Llarch, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La revista Paradigmes comença la seva trajectòria
amb un número que dedica de manera quasi exclusi-
vament monogràfica a la innovació. Com ja assenya-
la l’Honorable Conseller Josep Huguet en la seva
presentació, en la tria de la innovació com a primer
tema de la revista conflueixen dos elements de pri-
mer ordre. En primer lloc, el caràcter emblemàtic que
té per al Departament la innovació, fet que la porta a
encapçalar-ne el nom i a relligar els altres dos
elements que figuren en aquesta denominació,
universitats i empresa. En segon lloc, el procés de
realització del programa per a l’elaboració i el desen-
volupament del Pacte nacional per a la recerca i la
innovació (PNRI) que, entre d’altres coses, s’ha ca-
racteritzat per un ampli procés de participació i de-
bat, procés al qual aquest número inicial de Paradig-
mes pretén contribuir.
Hem dividit el monogràfic en quatre grans blocs.
En el primer, Panorama, hem intentat donar una visió
conceptual i global del que significa la innovació en
el context de la societat del coneixement que estem
iniciant. Carme Botifoll, Directora general d’ACC1Ó
CIDEM-COPCA, ens situa la necessitat de la innova-
ció en el context del mercat global. Xavier Ferràs,
d’ACC1Ó CIDEM-COPCA, remarca que la innovació
no pot reduir-se a la que té un origen estrictament
tecnològic, sinó que cal diferenciar entre innovació
de producte, de procés, de màrqueting i d’organitza-
ció, que, pel que veurem en les experiències que s’a-
nalitzen més endavant, constitueixen les cares d’un
fenomen polièdric com és el de la innovació.
El consultor noruec del Pacte nacional per a la recer-
ca i la innovació S. O. Remøe incideix en com cal or-
ganitzar i gestionar un sistema d’innovació eficient.
Remøe remarca que una governança d’innovació sò-
lida es basa, entre d’altres factors, en l’habilitat de
prendre consciència de les tendències fàctiques i de
les adjudicacions de recursos en economia. També
remarca la importància de saber establir agendes
i prioritats independentment dels interessos a curt
termini dels grups corporatius. Finalment, el profes-
sor Pedro Nueno, de l’IESE, analitza el que anomena
ecosistema d’innovació de Catalunya, i assenyala que
l’ingredient que falla més és el capital disposat a im-
plicar-se en les distintes fases de la innovació. Nueno
formula les condicions per potenciar, dotar de vida
emprenedora i establir ponts amb l’exterior de l’eco-
sistema de la innovació a Catalunya.
Hem titulat el segon bloc Innovació i empresa perquè
hem volgut revisar sistemàticament i des d’un punt
de vista conceptual les estratègies i els mecanismes
que han de desenvolupar les empreses per esdevenir
organitzacions efectivament innovadores. Joaquim
Vilà, de l’IESE, formula un seguit de recomanacions
a l’alta direcció per dotar les seves empreses d’una
cultura innovadora, i destaca que cal desenvolupar
unes pràctiques d’organització que fomentin princi-
pis diferents dels que guien l’operativa diària, però
que alhora han de ser interioritzades per la gent de
manera que puguin fer compatibles la innovació i el
dia a dia. Eugènia Bieto, d’ESADE, remarca que les
empreses que promouen i incentiven comporta-
ments emprenedors entre els seus treballadors, i que
dissenyen estratègies i estructures que faciliten la
proactivitat i la cerca permanent de noves idees, fan
de la innovació un factor de competitivitat emergent.
Jaume Valls, de l’IESE, analitza el paper que poden
exercir els agents externs a l’empresa –proveïdors,
Estratègies per a la innovació6
Nous paradigmes 
per a la innovació
ENRIC LLARCH
p.06-09_PRES2.qxp  21/4/08  18:57  Página 6
clients, competidors...– a l’hora de generar innovació.
Precisament, l’article del professor de la UB Ezequiel
Baró incideix especialment en un d’aquests agents
externs, el de les empreses que aporten serveis in-
tensius en coneixement. Unes empreses que, entre
d’altres aportacions, proveeixen altres empreses d’un
punt de fusió entre el coneixement tecnològic més
general –dispers en l’economia– i els requeriments
i problemes específics i localitzats dels seus clients.
Al tercer bloc, Instruments de suport, hem procurat re-
passar de manera molt exhaustiva els diferents me-
canismes de suport –sobretot públics, però amb una
presència privada cada cop més significativa i efi-
cient– amb què compta el nostre sistema d’innova-
ció. Hem començat amb les fonts de finançament ex-
ternes i Marc Lloveras, de SICOOP, ha remarcat les
tendències que actualment inspiren els suports pú-
blics, que es fonamenten en instruments financers
(préstecs, garanties, capital de risc) i la concentració
de les subvencions en projectes mitjans i grans en els
quals col·laboren diferents tipus d’empreses, centres
tecnològics i centres de recerca. L’article de Lloveras
també remarca el recent i accelerat desenvolupament
d’uns mecanismes fins ara poc presents al nostre
país: els inversors privats i els fons de capital de risc
especialitzats en les fases inicials d’un projecte em-
presarial innovador. Anna Sánchez, de l’AIDIT,
s’endinsa en el complex i polimòrfic tema de les des-
gravacions fiscals a la innovació i aposta decidida-
ment per reforçar i dotar aquests mecanismes de la
seguretat jurídica i fiscal que requereixen per ser ple-
nament efectius.
Xavier López, de l’ASCAMM i la FEDIT, tracta el
tema dels centres tecnològics com a eina de suport a
la innovació. Per a López, aquests centres requerei-
xen d’un sistema de finançament estable i vinculat a
indicadors clars dels resultats i de la rendibilitat de
l’R+D que desenvolupen. També incideix en la neces-
sitat d’assolir una massa crítica suficient per mitjà de
la cooperació estable entre els centres i els altres
agents del sistema.
Pere Condom, del Parc Científic i Tecnològic de la
UdG, avala el potencial d’aquest tipus d’instruments
de suport amb forta vinculació universitària. Uns ins-
truments que defineix com a agents catalitzadors que
aporten un medi que facilita –per proximitat– la in-
novació i la difusió de coneixement. Condom aposta
per reforçar les sinergies que es produeixen als parcs
científics i tecnològics derivades de la diversitat de
centres i dels serveis de valor afegit. Josep Miquel Pi-
qué, director del Barcelona 22@ i fins no fa gaire res-
ponsable del Parc Tecnològic de La Salle, també és
membre del Consell Editorial de la revista. Piqué
propugna que per connectar Catalunya al sistema
d’innovació global cal desenvolupar polítiques que
maximitzin les potencialitats del sistema ciència-
tecnologia-empresa-mercat. Per a Piqué, això només
s’aconseguirà per mitjà d’un bon ús dels connectors
–entre els quals destaquen els parcs científics
i tecnològics–, el talent, el finançament, la cadena de
valor, la governança i els agents que hi participen i hi
competeixen.
Finalment, Jordi Cartanyà, director del programa per
a l’elaboració i el desenvolupament del PNRI, a més
d’explicar-nos la metodologia de participació i debat
seguida en les fases preliminars de l’elaboració del
Pacte, destaca els temes que han de ser objecte mí-
nim de consens. Entre aquests, remarca el paper i el
7paradigmes /  número 0 / maig 2008
S. O. Remøe remarca que una governança d’innovació
sòlida es basa, entre d’altres factors, en la importància
de saber establir agendes i prioritats independentment
dels interessos a curt termini dels grups corporatius.
p.06-09_PRES2.qxp  21/4/08  18:57  Página 7
nivell d’ambició que la recerca i la innovació han de
tenir en la societat catalana; els objectius, les estratè-
gies i les polítiques que s’han d’impulsar i mantenir
en les propers anys; on s’han de focalitzar els esfor-
ços i en quins àmbits podem esdevenir líders i cal
que prioritzem; quin model de governança del siste-
ma de recerca i innovació és necessari per ser més
eficients i eficaços, i per prendre millors decisions i
afavorir les sinergies entre els agents, i, finalment,
quins recursos públics i privats s’hauran de mobilit-
zar i en què.
El darrer bloc de la monografia dedicada a la innova-
ció, Experiències, pretén mostrar-nos els resultats i
les característiques de casos específics –d’empreses,
d’organitzacions, i fins i tot de la mateixa Adminis-
tració– que han fet de la innovació el principi inspi-
rador de la seva tasca. En primer lloc, Mark Romoff,
responsable dels Centres d’Excel·lència a Ontario i
assessor del PNRI, en una entrevista molt suggerent,
remarca, entre d’altres coses, que Catalunya hauria
de ser un pèl més agressiva explicant el seu relat
i celebrant tot el que ha aconseguit en matèria
d’innovació. D’altra banda, insisteix que la dispersió
no és una bona aliada i que cal focalitzar els esforços
en uns pocs àmbits i concentrar-hi els augments
pressupostaris que dediquem a la innovació.
Enric Casi, de Mango, ens diu, en una altra entrevis-
ta, que per no innovar sempre es troben excuses, per
la qual cosa cal incentivar econòmicament els que
participen en un procés d’innovació. L’experiència de
Casi li fa afirmar que el factor humà és decisiu per
a l’èxit de la innovació. Innovació és col·laboració i a
l’empresa cal que hi hagi un equilibri entre el perso-
nal amb perfil tècnic organitzatiu i la gent creativa.
En la mateixa línia,Vicenç Aguilera, de FICOSA, re-
marca que les organitzacions s’han de preparar per
adaptar-se als canvis tecnològics i d’hàbits dels con-
sumidors. Per això, un dels actors més important serà
el líder de cada projecte d’innovació, el P. M. (project
manager). Es tracta de l’autèntic director general del
projecte, que ha de dirigir, administrar i animar un
equip pluridisciplinari. Per a Aguilera, el procés
d’innovació en una companyia és absolutament es-
tratègic i aquest és el motiu principal que fa que els
màxims dirigents hi hagin d’estar involucrats per
prendre les decisions de risc, preveure’n els recursos
i accelerar-ne el procés.
El projecte multidisciplinari de Món Sant Benet és
l’exemple d’innovació en l’àmbit del turisme que
hem triat. Marta Lacambra, directora de l’Obra Social
de Caixa Manresa i principal impulsora del projecte,
ens n’explica les característiques. Patrick Torrent, sub-
director de Turisme de Catalunya, organisme que ha
donat suport al projecte, ens explica que els elements
més innovadors deriven de la transversalitat i la con-
cepció d’un projecte destinat des d’un bon comença-
ment a oferir respostes diverses a interessos i neces-
sitats de visitants diversos en una àrea amb limitada
tradició i oferta turística.
Francesc Solé Parellada, professor de la UPC i mem-
bre del Consell Editorial de la revista, reflexiona, a
partir de la seva experiència en el Projecte Innova,
sobre la importància de la universitat com a agent
del sistema de ciència i tecnologia a tot arreu, però
especialment a països de rendes mitjanes i mitjanes-
altes. Tanmateix, per a Solé Parellada, la recerca a la
nostra universitat és, de fet, voluntària. La seva orga-
nització és precària, espontània, les dimensions no
Estratègies per a la innovació8
Jordi Cartanyà destaca en el PNRI els temes que han de ser
objecte mínim de consens com ara el paper i el nivell
d’ambició que la recerca i la innovació han de tenir en la
societat catalana; els objectius, les estratègies i les
polítiques que s’han d’impulsar i mantenir en les propers
anys; on s’han de focalitzar els esforços i en quins àmbits
podem esdevenir líders i cal que prioritzem...
p.06-09_PRES2.qxp  21/4/08  18:57  Página 8
són adequades i els recursos són poc sostenibles i
massa sovint erràtics. Les mancances d’organització i
de govern dels laboratoris o grups de recerca, en ge-
neral, fan impossible l’especialització, la consideració
de la planificació a llarg termini, la sostenibilitat dels
recursos, tant humans com materials, i en definitiva
la seguretat del procés, la consolidació de l’experi-
ment, la regularitat de la transferència, el prototip, la
patent o spin-off.
Finalment, amb el convenciment que els serveis que
presta l’Administració constitueixen un element de-
cisiu per a la competitivitat del conjunt de l’estructu-
ra productiva i que aquesta eficiència deriva en bona
part de la capacitat de trencar amb rutines seculars
i innovar de manera continuada, s’aborden les expe-
riències de l’Oficina de Gestió Unificada (OGE) i de
l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca
(AGAUR). Els respectius responsables, Cristina Pru-
ñonosa i Estanis Fons, ens expliquen les seves expe-
riències, en les quals l’e-Administració té un paper
decisiu per avançar cap a una administració pública
orientada als resultats, que sigui més eficaç, més efi-
cient i més transparent.
El monogràfic es tanca amb una bibliografia –tant
de llibres, com de revistes i pàgines web– selecciona-
da i comentada per Antoni Gurguí, del Gabinet Tèc-
nic del Departament.
L’apartat de Miscel·lània d’aquest número ha quedat
extraordinàriament reduït a causa de l’entitat i
l’oportunitat del tema monogràfic escollit. Per això,
només podem comptar amb l’aportació que ens fan
Daniel Jordà, del Gabinet Tècnic del Departament,
i Ernest Pons, professor de la UB, sobre les transfor-
macions en la balança comercial de Catalunya amb
l’estranger per al període 1994-2005, que, entre d’al-
tres coses, comporten un deteriorament del nivell de
cobertura exterior de Catalunya. S’apunten algunes
hipòtesis per a aquestes transformacions que caldrà
continuar investigant en el futur.
Vull agrair molt especialment a tots els autors les se-
ves aportacions, el seu esforç i la confiança que des
d’un bon començament han mostrat en un producte
que, quan els vam demanar de col·laborar-hi, encara
era només un projecte incipient que ara es materia-
litza en aquest número inicial de Paradigmes. Un
projecte que volem anar millorant i perfeccionant
progressivament i en el qual totes les crítiques, sug-
geriments i propostes seran benvinguts per anar
avançant en l’objectiu de contribuir a dotar de nous
paradigmes l’economia productiva i la societat del
coneixement del nostre país.
9paradigmes /  número 0 / maig 2008
ENRIC LLARCH
Director
Francesc Solé Parellada reflexiona sobre la importància de
la universitat com a agent del sistema de ciència i
tecnologia a tot arreu, però especialment a països de rendes
mitjanes i mitjanes-altes.
p.06-09_PRES2.qxp  21/4/08  18:57  Página 9


Nous paradigmes per a la innovació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert