Carbó i Sabaté, Salvador

Llombart, M. Teresa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

TEMATICA HISTORICA, SOCIAL, I DE COSTUMS 
EL CONVENT D'ORTA 
Al terme d'Orta i a uns dos quilbmetres del En aquel1 temps el convent era de dimen- poble, s'aixeca el convent, la fundaci6 del qual molt i amb prou hi podien 
pareix que es remonta al temps deis templers vi,, uns dotze religiosos, La imatge de la Ver. (el domini dels tempers s'extén de la 2a. ge, segons el p . ~ a r c a ,  testirnoni ocular, estava del s. XII a principis del s. XIV). Es creu que les principal de Ilaltar majar tenia una quatre ultimes seccions amb I'tibsideill de I'es- aproximada d7uns quatre pams, des deis glésia s6n construccions del temps dels pits a les extremitats deis peus era un tronc de plers, mentre que la facana i el primer tram Per- fusta tan querat que amb prou feines s'aguanta- tanyen a la segona meitat del S. XV. resti1 del va dret, perb la cara de la Verge i la imatge del templer respon als últims temps del romanic. nen que tenia darnunt la seva m* esquerra, esta- 
El motiu de la construccib del templer sem- ven molt ben conservades, el seu color era fosc 
bla que fou per albergar la imatge de la Verge, perb bell. 
que abans estava en una petita ermita. Durant El fet més important que va tenir lloc al 
molt de temps I'església fou regentada Per ca- convent fou I'arribada del llec francisca, dit fra PellanS seculars, elS quals celebraven allí la Salvador, al poc temps de la segona estada 
missa moit sovint. Perb per a que el santuari es- d9aquests Suposem que va arribar el 1547 i tigues més ben atbs, el magistrat d'0rta va cri- la seva estada va &ser de deu o dotze anys (el dar els franciscans. Pareix que aquests van 1559 marxa a ueus), EI varen enviar a Orta, da. 
anar-hi als voltants de I'any 1517, els frares no vant la fama dels seus mjracles, pensant que vi. 
varen estar temps allí se sap perque vint en aquest convent, desconegut i allunvat de 
van marxar. tot nucli urba, la gent s'oblidaria d'ell. Perb no 
El monestir va restar altre cop abandonat, fou així i prompte el poble es va veure envait per 
mentre la devoció anava creixent, davant d'aixb nornbrosos fidels que buscaven curació per als 
els governadors d'orta, aprofitant I'estada de seus malaits. Es diu que de vegades es varen 
Carles I a Montsó, on estaven reunides les Corts aplegar més de dues mil persones entre ma- 
.catalanes, van acudir a el1 per a que intercedis lalts, devots i curiosos. Com que el seu ofici era 
davant el Provincial dels franciscans i aquests el d'alrnoiner recorria tots els pobles de la co- 
tornessin a Orta. Aixl va ser. La data exacta de marca recollint tot tipus de donacions per al 
la seva tornada no se cap, perb es dedueix que convent. Després va fer de cuiner i també estava 
si les Corts van ésser el 1542, cap al 1543 els al carrec d'una petita horta a la vora del con- 
franciscans ja tornaven a habitar el convent i li vent. El temps lliure orava, seva 6s la frase: .Se- 
van posar la denominaci6 franciscana de Ntra. nyor, vos m'ho haveu promes, vos m'ho haveu de 
Senyora del Angels. fer.; un lloc molt freqüentat per el1 era una cova 
1 ~ b s i d e  de l'esgl4sia. 
BUTLLETI N.O 6 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA, ESTlU DE 1984 (97) 9 
TEMATICA HISTORICA, SOCIAL, I DE COSTUMS 
2 Claustre del convent. 
de la muntanya, batejada després arnb el seu que els soldats francesos, com a totes les gue- 
rres, i més en territori estranger, s'aproplessin 
L'impacte del frare fou important, quan ja dels objectes de valor que trobaven. 
en vida seva l i  cantaven aquests goigs: Fou en temps d'aouesta guerra (I'onze de 
En Orta Verge Senyora, gener de 1642) quan es va inaugurar la capella de- 
Mare de Nostre Senyor. dicada a Sant Salvador, d'estil del Renaixernent; 
Grans miracles fa tot hora es troba a I'entrada de I'església i a la vora de 
Déu per frare Salvador. I'evangeli, amb la cúpula i volta cintrades. El re- taule era tot daurat. En aquella epoca era guar- 
Poc desprbs de I'anada del frare van mamar dia del convent el P.Pere Fabra. 
del convent els franciscans de I ' o b S e ~ a n p  i Els frares aspiraven a tenir una altra reli- van venir els franciscans recol.lectes que bus- quia del sant aquest el van poder satisfer caven ilocs retirats i lluny de les Poblacions el capella Jaume Ferrer, el qual ha. 
vent aconseguit una gracia extraordinaria de 
Es va conservar corn una relíquia la ce1.h St. Salvador va oferir-se per parlar amb la du- 
on havia viscut el Sant, al buit de la finestra va- quessa de Gandia, Ma Artemisa d90ria i Carre- 
ren fer pintar el seu retrat. Tarnbé es guardava el to, de la qual era el capella, per a que aquesta 
crucifix davant del qual pregava el Sant, el qual els regalés el que desitjaven. I així fou. L'any 
estava a la capella rnajor a la vora de I'evangeli 1665 va donar al convent una reliquia del sant, 
amb un quadre pintat amb aquest pas de la vida un tros de canella d'un braq del sant, tallat quan 
del sant. Tant la imatge de la Verge com el cru- era virreina de Sardenya. L'entrega es va fer 
cifix foren destruits pels francesos el 1810 (a la amb tota solernnitat el dia 7 de maig de 1665. 
guerra de la Independencia). Els frareS van Po- N'era guardia el P.Josep Gomar. 
sar una altra imatge de la Verge, magnífica es- 
cultura del s. XVIII. Entre I'any 1700 i 1702 es va construir una capella a I'entrada de la cova de S.salvador pa- 
Al convent tarnbe es guardava la reliquia gada pel matrimoni Josep i Narcisa Galtes de 
d'una costella del sant, la qual el 1603 es va PO- Vilanova i la Geltru en agraiment a un miracle 
A la falda de la muntanya es troba la font 
10 (98) BUTLLETI N.O 6 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA, ESTIU DE 1984 
TEMATICA HISTORICA, SOCIAL, 1 DE COSTUMS 
poble al convent, un viacrucis que acabava a les aquella comunitat a mitjan s. XVIII. També va 
grades del convent (n'hi ha 36), aquestes van ajudar a fer créixer el convent el fet que la Pro- 
des del camp a I'atri del temple, amb entrada vincia posava alli quasi sempre el curs de Filo- 
d'arc ogival, i facana de pulits carreus de pedra cofia. ES van construir oficines al cor, es va fer 
rogenca. Les eStaci0nS estaven formades Per la sacristia, la biblioteca, la cuina, el refectori, 
pilars quadrats de pedra amb fornicules; dintre es van fer més cel.les, ... aixi el corivent podia te- 
estaven les rajoles que reproduien les escenes nir els seus novicis i estudiants. El 1835, resi- 
de la Passi6. Cada pilar de les estacions acaba- dien al convent 41 religiosos: 16 pares, 12 coris- 
va amb una bola caracteristica ornamental del tes, 9 llecs i 4 donats. Pera I'ampliaci6 del con- 
s. XVlll i comenqaments del XIX. vent tamb6 van ajudar molt les 700 Iliures que li 
L~ devoci6 de malta gent pel sant va fer va deixar en el seu testament el bisbe de Barce- 
que aquel1 convent, que en el seu temps era de lona, Joan Sentis, mort el 7 d'octubre de 1632. 
redurdes dimensions, anés creixent i aixecant Aixi mateix, I'any 1670 el poble va cedir al con- 
parets d'esplbndida pedra de carreus, vent, de les seves terres comunals, un tras de 
crescudes les almoines, amb les quals podien d'uns jornals per a harta. 
anar vivint els 30 religiosos, que integraven 
3 Vista frontal de I'esglesia. 
És indubtable que el persOnatge fa- jade pes. Les corones tamb6 van ésser robades 
m6s que va viure al convent fou St. salvador, pe- pels francesas el 7810 de la Indepen. rb també van viure i morir alli dos varons sants: dencia,, el francbs fra Antoni Matiero, var6 penitentissim 
i molt caritatiu que va trobar a Orta la soledat Les calamitats per al convent van 
complerta que el1 desitjava i I'ambient per a la comenqar a I'epoca de Felip IV, quan la guerra 
alta contemplaci6. Va viure quasi sempre a dels Segadors. Una tropa de la cavalleria france. 
I'ermita de St. Onofre, fins als 80 anys, i mori el sa d'uns 60 soldats varen entrar al ~Onvent amb 
4 d'octubre de 1596. L'altre fou D.Alonso de Gra- el pretext que alli s'hi refugiaven tropes espan- 
nada, el qual vivia alli com a donat, fill del noble yoles. Es varen emportar el cop6, la reliquia de 
Marqués de Campoteja i Camporey. Era, com Sant Salvador i saquejaren tot el convent. 
veiem, de familia noble i cavaller de Santiago. Greus varen ser les destrosses ocasiona- 
Per vencer una passi6 que el dominava va mar- des al convent i I'església per les tropes france- 
xar de casa seva cap a Roma. Pei cami S'hoSPe- ses quan la Guerra de la Independbncia. El dia da a Corbera, la familia que el va acollirva anar 10 de febrer de 1810 va entrar a Orta el general 
a Orta per devoci6 a Sant Salvador, D.Alonso els francbs Musnier i les seves tropes van saquejar 
va acompanyar; la vida del convent el va entu- el convent i I'església, varen mutilar les imat- 
siasmar i alli es va quedar fent les feines m6S ges, varen cremar la imatge de la Verge i el Cru- 
humils. Va morir el 25 d'agost de 1674. Al con- cifix. Van fer servir el convent d'hospital, fent de 
vent va deixar dues corones de Plata, I'una a la les cel.les grans sales pera ferits. Retirants els 
Verge i I'aitra al nen, un encenser i barqueta de francesas del poble, va quedar inservible. i o u  el plata i una custbdia de plata de 141 onzes i mit- f i l l  dSorta p,josep ~ ~ 1 ,  del convent, qui 
- 
BUTLLETi N.O 6 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA. ESTIU DE 1984 (99) 11 
TEMATICA HISTORICA, SOCIAL, 1 DE COSTUMS 
12 (100) BUTLLETi N.O 6 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA, ESTlU DE 1984 
amb molt d'entusiasme va reempendre ['obra de L'aband6 del convent coincideix amb la re- 
reconstrucci6. voluci6 burgesa de 1835 i la primera guerra carli- 
Perb el 22 de julio1 de 1822, els revoluciona- na (1833-40). La revolució burguesa significa el 
ris constitucionals del baix Aragó van tornar a Canvi politic a través del qual es van posar les 
saquejar el convent i I'esglbsia. Van prendre el bases d'un nou tipus d'estat, I'estat liberal, que 
guardia del convent P.Josep Rel i no el van de¡. s'edifica sobre un nou model de societat. La 
xar anar fins que van rebre la quantitat de mil guerra civil reflecteix I'existencia de dues alter- 
duros. El 16 d'octubre del mateix any van tornar natives S O C ~ ~ ~ S  i poiitiques distintes: la cariina i 
a assaltar el convent i aquest cop ho van cremar la liberal; la segona 6s la que va triomfar. Els re- 
tot, imatges, convent i hospederia. Els historia. ligiosos estaven al costat del carlisme, partida- 
dors diuen que aqust fou un deis convents que ris de I'absolutisme, dels privilegis de I'esglbsia 
mbs varen sofrir, de manera que pareixia la seva i de la uni6 ferma entre la corona i la creu, de- 
fí. Perbels religiosos varen fornarfins I'any 1835 fensores dels usos i costums de la terra, i varen 
que assenyala la fi definitiva de !'estada deis sofrir les represaiies dels liberals que Varen arri- 
franciscans al convent d'orta. Els miquelets de bar a suprimir els ordes religiosos, ja que els li- 
Reus, que prestaven serve1 a la comarca, moles- bera l~  eren constitucionalistes, anticiericals, 
taven els frares, que varen estar molts dies dor- centralistes... 
mint a la muntanya per por a represalies, fins Teresa LLOMBART 
que un dia van rebre un ofici.ordre del cap poli- Salvador CAR86 
tic de Tarragona, ordenant.10~ I'aband6 del con- 
vent després de tapiar-ne totes les entrades. Els B l e ~ l ~ ~ ~ ~ ~ l ~  
religiosos de a les respecti- 
. FERRET, A,: .Compendi d8histbria deCatajunyan. Edil. Cia. 
ves cases. Aixi ho van fer el 9 d'agost de 1835. ret. 
Un cop abandonat el convent, fou comprat . SALVAT: <<Histbria de Catalunyav Vol. 5. 
per un fill del poble; Joan Bta. Fornós molt Ilibe- - MARTI, J.: «Convento de Ntra. Sra. de ios Angetes de Hor. 
ral, el qual va a teules, vigues, tan. Separata de Revista Franciscana. Mayo.Junio 1963. 
pedres, etc, Q~~~ estava en perill !'esglbsia, es . SANAHUJA, P.: .Ha de la Serafica provincia de Catalunya. 
va fer una comissib amb exclaustrats francis- Ed. Serttfica. Barcelona, 1959. 
cans fills del poble, per comprar-li el que queda- 
va, salvant així I'esglcSsia. Dei convent sois en va 
quedar les parets mestres. 
NOTES HISTORIOGRAFIQUES 
DE L'ARXIU PARROQUIAL 
DE VILALBA 
La Vila de Vilalba ha reexit, malgrat bbvies Cert és, que les piomes que plasmaren les 
vicissituds i tot i amb lamentables faliides, a anotacions demografiques (moltes vegades 
conservar un interessant Arxiu Parroquial on es amb afegits d'interessants detalls) i ompiena- 
manifesta una rica varietat en temes i facetes, ren textos de disposicions jurídiques diversses, 
Pera I'estudi de la Historiografia i Costumisme fóren de mans deis qui podriem qualificar «d7in. 
local, $0 6s dir, amb lleugeres variants possi- tei.iectuals» o Iletraferits, eclessi~stics en bona 
bles, de la riostra Contrada. En Primer Iloc, en major part (alguns d'ells doctorats en ambdós 
farem esment de la seva agressolada Catalani- Drets Canbnics; Teologia i Filosofia), tant, perb, 
tat. com que serien bons coneixedors de les gents i 
Jaenvers les primeries del segle XVII, quan dels costums i taranna de la Terra, de la que eils 
comenta a palesar-se una davallada a la Litera- mateixos, nadius O per adopció, hi restaven vin- 
tura Catalana, la nostra documentaci6 escrita culats. Per esmentar, nom6s representativa- 
ho &, precisament i abastament, en aquesta meni, algunS d'aquests intbrprets del Sentir i de 
llengua del pais: un catala amb una peculiar la llengua del pais, ens plau anomenar per 
+ 
grafia prbpia del temps, de contraccions en aquest periode, a Vilalba un mossen Agusti 
Certs modismes i curioses abreujatures, perb, Sentís, un fnossen Tomas Mestre, o els dos Col1 
sense cap mena de dubte, de bell estil, riquesa -mossbn Geroni i moss&n Pere- com a Gandesa 
en la dicció, i de comprensi6 practicament per- un mosshn Miquel Macip, O un mossbn Onofre 
fecta. L'acurada i característica fraseologia po- Catala, fill de Batea. 
dria Bsser tema per a un altre treball. En ei segle XVIII, comencat sota eis 


El convent d'Orta

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert