Bonet i Armengol, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Benvinguda del president a l’acadèmica corresponent 
per Atlanta, Judit C. Rohrer
Jordi Bonet i Armengol
Acadèmic de número
Judith Campbell Rohrer (Emory University, Atlanta) es va enamorar de l’art romànic català que pogué
descobrir quan, de ben joveneta, arribà a Barcelona i visqué l’experiència de la famosa nevada del
Nadal de 1962. Va tornar gràcies a una beca Fulbright l’any 1965, amb la intenció de estudiar-lo més
a fons al Museu d’Art de Catalunya. Entrà en contacte amb Joan Ainaud de Lasarte, assistí a classes de
Josep M. Sostres a l’Escola de Arquitectura, i aviat s’interessà pel modernisme i tot el que representà
en el món de les belles arts l’aportació catalana, i naturalment, per l’arquitectura de Gaudí. 
Familiarment, la seva àvia procedia d’Irlanda del Nord, i els altres avis eren de descendència suïssa-
alemanya, gal·lesa i escocesa. Va néixer a Seattle, a l’extrem nord-oest dels Estats Units, i cursà els
estudis universitaris a Stanford (Califòrnia). Avui és cap del Departament d’Història de l’Art d’E-
mory University, a Atlanta (Geòrgia).
El 1966 entrà com a deixeble de George Collins, eminent gaudinista nord-americà, a la Columbia
University de Nova York per fer el doctorat. Va anar connectant amb l’arquitectura catalana a la
vegada que obtenia el màster en Història de l’Art el 1968, cosa que la projectà cap a una tesi doc-
toral que analitzava la relació entre la política i l’arquitectura de l’època del modernisme a Catalu-
nya. El 1984 va obtenir el doctorat amb la tesi La nova escola catalana: arquitectura i política en la Bar-
celona de Gaudí, 1888-1910. 
En la seva trajectòria docent ha passat pel Trinity College (Hartford, Connecticut), la Wesleyan
University i la Universitat de Rhode Island, abans d’establir-se a Emory, on ha estat ensenyant
durant una vintena d’anys. Ha dirigit seminaris sobre l’arquitectura moderna i contemporània com
ara Gaudí, Frank Lloyd Wright i Le Corbusier: aproximacions a l’arquitectura moderna, Arquitec-
tura visionària, Arquitectura i identitat nacional/cultural i Arquitectura i qüestions de gènere. 
Ha traduït a l’anglès algunes obres importants, tant del castellà com del català, com ara el llibre de
Cèsar Martinell Gaudí: la seva vida, teoria i obra (1976) i l’assaig de Francesc Pujols La visió artística i
religiosa de Gaudí, publicat per Descharnes a Gaudí visionari (Nova York, 1971).
Ha comissariat diverses exposicions relacionades amb l’arquitectura de Catalunya, entre les quals
destaca la gran exposició que s’oferí al Museu Cooper-Hewitt de Nova York l’any 1987-88 amb el
títol de L’esperit català, Gaudí i els seus contemporanis, i l’exposició monogràfica Puig i Cadafalch:
de la casa a la ciutat, amb Ignasi de Solà-Morales, celebrada a la Caixa (Barcelona, 1989-90), una
presentació dels dibuixos i plànols amagats durant molts anys a casa de l’arquitecte, que ella va des-
cobrir i classificar durant dos anys d’estudi, acompanyada per la néta de l’arquitecte, Maria Lluïsa
Conill. Ella va preparar-ne el catàleg i la cronologia de l’obra de l’arquitecte, com també un impor-
tant assaig sobre els seus primers treballs.  
Benvinguda del president a l’acadèmica corresponent per Atlanta, Judit C. RohrerRACBASJ. Butlletí XXV, 2011 259
Butlletí 25 interior_Butlletí 17 interior filmar  09/03/12  10:35  Página 259
Són moltíssimes les presentacions i conferències que ha fet tant als Estats Units com a Europa,
generalment sobre la revisió i la significació del modernisme i “la nova escola arquitectònica cata-
lana” del final del segle XIX. Aquestes intervencions han contribuït a fer conèixer el valor de l’ar-
quitectura catalana en el món universitari de parla anglesa. Ha publicat articles en prestigioses
revistes, diaris, catàlegs i col·leccions, com ara la Miscel·lània de l’Any Gaudí (2002) i el catàleg de
l’exposició Barcelona and Modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí (Cleveland Museum of Art i The
Metropolitan Museum of Art, Nova York, 2006-07). Darrerament prepara un llibre sobre la polè-
mica història de la Sagrada Família des de l’inici fins a l’actualitat.
És, doncs, extraordinària la quantitat d’intervencions escrites i presentacions que ha fet i que l’han
portat a expressar-se en la nostra llengua i a estimar l’art català, tot ajudant que la nostra cultura
sigui valorada, de manera que avui és possible d’agrair-li-ho públicament fent que entri a formar
part de la nostra Institució com a acadèmica corresponent per Atlanta. 
15 de juny de 2011
Benvinguda del president a l’acadèmica corresponent per Atlanta, Judit C. Rohrer RACBASJ. Butlletí XXV, 2011260
Butlletí 25 interior_Butlletí 17 interior filmar  09/03/12  10:35  Página 260


Benvinguda del president a l'acadèmica corresponent per Atlanta, Judit C. Rohrer

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert