Muxart, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Reflexions d’un pintor sobre estètica1
Jaume Muxart
Pintor i acadèmic de número
Aprenentatge
Per a mi va ser de gran transcendència que en el darrer curs de l’es-
cola em parlessin del quadre en el seu conjunt, de la importància de
l’equilibri global. Jo ja intuïa que, tant si feia una figura com un
bodegó, el fons mereixia ser tractat amb el mateix interès per tal
que tot em quedés ben lligat. Recordo que hi havia un professor
que, en certa manera, es desesperava quan jo cercava una composi-
ció que em satisfés i que em feia refer el fons moltes vegades. Un cop
resolta la figura, tant li feia el que proposés. Va ser després, a les
classes del professor Labarta, que vam estudiar aquest aspecte en la
seva magnitud. Ell ens va parlar de l’equilibrada distribució de clars
i foscos, i de com treballar variant-ne les seves proporcions ens per-
metria controlar les diferents capacitats expressives de l’obra. 
Quan a París vaig poder veure el Gue rnic a de Picasso (fig. 2), em va
ser permès gaudir i entendre l’obra en la seva totalitat. El tema i la
solució plàstica formaven un tot genial.
Reflexions d’un pintor sobre estèticaRACBASJ. Butlletí XX, 2006 195
Fig. 1. Jaume Muxart, Auto re trat.
Fig. 2. Pablo Picasso, Gue rnic a.
Fo
to
s 
ce
di
de
s 
pe
r 
l’a
ut
or
.
Butlletí 20 interior filmar_Butlletí 17 interior filmar  12/07/11  08:53  Página 195
L’estètica uneix l’art de totes les èpoques
Visitar pobles i museus m’ha donat una gran riquesa cultural i artística. Els diferents climes m’han
ajudat a enriquir la retina, la paleta i els coneixements artístics. 
Això m’ha afermat en la creença que només existeix un art, una estètica, i que aquesta uneix l’art
de totes les èpoques i totes les tendències.
Estètica: prové de la paraula grega aisze sis.
Aisze sis: estudi de les sensacions i sentiments produïts per l’obra d’art.
L’estètica fa referència al coneixement sensible que ens dóna els fonaments per al coneixement
intel·lectual. Kant deia que el coneixement estètic és intuïtiu.
L’estètica exigeix, com ens diu Arnau Puig, “una constant reflexió mental, en un dels àmbits més
difícils de dur-la a terme, el de la sensibilitat. L’àmbit de la sensibilitat és l’àmbit de la espontaneï-
tat, de la resposta directa a la topada amb l’entorn. És l’estudi del concret, ambigu encara, quan
encara li manca el concepte. És l’estudi de la percepció en aquell moment en què només hi inter-
venen l’espai i el temps. L’estudi d’allò que encara no té classificació mental, però que ja és pre-
sent, és SENSIBLE”.
Anècdota
Crec que en la pintura hi ha un clar interès estètic així com una recerca d’expressivitat. Se cerquen
els ritmes, les fugues, els contrastos..., una realitat que va més enllà de la representació formal dels
homes i les coses.
Per això parlo d’estètica, no de l’anècdota que pot generar el quadre. El pes de l’ANÈCDOTA pot
enfonsar el quadre.
Poso a tall d’exemple el gravats de Goya. Quan aquest adopta com a tema els desastres de la guerra
no deixa que l’anècdota controli l’obra, sinó que és el domini que ell té sobre el llenguatge plàstic
el que li permet oferir una obra en què l’impacte estètic ens sitúa i orienta al voltant de la gravetat
de l’obra.
Contra els formulismes
El treball de la plàstica artística serà sempre contrari a qualsevol formulisme que pugui fer una con-
cessió diferent a la recerca pictòrica.
S’ha de tenir cura de dir el que veritablement es vol dir, també pel que fa al plantejament i l’exe-
cució adient. 
La pintura ha d’estar per damunt de qualsevol condicionament formal, convencional o ideològic
que comporti concessions alienes a les pròpiament pictòriques.
Difícilment una ac adè m ia ens mostrarà una estètica viva. La meva reacció en contra de l’acadèmia
és precisament per aquesta pèrdua d’emoció.
Reflexions d’un pintor sobre estètica RACBASJ. Butlletí XX, 2006196
Butlletí 20 interior filmar_Butlletí 17 interior filmar  12/07/11  08:53  Página 196
Braque parlava de “la regla que corregeix l’emoció”, no de la regla que fa el quadre.
Són interessants, per exemple, els estudis de proporció àuria o el modulor, però aquests sols no ens
portaran a l’execució d’una obra que provoqui una forta experiència estètica.
Encàrrec versus autenticitat
L’autenticitat la trobem en el dibuix dels nens, també en la lluita- estudi de l’artista. Crec que l’en-
càrrec de vegades pot matar l’artista.
A Rússia, per exemple, van voler controlar els artistes, volien que els encàrrecs els despertessin
unes bones capacitats comunicatives.
Instint
De vegades l’instint és superior a la ment. 
Cal un diàleg entre consciència i instint, un
treball de la intuïció que porta al control
general de l’obra.
Tinc un quadre d’un arbre amb un paisatge de
la Costa Brava al fons, que finalment vaig
resoldre amb dues taques que suren a la part
superior dreta (fig. 3). Després de molt pensar,
va ser l’impuls el que em va dur a l’atreviment
de construir dues formes com dues reverbera-
cions que, al meu entendre, sostenen el qua-
dre. 
Al cap de poc, estant a la Costa Brava, vaig
presenciar una posta de sol com feia temps no
veia i vaig tenir ganes de transformar aquell
quadre, que tant m’havia costat, arran d’a-
questa nova visió (fig. 4). 
Me la jugo, sempre me la jugo. És el que més
m’agrada. 
Reflexions d’un pintor sobre estèticaRACBASJ. Butlletí XX, 2006 197
Fig. 3. Jaume Muxart, Co sta Brava (en blaus).
Fig. 4. Jaume Muxart, Co sta Brava.
Butlletí 20 interior filmar_Butlletí 17 interior filmar  12/07/11  08:53  Página 197
Arcaic / Minuciós
La experiència estètica la retrobo més en allò arcaic que en la
artificiositat del poliment.
M’interessa més el que trobo en la Colònia Güell que en la
Sagrada Família; les escultures de Fídies que les de
Praxitel·les, la pietat Ro ndanini (fig. 5) que la Pietat del Vati-
cà, totes dues de Miquel Àngel.
L’entorn
L’entorn, el context, facilita l’experiència estètica. Moltes
escultures de Chillida són enteses amb tota la seva força quan
la ubicació és l’adequada (fig. 6). I no diguem les d’Henri
Moore. Per aquesta raó la bona disposició de les obres en els
museus és de cabdal importància. I per aquesta raó, és lamen-
table que els frescos de Taüll estiguin ara tal com estan per
ser vistos. He de dir que la reforma proposada per Gae Aulen-
ti em sembla del tot desencertada. No recull, et vol mostrar el fresc pel darrera, una experiència
que mai ho ha calgut. 
Reflexions d’un pintor sobre estètica RACBASJ. Butlletí XX, 2006198
Fig. 6. Eduardo Chillida, El pe ine  de l vie nto (Donostia).
fig. 5. Miquel Angel, P ie tat Ro ndanini. 
Butlletí 20 interior filmar_Butlletí 17 interior filmar  12/07/11  08:53  Página 198
I torno un moment a Chillida per recordar el
seu amic Pablo Palazuelo que va ser qui el va
ajudar a acostar-se i entendre millor l’equilibri
i les formes en l’abstracció.
L’APROFUNDIMENT en la pràctica i l’estudi
de l’art augmenta el gaudi de l’obra que con-
templem.
Les experiències personals sensibles, la expe-
riència visual de l’entorn, la seva comprensió
profunda formen aquesta experiència estètica,
que no pot adquirir-se només amb la lectura de
textos que hi fan referència.
El pintor s’aproxima a les obres amb les quals
s’identifica, però, mica en mica, és la seva expe-
riència la que el duu a trobar el llenguatge en
què s’integrarà més plenament. El resultat serà
també per a nosaltres un cop fort.
Poso per exemple el pintor Gorky que, havent
passat per etapes picassianes i mironianes, ens
ofereix finalment el seu propi llenguatge que és
el que més satisfà la nostra sensibilitat (fig. 7).
Riquesa expressiva
És mèrit de l’artista dominar diferents expressivitats. Quan l’artista no es copia ell mateix i té la
capacitat i el domini sobre el llenguatge plàstic, pot tractar diferents temàtiques. Penseu en Miró,
Picasso o tants altres.
L’estètica es manifesta en tots els estils artístics, tant en l’art figuratiu, com en l’abstracte, l’ex-
pressionista o el geomètric; i troba el seu valor tant en obres de forts contrastos com en altres de
subtils diferències.
Probablement m’impressiona més l’obra dramàtica que l’alegre, però en totes dues hi reconec la
funció o el valor estètic.
De l’esbós a l’obra final
L’obra final no pot ser un transport fred de l’esbós. Si és així, es converteix tan sols en una còpia.
Tenim la sort de conèixer les fases del procés de creació del Gue rnic a que va fotografiar Dora Maar.
Allà podem veure que el procés va ser ben sempre viu.
Reflexions d’un pintor sobre estèticaRACBASJ. Butlletí XX, 2006 199
Fig. 7. Ashile Gorky, The  Be tro thal II, 1947.
Butlletí 20 interior filmar_Butlletí 17 interior filmar  12/07/11  08:53  Página 199
Sèrie
El treball en sèrie permet anar a la recerca de l’essència, aprofundir en les variacions i trobar la pro-
posta que millor expressa el que en aquell moment s’està cercant.
Sovint, i finalment, és tot el conjunt el que ha aconseguit l’enriquiment vers la funció estètica.
Les tendències i la moda
Encara que la moda passi, ens queda, si algú l’ha salvada, una experiència estètica.
La insistència en aspectes que afecten massa la moda ens durà a la superficialitat i a la pèrdua de
tot valor estètic.
Quan un conjunt d’artistes es mouen sota una tendència dominant, és entre tots que fan un treball
que té part de les característiques positives de la sèrie. L’avenç de l’un fa moure l’altre. Pensem en
els cubistes, per exemple. Però també en aquells períodes on els preceptes venien predeterminats.
Reflexions d’un pintor sobre estètica RACBASJ. Butlletí XX, 2006200
Fig. 8. Estudi del pintor Robert Motherwell.
Butlletí 20 interior filmar_Butlletí 17 interior filmar  12/07/11  08:53  Página 200
Equivalències amb la música
L’oïda és més atent al desafinament. La vista no tant. Cal educar-la.
Valorar l’estètica en la plàstica és com atendre la música sense la lletra.
El llenguatge plàstic ja de per si pot transmetre alegria o tragèdia en funció de com estigui plante-
jat; sense l’anècdota ja està implícit el contingut en els aspectes formals.
Matèria
La forma, el color, la composició, el tipus de línia, i també la matèria, contribueixen a la percepció
de l’estètica. Això ens ho han mostrat, entre altres, Alberto Burri i Antoni Tàpies, els quals arriben
a controlar la matèria i fer-ne motiu per l’estètica. 
I un últim apunt, aquest per les arts escèniques.
Recordo quan vaig veure la pel·lícula Ran, de Kurosawa. Em va impressionar molt, i no pel fet narrat
sinó per com havia tingut cura fins a l’últim detall de la presentació dels fets. La posada en escena
de les batalles, la indumentària dels guerrers i els estendards que duien van fer que per a mi la
visualització del film es convertís en una experiència inoblidable. 
Antoni Clavé també es va interessar per les escenografies (fig. 9). Va fer muntatges de García Lorca
i Shakespeare i volia introduir en els seus dibuixos alguns termes en la profunditat. L’exercici de
línies obliqües i contrastos de clar i fosc van enriquir la seva obra.
Reflexions d’un pintor sobre estèticaRACBASJ. Butlletí XX, 2006 201
Fig. 9. Antoni Clavé, escenografia per a La c asa de  Be rnarda Alba. 
Butlletí 20 interior filmar_Butlletí 17 interior filmar  12/07/11  08:53  Página 201
NOTES
1. Aquest text és el resum d’una conferència que Jaume Muxart impartí a l’Acadèmia el 20 de desembre del 2006, tot exposant algunes
reflexions i records personals sobre estètica des de la seva òptica com a pintor.
Reflexions d’un pintor sobre estètica RACBASJ. Butlletí XX, 2006202
Butlletí 20 interior filmar_Butlletí 17 interior filmar  12/07/11  08:53  Página 202


Reflexions d'un pintor sobre estètica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert