research

Experimentación normativa y organización territorial del Estado

Abstract

La reforma de la Constitució francesa de l’any 2003 va introduir, entre altres canvis, el reconeixement exprés de l’experimentació com a tècnica que contribueix a potenciar els elements descentralitzadors en el seu model d’organització territorial. Amb ella es permet que no només l’ens competent per a dictar una norma, sinó també aquell sobre el qual repercutirà la seva aprovació, pugui predeterminar-ne el contingut futur, testant-lo en la pràctica de manera provisional i fent-ne dependre la seva implantació de la valoració que mereixin els resultats obtinguts. Les conseqüències que una fórmula d’aquestes característiques poguessin tenir sobrepassa l’àmbit de l’eficàcia, ja que estem davant d’un procediment integrador que reforça el principi democràtic. Pot tenir aquesta experimentació alguna utilitat en el nostre Estat autonòmic, en concret, en un assumpte tan polèmic com les relacions bases-desenvolupament? Durant aquests anys l'Estat ha fet una lectura expansiva de la legislació bàsica, la qual ha reduït considerablement l'espai del desenvolupament. Davant d'aquests excessos, la reacció autonòmica no només ha estat jurisdiccional, també ha intentat altres fórmules de dubtosa constitucionalitat com el blindatge estatutari de les seves competències de desenvolupament. Mentre l'Estat no redefineixi la normativa bàsica com a normes de principis, l'experimentació pot servir perquè les comunitats autònomes col•laborin amb l'Estat en la determinació de les seves respectives competències, sense que el repartiment competencial que efectua la Constitució es vegi distorsionat.The 2003 Amendment of the French Constitution has introduced, among some other changes, the express recognition of “legal experimentation”, as a legal technique to reinforce decentralization. This technique allows to provisionally set the content of regulation from both its decision-making and implementation processes. In this sense, both the institution that defines the rule (that enacts it) and the institution that has to implement it, can evaluate the actual results of that provisional regulation and establish and define its final version according to such an evaluation. This legal technique can have consequences that go far beyond the mere search for legal efficacy, such as the impacts upon the democratic principle. One can ask whether legal experimentation can be of any use in Spain for clarifying several aspects related to the development of political decentralization, particularly as a means to better define the limits of a highly controversial constitutional power in hands of central institutions: that of enacting state-wide basic legislation. In the last years, Spanish central institutions have made a very broad reading about the scope of this constitutional competence. Its legal implementation has actually reduced the legal and political margin of manoeuvre left to the Autonomous Communities (AC). In turn, the AC have reacted back by several means, such as appealing to the Constitutional Court and as shielding powers in their own Statutes of Autonomy. As long as central government does not redefine the basic aspects of a regulation by reducing them to the mere ruling principles, legal experimentation could be useful in Spain in order to promote cooperation between central government and the AC in settling the scope of their competences without unconstitutionally challenging the distribution of powers provided by the Constitution.1. Introducción. – 2. Concepto y funciones de la experimentación. – 3. La experimentación en Francia. 3.1. La experimentación con anterioridad a la reforma constitucional de 2003. 3.2. La experimentación en la reforma constitucional de 2003. 3.3. La concreción de la reforma. – 4. La posible extrapolación de las prácticas experimentales a las relaciones bases-desarrollo en el ordenamiento español. 4.1. La definición de lo básico. 4.2 La experimentación en las relaciones bases-desarrollo. 4.2.1. Algunas prácticas en este ámbito afines a las experimentales. 4.2.2. La experimentación, ¿una alternativa factible? – Bibliografía citada

    Similar works