Barenys Ramon, Montse

Roig Pérez, Josep Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Josep Roig Catala 
- Qut. enspot explicar de les seves vivencies en la Guerra Civil espanyola? 
Moltes coses, pero rn'agradaria explicar el diaque em van ferir, va ser el 12 
d'octubre del 1937. El vespre anterior, a mi juntament amb una colla de soldats 
més ens varen cridar del lloc de comandament, allí hi havia un tinent i un sergent 
que ens varen prendre crtminant. Després de caminar tota la nit varern arribar a un 
campament on ens vam carregar de bombes de mi. (Quan vaig veure aixb vaig 
pensar "van mal dades, avui ens pelaran"). Un cop fet aixb el nostre escamot es va 
col.locar darrere de tres tancs, i vkrem comencar la marxa. Quan ja feia una estona 
quecaminivem virem arribar en un lloc on hi havia cases. Allíens varen comencar 
a disparar i vaig veure com cornpanys meus queien morts al meu costat. No obstant, 
vkrem seguir fins arribar a la trinxera de I'enemic que es trobava a dalt d'un turó. 
- 
Els pocs que quedhvem (quatre de disset) ens vhrem tirar a terra mentre esper' avem 
que els nostres tancs els disparessin i ens apartessin la reixa que envoltava la 
trinxera. Mentre els tancs feien aixb varen arribar inés soldats i virem fer-nos 
nostre el turó. L'enemic, tot i que havia reculat uns quants metres més enlli, va 
tornar a plantar les metralladores i va seguir disparant; una d'aquestes bales va 
travessar-me el brac esquerre i vaig caure dins de la trinxera que ens havíem fet 
nostra. Mentre m'embolicava la ferida amb un mocador que portava varen arribar 
unes quaranta paves ... 
- 'Paves'? 
Nosaltres dels bombarders en dtiem paves, perb no ens varen bombardejar 
perque eren tan a prop un dels altres que ens haurien matat a tots. Quan les paves 
varen marxar, em varen venir a veure i em varen dir que m'acompanyarien a 
veureel sanitari. M'ho varen embolicar i vkrem marxar; perbamb aixb vacomencar 
a disparar una bateria del quinze i rnig .... 
-Del quinze i mis? 
Eren uns canons que tenien un diimetre de quinze i mig. Venemic va dis- 
parar arnb canons per tal de fer fugirels tancs, i en efecte, varen fugir. Amb aquestes, 
vaig arribar fins a la infermeria i allí m'ho varen tornar a enibei1;ir i ni'eiiviaren a 
I'hospital. Vaig veure que sortia un camió cap a I'hospital i vaig voler pujar-hi 
perb no m'hi varen deixar pujar perque estava massa ple, així que vaig esperar el 
següent. 
Q u a n  
anivem cap a 
I'hospital de 
campanya que es 
trobava a Fuentes 
de Ebro 
(Saragossa) varen 
tornar les paves i 
els que virem po- 
der sortir del camió 
ens tirhrem a tema. 
A nosaltres no ens 
varen tocar pero el 
camió que anava 
davant nostre i que 
jo  vaig voler 
agafar, el varen 
metrallar tot. Al 
matí següent ens 
varen portar a iin 
poble que es diu 
Azaila i d'allí cap 
a Barcelona, a u n  
hospital que es 
trobava U 
Pedralbes. Imatge de Josep Roig vestit de militar 
Després vaig ser a Terol, on quasi cada dia ens atacaven i recolivem. fins 
arribar a Vinarbs. Allí virem pujar en camions i ens varen portar a un poble que es 
diu Lucena del Cid. Allí ens van ordenar pujar per un barranc, nosaltres vam anar 
tirant i, de sobte, vam comencar a sentir soroll de metralladores i ens vam tirar 
tots aterra, bé, no tots. ja que amb nosaltres venien qiiintos sense experiencia que 
quan sentien disparar, marxaven corren! i Ilavors eraquan els pelaven. no es tiraven 
aterra. Quan es va fer fosc vhrem baixar del barranc i virem veure com cada dues 
passes hi havia un mort, tots eren de la nova quinta. 
Al cap d'uns dies ho varem tornar a intentar, jo vaig plantar la meva 
metralladora en un petit turonet. Després va venir el sergent i en va portar un per 
rellevar-me, ja que jo portava rnolts dies. Per allii les dues o les tres varen parar de 
disparar i virem poder anar a buscar els ferits i els morts, entre aquests hi havia el 
noi que m'havia rellevat, l i  havien fotut un prqjectil. 
La cosa va durar encara uns dies més, mai varen poder pujar el barranc, tot 
al contrari, cada dia nosaltres reculavem més. 
Un dia quan ja havíem deixat el barranc ens vam trobar un magrebí; aquel1 
individu portava una bossa penjada al coll, tova plena de satig i, tot i que uns el 
volien matar, al final el virem detenir i el portirem a veure el comandament perquk 
I'interroguessin. Allí l i  varern prendre la bossa i virem veure que portava un cap 
d'un soldat, l i  Iiavia tallat el col1 amb el matxet perque no havia pogut treure-li 
tres dents que portava d'or; per aquelles tres dents l i  havia tallat el coll. 
Dies més tard em vaigposar malalt i m'enviaren a Valencia, on al cap d'unes 
setmanes em donaren I'alta i m'indicaren que el meu batalló es trobava a 
Extremadura. 
MONTSE BARENYS RAMON 
JOSEP FRANCESC ROIG PÉREZ 


Josep Roig Català

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert