Tota activitat física extrema implica variacions dels paràmetres fisiològics de l’esportista. Aquest article fa un repàs dels canvis sistèmics que es produeixen en l’organisme durant la pràctica esportiva i que, des d’un punt de vista racional, podrien influir en el funcionament del sistema visual, com ara els canvis en el sistema cardiovascular, respiratori, o neuroendocrí. Posteriorment, i prenent com a base una revisió bibliogràfica, realitza una anàlisi de la influència directa de la practica d’activitat física sobre el sistema visual, tant en les habilitats visuals (agudesa visual o acomodació, per exemple), com en paràmetres anatòmics i fisiològics, com ara l’angle iridocorneal, els diàmetres pupil·lars, la pressió intraocular, el flux coroïdal, la perfusió ocular o el diàmetre dels vasos sanguinis oculars. L’article finalitza esbossant algunes línies d’investigació d’interès dintre de l’àmbit de la fisiologia ocular durant la pràctica d’activitat física, i alguns suggeriments per als investigadors que treballin en l’àrea de la visió esportiva
