CETA, Equip

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL CETA VISITA GANDESA 
Entrevista a I'alcalde de Gandesa 
Equip CETA 
Miquel Auba. alcalde de Gandesa 
Arribats a la ciutat de Gandesa, I'equip de 
treball del Centre d'Estudis de IaTerra Alta clou 
el recorregut pels dotze pobles de la comarca. 
Durant aquests darrers anys hem visitat els 
diferents municipis, establint contacte amb les 
seves gents, entrevistant sempre, en primer 
Iloc, als alcaldes. Han estat sic anys de tasca 
continuada i val a dir que gratificant. 
Per finalitzar el periple avui ens rep I'alcalde 
de Gandesa, Sr. Miquel Auba, que arnablement 
atén les preguntes que tot seguit li plante- 
gem. 
En primer lloc, com definiria Gandesa 
comparant-la amb les restants capitals de 
comarca catalanes? 
Diria que hi ha dos nivells de capitals, tot 
i que evidentment de vegades la paraula ca- 
pital de comarca ens fica a tots al mateix Iloc, 
quan defineixes quines responsabilitats té una 
capital de comarca com a motor i t'adones de 
les febleses que tenen les d'aquesta tipologia. 
En aquest sentit he encapcalat un rnoviment 
de capitals de comarca de rnenys de cent mil 
habitants on s'ha tractat dels punts forts i febles 
de les que tenen poca població. Aixo ens ha dut 
a analitzar tots els factors estructurals d'una 
comarca d'aquesta tipologia i definir un rnodel 
de diferenciació de les comarques petites envers 
les comarques grans. És un document que ja 
hem dut a nivel1 dels diferents grups politics i 
ha arribat al president de la Generalitat. El que 
pretenem és un financarnent més ajustat pera 
aquestes ciutats. Per tant, jo definiria Gandesa 
com una capital de comarca amb I'obligació i 
la responsabilitat de tirar endavant un territori 
amb moltes ganes i pocs recursos. Aixo ens 
obliga a ser molt imaginatius i moltes vegades 
a treure suc d'alla on no n'hi ha. Estic conven- 
cut de que el govern i tots els partits polítics 
ho han reconegut i esperern que els propers 
anys s'hi noti un millor financament, permetent 
respirar una mica més als municipis d'aquestes 
categories. 
Al Principat, degut potser a la nostra Ilar- 
ga historia, tenim restes artístiques de tots els 
estils: romaniques, gotiques, barroques. Ací, 
a la Terra Alta, hi tenim també curiosament 
dos magnífics testimonis d'epoca moder- 
nista (o noucentista, si voleu), els cellers del 
Pinell i de Gandesa, obres cabdals de Cesar 
Martinell. Deixem de banda el del Pinell, 
parlem del de Gandesa, forca malmes mal- 
auradament. Hi ha algun projecte encaminat 
a la seva restauració o rehabilitació? 
Si, com molt bé dieu són dos peces de 
I'epoca modernista irnportants i evidentrnent 
tenen un gran atractiu turistic. Aquests edificis 
han patit unadegradació importantdurant molts 
anys. De vegades és la propia desconeixenca, 
fins i tot dels responsables. Últirnament hom 
ha vist que els propietaris de la Cooperativa 
de Gandesa han fet un esforc molt irnportant 
pel que fa a la producció del celler. A I'altre 
(1 177) BUTLLET~ NÚM. 43 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 1 
EL CETA VISITA GANDESA 
costat de carrer hi ha tot el que és producció 
i ara a la peca indiscutible modernista que es 
la part principal del celler s'hi esta treballant. 
S'ha creat una ruta agraria modernista, sense 
noms perque evidentment vam tenir algun 
problema arnb familiars, i el que hem fet és 
una ruta agraria modernista de tot Catalunya. 
Pretenem ajudar-nos entre tots. Esta per una 
banda la restauració i per altra com fer que 
aquests valors i actius que posse'im es puguin 
difondre arreu del país. Hi ha touroperadors a 
nivel1 europeu que estan interessats en les rutes 
del modernisme. Barcelonaés un exemple, pero 
en canvi el modernisme agrari és poc conegut, 
i la veritat és que existeixen edificis preciosos. 
lntentem unificar I'esforq de promoció i acon- 
seguir els diners per restaurar aquests edificis. 
Probablement I'any que ve arribarem a linies 
d'ajut específiques. 
Voldríem ara queens parlésde la dinami- 
ca demografica gandesana, potser tenint en 
compte la seva condició de capital comar- 
cal. Quina és la influencia de la immigració 
rebuda? Quins altres factors incideixen en 
aquesta dinarnica? 
Gandesaté unadavallada important alsanys 
vuitanta a efectes del que són els nouvinguts 
i els naixements. Al decurs dels anys noranta 
comenca a estabilitzar-se, arnb una tendencia 
de creixement. Durant els sis anys que fa que 
Economia gandesana. L'agricultura. El 
món de la vinya. Gandesa comparada amb 
altres poblacions que pesen en aquest sector 
(Batea, Bot, Vilalba, per exemple). 
Malauradament és una de les preguntes 
amb resposta pessimista. Gandesa havia estat 
en altres temps molt important agrícolament, 
tot el sustent sortia d'ací. Cada vegada menys 
té dependencia de I'agricultura, la gent jove 
busca I'estabiiitat, i la troben a través d'un 
jornal, en fabriques o altres llocs de treball que 
són fixos. Cagricultura sempre hi ha estat i ha 
tingut epoques bones i dolentes. Aixo ho pa- 
tim ara en el tema del vi, on vam tenir pujades 
irnportants de preus fa sis o set anys. Arran 
d'aixo es feren rnoltes plantacions i augment 
de producció, no s'acabad'equilibrarel sistema 
i almenys de moment no sembla haver-hi una 
bona solució. Personalment és un dels temes 
que m'interessa, hi tinc molt esforc ficat, hem 
treballat rnolt per poder tenir uns cellers tots els 
que estem aci. Alguns se'n surten, a altres els 
hi costa una mica més, i d'altres que s'inicien 
fins i tot no arribaran mai a comentar. Penso 
que passarem quatre o cinc anys encara arnb 
I'agricultura malament. Després espero que hi 
haura una reconversió, no en plantar sinó en 
quedar-se qui s'hagi de quedar. Probablement 
haurem de canviar el sistema de producció 
i treballar moltes més hectarees arnb molta 
estic d'alcalde la tendencia es anar-se aixecant. menys gent. S'imposara la mecanització. En el 1 Evidentment hi ha varis factors que aiuden, un temad'elaboracions haurern avancat més. aero 
d'importantíssim és la immigració, que ha estat 
un fet arreu de la comarca, fet que ha aturat una 
mica la davallada o almenys ha fet I'arrencada 
forta en I'aspecte dernografic. Es tracta d'un 
factor determinant en el creixement, pero també 
n'hi ha d'altres en joc, i en veurem el resultat en 
tres o quatre anys. Podem parlar de gent gran, 
en principi d'ací, que tenen alguna vinculació 
familiar i esperen el mornent de la jubilació per 
retornar i gaudir les condicions devida i facilitat 
demovirnent, cares troben mésarropats. També 
un altre factor que es cornenca a detectar és 
I'entradadejubilatsdefora, de paIsos europeus. 
Fins i tot existeix alguna promoció a Gandesa. 
Hom vol fer algun tipus d'edificis per vendre'ls 
als anglesos. Són persones que es jubilen i d'al- 
guna manera volen tenir serveis comuns, com 
piscines comunitaries; hi ha alguna promoció 
urbanística que esta presentada als estrangers. 
Sera un altre movirnent demografic que ens pot 
arribar, arnb bon poder adquisitiu. 
. , 
haurem d'avancar també en la comercialització 
que és I'assignatura que encara tenim pendent. 
Hem gastat en enolegs i cellers, ara falta que el 
producte surti, donar-nos a coneixer. 
L'impacte del turisme, especialment del 
turisme rural, tan envoria actualment. El creu 
- 
un factor de pes? 
Penso que el turisme en totes les seves 
vessants és quelcom que cal acabar d'explo- 
tar. És un factor de pes que combina molt bé 
arnb I'agricultura i les seves infrastructures. El 
turisme rural acaba lligant tot aixo i preservant 
totes aquelles identitats que anaven camí de 
desapareixer. Per sostenir el que fern el millor 
és donar-li un valor afegit. El turisme rural esta 
aconseguint aixo, en donar valor, per exemple, 
als masos, aquells masos que si no hagués 
estat aixi haguéssirn perdut. Conservarem la 
masada i el seu entorn. La sensibilitat que pot 
dur el turisme rural a tot aixo és importantis- 
sima. A Gandesa concretament encara no ha 
2 BUTLLET~ NÚM. 43 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (1 178) 
EL CETA VISITA GANDESA 
aflorat. Hi ha tres iniciatives, no varem arribar 
a I'última línia de subvencions perque hi havia 
una mica d'indefinició, pero crec que Gandesa 
també entrara en aquest carnp. S'ha apostat 
mes per un turisme urba, a través del Centre 
dlEstudisdela Batallade I'Ebrequeatreuamolta 
gent. La propia cooperativa i altres valors del 
municipi com són les cases pairals són tarnbé 
interessants. En demanarals propietaris que es 
permeti la visita al públic varn aconseguir dos 
coses, una d'elles que no retiressin més peces, 
que recuperessin el seu atractiu histbric-artístic. 
Turísticament tenim rnolts valors i podem oferir 
una gamma amplia, cultural, gastronomica i de 
paisatge rural. El turisme sera un altre factor 
important per a la nostra ciutat que cal tenir 
molt en cornpte. 
La sanitat. Gandesa compta només amb 
el CAP. Considera necessaria, tenint en 
compte la seva condició de capital comarcal, 
la instal-lació d'un centre hospitalari? 
Pertenir un centre hospitalari es necessiten 
varis factors. Un és la població, a la comarca 
rnalauradament encara esta rninvant i aixo fa 
difícil argumentar en favor de la creació d'un 
centre hospitalari. Mentrestant el que hem de 
fer és millorar el que tenim, aquesta setmana 
s'ha presentat el projecte de I'arnpliació del 
CAP de Gandesa, molt necessaria. Si Gandesa 
tingués serveis hospitalaris potser serien de tan 
baixa categoria que acabaríem marxant a un 
altre hospital. El que cal són serveis intermedis 
importants i ben equipats, que equival a uns 
espais físics que avui no hi són, ja que el CAP 
de Gandesa s'ha quedat petit. Volem que les 
rehabilitacions per exemple es puguin fer en 
millors condicions, més material i més aparells. 
Cal anara un model intermedi entre I'hospitalari 
i I'assistencia basica. El primer pas és aquesta 
ampliació 
Perspectives del jovent avui per avui a 
Gandesa. Quines són? 
La gent jove cada vegada té menys clar el 
que vol fer, prenen decisions més en funció del 
moment que no pas amb perspectiva historica. 
A nivel1 d'ensenyarnent, els actuals estudiants, 
dins de la comarca de la Terra Alta, no tenen 
moltes expectativesdefutur, i aixo ens preocupa 
moltíssim. Ens agradaria que tota la gent que 
esta aci, nascuda ací i que estudia, es pugués 
quedar, o alrnenys que tinguessin I'opció. En- 
tenc perfectament que els joves rnirin d'arribar 
al maxim sostre possible en el temps rnés curt 
possible, per tant els primers anys són els de 
més aprenentatge i experiencia i que li aportara 
més unacapital gran que no pas rnunicipis com 
aquest, tot i que després pugui produir-se el 
retorn. D'entrada la falta d'especialització és 
preocupant, pero evidentment si a la comarca 
hi hadeu estudiantsdedret, no podern absorbir 
deu despatxos d'advocat, un sector sempre 
s'haura de desplaqar. A no ser que es facin 
estudis que s'adaptin a les realitats territorials. 
Temes com el vi, I'enologiao els cellers s'haurien 
d'ampliar, que la gent podés acomodar-s'hi. La 
massificació en un determinat estudi o carrera 
fara que la gent hagi de marxar. 
Malauradament la nostra és una població 
envellida. Moltes vegades les famílies, mal- 
grat la seva bona voluntat i degut a motius 
diversos, no poden fer-se carrec dels seus 
avis. Existeixen doncs per a aquestes perso- 
nes placessuficients,atenció domiciliaria, les 
infrastructures necessaries? De no ser així, 
quins són els projectes al respecte? 
Com molt bé dieu tenirn una població 
envellida; cada cop la gent envelleix més. A 
finals del 2000 es va inaugurar la residencia 
d'avis de Gandesa, la primera de la comarca, 
que va donar oportunitat de retornar a moltes 
persones que estaven fora. Tres anys després 
d'obrir-se ja s'havia quedat petita. Aixo es va 
detectar ja des del principi, quan comenqaren 
a haver-hi llistes d'espera. Acabat tl'inaugurar 
es va posar en marxa ja una altra demanda. 
Probablement sigui tarnbé falta de diners o de 
planificació, quan es fa un edifici s'ha de fer 
pensant en les necessitats existents. Existeix 
ja el projecte d'arnpliació, es doble el número 
de places. Benestar i Família assumeix el cost. 
Espero que enguany s'inicun les obres. Dobla- 
rem, i segurament ens quedarem curts. 
Associacionisme i lleure a la ciutat. 
Com a tot arreu les associacions tenen 
pujades i baixades, en mor una i en neix una 
altra. El que intentem irnposar des de I'ajunta- 
ment i la regidoria de Joventut és I'agrupació 
dels joves, parlar, que no només siguin un grup 
que esta alla, amb les seves inquietuds, cense 
transmetre-les. Tenirn doncs una regidoria rnolt 
activa, que treballa arnb el jovent. Participen 
en cursos de cuina, fan esplai de gent gran, 
moltíssimes coses. Tota aquesta feina portara a 
I'associacionisme, pero volern que exterioritzin 
les seves inquietuds, volem que el dia de derna 
siguin ells els que facin aquestes activitats. No 
(1 179) BUTLLET~ NUM. 43 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 3 
EL CETA VISITA GANDESA 
els donem res fet, els diem que s'ho treballin i 
així tindran el que ells voldran. Apostarem per 
ajudar-los economicament, pero són ells els 
que ho han de fer. 
Les noves tecnologies i la seva influencia 
a la comarca. Els telecentres, mobils, internet, 
etc. Ens en podeu parlar? Quina acceptació 
ha rebut a la comarca? 
Esta com a tota la comarca, hem tingut una 
evolució molt favorable pel que fa a les noves 
tecnologies. Callunyament fisic que tenim, que 
tampoc no és tant, el solventem mitjancant 
aquestes tecnologies. Crec que és una gran 
aposta de futur. Ara precisament equipem una 
biblioteca amb tot el tema d'internet. Volem 
que sigui gratuit, amb un accés a la vegada 
restringit, que no serveixi pera segons quines 
coses per les que no ha de servir internet. Com 
sigui, amb tot aquest tema, amb el telecentre, 
ens hem obert una mica al món. 
La xarxa de comunicacions que actual- 
ment creua Gandesa. Per exemple la N-420 
que ve del Coll del Moro. S'ha projectat des- 
viar-la, fer un tram de circumval.lació? 
Gandesaaposta perun model de circumval- 
lació de la N-420. Hi ha un projecte de Foment 
de Madrid que marca les tres o quatre variables 
per on pot discórrer aquesta carretera. Ara es- 
tem en un punt on es definira el final i principi 
de la carretera i a partir d'aci als pressupostos 
de I'estat s'hi ha inclos la partida necessaria per 
poderexecutarel projecteconstructiu. Enguany 
hi hauria el projecte constructiu, I'any vinent 
adjudicació i 2008 tindríem circumval~lació, o 
almenys inici d'obres de circumval~lació. 
La 143, queen diem lacarretera deTortosa. 
Passaria per la banda nord, per la banda sud 
del municipi passaria la 143. Es van a trobar 
en un altre punt. Tota aquesta anella viaria té 
les connexions de la carretera de Bot, que no 
caldria que entrés al municipi, i també la de 
Vilalba que és de la Diputació, que també en 
entrarpodriadesviartotel transit perfora. Aquest 
és I'objectiu que tenim marcat amb normes, 
que estem demanant a Foment, i també a la 
Generalitat. D'altra banda penso que hem de 
promocionar una mica la comarca mitjancant 
una carretera potent. Aposto per I'autovia que 
baixi de I'Aragó, més o menys planificada des 
d'Alcanyís o Casp; ells la volen pero ací ningú 
no s'ha manifestat. Penso que necessitem una 
infrastructurad'aquesttipus, important, d'auto- 
via, dins del nostre territori. Ha de ser a través 
de la N-420, irradiant a tots els pobles de la 
comarca, banda nord o sud. Aquesta autovia 
hauria d'arribar fins a I'Eix de I'Ebre. 
El polígon industrial. Quina ha estat la 
resposta de I'empresariat? 
La primera fase esta tota venuda. De la 
segona ja tenim venut un trenta per cent, amb 
la qual cosa jo diria que la dinamica funciona. 
Espero que la segona fase portara millor ritme 
que la primera. Hi ha tanmateix un aspecte im- 
portant, els accessos. No hi havien accessos, 
hern aconseguit arrancar un compromis, un 
nus que enllacara amb el polígon, no és digne 
que un polígon s'hagués plantejat I'accés mit- 
jancant un carrer del municipi, a més a més un 
4 BUTLLET~ NÚM. 43 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (1 180) 


Entrevista a l'alcalde de Gandesa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert