L'autor es proposa analitzar el moment actual de reforma que viu l'Estat de les autonomies. Per això planteja la necessitat de resoldre una sèrie d'incògnites que, per la seva banda, en contenen i generen d’altres. En primer lloc, establir per què encara avui, gairebé trenta anys més tard de 1978, sembla com si estiguéssim en el punt de partida, territorialment parlant; sota aquesta premissa, l'autor estudia la “refundació” del model autonòmic que, al seu parer, té lloc, i critica que s'hagi començat per la reforma dels estatuts en comptes de començar per la reforma de la Constitució. En segon lloc, planteja la necessitat de donar algun tipus de definició per al model d'Estat que sembla que es dissenya, així com una explicació dels seus caràcters; en aquest context analitza el procés estatutari català i la reforma constitucional proposada pel Govern, per concloure escometent la definició del tipus d'Estat que resultaria d'aquests processos i de la diversa manera en què cada un d'ells evolucioni. En tercer i últim lloc, planteja la importància d'afrontar el moment actual del nostre Estat, tant en sentit teòric com en sentit crític, i la necessitat d'elaborar un paradigma federal que pugui servir de guia.In this article, its author analyzes some of the top current issues on the political and legal definition of the Spanish territorial model of state. From this perspective, the author considers that there are some aspects of the territorial organization of the state that have neither been tackled properly, nor have been approached from a problem-solving perspective. As a consequence, these aspects have ended up generating structural resistances to the full development of political decentralization in Spain. Thus, first of all, the author sustains that there have been no significant changes on the territorial model of state since its foundation in 1978; according to the author, thus, the 1978 territorial status quo has hardly changed over all this period. Under this premise, the author studies what he calls the “re-foundation” of the territorial distribution of power in Spain, that is, the re-definition of the State of the Autonomous Communities. Secondly, he advocates for the need to provide a detailed definition of the de facto territorial model of State. In this sense he strongly criticizes the territorial model of State that would result from both the process leading to the reform of the Statute of Autonomy of Catalonia and the constitutional reform proposed by Central Government. Thirdly, he states the importance of dealing with the different political and legal challenges arising from the current political debates on the territorial matter, as well as the need to further develop a federal paradigm which could serve as a reference for the future.1. Introducción. – 2. Segundo proceso autonómico. 2.1. Repetición del proceso autonómico. 2.2. Un proceso, sin embargo, cualitativamente diferente. 2.3. ¿«Refundación » del Estado de las Autonomías? – 3. Segundo Estado de las Autonomías. 3.1. El nivel estatutario: el paradigma catalán. 3.2. El nivel constitucional. 3.3. El segundo Estado de las Autonomías como exacerbación de los caracteres del Estado de las Autonomías. – 4. Primera Constitución federal. 4.1. La dimensión procesal: la emergencia de unos sujetos territoriales “co-constituyentes”. 4.2. La dimensión sustantiva: una estructura federal del Estado. 4.3. La dimensión asimétrica de la Constitución federal
