Gómez Mompart, Josep Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Gómez i Mompart, Josep Lluís 
El concepte de «premsa de masses» 
des de la perspectiva històrica 
219 


Entenem com a premsa de masses la d'aquells periòdics que his­
tòricament són els propis de la societat de comunicació de masses, 
nascuts, per tant, en el trànsit de la gènesi d'aquesta societat i que, 
al mateix temps, tenen un paper primordial en la consolidació de la 
cultura d'aquesta formació social, la qual, a més, caracteriza l'eco­
sistema comunicatiu de masses. 1 
Si considerem la informació periodística com un sistema de signes, 
la descripció d'aquest sistema demana l'anàlisi de l'organització 
interna dels diferents elements que la constitueixen, però també 
demana prendre en consideració el context en el qual és produït aquest 
discurs sistemàtic per tal de poder fer una avaluació rigorosa de l'ús 
social que se'n fa i, en conseqüència, de la seva importància relativa 
dins de l'ecosistema comunicatiu en el qual s'articula. 
1. Emprem l'expressióecosistema comunicatiu per a referir-nos «a les diverses formes històriques 
com les societats organitzen la seva producció social de la comunicació . Entenem que la comuni­
cació social ha de ser contemplada com un sistema productiu, internament lògic, en el qual els 
diversos elements que el conformen es troben mú tuament interrelacionats [ ... ) de manera semblan t 
al que succeeix amb els organismes vius o en qualsevol medi orgànic natural . [ ... ) De fet és el siste­
ma social el que funciona amb criteri ecològic» (Tresserras-Marín, 1987, 18). «La comunicació social 
funciona, doncs, ecològicament en un doble sentit:a) perquè els seus actors i el mateix medi formen 
partde l'ordre natural. En aquest sentit convé tenir present que mai no es produeix un trencament 
radical de la lògica natural a la lògica social; es tracta sempre d'una transició;b) perquè els diferents 
circuits, canals, mitjans i productes que teixeixen la comunicació humana mantenen relacions de 
mútua interdependència. S'influeixen els uns als altres, directament o indirectament» (Marín, 1989, 
146). 
221 

1. Model de periòdic i context històric 
Els inconvenients que trobem a l'hora de treballar amb l'expressió 
premsa de masses fonamentalment són de tres menes: la referència a 
modalitats de periòdics sense gaires matisacions, la dependència del 
mot masses sense quasi aclarir-ne el sentit i la contextualització en un 
passat i en uns països industrials d'Occident sense gaires precisions. 
La confusió augmenta quan uns quants d'aquestes aspectes es bar­
regen o quan conceptes actuals s'apliquen amb criteris ahistòrics. Així, 
doncs, sembla clar que per a estudiar la premsa de masses -des dels 
orígens fins ara- convé d'entrada que tinguem cura de què volem 
dir, a què ens referim, quines són les seves característiques, quina és 
la seva funció, a fi de poder-ne situar i comprendre la conformació 
en una societat determinada. 
L'expressió premsa de masses es fa servir correntment d'una 
manera pragmàtica, per a la utilitat d'un treball, sense gaires preo­
cupacions. De manera que l'expressió s'aplica amb una funcionalitat 
no sempre raonada, però amb una pretensió lògica tan evident que no 
necessita justificació. Exemples: un diari difon molts exemplars, i 
aquest tiratge en massa serveix per a dir que és premsa de masses; 
un altre diari sembla dirigit al gran públic, i es bateja corn a premsa 
de masses. També per oposició a l'anomenada premsa d'elit (de qua­
litat, seriosa, de referència dominant), hom distingeix entre diari po­
pular, populista o sensacionalista, però -a diferència d'aquells 
altres- acostuma a considerar-los tots tres com a premsa de masses. 
Les contradiccions es fan més evidents quan es tracta de periò­
dics dissenyats per a la majoria però de venda escassa, o de periòdics 
dirigits a minories però fets amb plantejaments propis de la majoria; 
tot això és més desconcertant quan els uns i els altres són produïts 
amb uns sistemes tècnics iguals que hi marquen una empremta tec­
nològica similar, quan la qualitat formal (paper, color, compaginació, 
impressió) no és prou definitòria o quan els temes són compartits. Tot 
plegat ens fa pensar que les distincions que basculen entre aspectes 
parcials de forma, fons i funció no són criteris prou rigorosos per a 
explicar-nos la premsa de masses des d'una perspectiva històrica, atès 
que la diversificació i l'especialització no contradiuen ni el caràcter, 
ni la lògica, ni el sentit comuns de tota producció cultural de masses. 
La varietat, en tot cas, ha enrarit les tipologies, però alhora els 
mimetismes i la tecnologia -que semblen haverdesnaturalitzat els for­
mats, fins al punt que no és fàcil trobar models pllrs malgrat la pro­
222 

