Els miralls no afecten de manera crònica variables psicològiques en dones que duen a terme un programa d’entrenament contra resistència o activitats passives
El propòsit de l’estudi va ser examinar l’efecte crònic de la presència de miralls en l’entorn en què es du a terme exercici contra resistència o activitats passives, sobre variables psicològiques d’ansietat fisicosocial (AFS), consciència corporal objectivada (inspecció corporal, IPC; vergonya corporal, VC; i creences de control de l’aparença, CCA); i sobre algunes variables de la imatge corporal, com la satisfacció amb les parts del cos (SPC), la silueta actual, la silueta desitjada, i la satisfacció corporal (SC). Van participar-hi 52 dones (edat mitjana 22,6 ± 8,21 anys), les quals van ser assignades aleatòriament a quatre grups experimentals: a) 25 min d’exercicis contra resistència al 70 % d’1 Repetició Màxima (1RM) amb mirall, b) 25 min d’exercicis contra resistència al 70 % d’1RM sense mirall, c) 25 min d’activitats passives amb mirall i d) 25 min d’activitats passives sense mirall. Les participants van fer una sessió setmanal de tractament, durant sis setmanes. No es van trobar interaccions dobles o triples significatives. Les proves d’ANOVA van revelar efectes principals del mesurament sobre la inspecció corporal (p = 0,04), sobre la silueta desitjada (p = 0,001) i sobre la SC (p
