Fina,

Revistes Catalanes amb Accés Obert

1 Un altre exemple molt significatiu 6s la uti- 
lització que fern al catala occidental de I'article 
neutre: ulo». Nosaltres diem: «lo. Ilibre, .lo,> !la- 
pis. En canvi, al catala oriental, aquest article 
no existeix. Ells diuen: ei Ilibre, el Ilapis. 
Aquest article és un arcaisme que ens ha 
quedat del catala antic i, encara que a nivell de 
parla sigui correcte, a nivell escrit no es pot uti- 
litzar rnai. 
Aquestes variants dialectais i d'altres més 
aqui no esrnentades, són totalrnent correctes i 
tant catala es dir mirall com espill o escornbra 
corn granera. 
Conclusió 
A la Terra Alta parlern cataia i no qualsevol 
cosaque se l i  assembli, i un catala que no és ín- 
ferior ni pitjor al d'alires zones. Per tant, no ens 
hem de sentir rnai inferiors ni ridiculs arnb la  
nostra manera particular d'expressar-nos quan 
anern a d'altres contrades catalanes. 
El que si  hern de procurar, 6s treure del nos- 
tre vocabulari totes aquellos paraules i expres- 
sions castellanes que no existeixen en catala i 
que nosaltres hem catalanitzat. 
Aquest fet, pero, es dóna a tot arreu on el 
catala ha tingut una forta influencia castellana. 
Cal que siguern conscients que la riquesa 
cultural d'un poble radica en la seva llengua i 
per tant, I'hem d'estimar i conservar no tant sols 
parlant-la sin6 tarnbé esforqant-nos en escriure- 
la i utilitzar-la correctarnent. 
Ma CARME LOMBARTE 
BlBLlOGRAFlA 
-RUAlX I VINYET, Josep: Elm,catala en fitxesll. 
Edit. J. Ruaix amb la col. laboraci~ de la Delega- 
ció dgEnsenyarnent de Catala d'ornniurn Cultu- 
rai. Barcelona 1976. 
-VENY, Joan: Els parlars. Col.iecció: Coneixer 
Catalunya. Dopesa, Barcelona, 1980. 
SABÓ MOLL 
Introduccló terrissa de fusta o de rnetall, de forma troncoco- 
NO fa molts anys, fer sabó era una feina ha. nica invertida i amb un forat a la part inferior 
bitual de la dona. De la rnateixa manera que ca. que SeNeiX pera colocar.hi la roba i fe! la buga- 
da any es matava el porc, o es feien conserves, da" (Diccionari Cataia Valencia-Baliear); el que 
es feia el sabó per tot I'any, i moltes vegades s'utilitza aquí de terrissa. 
per mes d'un any. Despres d'aquesta introducció, us escrivim 
fer sabó rnoil, ja no es tan habitual i'elaboració artesanal del sabó rnoll. Us la po- 
corn abans, peró afortunadarnent encara que. dern oferir gracies a I'explicació de dues dones 
den a les nostres comarques algunes dones que de la Fatarella i Vilalba. Ja ho sabeu, si teniu 
en tan, perque, encara que hi hagi rentadores temps ganes POdeu sabó mO1l. 
autornatiques, sernpre h i  ha alguna peca que es  
renta a rna i, com diu una dona que el fa: ala ro- MANERA DE FER-LO 
ba rentada en sab6 moli té una fraganciarnolt Es cremen els clofoils d'ametlla, la cendra 
bona.. es porga, i s'ornplen dos dobles ben acararnu- 
La fragancia ha d'esser bona per forqa, Ilats. La cendra gruixuda que queda després de 
perque eis productes són ben naturals i a mes a POrQar-h0 es guarda; i es tira darnunt de la Pasta 
mes de la nostra terra, ja que gairebé tots els que hi ha al cOssi. 
pagesos de la Terra Alta cultiven arnetllers i ol i- Aterra, posat corn si fessis una bassia, es 
veis i, si no en tenen ells, en tenen els Ve'inS, 0 posen els 5 quiios de cal$ en pedra per esclatar, 
siguique ho tens quasi tot a casa. i darnunt s'hi tira una mica d'aigua perque la 
El color del sabó 6s una de les peculiaritats cal$ esclati (s'ha de vigilar que no et toqui als 
per a poder apreciar la seva qualitat. Depen ba- ulls ja que en esclatar 
sicarnent de I'oli que s'utiiitza; generalment Un cop esclatada la cal$ (es un mornent), 
s'aprofita I'oli del solatge i dels fregits, pero s'hi barreja la centra i, amb un xapo o bé una al- 
tarnbé es pot fer en oli bo, llavors el color es  tra eina semblant, es regira ben regirat, primer 
rnés ros. cap un costat i després cap a I'aitre. La calq es 
una indispensable es el <'cossi,, al rnig i la crendra es posa pel voltant i es va ba- 
Alcover-Moli el defineix corn: .gran recipient de rrejant. 
BUTLLET~ N' 2 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA, ESTlU DEL 1983 (27) 1 1  
TEMÁTICA HISTÓRICA, SOCIAL, I DE COSTUMS 
Dins del cossi (tapat amb el suro) s'hi posa 
la pasta (cendra i cal<;:), abans, alcul del cossi, 
s'hi posa una mica de palla perque no s'enganxi 
la pasta, i s'hi va tirant aigua (2 o 3 galledes) fins 
que el cossi estigui ben pie, i es deixa reposar 
vint-i-quatre hores. 
Al forat del cossi es posa un pelintxo (tros 
de drap) i també un testet (un tros de rejoleta), 
aixo esfa per dos motius: perque el forat no es 
quedi tapat amb la pasta i passi el líquid pels 
costats (rajoleta) iperque vagi rajant poc a poc, 
regalimanf el líquid pel pelintxo. . 
Aquest líquid primer és ellleixiu del primer 
raig, i es guarda en una garrafa. 
A la pasta que queda, s'hi torna afegir 
aigua i es deixa encossiar (reposar dins del cos-
si) dos dies, i al cap deis dos dies es trau el suro 
i es deixa rajar, i ja tenim el I/eixiu del segon 
raigo 
Aquesta operació es repeteix una altra ve-
gada i tindrem el I/eixiu del tercer raigo 
Un cop es té el I/eixiu, ve un deis moments 
més delicats, que és armar el I/eixiu: Dins d'un 
ribell es tira ellleixiu del primerraig i del segon; 
el del tercer raig, que és més fort, es va afegint a 
poc a poc, i mentrestant es va fent la prova de 
I'ou cru i de la patata de la mida d'un QU, que 
consisteix en tirar-los dins del /leixiu i, quan Ijou 
o la patata surt una punteta (com I'ungla petita) 
vol dir que el lIeixiu ja esta armat. 
L'últim procés de I'elaboració és preparar 
el calder i barrejar dins del calder el Ileixiu ar-
mat i I'oli, la mida és: per cada cinc topins de 
lIeixiu, dos topins d'oli. 
El topi és de 7 quarts, peró I'important és 
que I'eina (sigui topí o un altre estri) per mesurar 
I'oli i el Ileixiu sigui la mateixa. 
Es posa el calder al foc, que vagi bullint, i 
es va remenant fins que quedi tot ben lIigat, si 
no es Iliga, es desfa una mica de cal<;: en una 
paella" i se I'hi afegeix. 
El calder que es fa servir és el mateix de fer 
botifarres. Per deixar-Io ben !luent, es neteja 
amb un grapat de sal l vinagre i un fregall d'es-
part. 
MATERIALS I EINES 
- Dos dobles de cendra de clafolls d'amet/la (la 
part més exterior i menys dura de I'ametlla). 
o Cinc quilas de cal<;:. 
- Olí (del solatge, fregits, o oli bol. 
o Aigua . 
• o Cossi (un suro, un pelintxo i un testet) 
- Un ou cru i una Pata t a. 
o Un ribel!. 
- Un topí de set quarts (o un eina de la ma-
teixa mida). , 
- Un calder. 
- Garrafes de vidre o plastic (per guardar el 
lIeixiu). 
FINA 
EL COSSI 1 EL R1BELL 
EN r.: ELABORAGIO DEL 
SABO MOLL 
12 (28) BUTLLETí N° 2 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA, ESTIU DEL 1983 


Sabó moll

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert