En aquest treball, l'autor examina, tenint en compte la competència estatal de l'article 149.1.1 CE, el paper que tenen els drets fonamentals en l'Estat de les autonomies. A partir de la doctrina del Tribunal Constitucional sobre la competència de l'Estat per regular les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat en l'exercici dels drets fonamentals per als ciutadans en el conjunt del territori de l'Estat, nega que els drets fonamentals es puguin considerar una matèria competencial, subjecta a repartiment territorial, i els ubica en la Constitució global en regular les posicions jurídiques fonamentals dels ciutadans. La igualtat bàsica dels ciutadans és en el contingut constitucional dels drets, el qual ha de ser idèntic a tot el territori de l'Estat, sens perjudici de la competència de les comunitats autònomes per regular-ne l'exercici (igualtat en la diversitat); i l'Estat central és competent només per fixar els procediments i les organitzacions que assegurin aquesta identitat dels drets en el conjunt de l'Estat (unitat en la igualtat).In this paper, the author analyses the position of Spanish constitutional rights in the Spanish autonomous State territorial structure by means of art. 149.1.1 of the Spanish Constitution. An analysis of the decisions of the Spanish Constitutional Court regarding state power concerning the basic conditions which safeguard equality in the exercising of constitutional rights throughout the State leads the author to assert that Spanish constitutional rights are not a matter of territorial power. They regulate the basic position of the citizen within the State. Their constitutional definition is the same in every area within the State, despite the power that the Autonomous Governments have to regulate the practice of constitutional rights (equality in diversity); and the central State is empowered to establish the processes and institutions to guarantee the identity of constitutional rights in the State as a whole (unity in equality).1. Introducción. – 2. El estado de la cuestión en la jurisprudencia del Tribunal Constitucional. 2.1. La doctrina. 2.2. La crítica a la doctrina. – 3. El planteamiento del problema. Derechos fundamentales y forma de Estado. 3.1. Los derechos fundamentales no son “materias” competenciales. 3.2. Los derechos fundamentales como elementos estructurantes del Estado. 3.2.1. Los derechos fundamentales como parte de la Gesamtverfassung. 3.2.2. La función unificante de los derechos fundamentales en los Estados compuestos. 3.3. Competencias legislativas y derechos fundamentales: artículos 53, 81 y 149.1.1 CE. – 4. Alguna cuestión de teoría general de los derechos fundamentales. La uniformidad de su definición constitucional. 4.1. La definición constitucional de los derechos fundamentales y su indisponibilidad. 4.2. El legislador de los derechos fundamentales. – 5. Una interpretación constitucionalmente conforme del artículo 149.1.1 CE. 5.1. La igualdad en la diversidad. Los derechos fundamentales: artículos 139 y 149.1.1 CE. 5.2. La unidad en la igualdad: el artículo 149.1.1 CE. 5.3. Las competencias de las CC.AA. para la mayor garantía de los derechos. – 6. Conclusiones
