Sancho, Carles

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FETS I GENT 
Desideri Lombarte i Arrufat 
(Pena-roja 1937- Barcelona 1989) 
Esbós biografic a cura de Carles Sancho 
Un dels rnés destacats lluitadors per la 
llengua i cultura del Matarranya i dels escriptors 
que tenen una més extensa i valorada obra en 
catala a I'Aragó és el malaurat amic Desideri 
Lombarte i Arrufat. Animador cultural, investiga- 
dor incansable i creatiu escriptor i dibuixant que 
va deixar, ara fa una decada, una important 
tasca cultural per tal d'impulsar la nostra Ilen- 
gua, fins llavors totalment oblidada des de I'ad- 
iinistració aragonesa. Sortosament la major 
Dart de les obres escrites han pogut publicar-se 
després de la seua mort i, Decidir¡ ~ombarte, a 
través de les seues publicacions, segueix es- 
sent un model i un mestre a imitar per a molts de 
nosaltres que tenim I'orgull de considerar la 
llengua catalana com a propia dins d'un territori 
administrativament aragones: ~ E i x a  dualitat ca- 
talano-aragonesa no és facil d'entendre i assu- 
mir. Es pot parlar, escriure i llegir -conrear- la 
llengua catalana, la nostra, viure amb fidelitat la 
cultura heretada i sentir-se aragones? Eixaés la 
clau que obre les portes de la tolerancia i la 
comprensió ...* 
Desideri Lombarte i Arrufat va naixer al mas 
del Molinar, dins del terme municipal de Pena- 
roja el 1937. Els seus pares, preocupats per 
donar-li uns estudis que ells no havien tingut la 
sortde tenir i que el fessin progresar, van portar- 
lo a estudiar batxillerat a les Escoles Pies d'Alca- 
nyís. D'aquella estada a I'internat religiós publica 
les memories A ti no te conozco,' I'unic treball 
relativament llarg escrit majoritariament en cas- 
tella. Pero I'enyorament del jove pena-rogi el va 
portar a deixar els estudis als quinze anys i se'n 
va entornar cap a casa: era fill unic i calien els 
seus braqos per dur endavant la dura faena de 
conrear unes extenses propietats familiars que 
havien aconseguit amb molt d'esforq i, durant 
quatre anys va treballar com a Ilaurador. Pero el 
seu caracter rebel, per altra banda característica 
propia de la joventut, el dugué a ampliar el seu 
estret horitzó delimitat pel mas i la vila. Aixi que, 
seguint el camide moltsaltresemigrants matarra- 
nyencs, decidí d'anar-se'n a Barcelona a cercar 
treball i a fer el sewei militar com a voluntari. 
Aquesta nova experiencia es descrita amb gran 
sensibilitat en un dels seus primers poemes, 
L'emigrantpena-rogi2 En aquesta primera etapa 
com a lector llegeix sobretot poesia i els seus 
escnptors preferits foren els castellans Arcipres- 
te de Hita i Antonio Machado, la gallega Rosalía 
de Castro i el catala mossen Jacint Verdaguer. 
Ja a laciutat comtal estudia delineació, fa el 
sewei militar i, en acabar els estudis, treballa en 
el despatxd'un arquitecte. Continua estudiant el 
1960 a I'Escola d'Aparelladors de Barcelona, 
estudis quevadeixar un any abansd'acabar. En 
aquells mateixos anys coneix a Rosalia, una 
pena-rogina. amb qui es casa als vint-i-quatre 
anys i s'estableixen al barri barcelones d'Horta. 
Durant vint anys treballa com a delineant fins 
que al final de la decada dels 70 arriba una forta 
crisi en al construcció i, a rnés, tingué els prirners 
problemes seriosos de salut: primer una malal- 
tia renal i després una afecció cardíaca. Com a 
lector ara es mostra més interessat pels poetes 
catalans conternporanis: Martí i Pol, Espriu i 
Foix. Alliberat del seu treball com a delineant, 
cap al 1980, es dedica plenament a escriure i a 
investigar i en rnenys de nou anys escrigué una 
obra extensa i molt diversa. 
Comenca escrivint sobre la seua vila dues 
rnernories: Memoria per a sol.licitar I'escut de 
Pena-roja i Memoria per a sol.licitar la declaració 
de monument historicsrtístic del conjunt arqui- 
tectonic de la Mare de Déu de la Font (1 985) i 
diversos articles peral programa de festes: Sín- 
tesis histórica de la Villa de Peñarroya i La visita 
general dels visitadors de Calatrava (1981), La 
ronda i Anirem a Morella (1 982), La bandera de 
Peñarroya de Tastavhs (1985), Hablemos de 
Peñarroya y sus habitantes (1986), La patria 
menuda (1 987) i Les bruixes (1 989). Col4abora 
en nombroses revistes a I'Aragó Rol- 
de,4 A la~et ,~  Desperta ferro!: Bate~s,~  S rolla't,~ 
La Comar~a,~ Boletín del Centro de Estudios 
Bajoaragone~es'~ i Gaceta delMatarraña-," i del 
Principat -Butlletílnterior d'Onoma~tica-.~~ 
El 1986 participa ben activament en el Segon 
Congrés Internacional de Llengua Catalana, el1 
mateix fou el secretari de la Comissió Territorial 
d'Aragó i durant poc rnés d'un any treballa inten- 
sament per organitzar trobades, recitals i diver- 
sos actes culturals a tot I'Aragó catalanofon; els 
seus poemes són donats a coneixer en tots els 
recitals poetics pel seu arnic Antoni Bengochea, 
ambd'altres textosd'escriptorsaragone~os d'ex- 
pressió catalana -López Lacasa, Teresa Jassa, 
Hector B. Moret, Anton Abad i Angel Villalba-, 
arnb una excel.lent acollida per part d'un públic 
gens acosturnat a escoltar poesia en la seua 
propia Ilengua. També per aquest congrés Lom- 
barte presenta una cornunicació en col.laboració 
amb Hector Moret Característiques del catala 
d'un document del segle XV redactat a Pena-roja 
de Tastavins, Matarranya.13 
En 1984 el govern aragones socialista, que 
anomenacom a conseller de Cultura i Ensenya- 
rnent José Bada, originari de Favara del 
Matarranya, canvia la política respecte a la 
llengua catalana. Per primera vegada la Diputa- 
c ~ ó  General d'Aragó crea el 1987 una col.lecció 
de llibres integrament en catala -Pa de Casa- i 
es publiquen dues obres de I'escriptor pena- 
rogi. La primera és una obra de teatre escrita en 
vers Pena-roja i Vallibona, pobles germans,14 
representada per primera vegada amb notable 
exit a la seua vila per cornrnernorar l'agermana- 
ment entre Pena-roja i Vallibona el 1984 i el seu 
primer poernari Romangos de racó de foc i 
poemes de vida i de mort.15 Pocs mesos abans 
de morir va participar i coordinar la creació d'una 
associació que ha esdevingut essencial pera la 
defensa de la nostra llengua i cultura: 1'Associa- 
ció Cultural del Matarranya a I'agost de 1989 i 
que va ser vicepresident fins a la seua mort 
ocorreguda als 52 anys d'edat, en plena efer- 
vescencia creativa i investigadora, a pesar d'ha- 
ver-se recuperat rapidament d'una greu inter- 
venció quirúrgica que havia patit uns rnesos 
abans. Així que quasi tots els seus treballs van 
haver-se de publicar després de la seua rnort. 
En I'extensa obra de Lornbarte hi trobern poe- 
maris -la poesia fou el genere literari rnés con- 
reat per I'escriptor matarranyenc-: A I'ombra de 
les roques del Masmut,16 Sentencies comenta- 
desNoldria ser.. . ,17 Cartesa la molinera/La bona 
vida i la mala bava,18 Romangos mai contats/ 
Boires iborrimslg iMiracles de la Mare de Déu de 
la Font i altres poesies es par se^,^^ on a través 
de vuit anys-de 1981 a 1989-d'intensa creació 
es veu la seua evolució poetica. A finals de I'any 
2000 es va publicar una antologia lírica que 
portava per títol Ataüllar el món des del Molinar 
on es recollien els millors poernes de Lombarte. 
Dues obres de creació literaria que no són 
poernaris: Teatre inedit,Z1 que recull tres breus 
peces dramatiques escrites en vers -Represen- 
tació comrnemorativa d'una de les visites dels 
comendadors de Calatrava a la vila de Pena- 
roja, La bruixa i el frare i Canis lupus infelix- i la 
novel.la Memories d'una desmemoriada mula 
 ella,^^ on I'autor fa una entranyable i sirnpatica 
autobiografia i ret un rnerescut homenatge a 
aquest animal i, a més, escrigué diversos tre- 
balls d'investigació: 600 anys de toponímia a la 
vila de Pena-roja,'3 I'onomastica era un altre 
dels temes que interessaven a Lombarte, Pena- 
roja, una vila a la frontera,24 sobre la historia del 
seu poble quevadeixar inacabadaal segle XVIII 
i Masos del Matarranya. Pena-roja, treball becat 
perla Direcció General de Difusió Cultural de la 
Generalitat de Catalunya i que esperern que es 
publiqui ben aviat. Per aquests últims treballs 
d'investigació va fer servir sobretot I'importan- 
tissim arxiu particular de Gil-Aznar que va trobar 
(851) BUTLLET~ NÚM. 34 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 
FETS I GENT 
casualrnent a casa de la propia familia i també 
I'arxiu municipal de la vila que el1 rnateix va 
catalogar. Així mateix va col4aborar fins la seua 
rnort en el recull Lo Molinar. Literatura popular 
catalana del Matarranya i Mequinensa, que pre- 
ctsament du el norn del mas on va naixer Lorn- 
barte com a hornenatge a la seua tasca de 
recopilació que dissortadarnent no pugué veure 
editada. El recull consta de tres volurns: 1. 
Narrativa i teatrg5 a cura d'A. Quintana, 2. 
CanconeP6 a cura de LI. Borau i C. Sancho i 3. 
Generes menors de la literatura populaP7 a cura 
d'H. Moret. 
La seua obra poetica apareix analitzada a 
Memoria de la set. Antologia de la nova poesia 
arag0nesa2~ a cura d'un grup de treball del 
Serninari de Filologia Rornanica de la Universi- 
tat de Heidelberg, a Així s'escriu a la Franja 
(Antologia i guia didactica d'autors de I'Aragó 
catalanof~n),~~ antologia literaria especialment 
dirigida a estudiants de secundAria, escrita per 
Mario Sasot. El grup Recapte, forrnat peraquest 
últirn escriptor i Antoni Bengochea, fan una 
autentica antologia de la poesia aragonesa ca- 
talanofona en elsseus recitals, on no hi falten els 
textos de Lornbarte. Han posat música a les 
seues cornposicions cantautors corn Angel 
Villaiba, Anton Abad i Miquel Blanc, el grup de 
rock de la seua vila, Los Draps i el duo 
Túrnez&Sesé. 
Ara rnateix estan en projecte i en procés 
d'elaboració diversos treballs sobre I'escriptor 
pena-rogí, així Artur Quintana té a punt per a 
publicar L'epistolaride DesideriLombaríe 1983- 
1989 treball becat per i'lnstituto de Estudios 
Turolense. 
Notes 
1. Boletín del Centro de Estudios del Bajo Aragón, núm. 
VII, Alcañiz, 1995, p. 199-213. 
2. Núm. 2, Valderrobres, noviembre, 1984, p.19-22. 
3. <.Lo fantasma del moli. Comedia tragica d'un acte,>, 
núm. 434, Zaragoza, septiembre, 1985. .<EL II Congrés 
Internacional de la Lengua Catalana,,, núm. 437, Zarago- 
za, octubre. 1985, p. 5. 
4. '~Quant per una vida,,, núm. 30, Zaragoza, julio-sep- 
tiembre, 1985, p. 16. -La Masmutada. Alta Ilercavonia-, 
núms. 33-34, Zaragoza, enero-marzo, 1986, p. 15-17 i 19- 
20.  correspondencia de motsn, núm. 40, Zaragoza, 
julio-septiembre, 1987, p. 8-9. cd3econstruccib molt proba- 
ble de Pena-roja del segle XIV*, núms. 41-43, Zaragoza, 
diciembre, 1987, p. 127-130. 
5. 4"picultura tradicional a Pena-roja-, núm. 1, Revista 
de Filologia, Instituto de Estudios Altoaragoneses, Hues- 
ca, 1989, p. 73-97. 
6. <<A laconquestade la roca>,, núm. O. Tamarit de Llitera, 
1987. p. 32. <<A Desperta Ferro!,,, núm. 5, Tamarit de 
Llitera, hivern, 1989, p. 33. .<Literatura popular catalana 
d'Aragó., núm. 5, Tamarit de Llitera. hivern, 1989, p. 32. 
7. <<Literatura popular catalana d'Aragó,~, núm. 3. Fraga, 
octubre-novembre-desembre, 1988, p. 7. 
8. ..El primer premi literari Guillem Nicolau al Castell de 
Vall-de-roures., núm. 1, Calaceit, setembre, 1986, p. 29- 
31. -Sorolla't~~, p. 36. -Les nostres veus.,, núm. 2-3, 
Calaceit, novembre-gener, 1986-87, p. 58. ~,Historiesd'iler- 
cavons>,, núm. 4, Calaceit, agoSt, 1987, p. 22-23. -Lli- 
bres,., p. 22-23. <-Lomolide I'Escresola~~, núm. 5, Calaceit, 
marq, 1988. p. 11-13. .(Noticies de fa 150 anys>s, núm. 6, 
Calaceit, marq, 1989, p. 10-1 1. -Histories d'ilercavons II,,, 
p. 21 -22. -Elcavaller, ladamanegra i lacolometa blanca-, 
núm. 7, Calaceit, abril, 1990, p. 22-29. <.Lo quic, quiri, 
quic,., p. 33-35. <<Loque joconec., núm. 8. Calaceit, abril, 
1991, p. 48. 
9. d"ntiga tinenqa de Mont-roig,,, núm. 47, Alcañiz, 
junio, 1989, p. 73-77. -MatiesPallarésGil, I'emigrantpena- 
rogi,,. núm. 49, Alcañiz, 2 julio, 1989, p. 17. -Comerq. 
indústria i comunicacions a la comarca. Noticies fresques 
del segle XVIII., núm. 53, Alcañiz, 28de septiembre 1989, 
p. 18-19. 
10. *Sobre la literatura popular al Baix Aragó de llengua 
catalana., núm. IV, Alcañiz, 1992, p. 51-68. Veure nota 1. 
11.Veure nota 2. -La matanqa del gorrino,>, núm. 5, 
Valderrobres, marzo. 1985, p. 11. =La sega i el batre,,, 
núms. 7 i 8, Valderrobres, septiembre i noviembre, 1985, p. 
6 i 8. -Miracles de la Nostra Senyora de la Mare de Déu de 
la Font,,, núms. 12 i 13, Valderrobres, julio i septiembre, 
1986, p. 2-3 i l. 
12. =Antroponimiapena-rogina. Relaciódepropietarisque 
figuren al Padró Vell del s. XIV i comencament del XV i la 
peita que pagaven,,, núm. XXXII, Sant Hipolit Vga.. juny, 
1988, p. 15-25. -Noticies del segle passat. Pena-rojaab, 
núm. XXXIV, Sant Hipolit Vga., desembre, 1988. p. 48. 
<,Pena-roja (Matarranya). Noms de les pena-rogines dels 
segles XV, XVI i XVII-, núm. XXXVI, juny, 1989, p. 73-77. 
-Sobre el topónim Xalamera.,, núm. XXXVII, Sant Hipolit 
Vga., setembre 1989. p. 79. =Toponimia d'Aiguaviva. 
Primera aproximació~, núm. XLI, Sant Hipolit Vga., setem- 
bre, 1990, p. 1-24. 
13. Segon Congrés lnternacional de la Llengua Catalana 
VIII. Area 7. Historia de la Ilengua, lnstitut de Filologia 
Valenciana, Valencia, 1989, p. 553-558. 
14. Col.lecciÓ Pa de Casa, Gobierno de Aragón, Zaragoza, 
1987. 
15. Col.lecció PadeCasa, Gobiernode Aragón, Zaragoza, 
1987. 
16. Quaderns de la Glera, 1, Calaceit, 1991. 
17. Associació Cultural del Matarranya, Calaceit. 1993. 
18. Associació Cultural del Matarranya, Calaceit, 1995. 
19. Gobierno de Aragón, Zaragoza, 1995. 
20. Associació Cultural del Matarranya. Calaceit, 1999. 
21. Quaderns de la Glera, 516, Calaceit, 1992. 
22. Sírius, Calaceit, 1990. 
23. Xarxa Cultural, Calaceit, 1990. 
24. Associació Cultural Tastavins, Alcañiz, 1999. 
25 Instituto de Estudios Turolenses. Calace11.1995 
26 Instituto de Estudios Turolenses. Calaceit. 1996 
27. instituto de Estudios Turolenses, Calacett, 1995. 
28. Quaderns de la Glera, 10, Calaceit, 1993. 
29. Gobierno de Aragón, Zaragoza, 1993. 
I 1 
40 BUTLLET~ NÚM. 34 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (852) 


Desideri Lombarte i Arrufat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert