial dels tarragonins, davant la nova situació 
en els anys entre 1943 i 1947. Hi deixa cons-
tància dels processats per accions contra la 
seguretat de l’Estat, per pertinença a l’Agru-
pación de Fuerzas Armadas de la República 
Española, a l’Alianza Democrática o als ma-
quis, i dels processats per propaganda il·legal 
i per espionatge. Els annexos finals ofereixen 
quadres de resum i recapitulació. 
El darrer llibre publicat, el 13, està dedicat 
a la Segona República al Camp de Tarragona. 
Els coordinadors són Josep Sánchez Cervelló 
i Jordi Piqué. En total són catorze treballs 
que inclouen biografies, cròniques urbanes 
i rurals, bibliografia i documentació, histò-
ria d’institucions i politologia. El sorgiment 
d’ERC a Tarragona és tractat per Josep 
Sánchez Cervelló; el port durant la Segona 
República, per Coia Escoda; l’Escola Normal 
de Tarragona, per Cristina Magriña; l’Ajunta-
ment de Tarragona a través de les actes dels 
plens, per Lluís Balart; la proclamació de 
la República a Tarragona, per Maria Elena 
Virgili; la mateixa proclamació viscuda per 
un noi de catorze anys, per Antoni Floresví; 
l’ideari republicà de Lluís Salvador, per Joan 
Gisbert; els primers anys del Museu de Reus, 
per Jaume Masó; l’entorn polític de Josep 
Magriñà, alcalde republicà de Valls, per Josep 
Martí; la política municipal a Constantí l’any 
1931, per Josep Estivill; les dretes a la Pobla 
de Mafumet, per Hèctor Mir, i la República a 
la Secuita, per Jordi Parral. Tanca el volum, 
una bibliografia sobre la República al Camp 
de Tarragona feta per Esteve Masalles i un 
article sobre els documents de Tarragona i el 
Tarragonès que encara resten a Salamanca, 
l’autor del qual és Jordi Piqué. 
El número 14, que es troba a impremta, 
és una obra d’assaig de Josep Maria Reca-
sens Comes i porta per títol La fundació de 
Tarragona a la historiografia. 


Les publicacions del Cercle

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert