Aquest article compara Catalunya i el Quebec pel que fa la dimensió política del fet metropolità, és a dir, analitza les semblances i diferències entre els models de governabilitat metropolitana de les dues ciutats més grans, Barcelona i Montreal. En un primer punt analitzem les perspectives sobre la governabilitat metropolitana segons el seu grau d’institucionalització, inspirades en corrents teòrics diferents (escola de la reforma, escola de l’elecció racional i nou regionalisme). La preferència per una de les perspectives implica plantejar qüestions fonamentals com el grau d’intervenció pública o la naturalesa de la legitimitat democràtica en l’àmbit metropolità (elecció directa, indirecta). Mentre que a Catalunya l’opció de la fusió municipal ha estat rebutjada en nombroses ocasions a favor de la cooperació, el Quebec ha aplicat contínuament la lògica de les reformes municipals com la solució als problemes metropolitans. En un segon punt analitzem el perquè d’aquesta diferència. La nostra hipòtesi estima que l’existència de models de governabilitat metropolitana oposats s’explica principalment pel paper polític dels municipis i el model de govern local. Així ho confirma l’anàlisi dels factors polítics i institucionals d’ambdues àrees metropolitanes, principalment la distribució de competències en l’ordenament jurídic, el sistema electoral i departits i la cultura política. La combinació d’aquestes variables dóna lloc a un enfocament sobre la governabilitat metropolitana diferent a Catalunya i al Quebec.Este artículo compara Cataluña y Quebec en lo que atañe a la dimensión política del hecho metropolitano, es decir, analiza los parecidos y las diferencias entre los modelos de gobernabilidad metropolitana de las dos ciudades más grandes, Barcelona y Montreal. En un primer punto analizamos las perspectivas sobre la gobernabilidad metropolitana según su grado de institucionalización, inspiradas en corrientes teóricas diferentes (escuela de la reforma, escuela de la elección racional y nuevo regionalismo). La preferencia por una de les perspectivas implica plantear cuestiones fundamentales como el grado de intervención pública o la naturaleza de la legitimidad democrática en el ámbito metropolitano (elección directa, indirecta). Mientras que en Cataluña la opción de la fusión municipal ha sido rechazada en numerosas ocasiones a favor de la cooperación, Quebec ha aplicado continuamente la lógica de las reformas municipales como solución a los problemas metropolitanos. En un segundo punto analizamos el porqué de esta diferencia. Nuestra hipótesis estima que la existencia de modelos de gobernabilidad metropolitana opuestos se explica principalmente por el papel político delos municipios y el modelo de gobierno local. Así lo confirma el análisis de los factores políticos e institucionales de las dos áreas metropolitanas, principalmente la distribución de competencias en el ordenamiento jurídico, el sistema electoral y de partidos y la cultura política. La combinación de estas variables da lugar a un enfoque sobre la gobernabilidad metropolitana diferente en Cataluña y en QuebecThis article compares the approach to metropolitan governance of Catalonia and Quebec. In the first part of the article we analyze the three main approaches to metropolitan governance (reform school, public choice school and new regionalism). Each theoretical school proposes a model of dealing with metropolitan challenges according to a different degree of institutionalization, involving key questions as the degree of public intervention or the nature of democratic legitimacy in the metropolitan area. While in Catalonia the option of mergers has repeatedly been rejected in favour of inter municipal cooperation, Quebec has traditionally opted for the solution of municipal reforms. The second part of the article explores the reason for this difference. Our hypothesis considers that the political role of municipalities and the model of local government are the key variables to understand the opposite models of metropolitan governance. The analysis of institutional and political factors such as the distribution of powers, the electoral system, the party system and the political culture confirms this idea. The combination of these variables leads to a different approach to metropolitan governance in Catalonia and Quebec