liferació de capçaleres- han reforçat el comú denominador. Les 
estratègies de mercat han anat imposant unes peculiaritats híbrides, 
encara que cada periòdic apel·li a un tipus i a favor d'un model, tot 
i admetre que culturalment els periòdics d'elit i els periòdics popu­
lars cobreixen diferents espais comunicatius i acompleixen també 
unes funcions diferents. Tanmateix, el que sembla surar històricament 
és el paradigma de la premsa de masses (la pròpia d'una societat de 
comunicació i cultura de masses) per damunt dels models més o menys 
conjunturals i amb una independència relativa de les classificacions 
estructurals, funcionals o caracterials. 
Una prova del que diem és que l'expressió premsa de masses s'ha 
anat estenent, i alhora contradient, segons l'evolució dels corrents 
teòrico-metodològics de la comunicació social. El problema no és pas 
que l'expressió s'eixampli, en el sentit que s'enriqueix o s'aprofun­
deix, sinó que estigui lamentablement subjecta a modes acadèmiques 
o a interessos d'investigació (sovint lligats als imperatius del mercat) 
i no depengui pas seriosament de raonaments científics. Aquest zig­
zaguejament conceptual en el darrer segle ha comportat una cadena 
de mots aparentment equivalents i connotats ideològicament, segons 
el punt de vista de l'autor que els fa servir, d'un traduttore traditore 
forçat pels neologismes o d'un enfocament de la cultura amb 
categories alineades més amb la societat il·lustrada que no amb la 
societat moderna (de masses) . 
1.1. Criteris per a delimitar i definir un mitjà 
Tenint en compte això, se'ns fa imprescindible establir uns crite­
ris estrictes per a situar i conceptualitzar la premsa -i, per extensió, 
qualsevol mi~à informatiu- en el temps. Una delimitació històrica 
per a qualsevol premsa o mitjà ha de considerar els aspectes següents: 
a) el caràcter de la societat i el mode de producció; 
b) el sistema informatiu i les relacions del mitjà; 
c) el tipus d'indústria i l'estructura d'empresa; 
d) la identitat i les característiques del mi~à; 
e) el model del producte i les qualitats periodístiques; 
f) l'empremta tecnològica i el tarannà cultural; 
g) l'organització i les rutines professionals; 
h) el contingut i laforma de l'objecte; 
i) la visió del món i la interpretació de la realitat; 
223 
j) la comercialització i la difusió del producte; 

k) la composició de l'audiència i el perfil del receptor; 

I) la funció del producte i els efectes del mitjà. 

D'acord amb aquest dodecàleg de qüestions fonamentals, podrem 

especificar per a cada època quina mena de premsa és i com queda 
caracteritzada o condicionada en cada període i en cada col·lectivitat 
humana. Amb tots aquests aspectes, doncs, podem elaborar una taxo­
nomia de premsa encreuant les diferents variables que ens permetrà 
conceptualizar els diaris per significacions històriques. Ara bé, només 
el sentit i el grau d'alguns d'aquests aspectes són estrictament necessa­
ris perquè, en essència, sigui pertinent utilitzar l'expressió premsa 
de masses. És important, per tant, esbrinar quins són els elements 
centrals, de quina manera i en quina mesura, sense oblidar que no tots 
els aspectes són homologables entre unes societats i unes altres, ni tam­
poc que totes les situacions històriques són comparables. 
En un treball teòrico-metodològic anterior vam establir els ele­
ments per a una caracterització de l'inici de la premsa diària de masses 
dins de les nostres coordenades geogràfiques (Gómez-Marín, 1986, 
83-97). Els àmbits analítics centrals que hi teníem en compte per tal 
de considerar globalment el procés històric de conformació de la 
premsa de masses eren quatre, a partir dels quals ens plantejàvem 
aquestes preguntes: 
- Quines condicions econòmiques, socials, polítiques, culturals 
i tecnològiques s'han de donar en una societat perquè hi pugui quallar 
una premsa diària de masses. 
- Quines modificacions han d'experimentar les empreses perio­
dístiques i la indústria de premsa perquè aquesta pugui ser de masses. 
- Quins canvis morfosintàctics i de continguts s'han de dur a 
terme en els productes periodístics perquè siguin periòdics de masses. 
- Quina funció ha d'acomplir un mitjà-premsa determinat i quin 
ús se n'ha de fer perquè hom el pugui considerar de masses. 
Des d'una perspectiva històrica, el caràcter d'alguns dels aspectes 
del dodecàleg és relatiu, atès que la seva insuficiència o la seva poca 
magnitud no invaliden l'existència d'una premsa de masses. Per 
exemple: un tiratge baix; una qualitat excel·lent del producte; una ab­
sència d'elements força cridaners; un públic relativament homogeni; 
una tecnologia desfasada; una societat no gaire industrialitzada; un 
sistema informatiu precari; un règim de llibertats restrictiu; un cul­
turalisme exagerat; un context poc urbanitzat; una població només 
mitjanament alfabetitzada; una empresa amb una comercialització 
224 

minsa; un desenvolupament periodístic primari; una manca de publi­
citat; etc., etc. 
Recordem que cada país i cada societat han tingut un sorgiment 
de la premsa de masses, si no original, com a mínim singular perquè 
el seu sector imprès ha experimentat una conformació i un ri tme 
específics dins de l'evolució de l'ecosistema de comunicació o segons 
el caràcter de l'organització social. Esbrinar en cada cas com s'ha es­
devingut i per què és la tasca que cal emprendre, i l'única que donarà 
resposta a les claus de la llista d 'aspectes que, segons el nostre parer, 
ajuden a entendre la premsa moderna des d'un enfocament global. 
Així, doncs, podem considerar la premsa moderna, aquella que 
sorgeix en la societat de comunicació de masses, globalment com 
a premsa de masses des del moment que integra i genera la cultura 
industrial i és concebuda d'acord amb la lògica del (o contra el) 
mercat. Dins d'aquesta denominació general de premsa de masses 
podem incloure tota mena de periòdics, independentment de la 
ideologia, de la difusió, de l'interès o de la intenció; per tant, publica­
cions mercantilitzades, exemplars seriats per a audiències col· lectives, 
amb un discurs d'espectacularització social i d'informació ràpida i 
cosmopolita. 
1.2. Reagrupament dels periòdics de masses 
Atès que les classificacions importades tampoc no s'acaben d'a­
justar al nostre país ni a l'evolució de la nostra premsa, i conscients 
que la divisió tradicional entre periòdics de «qualitat» o d ' «eli t» i 
periòdics «populars» o «sensacionalistes» amaga principalment unes 
estratègies rituals i uns procediments rutinaris empresarials i profes­
sionals o unes qualificacions i simplificacions sovint ahistòriques, pro­
posem un reagrupament de la premsa de masses tècnicament menys 
defectuós i conceptualment menys enganyós. 
Creiem que la nostra proposta de reagrupament pot ser relativa­
ment imperfecta, ja que tota simplificació implica inconvenients; per 
això el nostre dodecàleg pot ser l'eina metodològica que, des d'u na 
perspectiva històrica, ens mereixi prou garanties, i cal remetre- s'hi 
sempre que volem afinar el model de premsa o el tipus de periòdic 
en un moment o un període donats i en un context social determin at. 
Això no obstant, el suggeriment que formularem pot resoldre, si més 
no, la majoria de les diverses deficiències i contradiccions esmenta­
225 

des i que es deriven de la classificació tradicional dels periòdics. A 
tall de prova, fem la relació d'algunes variants que no encaixen ha­
bitualment en la divisió entre premsa de qualitat i popular. 
El nostre reagrupament, per exemple, permet trobar un lloc per 
a la premsa obrera o per a la premsa alternativa «paral·lela», «contra­
cultural», «marginal», perquè aquestes publicacions poden ser de ti­
pus popular o elitista, o tenir una aparença més o menys llampant; 
permet entendre que periòdics d'inclinació benpensant, però de 
continguts superficials o adoctrinadors, no puguin camuflar-se com 
si fossin de qualitat; permet que alguns diaris essencialment radicals 
siguin considerats d'una qualitat racional per la interpretació refle­
xiva o profunda que sovint fan; permet que certa premsa del cor, 
malgrat ser popular i anodina, no sigui sensacionalista perquè és 
absolutament respectuosa amb el poder i amb els seus personatges; 
o, també, que la premsa d'actitud groga i la d'índole irreverent no 
siguin pas el mateix no obstant el to provocador comú; etc. 
D'una manera instrumental, i, per tant, simplificada, podem 
encabir les variants habituals de la premsa de masses en el sentit lat 
del terme en dos blocs fonamentals: 
a) la premsa 	[que es presenta] assenyada, 

[que es vol] veraç, 

[que es pretén] necessària i 

[pensada] per a entretenir; i 

b) la premsa 	[que es presenta] arrauxada, 

[que es vol] desvetlladora, 

[que es pretén] convenient i 

[pensada] per a divertir. 

Segons aquesta divisió, cada cas de periòdic de masses pot -amb 
matisos- adscriure's essencialment a un dels dos blocs (i no oblidem 
que històricament la modalitat «groga» no és exclusiva de la premsa 
sensacionalista. Advertim que els termes que utilitzem s'han d'en­
tendre com a adjectius conceptuals (sotmesos en cada cas al resultat 
d'observacions critiques) i no pas com a categories, malgrat les forma­
litzacions tradicionals, i encara menys com a definicions o nocions 
fixades, com habitualment es fa. Una prova del que diem és que els 
mots distintius aquí emprats poden ser intercanviats -per això es 
donen en parelles- segons el judici o l'atribut que fem de la tipologia 
tòpica. 
226 
PREMSA DE MASSES MODERNA 

Premsa assenyada Premsa arrauxada 
elitista populista 
o popular o marginal 
CARÀCTER 
versemblant fantàstica 
o reflexiva o imaginativa 
respectuosa sensacionalis ta 
o seriosa o irreverent 
TARANNÀ 
ponderada sorprenent 
o contrastada o reveladora 
textual tecnoimatge 
o visual o plàstica 
EMPREMTA 
rància matussera 
o maca o provocadora 
de qualitat vulgar 
o senzilla o vistosa 
FORMA 
ensopida distreta 
o entretenidora o divertida 
informativa tafanera 
o interpretativa o contra informativa 
FONS 
profunda frívola 
o superficial o radical 
instructiva apologista 
o adoctrinadora o crítica 
FUNCIÓ 
de servei fútil 
o irrellevant o rellevant 
227 
Caràcter: tret indicador de la na tura essencial del periòdic. 
Tarannà: manera de procedir o comportament del periòdic. 
Empremta : senyal periodístic marcat pels atributs tecnològics . 
Forma : aparença externa del periòdic i facultat del continent. 
FOllS : mena i pregonesa dels continguts emblemàtics del periòdic. 
Funció: motivació de l'emissor i acció del periòdic. 
2. L ' «enciclopèdia » quotidiana 
El diari industrial o modern, com a primer instrument material­
mental quotidià de la comunicació-cultura de masses transnacionat 
manté un procés dialèctic en la construcció social de la realitat que 
interacciona la realitat social objectiva, la realitat social simbòlica i 
la realitat social subjectiva. Des d'aquesta perspectiva, la funció co­
municativa dels diaris de masses, en el nexe de relacions entre estruc­
tura sociat sistemes de poder i models de valors, és fabricar una 
«enciclopèdia» quotidiana de coneixements, d'actituds i de compe­
tències. 
L'expressió més representativa d'aquest objecte cultural unitari, 
destacat actor polític i primordial document social d'ús públic anome­
nat diari és el discurs periodístic de masses. Aquest artifici comuni­
catiu és la construcció cultural informativa que narra-descriu­
argumenta la realitat mitjançant unes tècniques i unes pràctiques 
professionals i institucionalitzades -d'una manera codificada, or­
ganitzada i rutinària- que presenten un món versemblant per tal de 
legitimar unes cosmovisions determinades i amb la intenció de mo­
delar la vida de la gent. 
El diari de masses, com a ecodiscurs d'estructures textuals i icò­
niques conformat per enunciats periodístics tematitzats, és el discurs 
històric de consum quotidià, referit majoritàriament al present, però 
amb la intenció de justificar o qüestionar el passat, a fi d'orientar el 
fu tur. 
Fem, doncs, la interpretació del diari a partir de l' estudi del dis­
curs periodístic de masses (DPM) i, en concret, de la descripció ana­
lítica de la forma que el diari presenta i de la dissecció crítica dels 
continguts que tria o dóna com a informació. 
Altrament, el DPM fa referència a aquells aspectes cabdals de 
forma i contingut que fan del diari un producte-objecte i, alhora, una 
font d ' informació: un univers de representacions simbòliques amb 
propostes de cosmovisions; la construcció d ' una realitat pròpia amb 
228 

pretensions de ser el reflex de la realitat social; el fet de destacar-ne 
alguns esdeveniments i de fabricar-ne uns altres per tal de fixar-los 
públicament; en definitiva, la transmissió i la conformació de la 
cultura de masses a fi d'influir en les persones com a processos simul­
tanis. 
En aquest sentit, apuntem que el diari de masses pot ser consi­
derat en tres vessants: 
- Mitjà notarial (d'esdeveniments, de manifestacions diverses, 
de serveis necessaris, etc.), que informa de les referències-miratge 
-o llocs comuns del sistema cultural i polític- i dels escenaris públics 
mitjançant estratègies i rutines. 
- Mitjà instrumentalitzador (de socialització, ideològic mental, 
d'inculcació de creences, valors, convencions de comportament, etc.), 
que conforma l'organització social i la cultura de masses mitjançant 
un model morfosintàctic. 
- Mitjà proposador (de lectura de la realitat social, de la cosmo­
visió hegemònica, de l'esperit d'una època, etc.), que legitima l'ordre 
i les lleis establertes mitjançant diferents representacions simbòliques. 
L'estudi del DPM, per tant, ens permetrà saber com és constituÏ­
da i de què és formada aquesta «enciclopèdia» diària per poder com­
prendre així la cultura mediatitzada com a expressió, i alhora repre­
sentació, de la societat de comunicació de masses. 
Bibliografia 
GÓMEZ MOMPART, Josep Lluís; MARÍN I Orro, Enric. «Elements per a una caracteritza­
ció de l'inici de la premsa diària de masses». A:GARITAONANDÍA, C. (cur.).La prensa 
de los siglos XIX Y Xx. Metodología, ideología e información, aspectos económicos y 
tecnológicos. Bilbao: Universidad del País Vasco, 1986. 
MARiN, Enric. «L'anàlisi històrica del discurs periodístic de masses: la relació entre la 
forma i el contingut». Periodística [Barcelona: Societat Catalana de Comunicació] 
(1989), núm. l. 
TRESSERRAS, Joan Manuel; MARÍN, Enric. El regne del subjecte. Per una teoria materialista 
de la comunicació social. Barcelona: El Llamp, 1987. 
229 



El Concepte de "premsa de masses" des de la perspectiva històrica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert