Ressenya de F. Xavier Vila &amp; Vanessa Bretxa (ed.), Language Policy in Higher Education. The Case of Mediem-Sized Languages, Bristol, Multilingual Matters, 2015, 218 pp

Casesnoves Ferrer, Raquel

Caplletra Revista Internacional de Filologia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ressenyes
Caplletra 60 (Primavera, 2016), pp. 247-252. ISSN 0214-8188, ISSN versió electrònica 2386-7159
DOI: 10.7203/Caplletra.60.8009
F. xavier vILA & Vanessa BRETxA (eds.) Language Policy in Higher education. 
The case of medium-sized Languages, bristol, Multilingual Matters, 2015, 218 pp.
La publicació del volum que ressenyem és fruit d’un seminari de recerca organitzat 
pel Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CSUC) de la Universitat de 
Barcelona durant el mes d’octubre de 2011. En aquest llibre es compilen les aportacions 
dels diferents experts que hi van participar per debatre sobre els reptes que planteja 
la internacionalització de l’àmbit de l’educació superior i la recerca a les comunitats 
de llengües mitjanes. El seminari forma part d’un projecte molt més ampli i general 
que cobreix diferents àmbits de recerca, debatuts igualment en diferents jornades.1 
El concepte de comunitat lingüística mitjana, discutit en el primer seminari que es va 
realitzar, sorgeix per a superar la dicotomia clàssica però molt simple de comunitats 
lingüístiques de llengües «majoritàries» versus «minoritàries». De la seva definició 
i dels criteris que han de complir les comunitats per a formar part del projecte se 
n’ocupa Vila a la introducció del llibre que se’n va derivar (Vila 2013),2 una definició 
que ací es dóna de forma molt general, «all those placed between the biggest and the 
smallest languages» (p. 4), i que el lector trobarà a faltar.3 Siga com siga, els casos 
que es presenten en aquest volum són els següents: el danés a Dinamarca, el txec a la 
República Txeca, el finés i el suec a Finlàndia, l’hebreu modern a Israel, l’afrikaans a 
Sud-àfrica i el català a Catalunya. Diguem, de passada, que no s’hi acaba d’entendre 
1. Ens referim al projecte «La sostenibilitat de les comunitats lingüístiques mitjanes (CLM) en l’època 
de la globalització: noves tendències, noves solucions?» i als àmbits juridicopolític, dels mitjans de comunicació 
i les TIC així com als entorns urbans. Les intervencions en format vídeo dels diferents experts que van partici-
par en els seminari i els documents de treball que ha generat el projecte estan disponibles a la seva pàgina web: 
<http://www.ub.edu/cusc/llenguesmitjanes/>.
2. Vila, F. Xavier, ed. (2013) Survival and Development of Language Communities. Prospects and challenges, 
Bristol, Multilingual Matters.
3. Per això ens sembla important recordar-ho: (a) tenir entre 1 i 25 milions de parlants; (b) tenir una salu-
dable transmissió intergeneracional de la llengua, i (c) ser societats postindustrials avançades socioeconòmicament. 
248
Caplletra 60 (Primavera, 2016), pp. 247-252
Caplletra 60 (Primavera, 2016)
per què l’estudi del català es restringeix al Principat, tot i que l’autora que se n’ocupa 
ho justifica dient que és l’únic territori que «has developed the most dynamic measu-
res in favour of its historical language» (p. 154). Certament, no es pot pas negar això, 
però una al·lusió al segon criteri que ha de complir una comunitat de llengua mitjana 
(en el benentés que la catalana no en forma una de sola i que apareix fragmentada en 
diverses), tenir una saludable transmissió intergeneracional de la llengua, ens sembla 
un argument lliure de qualsevol sospita ideològica molt més raonable. 
El volum compta amb huit capítols, sis dels quals s’hi dediquen a l’estudi de casos, 
amb un d’introductori i un altre de discussió i conclusió. Al primer capítol, l’editor 
Xavier Vila comença per plantejar la particularitat que suposa la internacionalització 
i l’anglicització de l’educació superior en les comunitats de llengües mitjanes, on el 
desafiament més important no és tant la internacionalització com la viabilitat d’una 
llengua mitjana en l’àmbit de la recerca i del coneixement. Per tant, en aquests casos 
les comunitats han de fer front a dos reptes diferents: afrontar l’increment constant i 
la pressió de l’anglés, llengua franca per excel·lència de l’àmbit acadèmic, i mantenir 
i estendre l’ús d’una llengua, la pròpia, que només és present en un nombre molt 
reduït de centres universitaris. De com fer front a aquests nous reptes naix aquest 
llibre, l’objectiu del qual consisteix a respondre a les qüestions suscitades per la in-
ternacionalització, comparant casos de llengües mitjanes molt diferents. A efectes 
comparatius, les preguntes que havien de guiar la presentació dels convidats van ser 
similars i giraven al voltant de cinc temes: política lingüística, usos i competència 
lingüística, ideologies lingüístiques i recerca. El capítol acaba amb la presentació de 
les contribucions que constitueixen el gruix del llibre. 
Hartmurt Haberland i Bent Preisler, de la Universitat de Roskilde, exposen 
el cas del danés («The position of Danish, English and Other Languages at Danish 
Universities in the Context of Danish Society»). Comencen defensant la consideració 
del danés com a llengua mitjana, amb un total de cinc milions i mig de parlants i un 
grau de vitalitat força alt, per a passar a explicar el que certament singularitza la socie-
tat danesa: l’elevat percentatge de població, el 86 %, que pot mantenir una conversa 
en anglés, molt per damunt del 38 % de mitjana europea. Aquesta tendència cap a la 
«vernacularització» de l’anglés està fomentada tant per les institucions oficials i mitjans 
de comunicació (English from above) com per la societat en general i la cultura dels 
joves en particular (English from below). Seguidament, els autors repassen els usos 
lingüístics a les universitats des dels seus inicis al segle XV fins al moment actual, en 
què es centren en quatre àrees: la formació o educació, la producció del coneixement, 
la difusió i la competència del personal administratiu. L’omnipresència de l’anglés no 
està desplaçant tant l’ús del danés com el d’altres llengües. En aquest sentit, volem fer 
249
Caplletra 60 (Primavera, 2016), pp. 247-252
Ressenyes
notar l’anomenada paradox of internationalization (a major quantitat de programes 
internacionals, menor quantitat de llengües emprades) perquè ens la trobarem igual-
ment en els altres casos estudiats.
Tamah Sherman (Universitat de Charles, Praga) ens presenta al tercer capítol el 
cas del txec («The Position of Czech and Other Languages at universities in the Czech 
Republic: Some Initial Observations»), llengua oficial de la Universitat des de l’any 1993 
(l’any en què es va constituir com a Estat independent). El capítol revisa, des d’un punt 
de vista etnogràfic, els problemes que sorgeixen de l’ús del txec, l’eslovac, l’alemany i 
l’anglés en diferents àrees de l’educació superior. Subratllem que, en comparació amb 
els altres països escandinaus, la societat txeca té un domini de l’anglés molt inferior i 
que, per això, el seu ús a la universitat en general és molt més baix. L’autor es mostra 
molt crític davant de les mesures hipercorrectives que s’han pres per a corregir aquesta 
manca de competència, com ara el fet d’exigir la publicació en revistes locals d’articles 
redactats en llengua anglesa. La principal preocupació ací no és tant que l’anglés puga 
desplaçar el txec, com la manca de competència en llengües estrangeres. 
El capítol quart, «The Position of Finnish and Swedish at Universities in Finland», 
a càrrec de Sabine Ylönen (Universitat de Jyväskyla) mostra una situació radicalment 
diferent a la del txec, sobretot perquè Finlàndia és un país oficialment bilingüe on la 
regulació constitucional dels usos de les llengües nacionals determina en gran mesura 
la política lingüística de les universitats, tot i la seua autonomia. L’autora comença 
presentant, de manera rigorosa i acurada, les polítiques lingüístiques de les 16 uni-
versitats públiques de Finlàndia, 9 de les quals tenen el finés com a llengua pròpia, 
només 2 usen el suec majoritàriament i 3 són bilingües. Basant-se en dades quantita-
tives procedents de diferents enquestes, el capítol segueix amb l’explicació dels usos 
lingüístics a diferents nivells, en la instrucció, el professorat, el personal administratiu 
i els estudiants. A partir d’aquesta anàlisi, s’observa que la creixent internacionalitza-
ció de l’educació superior des de principis de segle pressiona per estendre l’anglés en 
detriment, no tant del finés i del suec, com de les altres llengües estrangeres. L’ús de 
la llengua anglesa, tot i l’oferta de programes de grau internacionals, encara és baix 
en aquest nivell per la manca d’estudiants que s’hi inscriuen, però sorprén la seua 
extensió en els nivells més alts, amb un 70 % de tesis doctorals i un 65 % de treballs 
científics redactats en aquesta llengua. 
Deixant el casos europeus de costat, Drorit Ram (Levinsky College of Educa-
tion) signa el capítol cinquè, dedicat al cas de l’hebreu: «Challenges for Hebrew in 
Higher Education and Research Environments». Com a Finlàndia, l’Estat d’Israel té 
dues llengües oficials, l’hebreu i l’àrab, però a diferència del país escandinau, l’hebreu 
és, de facto, l’única llengua en l’ensenyament superior. La primera part ofereix una 
250
Caplletra 60 (Primavera, 2016), pp. 247-252
Caplletra 60 (Primavera, 2016)
visió general de les polítiques i les ideologies que mostren els quatre agents que ges-
tionen els usos lingüístics: el Ministeri d’Educació, l’Acadèmia de la Llengua Hebrea, 
els professors numeraris (senates) i els professors no numeraris o associats (lecturers). 
El desacord i la discrepància podrien definir els diferents punts de vista: entre l’Hebrew 
only, propugnat per l’Acadèmia i l’Hebrew-plus-English que promociona el Ministeri 
s’hi situen els professors, des dels més hebraistes fins als més globalistes, i els associats, 
que solen ser més pragmàtics. La investigació de l’autora sobre les pràctiques orals i 
escrites de l’hebreu i de l’anglés en tres universitats que ofereix a la segona part, mostra 
que, en general, l’hebreu és una llengua mitjana sòlida i establida en el món acadèmic. 
L’autora postula que, malgrat l’augment de l’ús de l’anglés, l’hebreu no s’hi veurà 
desplaçat perquè compleixen funcions diferents: aquest s’usa per a les funcions locals 
(com a principal llengua d’instrucció i de comunicació entre les esferes acadèmiques 
locals) i l’altre per a les globals (per les activitats implicades en la difusió de la recerca 
científica a nivell internacional). 
Amb el capítol sisè, «Challenges for South Africa’s Medium-Sized Indigenous 
Languages in Higher Education and Research Environments», ens traslladem del 
mitjà Orient a un altre continent i, concretament, al segon país del món, per darrere 
de l’índia, en què hi ha més llengües oficials: Sud-àfrica, amb 11 llengües reconegudes 
constitucionalment des de 1996 (l’anglés, l’afrikaans i 9 més d’africanes). Anne-Marie 
Beukes (Universitat de Johannesburg) ens ofereix un resum crític de com la política 
lingüística i els grans canvis sociodemogràfics del període postapartheid han influen-
ciat els usos i les pràctiques lingüístiques en l’educació superior. I és que, malgrat 
els objectius estatals de promoure el multilingüisme, la seua exposició mostra com 
les universitats que usaven l’afrikaans s’han anat anglicitzant per motius polítics 
i econòmics. 
L’últim cas inclòs en el volum és el català, presentat per la professora Eva Pons 
de la Universitat de Barcelona: «The Position of Catalan in Higher Education in Ca-
talonia». L’autora comença subratllant l’exemplaritat del català com a llengua mitjana, 
perquè tot i no ser dominant en un estat independent, gaudeix de força vitalitat i 
d’un extens ús en l’educació superior. Després d’explicar detalladament el marc i la 
regulació lingüística del model educatiu a Catalunya, resumeix els plans recentment 
aprovats per les universitats catalanes per gestionar el multilingüisme així com els 
usos, pràctiques, competències i ideologies lingüístiques del personal (docent i admi-
nistratiu) i dels estudiants universitaris. De tot plegat, mereixen ser rescatats ací tres 
fets: el gran suport institucional que reben les universitats catalanes, especialment per 
a difondre la recerca; l’augment de les diferències entre els models de les universitats, 
a causa del context força competitiu en què es troben per a obtenir finançament i 
251
Caplletra 60 (Primavera, 2016), pp. 247-252
Ressenyes
atraure estudiants estrangers i, finalment, el previsible desplaçament del castellà per 
l’anglés com a llengua franca acadèmica (amb el manteniment del català com a prin-
cipal llengua d’instrucció). 
El volum es tanca amb un completíssim capítol, «Medium-Sized Languages as 
Viable Linguae Academicae» a càrrec de F. Xavier Vila, on es recullen les principals 
conclusions que es poden extreure de comparar els casos analitzats. Per començar, Vila 
afirma que totes les llengües estudiades, exceptuant l’afrikaans, funcionen i són viables 
com a llengües acadèmiques, perquè, malgrat el nou context d’internacionalització i 
l’expansió de l’anglés, s’usen com a principals llengües d’instrucció i de l’administració. 
De les condicions per a mantenir aquest estatus destaquem el fort suport institucional 
i el sòlid establiment de la llengua en la resta de l’àmbit educatiu. El segon punt que 
assenyala l’autor és la coexistència amb d’altres llengües i la dependència de la societat 
en què s’insereix la universitat, ja que la gestió lingüística haurà de ser diferent segons 
el seu grau de multilingüisme. La tercera conclusió apunta l’existència de models 
d’especialització funcional: la majoria de les llengües analitzades funcionen com a 
llengües de l’administració universitària, així com d’instrucció, especialment en els 
graus. L’anglés, en canvi, és força més present en els màsters i doctorats i també en les 
ciències naturals i físiques. Un altre punt en comú i potser en què més coincideixen 
es refereix a l’escassa presència de les llengües mitjanes en les pràctiques lingüístiques 
en recerca i en les publicacions acadèmiques, espai ocupat de manera indiscutible per 
l’anglés. I és per aquest motiu, per l’omnipresència de l’anglés, que en la majoria de 
comunitats s’hi observa la reducció del repertori lingüístic dels estudiants, compost per 
la llengua local i l’anglés. Un altre aspecte compartit es refereix a la ideologia domi-
nant, que divideix les llengües segons el seu grau d’utilitat en llengües «guanyadores» 
i llengües «perdedores». Per últim, Vila destaca que totes les comunitats han hagut 
de definir polítiques lingüístiques més o menys explícites per afrontar dos problemes 
diferents, la protecció de la llengua local i les necessitats lingüístiques derivades de 
la internacionalització, i acaba assenyalant les paradoxes sociolingüístiques que ha 
comportat aquest doble procés. 
En definitiva, tenim a les mans un volum molt complet que segueix la línia 
de recerca oberta sobre les comunitats lingüístiques mitjanes des d’una perspectiva 
comparativa. No trobem res criticable, més enllà de la no-correspondència de comu-
nitats analitzades en el volum precedent (Vila 2013). Els editors no expliquen les raons 
de la desaparició dels casos de dues llengües bàltiques, el letó i l’estonià, així com de 
l’eslovè, o la incorporació de l’eslovac i l’afrikaans. En relació amb els continguts, els 
diferents autors compleixen amb unes directrius que faciliten la comparació i aporten, 
a més, una informació de qualitat molt ben documentada que suscita interrogants i 
252
Caplletra 60 (Primavera, 2016), pp. 247-252
Caplletra 60 (Primavera, 2016)
reflexions urgents. I rematem amb una qüestió indefugible que traspua la lectura de 
qualsevol capítol: és l’anglés l’únic instrument d’internacionalització? 
Raquel Casesnoves Ferrer
Universitat Pompeu Fabra
raquel.casesnoves@upf.edu


F. Xavier Vila & Vanessa Bretxa (ed.), Language Policy in Higher Education. The Case of Mediem-Sized Languages, Bristol, Multilingual Matters, 2015, 218 pp.

F. Xavier Vila & Vanessa Bretxa (ed.), Language Policy in Higher Education. The Case of Mediem-Sized Languages, Bristol, Multilingual Matters, 2015, 218 pp.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert