La Dansa i l’Expressió Corporal són disciplines que promouen la contínua generació d’accions motrius diverses i singularitzades i és per això que es reclama la creació de sistemes de categories específics per a la seva observació i anàlisi. En aquest article exposem tres estudis que ens han permès d’elaborar, mitjançant la metodologia observacional, tres sistemes de categories d’una manera progressiva i ad hoc a aquestes disciplines. Tots tres formen part d’una investigació institucional de l’AGAUR (INEFCP). Si l’objecte d’estudi és la capacitat de generar respostes motrius singularitzades, les dimensions, segons l’especificitat de cada sistema, es troben estructurades des de tres nivells d’anàlisi: el primer, en relació a les fases de tot procés creatiu (Guildford, 1970); el segon, en relació a les habilitats motrius a partir del sistema d’observació OSMOS (Castañer, Torrents, Dinušová, Anguera, 2008), i, el tercer, en relació a les dimensions dels contexts naturals (Anguera, 2005) i, en concret, de la Dansa (Laban, 1988). La codificació s’ha realitzat mitjançant el programari Match Vision Studio (Perea, Ezpeleta, Castellano, 2004)
