Pellicer Ollés, Vicent

Revistes Catalanes amb Accés Obert

TEMÁTICA HISTÓRICA, SOCIAL I DE COSTUMS 
44 
Les fonts del Port 
Vicent Pellicer Ollés 
Eren temps de figues seques i de rostoll ; 
eren temps de farinetes amb cansalada (?) i 
rosegons de pa; de burro i de sarria; de serves 
i de codonys; d'avarques i de bastó de sabina; 
de masos i de pous amargenats; de bancal s i de 
margens arrenglerats; de suor amarada de pluja 
i de neus permanents; de ramats , de lIet endol-
cida i de boscos nets; de nits de contes, de brasa 
i de foc manyac; de mans clivellades i cares 
agostades; de criatures despullades per les 
eres i de gossos lIebrers; de pous de paga-
quitra, de cale; i de carboneres; de pins plagats 
d'esquirols, del vol de I'aufrany i del trencalos; 
eren temps de les plantes remeieres , del tupí i 
del canter; de lIuita per la supervivencia, de 
disputes i de recances; eren temps deis homens 
i les dones del Port , i de la saviesa amb que cada 
albada els il ·luminava. 
I també era el temps de les fonts (potser més 
d'un miler?): fonts per als pastors i per a/s 
ramats , per als matxos i per als burros, per a les 
raboses, les fagines i les genetes, per als tudons 
i les tórtores, els pinsans, els cargolets , els 
pardals de bardissa, e/s picots ... , per als boscos 
i els núvols . .. 
Temps era temps, les deus deis barrancs, 
de les planes i deis boscos del Port brollaven 
generosament. Al voltant de I'aigua creixen els 
masos (de Pau , del Carboneret, Sant Miquel, de 
les Eres, de Fandos, de Santa Pau ... ), les 
persones que hi habitaven, I'horta, els camps de 
blat, els farratges , els pins, els roures , els faigs , 
les molses .. . 
Els ramats , assedegats per la fartanera 
d'herbei fresc i tendre , buidaven els bassis de 
les Fontanelles de Dalt (Vall -de-rou res) i conti-
nuaven pasturant; hores després, baixaven a 
les Fontanelles de Baix per saciar-se'n, i calmar 
I'ansietat que els mossegava la gola resseca. 
Les ovelles, que s'atipaven de margarides i 
trevols d'olor, per les rodalies de la font deis 
Corralets (Alfara de Caries) , hi bevien tant com 
volien , i, seguint les petjades del pastor, continu-
aven fins a la cova deis Adells. 
Els animalons que corrien i menjaven per 
les vores deis rius (Algars, Estrets ... ) tastaven 
les aigües cristal ·lines de la font del Cigró, del 
Molinet, deis ullals de la rosa, I'ullal Gros ... , i els 
que preferien les pastures altes bevien aigües 
verges, xopes de sentors de romer, salvia, frígo-
la, sajolida ... 
Pastors i ramats baixaven per la portella del 
Vicari ; pujaven de la Caramella, de la mola 
Castellona; venien de la vall del Pastor, de la 
mola del Moro, de cova de Caro .. . , i tots feien 
cap a la font deis bassis de Caro: en un racó 
humit, curull de mol ses i falzies, prop d'un teix 
monumental , de les entranyes de la roca, per 
una escletxa ombrívola, brollava aigua dolc;a, 
que omplia diversos bassis gegantins. 
De sempre, al lIarg del temps, hi va haver 
una simbiosi perfecta entre els habitants del 
Port i I'aigua que la natura els regalava. L'aigua, 
el manna de la vida, era la fore;a vital , sense la 
qual la seua supervivencia, a muntanya, no 
estava garantida. 
Avui , lIuny de la bonanc;a d'aquells dies 
florits , que engalanaven les terres del Port, 
centenars de fonts ja han alenat per darrera 
vegada; d'altres, s'estan enfonsant en I'oblit i la 
ignorancia: són la pastura d'una agonia lenta i 
irreversible; i unes poques, ufanoses (perque 
han sigut recuperades pels guardes de Reser-
ves de Fauna, conservades per algun deis pocs 
pastors que hi queden, protegides per la mare 
natura ... ), són i seran (Déu sap durant quant 
temps!) la manifestació bell íssima d'una part de 
la cultura del Port que es troba amenac;ada de 
mort: una font que desapareix és un estel que 
cessa de brillar, un trosset del cor del bosc que 
es marceix. 
Font del Bassiol al Negrell. 
BUTLLETí NÚM. 30 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (680) 


Les fonts del Port

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert