En aquest treball s'ha dut a terme un estudi de la secció de La Vanguardia anomenada «La
contra». La motivació rau en el degoteig de crítiques que han rebut per part dels lectors,
individualment i col·lectiva a través de l'Associació Catalana de Comunicació Científica
(ACCC), com a conseqüència de declaracions de personatges de perfil pseudocientífic.
L'estudi s'ha basat en tres parts. Primer s'ha establert una base teòrica dels conceptes
principals sobre els quals es dibuixa la polèmica. En segon terme s'han analitzat les
cartes en termes de les bases teòriques establertes. Finalment s'han identificat
les principals fortaleses i debilitats d'un conjunt de contraportades amb temàtica
pseudocientífica, d'acord amb els fonaments teòrics. Els resultats avalen parcialment el
plantejament teòric que es fa des de La Vanguardia, limiten els arguments de l'ACCC i
mostren un biaix entre els objectius teòrics del diari català i la realitat de les entrevistes.This is a study of the section of La Vanguardia called La Contra. It has been prompted by
the steady stream of complaints received by the newspaper from readers, both
individually and collectively, through the Catalan Association of Scientific Communication
(ACCC), as a result of the pseudo-scientific statements of the persons interviewed. The
study is based on three parts. First it establishes a theoretical basis for the concepts
which underpin the conflict. Secondly, it analyzes the theoretical strengths of the claims
and lastly it identifies the main strengths and weaknesses from a set of pseudoscientifically
themed back covers, according to the theoretical foundations. The results
support partially the theoretical construction of La Vanguardia, limit the ACCCs
arguments and show a bias between the theoretical goals and the final result appearing
on newspapers back cover