Actualment, a Catalunya, l'ordenació curricular integra el
concepte de competència bàsica per establir com han de
desenvolupar-se l'acció educativa i el procés
d'ensenyament-aprenentatge, cosa que comporta la
necessitat d'actualitzar els continguts i els recursos que
s'estan emprant diàriament a les aules.
Els nous recursos han d'estar definits i planificats en funció
d'una sèrie de pautes com són: la concreció dels criteris
metodològics, organitzatius i d'avaluació, la duració de cada
activitat, la contextualització per reforçar els aprenentatges,
les mesures adequades d'atenció a la diversitat i a la bona
gestió de l'aula... En definitiva, la planificació prèvia dels
recursos i la màxima concreció possible en la definició seran
condicions necessàries, que no suficients, per a l'èxit de
l'acció educativa.
Entre altres tipus de continguts més teòrics i conceptuals
(nombres, mesures, símbols, elements geomètrics, etc.), el
currículum de l'assignatura de matemàtiques considera la
història de les matemàtiques com un contingut més. I no
aaatan sols contempla la història com un contingut, sinó
que, a més, suggereix aproximacions de caràcter històric a
determinats continguts teòrics matemàtics amb les quals es
pretén mostrar el desenvolupament històric de les
matemàtiques com a ciència en evolució i evidenciar
contextos on els continguts adquiriren significat.
La utilització de la història de les matemàtiques per
dissenyar activitats té múltiples opcions: pot servir com a
introducció d'un tema o d'un concepte nou, pot situar un
concepte matemàtic en el temps, contribueix a fer
l'aprenentatge més significatiu, ajuda a finalitzar una
seqüència d'activitats, pot servir també per aprofundir en un
tema concret i té la capacitat d'interrelacionar
transversalment les diferents àrees de les matemàtiques.
Veient la necessitat de crear nous recursos didàctics i
aprofitant totes aquestes opcions que la història de les
matemàtiques ens proporciona, es van crear les tres
activitats proposades a partir de la «falsa» irresolubilitat dels
problemes clàssics grecs.Currently in Catalunya, the «ordenació curricular» integrates the
concept of «competència bàsica» to establish how they should
develop educational activities and teaching-learning process,
which implies the need to update the content and resources we
are using every day in the classroom.
The new resources must be defined and planned according to a
series of guidelines as: specification of methodological,
organizational and assessment criteria, the duration of each
activity, the context to reinforce the learning, appropriate
measures to attention to diversity and good classroom
management ... In short, the pre-planning of resources and the
highest possible precision in the definition be necessary, but not
sufficient, for the success of an educational activity.
Among other more theoretical and conceptual content
(numbers, measurements, symbols, geometric elements, etc.),
themathematics curriculum considers the history of
mathematics as a content. And not only covers the history as a
content, but also suggests a historical approach to certain
theoreticalmathematics as an attempt to show the historical
development ofmathematics as a science in evolution and
demonstrate contexts where contents achievemeaningful.
Using the history ofmathematics hasmany options for design
activities: it can serve as an introduction to a topic or a new
concept, amathematical concept can be located in time, help
to make learningmoremeaningful, help to finish a sequence of
activities, can also be used to further a particular topic and has
the ability to interact across different areas ofmathematics.
Seeing the need to create new educational resources and taking
advantage of all the options that the history ofmathematics
provides, three activities were created and proposed from the
«dummy» insolvability of classical Greek problems