Muñoz i Sebastià, Joan-Hilari

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL CETA VISITA ORTA DE SANT JOAN 
La custodia renaixentista de I'Església Parroquial 
d'Horta de Sant Joan. Noves aportacions 
Joan Hilari Mufioz i Sebastial 
Introducció 
De vegades, la troballa fortuita d'un docu- 
rnent en un arxiu ens perrnet coneixer rnoltes 
dades sobre una obra d'art, ja no tan sols 
I'autoria i cronologia (aspectes basics) sinó tam- 
bé d'altres elernents interessants corn ara qui 
fou el client que la va encarregar, corn es va 
desenvolupar el seu procés de creació, etc. 
Aquest és el cas de la custodia renaixentista de 
I'església Parroquial de Sant Joan Baptistad'Hor- 
ta de Sant Joan, una de les millors peces actu- 
alment conservades de les sorgides dels tallers 
d'arqenteria de la ciutat de Tortosa durant el 
seg& xvi. 
D'aquesta irnportant obra d'art fins ara no- 
mes es coneixia la seva adscripció al taller de 
Tortosa, gracies a la presencia del seu punxó 
ctDER>l rnarcat dos cops a la base de la peca,2 
i la cronologia aproximada, que girava al voltant 
de la segona-tercera decada del segle XVI, 
deduida a partir de les característiques forrnals 
de la custodia. 
Latroballad'un contracte realitzat I'any 1521 
entre dos argenters: Antoni Codina, de ~or tosa 
i Gabriel de Vilarnarics, d'origen barceloni pero 
que llavors residia a Tortosa, ens perrnet conei- 
xer la data de realització de I'obra i qui fou I'autor 
del disseny i qui realitza finalrnent la peca. 
Estudis anteriors i característiques 
de la custodia 
Aquesta interessant pecad'art(1arnina 1) fins 
fa ben pocs anys era practicarnent desconeguda 
pera la bibliografia especialitzada, caracteristica 
gairebé general pel que fa a I'argenteria de la part 
catalana de ladiocesi deTortosa. en clarcontrast 
arnb la part valenciana, rnolt rnés coneguda a 
partir dels estudis ja classics fets sobre els tallers 
d'argenteria de Morella i Sant Mateu. Tot i aixi, a 
partir de rnitjans dels anys 80 del segle xx la 
custodia d'Horta ha estat tractada per la biblio- 
grafia especialitzada i ha estat mostrada en dues 
importants exposicions d'art religiós. Aquests 
Lain~iia l .  Visio genera de a ci istoda de a partoai ia 
d'Horta de Sant Joan. 
fets han perrnes que aquesta interessant obra 
artística cornenci a ser coneguda tant pels estu- 
diosos corn pel públic en general. 
Probablernent un dels prirners estudiosos 
que va valorar-la corn a obra d'art fou el prevere 
d'origen rnorella Manuel Milian Boix, el qual va 
redactar I'any 1935, per encarrec del bisbat, un 
inventari de les peces artistiques que llavors es 
conservaven a la diocesi de Tortosa i que porta 
per titol Inventario Monumental Derfosense. 
D'aquesta irnporiant obra (que rornan inedita. ja 
que no ha estat publicada) es conserva una 
copia mecanografiada a I'Arxiu Diocesa de 
Tortosa. 
En el capítol destinat a Hortade Sant J ~ a n , ~  
en I'apartat d'objectes rnobles, Milian nornés hi 
destaca dues peces d'argenteria: un encenser 
(1001) BUTLLET~ NÚM. 38 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 25 
tardo-gotic de plata, datat als voltants de I'any 
1510 (actualment desaparegut) i la custodia 
renaixentista, la descripció de la qual malgrat la 
seva extensió, pel seu interes evident transcriu- 
rem íntegrament: CUSTODIA PROCESIONAL: 
Iglesia parroquial. Es de plata sobredorada; de 
estilo plateresco; labrada por 1520; punzón de 
Tortosa, quedando bien acreditado, siendo su- 
medeix 71 per 28 cm, mentre que la d'Horta 72 
per 32,5 centímetres), com a elements comuns 
presents en ambdues peces: el tipus de peu o la 
resolució del coronament mitjancant una forma 
arquitectonica molt ~emblant.~ D'altra banda, la 
custodia d'Horta també manté certs punts de 
contacte amb una altraobra realitzadaaTortosa 
pels voltants de I'any 1519' i que desaparegué 
ficiente esta pieza para acreditar todo un centro a I'estiu de 1936, robada per uns assaltantsde 1 de ~roduccibn artístico. Mide 78 cm. de alto v su la Catedral: el reliauiari de Sant Cosme i Sant 
pie'25x38 cm. Pie gallonado, gran borde, frente 
calado, plano repujado de flora. Caña en forma 
de barrote de arranque cuadrangulary aletas en 
los ángulos. Ostensorio a la manera gótica, 
sobreplataforma. En los frentes emergen cuatro 
columnas soportes con los Evangelistas, deba- 
jo dosel. Todo el  conjunto tiene un dosel de tres 
pináculos calados rematando en Calvario, sos- 
teniendo una imagen cada aguja. En el centro 
debajo del dosel central, el  viril también de la 
época. Mérito artístico extraordinario. 
L'any 1988 I'lnstitut d'Estudis Tarraconen- 
ses va publicar un llibre sobre I'argenteria gotica 
a lademarcaciódeTarraaonad'Antonio Martínez 
Subías. En aquesta obra es descriu llargament 
la custodia d'Horta, assenyalant les seves di- 
mensions (sis centímetres més petites respecte 
a I'alqada donada per Milian, segurament per la 
perdua del Crist del Calvari, encara conservat 
I'any 1935). Martínez data I'obra al voltant de 
I'any 1530.4 
L'any seguent es va fer a Barcelona una 
exposició d'art religiós per tal de celebrar el 
mil4enari de Catalunya que portava per títol 
MILLENIUM, en aquesta exposició fou mostra- 
da la custodia d'Horta dintre de I'apartat del 
Renaixement. La fitxa del cataleg fou elaborada 
per Núria de Dalmasess i aquesta investigado- 
ra, a més d'insistir en el fet que es tracta d'una 
obra d'argenteria on es barregen elements or- 
namental tardo-gotics amb d'altres renaixentis- 
tes, com ara I'eix vertical amb forma de gerra o 
el tractament de les figures dels quatre Evange- 
listes (lamines 2 i 3), aporta com a novetat 
I'establiment de relacions estilístiques entre 
aquesta peca amb d'altres obres valencianes 
del seglexvcom ara les custodies eucarístiques 
de Sant Jaume de Vila-real i la del Salvador de 
Borriana. 
Respecte a la custodia de Borriana, les 
semblances amb la d'Horta són prou grans, tant 
pel que fa a les mesures (la custodia valenciana 
Damia.8 Aquest re¡iquiari i la custodia d'Horta 
comparteixen alguns trets similars: forma i de- 
coració del peu (mitjancant petites traceries 
gotiques), la decoració de la part baixa del cos 
superior o les formes arquitectoniques de clara 
tradició gotica del coronament. 
Finalment, I'any 2000, a la Catedral de 
Tortosaes va realitzar una exposició d'art sacre 
de la diocesi, organitzada conjuntament pel 
bisbat i la Fundació "la Caixa", que portava per 
títol FlDEl SPECULUM. Aquesta mostra servia 
per celebrar el 850 anys de la restauració de la 
seu episcopal de Tortosa i els 400 de la consa- 
gració de la catedral gotica. També en aquesta 
ocasió fou mostrada la custodia d'Horta de Sant 
Joan. La fitxa del cataleg d'aquesta peqa, no- 
més recull les seves dades basiques i no aporta 
cap novetat significativa respecte a les dades 
anteriorment ja cita de^.^ 
El contracte per obrar la custodia d'Horta 
El dia 10 de novembre de I'any 1521 es 
reuniren dos argenters: Antoni Codina, de 
Tortosa i Gabriel Vilamarics, d'origen barceloní, 
pero llavors << habitantenla dita ciutatde Tortosa>. 
davant del notari de Tortosa Joan Vilarlo per 
formalitzar un acord entre ambdós argenters. 
Aquest acord basicament establiaque Vilamarics 
faria una custodia d'argent sobredaurat que 
Codina havia concordat previament amb els 
jurats i universitat d'Horta, segons un contracte 
establert davant el notari Jaume deClare~valls,~~ 
d'aquesta manera Codina "cedia" a Vilamarics 
la realització de I'obra contractada previament 
per el1 amb el govern municipal d'Horta i al qual 
havia donat una mostra>), o sigui un dibuix de 
I'obra per formalitzar I'acord. Per tant el disseny 
de la Custodia era de Codina, mentre que la 
realització de I'obra seria feina de Vilamarics 
Les condicions economiques entre Codina 
i Vilamarics eren ben simples: del preu de I'obra 
(sense quantificar en la concordia) es farien tres 
26 BUTLLET~ NÚM. 38 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (1002) 
EL CETA VISITA ORTA DE SANT JOAN 
parts, una per al primer i dues per al segon. 
D'altra banda, Codina lliurava a Vilamarics dos 
ducats -per lo daurar de dita custodia)). Final- 
rnent, per compensar econornicament el segon 
argenter, *.. .mestreAntoni Codina dona a feral 
dit Gabriel Vilamarics una creu de argent la qual 
se té a fer en la vila de Vallderoures, l2 la qualse 
obliga lo dit mestre Gabriel fer si e segons és 
obligat lo dit mestre Codina a la dita vila de 
Vallderoures, e de aquella 6 haia de respondre 
al  dit Codina lo dit mestre Gabriel quinze du- 
cats ... La pena establerta per incomplirnent 
del contracte s'establi en 200 Iliures de moneda 
barcelonesa. 
Apunts biografics dels argenters 
Codina i Vilamarics 
Les referencies que disposem de I'argenter 
Antoni Codina són prou nornbroses i nornés 
recollirem les més interessants: Sabern que 
residia a la parroquia de I'Alfondec de Tortosa 
(banda sud de la ciutat, al voltant de I'actual 
avinguda Generalitat), perque així hi consta tant 
al fogatge de 1 496j4 corn al de I'any 151 5.15 
Mitjancant els diferents volurns del clavari muni- 
cipal de Tortosa sabern que fou marcador de 
Lnnii~ia 2 Detall de la pati baixa de la custodia 
I'argent de la ciutat rnolts cops entre els anys 
1500 i 1538.i6 Estigué casat arnb una dona 
anomenada Cecilia i tinguéalrnenysquatrefills, 
dels quals coneixem I'activitat professional de 
dos d'ells: Antoni, que fou notarii7 i Jaurne, que 
segui I'ofici del seu pare,l8 i que arriba a ser 
familiar de la inq~isició.'~ 
Respecte a la seva activitat professional, a 
part del disseny de la custodia d'Horta, sabern 
que el dia 3 de gener de I'any 1519, va signar un 
contracte amb un grup de deu persones de 
Tortosa per tal de fer ..deu joyes de argent, co 
és. scudella, taca o copa, de pes de deu onces 
y hun quart de bon argent y de la marca de 
Tortosa quiscuna>> a raó de 20 sous I'unca de 
pes. El termini per lliurar les peces era una 
setrnana per cada peca i per saber I'ordre de 
rebuda, es va establir un sorteig entre les deu 
personesinteres~ades.~~ El dia 4 d'agost d'aquell 
mateix any va comprar als tutors de les filles del 
notari difunt Pere Pruner, de Tortosa, or i argent 
per valor de 133 Iliures, 17 sous i 8 d iner~ .~ '  
L'any següent va signar un contracte arnb un 
altre argenter de Tortosa, anornenat Antoni de 
Sant Lloren?, mitjancant el qual Codina acolliria 
durant dos anys al fill d'aquest per ensenyar-li 
I'ofici. Corn a paga rebria 4 Iliures el primer any 
i 8 el seoon. Der cobrir les necessitats de 
., , m  
I 'a~renent.~~ Finalrnent, el dia 24 de seternbre de 
I'any 1535 va rebre del clavari municipal de la 
ciutat de Tortosa un total de 5 Iliures, 12 sous i 
9 diners < c . .  .perrahó de les canadelles de argent 
ha fet per joia de les alimaries de la presa de 
Tunis.. d3 
Pel que fa a Gabriel Vilamarics, les dades 
que disposern d'ell no son tant nornbroses corn 
les d'Antoni Codina, pero les breus referencies 
que tenirn d'ell ens permeten perfilar un breu 
esbós de la seva tasca professional. Aixi, Núria 
de Dalrnases el documenta entre els anys 1487 
i 1498 mitjancant diferents referencies proce- 
dents de protocols notarials com a argenter 
habitant a Barcel~na.~~Gracies a indicacions 
d'aquesta investigadora tarnbé podem afegir 
dues noticies més: el fet que realitza la seva 
passantia a principis del segle XviZ5 i que el dia 
1 de novembre de 1502, deixa d'actuar com a 
procurador de I'abat de Montserrat (ho era des 
del dia 20 de rnaig de 1499), traspassant-li el 
carrec a Narcis Sitjar, causidic de B a r c e l ~ n a . ~ ~  
Per tant, la custodia d'Horta és la primera obra 
que li podern atribuir docurnentalment. 
(1003) BUTLLET~ NÚM. 38 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 27 
EL CETA VISITA ORTA DE SANT JOAN 
Valoracions finals 
La població d'Horta va realitzar a principis 
del segle xvi un ambiciós programa decoratiu 
de la seva parroquia, ja que en un espai d'una 
vintena anysva encarar la realització del retaule 
major, d'un retaule dedicat a les Animes del 
Purgatori. un encenser i la custodia del Corpus, 
essent aquesta darrera I'unica de les peces 
actualment conservades. 
El retaule major, datat pels voltants dels 
anys 151 0-30, desaparegué cremat durant I'es- 
tiu de I'any 1936 i estava dedicat al santtitularde 
la parroquia, Sant Joan Baptista. Segons la 
descripció de mossen Milian Boix era de dimen- 
sions gegantines i seguia una disposició encara 
gotica, amb una talla d'aquest sant al carrer 
central i un conjunt de pintures dedicades a la 
vidadel sant als laterals, a més d'una monumen- 
tal predela i d'un guardapols, tots dos amb 
p i n t ~ r e s . ~ ~  
Per altre costat, sabem que els jurats van 
contractar el mes de novembre de I'any 1523 
amb el pintor tortosí Vicent Desi la realització 
d'un retaule dedicat a les Animes del Purgatori 
destinat també a I'església parroquial, per un 
valor de 60 Iliures, un terq de les quals el pintor 
va cobrar el dia 3 de desembre d'aquell 
No sabem quan desaparegué aquesta obra, ja 
que no costa en I'inventari de mossen Milian. 
Respecte al encenser no tenim cap dada més 
que la referencia anteriorment esmentada i la 
custodia ja I'hem tractat en aquest petit estudi. 
Tots aquests elements ens poden fer supo- 
sar que la població d'Horta vivia una epoca 
d'esplendor economic, riquesa que li va perme- 
tre realitzar totes aquestes quatre obres artisti- 
ques en un termini breu de temps. La custodia 
per exposar el Corpus Christi, és malaurada- 
ment, la única restaqueens hapervingutd'aquell 
esplendor economic i artístic. 
Notes 
1. Professor de I'IES Ramon Berenguer iv 
d'Amposta. e-mail: vinallop@terra.es 
1 Lanii,ia 3 Detall del cos central de la custodia amb el viril i dues figures d Evangclistes I 
28 BUTLLET~ NÚM. 38 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (1004) 
EL CETA VISITA ORTA DE SANT JOAN 
2. El punxó d'argenteria de la ciutat de Tortosa 
es presenta en dues formes: KDEWUA* a 
les peces rnés antigues, com ara el bust- 
reliquiari de Santa Cordula, realitzat abans 
de I'any 1347; i tarnbé en la forma (.DER. en 
les pecesfetesapartirdefinalsdelseglexv, 
corn és el cas de la custodia d'Horta. Encara 
que hi ha peces del segle xvl, corn ara el 
bust-reiiquiari de Sant Eudald (o Eulali), 
datat I'any 1551, que presenten les dues 
formes. 
3. ADT (= Arxiu Diocesa de Tortosa). Manuel 
MILIAN. lnventario Monumental Dertosen- 
se. Palanques: 1935, 189-1 91. 
4. Antonio MART~NEZ SUB~AS. La Platería góti- 
ca en Tarragona y Provincia. Tipología, 
catálogo, punzones. Tarragona: Diputació 
de Tarragona 1988,91-92. 
5. Núria de DALMASES. (<Ostensori-retade>>. 
Millenum. Historia i Art de I'Església Catala- 
na. Barcelona: Generalitat de Catalunya 
1989, 452-453. 
6. Jesús SAENZDEMIERA. "Custodiade mano". 
Reyes y mecenas. Los Reyes Católicos- 
Maximiliano 1 y los inicios de la Casa de 
Austria en España. Toledo: Editorial Electa 
1992, 397-398. 
7. AHCTE (= Arxiu Historic Comarcal de les 
Terres de I'Ebre). Fons Eduard Solé. Caixa 
4, carpeta 20. 
8. Joan CID I MULET. La Guerra Civil i la 
revolucióa Tortosa (1936- 1939). Barcelona: 
Publicacionsde I'Abadiade Montserrat2001, 
114. 
9. DD. AA. Fidei Speculum. Art litúrgic de la 
dioceside Tortosa. Barcelona: Fundació "la 
Caixa" 2000, 133. 
10. ACTo (= Arxiu de la Catedral de Tortosa). 
Fons Notarial. Joan Vilar, any 1521, docu- 
ment solt. 
11. D'aquest notari no sabem si es conserven 
protocols. De I'únic notari d'Horta arnb cog- 
norn Claresvalls del qual sabem que es 
conserven protocols és Joan Claresvalls, 
del qual hi ha un manual notarial de I'any 
1584 que es guarda a I'arxiu de la Catedral 
de Tortosa. 
12. No sabern si finalment aquesta creu de 
Vallderoures es porta a terme, perque si bé 
es veritat que en aquella població es con- 
serva una creu processional renaixentista 
d'argent, és una mica rnés tardana (datada 
al voltants dels anys 1545-50) i, per altre 
costat, porta les marques d'un argenter que 
no és Vilarnarics ni Codina: -ORONA>>, i a 
rnés el punxó de Saragossa. Cristina ESTE- 
RAS. Orfebrería de Teruel y su provincia. 
Vol. II. Terol: Instituto de Estudios Turolen- 
ses 1980, 133-135. 
13. ACTo. Fons Notarial. Joan Vilar, any 1521, 
docurnent solt. 
14. Josep IGLÉSIES. La població de les vegue- 
ríes de Tarragona, Montblanc i Tortosa, 
segons el fogatge de 1496. Reus: Associa- 
ció d'Estudis Reusencs 1987, 276. 
15. ACA (=Arxiu de la Corona d'Aragó). Reial 
Patrirnoni. Mestre Racional, A-401 ,fol. 245v. 
16. AHCTE. Fons Municipal deTortosa. Clavari 
104-119. 
17. ACTo. Fons Notarial. Pere Perera 8, 1 de 
febrer de 1539. 
18. ACTo. Fons Notarial. Pere Perera 14, 23 
d'agost de 1548. 
19. AHCTE. Fons Municipal de Tortosa, regis- 
tre 2453 (paper). Docurnent del dia 15 de 
novernbre de 1554. 
20. AHT (= Arxiu HistoricdeTarragona). FNT(= 
Fons Notarial de Tortosa). Protocol de Joan 
Vilar, any 1518. Signatura 1310. 
21. Ibid. 
22. AHT. FNT. Protocol de JoanVilar, any 1519. 
Signatura 131 1. 7 de novernbre de 151 9. 
23. AHCTE. Clavari 1 17. 
24. Núria DE DALMASES. Orfebreria catalana 
medieval: Barcelona 1300- 1500 (aproxima- 
ció a I'estudi). Argenters i documents. 
Barcelona: Institutd'Estudis Catalans 1992, 
153 
25. Núria de DALMASES. <<La orfebrería barce- 
lonesa del siglo XVI a través de los 'Llibres 
de passanties'>l. D'Art 3-4. Barcelona: Uni- 
versitat de Barcelona, 16. Malgrat que en 
aquest article, per un error de lectura, el 
cognorn de I'argenter és "Vilamajors", quan 
reairnent es tracta de "Vilarnarics". 
26. AHPB (= Amiu Histbric de Protocols de 
Barcelona). Notari Esteve Soley, lligall 3, 
manual 71. 
27. ADT. Manuel MILIAN. lnventario Monumen- 
tal Dertosense. Palanques: 1935, 189. 
28. AHT. FNT. Protocol de Pere Bosch, any 
1523. Signatura 1286. 3 de desernbre de 
1523. 
(1005) BUTLLET~ NUM. 38 DEL CENTRE D'ESTUDIS DELA TERRA ALTA 29 


La custòdia renaixentista de l'Església Parroquial d'Horta de Sant Joan. Noves aportacions

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert