L’objectiu del nostre article és conèixer el procés formatiu utilitzat, i també els mitjans emprats pels entrenadors experts en bàsquet per desenvolupar el seu coneixement i perícia. Per fer-ho, s’ha realitzat una investigació qualitativa des d’una perspectiva biogràfica i s’ha analitzat l’itinerari vital dels entrenadors experts a través d’una entrevista semiestructurada. Les conclusions ens indiquen que l’ensenyament informal, les experiències pràctiques, el mentoring, l’intercanvi d’informació, la reflexió sobre la pràctica i un entorn adequat, són els mètodes més significatius d’aprenentatge. Aquestes conclusions haurien de ser observades a l’hora de dissenyar el currículum en la formació dels entrenadors novells
