González Galera, Víctor

Revistes Catalanes amb Accés Obert

274 SEBarc xiii, 2015, pp. 263-288
Recensions
de mim i dansa, que servien d’intermezzo 
entre espectacles més llargs, i que també 
podrien amenitzar l’estona entre combats a 
l’amfiteatre (vid. Sen. epist. I 7, 3). Tenim el 
testimoni de Ciceró (Cael. 65) que el scabi-
llum acompanyava els espectacles de mim; és 
possible, doncs, que el collegium scabillario-
rum tingués un espai a l’amfiteatre on guardar 
el material usat en aquestes representacions.
A continuació del catàleg d’inscripcions 
trobem un seguit de taules que compilen la 
informació extreta dels epígrafs, classificada 
per temes i ordenada per data, la qual cosa 
en permet una consulta ràpida. Segueixen 
unes consideracions generals en què l’auto-
ra exposa les conclusions de l’estudi de les 
inscripcions, també dividides pels mateixos 
temes que articulen les fitxes, amb l’addició 
d’un apartat dedicat a l’onomàstica dels 
gladiadors. Després trobem una sèrie d’ín-
dexs analítics d’una gran utilitat: d’autors 
moderns, de fonts literàries, de fonts epigrà-
fiques, fonts papirològiques, d’origen de les 
inscripcions, i de noms, topònims, associaci-
ons i altres paraules rellevants que apareixen 
en els epígrafs. Com ja hem dit abans, clou 
el volum la reproducció fotogràfica de les 
inscripcions conservades.
Com és habitual en l’EAOR, ens trobem 
davant d’un catàleg de gran interès sobre les 
inscripcions amfiteatrals de la Campània, 
elaborat amb una gran cura, amb informació 
i comentari abundants sobre cadascuna de les 
inscripcions recollides, i que gràcies a les tau-
les i índexs que apareixen al final del volum 
en permeten una consulta àgil i eficaç, si bé el 
fet que les fotografies dels epígrafs es trobin al 
final del volum n’afeixuga la consulta.
Víctor González Galera
Iñigo Ruiz Arzalluz (coord.), Alejandro Martínez Sobrino, M.a Teresa Muñoz García 
de Iturrospe, Iñaki Ortigosa Egiraun, Enara San Juan Manso (edd.), Estudios de filo-
logía e historia en honor del profesor Vitalino Valcárcel (Anejos de Veleia. Series Minor 32), 
Vitoria-Gasteiz, Universidad del País Vasco, 2014, 2 vol., 1.144 pp. isbn: 978-84-9082-048-3.
Publicada en motiu de la jubilació del profes-
sor Vitalino Valcárcel, catedràtic de Filologia 
Llatina de la Universitat del País Basc, l’obra 
que ressenyem és un homenatge en dos vo-
lums a qui tingué un paper clau en la creació 
de la Facultat de Lletres de la universitat ja 
esmentada i de la seva biblioteca. Com és 
habitual en aquesta mena de publicacions, 
l’obra consisteix en una miscel·lània d’articles, 
en aquest cas de 71 companys i amics del 
professor Valcárcel, molts d’ells estudiosos de 
prestigi internacional, com Walter Berschin, 
Francesco Stella, Cristina Pimentel, Arnal-
do do Espírito Santo, Jaime Siles, Carmen 
Codoñer, Juan Gil, Marc Mayer o Aires 
Nascimento, entre molts d’altres. Tal com 
hom pot veure a partir d’aquests pocs noms, 
els temes que comprèn aquesta publicació són 
molt variats: qüestions de llengües i literatu-
res grega, llatina i romànica s’alternen amb 
articles sobre historiografia, hagiografia o 
tradició textual. A tall d’exemple, esmentem 
algunes de les contribucions, com ara «Con-
memorando a los mártires en la Hispania 
visigótica: los tituli in basilica de Eugenio de 
Toledo» de Paulo Farmhouse Alberto, «Al-
gunas observaciones sobre la Cleopatra de 
Lucano» de Jesús Bartolomé, «Observaciones 
preliminares al estudio de los posesivos de 
primera persona» de Carmen Codoñer, «St. 
Vicent Ferrer’s Catalan sermon on St. Thomas 
of Canterbury» d’Alberto Ferreiro, «La figura 
275SEBarc xiii, 2015, pp. 263-288
Recensions
de Pericles en la Comedia Antigua» de María 
José García Soler, «Terentius Culleo, entre 
Boccaccio y Petrarca» de Iñigo Ruiz Arzalluz, 
«Biografías de los mártires. De las actas pro-
consulares a las vidas noveladas de la Edad 
Media» de Eustaquio Sánchez Salor, «Las 
mujeres del Antiguo Testamento en la poesía 
de la Alta Edad Media: Judith y las otras» de 
Francesco Stella, o «Notas de toponimia gui-
puzcoana y puntos próximos» de Valeriano 
Yarza Urquiola. Aquesta enorme diversitat no 
és casual, sinó que correspon a l’interès del 
professor Valcárcel per un amplíssim ventall 
de temes, des de la literatura hagiogràfica 
medieval —la seva especialització— fins a la 
biografia antiga i la historiografia de la Pe-
nínsula Ibèrica medieval, sense oblidar, com 
no pot ser d’una altra manera, qüestions de 
filologia clàssica. Naturalment, en una obra 
d’aquestes dimensions i d’un espectre temàtic 
tan vast, no hi podien faltar qüestions epigrà-
fiques, a les quals dedicarem més atenció en 
aquesta recensió.
Són quatre les aportacions que versen so-
bre epigrafia. En primer lloc, Julián González 
Fernández ret homenatge al professor Valcár-
cel amb «Epigrafía cristiana de la Bética. 
Nuevos testimonios», on presenta quatre ins-
cripcions inèdites d’aquesta província, amb 
la corresponent descripció, edició, comentari 
i fotografia. Tres d’aquestes inscripcions són 
funeràries (una d’elles documenta per prime-
ra vegada el nom de Perpetua a la Península); 
el quart epígraf és una peça interessant dels 
segles V-VI dC, difícil d’interpretar i classifi-
cada per González Fernández com un altar. 
El segon article és el de Joaquín Gor-
rochategui, «Lista para una merdienda 
narbonense (AE 1997, 1071), corregida con 
aditamentos sobre el latín vulgar». És tracta 
d’una aportació divertida que demostra que 
sovint les lectures més senzilles són les encer-
tades. El text en qüestió és un grafit parietal 
procedent de Narbona, que l’editio princeps 
dels arqueòlegs Maryse i Raymond Sabrié, 
juntament amb Olivier Ginouvez, presenta 
així: mne / sardinas / olei / vini, on mne se-
ria la transcripció en caràcters llatins d’algun 
mot relacionat amb μνήμη, memòria, i per 
tant la llista seria un recordatori d’allò que 
s’ha de comprar. Doncs bé, Gorrochategui 
rebutja aquesta lectura i en proposa una altra 
més senzilla: substituir mne per pane, lectura 
que s’adiu amb el contingut de la llista i que 
és òbviament la correcta, tal com es pot veure 
en la fotografia de la inscripció que ofereix 
el mateix Gorrochategui. Per tant, el grafit 
és senzillament un llistat d’aliments, sense 
cap exhortació a la memòria del comprador 
ni res semblant. A continuació, el professor 
completa la seva aportació afegint alguns 
apunts sobre les característiques lingüísti-
ques d’aquest grafit, com ara la pèrdua de la 
-m en l’acusatiu pane i els genitius partitius 
olei i vini.
En tercer lloc, la contribució del professor 
Marc Mayer, titulada «Las dos caras de la 
moneda de un exemplum femenino: Cornelia 
madre de los Gracos en CIL VI 31610 y en 
Juvenal (6, 167-171)». El professor Mayer 
proposa una reinterpretació del passatge de 
Juvenal en relació amb la inscripció de la 
base d’una estàtua de Cornèlia situada a la 
porticus Aemiliae de Roma, segons la qual 
el satíric conformaria la imatge de la mare 
dels Gracs tot pensant en la inscripció i l’ac-
titud altiva (el grande supercilium) que devia 
mostrar la seva estàtua a la porticus. El joc 
intertextual és prou clar: el text de la inscrip-
ció (Cornelia Africani f(ilia) / Gracchorum) 
té ressò en els versos de Juvenal (Cornelia, 
mater / Gracchorum, si cum magnis virtuti-
bus adfers / grande supercilium et numeras 
in dote triumphos), amb una referència tant 
al pare de Cornèlia com als seus fills; d’altra 
banda, tant l’epítet mater Gracchorum com 
la seva actitud orgullosa són recurrents en la 
literatura llatina, tal com demostra el pro-
fessor Mayer amb una exposició exhaustiva 
d’exemples extrets d’autors antics. Si a tot 
276 SEBarc xiii, 2015, pp. 263-288
Recensions
això afegim que l’estàtua de Cornèlia deuria 
ser ben coneguda per al públic de Juvenal, de 
segur que en escoltar aquests versos deurien 
pensar amb un somriure murri en l’estàtua 
en qüestió. I és que, com explica a continu-
ació el professor Mayer, Cornèlia és víctima 
d’una tradició difamatòria que té el seu punt 
culminant en Marcial (cf. 11, 104, 11-22, on 
la mare dels Grac surt malparada, situada 
al costat d’una Lais i oposada a la virtuosa 
Lucrècia). Arribats a aquest punt, i tenint en 
compte l’escenificació gairebé teatral de Juve-
nal en parlar de Cornèlia, el professor Mayer 
es pregunta si tot plegat no tindrà quelcom 
de mim. La influència en Juvenal —i especial-
ment en la sàtira que ens ocupa, centrada en el 
tema del matrimoni— d’aquest gènere teatral 
tan esquiu i alhora tan recurrent ja ha estat 
demostrada anteriorment. Així, el professor 
Mayer amb tota probabilitat l’encerta quan 
proposa que Juvenal refà en aquesta passatge 
un seguit d’arguments mímics centrats en el 
personatge de Cornèlia.
En darrer lloc, l’última contribució que 
versa sobre epigrafia és «Sobre metodología 
epigráfica: la necesidad de ‘patear’ el terre-
no» de Juan Santos Yanguas, un recordatori 
de la necessitat de realitzar l’autòpsia de les 
inscripcions que hom vol estudiar, una tasca 
evident però sovint defugida. Així, el profes-
sor Santos posa de manifest la importància 
de veure personalment les inscripcions encara 
que hom s’hagi de desplaçar fins a indrets 
remots, i alerta contra el que podríem ano-
menar ‘epigrafia de despatx’, és a dir, l’estudi 
d’una inscripció sense haver-ne fet una anàlisi 
directa i sense examinar-ne, quan és possible 
fer-ho, l’emplaçament original. A fi d’il·lustrar 
aquesta veritat, Santos Yanguas ofereix dos 
exemples d’inscripcions mal interpretades 
que han estat recollides posteriorment per 
altres estudiosos sense comprovar-ne el text, i 
l’autòpsia de les quals revela clarament quina 
n’és la lectura correcta. 
Com hom pot veure, els dos volums 
dedicats al professor Valcárcel són un recull 
de contribucions sobre els temes més variats 
i escrits per especialistes prestigiosos; en 
concret, els quatre dedicats a l’epigrafia són 
tots ells ben interessants per les novetats que 
aporten. A causa, doncs, de l’enorme diversi-
tat temàtica de l’obra i de la qualitat dels col-
laboradors, de segur que el lector hi trobarà 
articles de rellevància per al seu camp d’estudi 
i podrà, de passada, saber una mica més de 
les múltiples disciplines que conformen els 
estudis de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana.
Víctor González Galera
Juan Manuel Abascal, Géza Alföldy, Inscripciones romanas de la provincia de Toledo 
(siglos I-III) (Biblioteca Archaeologica Hispana 42), Madrid, Real Academia de la Historia, 
2015, 368 pp., imatges en b/n. isbn: 978-84-15069-65-2.
La publicació que ressenyem és el recull de 
les inscripcions romanes de la província 
de Toledo fruit de les expedicions del gran 
mestre de l’epigrafia romana, Géza Alföldy 
i el professor Juan Manuel Abascal, de la 
Universitat d’Alacant, pel territori de la 
Meseta castellana. Es tracta d’una obra pòs-
tuma de l’historiador hongarès completada 
pel professor Abascal, que és el producte 
de molts anys i viatges per terres toledanes 
d’ambdós autors, amb la finalitat de trobar 
i documentar totes les inscripcions romanes 
de la regió datades d’entre els segles I-III, 
sense incloure els epígrafs cristians. El re-
sultat és aquesta obra, que recull un total 
de 278 inscripcions.


Iñigo Ruiz Arzalluz (coord.), Alejandro Martínez Sobrino, M.a Teresa Muñoz García de Iturrospe, Iñaki Ortigosa Egiraun, Enara San Juan Manso (edd.), Estudios de filología e historia

Iñigo Ruiz Arzalluz (coord.), Alejandro Martínez Sobrino, M.a Teresa Muñoz García de Iturrospe, Iñaki Ortigosa Egiraun, Enara San Juan Manso (edd.), Estudios de filología e historia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert