Bonet i Armengol, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L’ale gria que  to rna presenta L’Auc a de l se nyo r Este ve
al Liceu l’any 1956
Jordi Bonet i Armengol 
President de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. secretaria@racba.org
La lectura de L’Auc a de l se nyo r Este ve , tan ben expressada per Enric Majó, amb què la nostra Ins-
titució s’ha volgut sumar als diversos actes commemoratius entorn de l’obra de Santiago Rusiñol1,
crec que suscita un comentari sobre la representació que es féu de l’obra teatral al Gran Teatre del
Liceu el 4 de juny del 1956.
Han passat més de 50 anys i l’època i ambient que es vivia era ben diferent d’avui. Encara era molt
a prop l’experiència de tots els mals que ens portà la guerra civil. El desig de recuperació de mol-
tes coses aconseguí despertar unes voluntats que permeteren que s’obrís l’escenari del Liceu i, amb
un públic que l’omplia, oferir la representació de l’obra que, amb l’humor característic d’en Rusi-
ñol, aportava esperança a molts i obria camí (fig. 1 i 3).
L’agrupació L’ale gria que  to rna aplegà molta gent de diversa procedència que aconseguiren ende-
gar el que seria l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, amb el desig de tirar endavant el teatre nacio-
nal català.
L’ale gria que  to rna presenta L’Auc a de l se nyo r Este ve  al Liceu l’any 1956RACBASJ. Butlletí XX, 2006 203
Fig. 1. Façana de La Puntual amb el poeta Josep Jané, i al fons, a l’esquerra, l’església de Santa Maria del Mar. 
Foto: Brangulí.
Butlletí 20 interior filmar_Butlletí 17 interior filmar  12/07/11  08:53  Página 203
Personalment no hi vaig intervenir, però si que
em fou possible de seguir-ho a poca distància ja
que familiars ben propers en foren protagonis-
tes (fig. 2). Així recordo els preparatius, els
neguits, i, finalment, avui jo sóc dels pocs testi-
monis que resten que van presenciar aquella
representació memorable.
Hi havia a l’escenari persones notables, entre
elles uns quants acadèmics. Deu dels meus
familiars també. El meu germà Narcís feia de
Ramonet, l’hereu de La Puntual del senyor
Esteve, que passà per Llotja i, com tants altres,
ajudaria a fer possible que els artistes catalans
arribessin a ocupar els primers llocs en el món
de l’art universal.
Un dels moments més espectaculars de la
representació fou la processó de Corpus de
Santa Maria del Mar. El decorat el féu Evarist
Mora, amb el fons dels campanars i façana prin-
cipal de la basílica, que la desfilada dels perso-
natges barcelonins que hi sortien acollia. Els
protagonistes, el senyor Esteve i la Tomaseta,
eren el matrimoni Frederic Roda i M. Rosa
Fàbregas. Recordo Frederic Mompou fent de
captaire que acompanyava el violinista Fran-
cesc Costa fent de ceguet, o el catedràtic Josep
M. Pi Sunyer fent de senyor Pau; Eduard Tol-
drà de Ramon, el pare del senyor Esteve; Conxita Badia, la meva sogra, de senyora del primer pis;
Joan Rebull, d’indiano. Més de cent-vint figurants que a l’entreacte deixaren la butaca per aparèi-
xer disfressats a l’escenari per a la desfilada de la processó. En Josep Jané, poeta, fent de pintor de
parets, cantant el duo de l’africana. A la desfilada, el vescomte de Güell, Joaquim Renart, Ramon
d’Abadal, Ramon Guardans, Felip Bertran i Güell, Frederic Amat, Carles i Ferran Soldevila i els
Drs. Pi i Figueres, Lluís Sayé i Jacint Reventós; Maurici Serrahima, Ramon Aramon, els joiers
Ramon Sunyer i Manuel Capdevila, i els músics Pere Vallribera, Lluís M. Millet, i, fent d’organi-
ller, Gibert Camins. També Xavier Ribó, Josep Valls i Taberner, Felix Millet, i Sebastià Gasch amb
Jordi Sarsanedas i Joan Triadú fent de mossos d’esquadra. Els músics Rafael Ferré, Ponsa, Busquets,
Gratacòs, Seguí, Rovira, la Coral Sant Jordi i Josep Amat, el pintor, fent de cambrer. Una colla de
jovent, des d’en Pep Espar a Jordi Vilanova, en Cesc, la Montserrat Tayà, la Carlota Soldevila…
Un llamp i un gran tro acompanyats d’un xàfec que queia sobre l’escenari gràcies a unes quantes
regadores i la gent que, espantada, es dispersava, va cloure l’acte.
L’ale gria que  to rna presenta L’Auc a de l se nyo r Este ve  al Liceu l’any 1956 RACBASJ. Butlletí XX, 2006204
Fig. 2. M. Mercè Armengol de Bonet i Conxita Badia 
d'Agustí en la representació de L'Auc a. Foto: Brangulí.
Butlletí 20 interior filmar_Butlletí 17 interior filmar  12/07/11  08:53  Página 204
En fou director Pau Garsaball i Manuel Cubeles va ser el responsable de la coreografia i les esce-
nes de conjunt.
Fou un gran èxit i es recolliren com a beneficis més de 100.000 pessetes, una quantitat important
de diners a l’època, que ajudà econòmicament l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.
Crec però, que per damunt de tot, fou una gran afirmació de la personalitat catalana.
23 de maig del 2007
NOTA
1. Amb motiu de la celebració de l’Any Rusiñol. Barcelona 2007, l’Acadèmia va organitzar una lectura de textos de la novel·la de L’Auc a
de l se nyo r Este ve , a càrrec d’Enric Majó. En acabar aquesta lectura, el president de l’Acadèmia féu una breu intervenció, recollida en
aquest text, sobre la representació excepcional al Liceu de la versió teatral de la novel·la l’any 1956 a càrrec l’associació L’ale gria que
to rna, que després seria l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.
L’ale gria que  to rna presenta L’Auc a de l se nyo r Este ve  al Liceu l’any 1956RACBASJ. Butlletí XX, 2006 205
Fig. 3. Interior de La Puntual, amb Josep M. Pi Sunyer, Conxita Badia i Frederic Roda, entre altres. Foto: Brangulí.
Butlletí 20 interior filmar_Butlletí 17 interior filmar  12/07/11  08:53  Página 205


L'alegria que torna presenta L'Auca del senyor Esteve al Liceu l'any 1956

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert