Resum executiu del director de la revista Paradigmes

Llarch, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Les oportunitats de futur per a l’economia catalana
en un context de superació de la crisi centren el con-
tingut del monogràfic del número 3 de Paradigmes.
Si en el monogràfic anterior reflexionàvem sobre
el caràcter més o menys conjuntural o estructural
de l’actual període recessiu a nivell global, en
aquest ens centrem en l’economia catalana i ens
plantegem vies de futur per superar amb èxit l’ac-
tual maltempsada. 
Obrim el monogràfic amb una panoràmica general
sobre les tendències generals de l’economia mun-
dial i de la situació actual de l’economia catalana.
Els dos primers textos, a càrrec de Maite Ardèvol
(Observatori de Mercats Exteriors d’ACC1Ó) i
Xavier Sala i Martín (Columbia University), esta-
bleixen un diàleg molt suggerent sobre el futur im-
mediat de l’economia mundial amb qüestions que
van des del paper que hi jugarà l’economia nord-
americana fins al futur de les classes mitjanes pas-
sant per la sobrevaloració del iuan. Riel Miller
(XPeridoX: Futures Consulting), per la seva banda,
fa unes reflexions més a llarg termini sobre les
transformacions generals de l’economia, en què
ens adverteix que tenim una tendència molt forta a
reaccionar davant les situacions de crisi intentant
restablir les condicions del passat. I ens recomana
canviar l'enfocament i ser imaginatius. 
Salvador Estapé (IESE) dibuixa una panoràmica
general de l’economia catalana, amb especial aten-
ció a la combinació de productivitat, innovació i sal-
do exterior dels diferents sectors productius. L’evo-
lució d’aquests paràmetres, juntament amb el mo-
del de negoci explicarien, segons l’autor, el grau de
fortalesa dels diferents sectors i empreses de la nos-
tra economia. 
L’entrevista de Xavier Salvador a Jordi Cartanyà
(CIRIT) enceta el bloc dedicat a la innovació. Com a
responsable del PNRI i del seu pla d’actuació, Car-
tanyà remarca el seu propòsit que allò que en l’àmbit
de la innovació no passa i hauria de passar, ho pro-
mogui l’Administració. Per Cartanyà, l’estructura eco-
nòmica d’una societat innovadora ja no és la indus-
trial, on cadascú s’està al seu sector. En el futur no hi
haurà sectors, sinó metasectors. Cal entendre els me-
tasectors com la confluència d’activitats o de seg-
ments d’activitats pertanyents a diferents sectors tra-
dicionals que substitueixen la similitud del producte
o del servei final com a nexe d’unió per nous proces-
sos de producció comuns o per respondre a noves ti-
pologies de demanda. 
En aquest context, presentem dos documents del
màxim interès. D’una banda, una síntesi de les refle-
xions que en el marc del desenvolupament del PNRI
han conduït a identificar vint sectors o metasectors
on es podria focalitzar la recerca i la innovació durant
els propers anys a Catalunya. Metasectors que han de
respondre a reptes de futur on l’R+D+I és determi-
nant per fer-hi front i on Catalunya ja parteix d’una
base científica, tecnològica i empresarial que li pro-
porciona oportunitats rellevants per abordar-los amb
èxit. Aquest document es complementa amb un 
quadre que identifica els sectors o àmbits de prioritat
vigents a diversos estats i regions del món, des 
d’Alemanya fins a Austràlia, passant per Espanya i
Euskadi.
El bloc següent correspon a una primera aproximació
a sis dels vint metasectors on es detecten més oportu-
nitats per focalitzar-hi els esforços en R+D+I. Es tracta
de la Gestió de ciutats i d’espais (a càrrec de Diego
Guri, d'ACC1Ó), els Productes culturals i audiovisuals
Oportunitats de futur per a l’economia catalana6
Resum executiu
Escenaris, àmbits i oportunitats 
per a l’economia catalana
ENRIC LLARCH
006-009_02_OK.qxp:Prova 2  16/11/09  12:42  Página 6
(Santiago Miralles, de la CCRTV), el Consum d’emo-
cions i experiències (Salvador Anton, de la URV i mem-
bre del Consell Editorial de Paradigmes), els Nous mate-
rials (Xavier Gil, de la UPC), els Ecoprocessos (José M.
Baldasano Recio, de la UPC) i els Sistemes de produc-
ció avançats. (Myriam Garcia-Berro, de l’ASCAMM). 
La tria d’aquests metasectors s’ha fet en base al
criteri de ser activitats que fins ara havien tingut
poc o nul tractament en els números anteriors de
Paradigmes i sobre els quals no existien gaires
aproximacions conceptuals als nostre país, espe-
cialment contemplats des de la perspectiva d’opor-
tunitats econòmiques de futur. Això comporta una
dificultat afegida a l’hora d’abordar-ne els contin-
guts que té com a contrapartida un interès addicio-
nal a causa de la novetat de l’enfocament adoptat.
Hem procurat que els articles sobre els metasectors
donessin resposta en la mesura del possible a quatre
qüestions fonamentals:
a) Aproximació conceptual a cadascun dels sis me-
tasectors.
b) Tendències previsibles de la demanda global de
béns o serveis del metasector que justifiquin que par-
lem d'un àmbit emergent o de futur.
c) Reconeixement de la situació al nostre país en
aquest àmbit: empreses capdavanteres o que hi po-
den migrar amb facilitat, grau d'internacionalització i
de participació en projectes a l'exterior, centres de re-
cerca específics i investigadors i universitaris que s'hi
dediquen.
d) Identificació de les estratègies i de les polítiques
públiques, privades i mixtes que caldria implementar
per aconseguir que aquesta oportunitat esdevingués
un èxit.
El tercer bloc del monogràfic, i sempre sense ànim
d’exhaustivitat, tracta sobre polítiques transversals
per millorar la competitivitat de l’economia catalana.
Les entrevistes amb Vijay Govinndarajan (Tuck
School of Business del Dartmouth College), a càrrec
de Mar Jiménez, i amb Eric Maskin (Princenton
University), a càrrec d’Andrea Venturini, tracten en
bona mesura del tema de la innovació. El primer re-
comana a Europa que concentri els seus esforços en
quatre o cinc sectors. El Premi Nobel d’Economia del
2007, per la seva banda, adverteix que el sistema de
patents afecta negativament la innovació i que les
imitacions que tinguin una component creativa tam-
bé són bones per als països industrialitzats. 
Les aportacions de Salvador Alemany (Abertis i
Cercle d’Economia) i, també en bona part, de Salva-
dor Cardús (UAB)aborden el tema del lideratge. El
primer, sosté que els empresaris han de posar més
compromís en el projecte col·lectiu, en el projecte
país. I afegeix que cal fer-ho no només per patriotis-
me, que ja seria un argument per a molts, sinó per
necessitat. Cardús, per la seva banda, afirma que els
valors que s'atribueixen a les conductes econòmiques
fa temps que no són resultat de principis sinó d'inte-
ressos descarnats degudament emmascarats de va-
lors morals. I reclama l'existència d'una xarxa de lide-
ratges a diversa escala que actuïn amb criteris relati-
vament autònoms, però amb una brúixola comuna.
Clou aquest bloc dedicat a polítiques transversals un
article d’en Joan B. Casas que recupera un enfoca-
ment que semblava una mica oblidat en els darrers
temps, el de l’economia regional i de la utilització de
7paradigmes /  número 3 / desembre 2009
Cal entendre els metasectors com la confluència
d’activitats o de segments d’activitats pertanyents 
a diferents sectors tradicionals que substitueixen 
la similitud del producte o del servei final com a 
nexe d’unió per nous processos de producció comuns 
o per respondre a noves tipologies de demanda.
006-009_02_OK.qxp:Prova 2  16/11/09  12:42  Página 7
la variable espai en l’anàlisi econòmica. En aquest
context, Casas reivindica les potencialitats per a
 l’economia catalana que ofereix la potenciació del
corredor mediterrani, entès com una regió nodal
 definida a partir de la interdependència funcional
i de la densitat de fluxos entre els seus elements. 
El darrer bloc del monogràfic correspon a l’anàlisi
d’un sèrie emblemàtica d’empreses amb models de
negoci d’èxit. Perquè, com ens deia Jordi Cartanyà, 
la tecnologia ens la poden copiar fàcilment, però el
model de negoci és molt més difícil. D’una banda,
Isidre Fainé, president de la Caixa de Pensions, ens
explica que l’èxit de la seva entitat es basa en la pro-
ximitat, l’atenció personalitzada i adaptada al client i
les noves tecnologies, amb unes polítiques de riscos
molt prudents. S’analitza també el cas de Ficosa,
a partir d’una entrevista al seu president Josep Maria
Pujol, a càrrec de Núria Peláez. La innovació, la im-
plicació de l’equip humà i una ambiciosa política
d’internacionalització basada en una encertada tria
de socis forans han fet de Ficosa la principal empresa
catalana de components d’automoció. 
Modest Guinjoan, de Barcelona Economia i membre
del Consell Editorial de Paradigmes, analitza dos exem-
ples de model d’èxit en el sector agroalimentari. D’una
banda, el celler del Priorat Costers del Siurana on, se-
gons l’autor, els valors tradicionals de l’empresa catala-
na, com són la seriositat en totes les facetes de l’empre-
sa, la solidesa de les posicions en un mercat objectiu (el
de la màxima qualitat) i molt de  treball, demostren que
encara poden ser vàlids per arribar a l’excel·lència. L’al-
tre cas analitzat és el  d’Agromillora Catalana, dedicada
als plançons d’arbres fruiters, ceps i oliveres. En aquest
cas, la innovació, l’escala productiva i la tecnologia de
distribució serien les claus de l’èxit.
Per tancar aquest bloc, Pere Lleonart (Gabinet d’Es-
tudis Ecnòmics) i Víctor Fabregat (CITYC) analitzen
les transformacions en el model de negoci del tèxtil
de moda, a través de casos com Inditex, Mango, Des-
igual, Sita Murt o Pronovias. La integració vertical 
del sector amb uns punts de venda exclusius d’on
s’obté informació de primera mà sobre els canvis dels
gustos dels clients, la resposta immediata a aquesta
demanda, la deslocalització en regions més o menys
allunyades segons la immediatesa amb què s’ha de
respondre a aquests canvis en la demanda i una lo-
gística molt sofisticada són algunes de les claus de les
transformacions d’aquest negoci i de l’èxit de la ma-
joria d’aquestes empreses. 
El monogràfic es clou amb unes entrevistes amb els
onze empresaris membres del Consell Editorial de
Paradigmes. Es tracta de Josep Campeny (Termes
Orion), Xavier Cardona (Prysmian Cables y Sistemas
SL), Joan Font (Bon Preu), Carles Kinder (GTD), Jo-
sep Mateu (RACC i FemCAT), Josep Morell (Jem),
Artemi Nolla (AN Grup), Josep M. Pujol (Grup Pujol),
Ramon Roca (Ros Roca), Ramon Térmens (Taurus) i
Salvador Tous (Tous). Les entrevistes s’estructuren a
partir d’un qüestionari comú al voltant de l’impacte de
la crisi a la seva empresa i al seu sector, les mesures
adoptades per fer-hi front i les propostes de política
econòmica que cal que s’implementin des de les dife-
rents administracions. No tots han patit la situació
econòmica en la mateixa magnitud, però la gran ma-
joria coincideix a assenyalar que el pitjor ja ha passat.
Malgrat la diversitat de les propostes per sortir de la
crisi, hi ha una coincidència general en el diagnòstic:
cal una estratègia planificada i amb objectius a llarg
termini que, liderada per les administracions públi-
ques, aplegui les empreses i els ciutadans per a treba-
llar en una mateixa direcció.
Oportunitats de futur per a l’economia catalana8
006-009_02_OK.qxp:Prova 2  16/11/09  12:42  Página 8
Aquest número de Paradigmes es clou amb dos arti-
cles mot destacats en l’apartat de Miscel·lània. D’una
banda Antoni Soy (Secretaria d’Indústria del DIUE)
analitza la nova indústria, que aplegaria també aque-
lles activitats de serveis externalitzades o que prove-
eixen bàsicament a les activitats industrials tradicio-
nals. Per això s’impulsa una política industrial basa-
da en la promoció del talent, la creativitat i el conei-
xement; el foment de la internacionalització i la pro-
moció de les multinacionals pròpies; l’estímul de
l’emprenedoria i d’una dimensió empresarial òptima
per a ser competitius; el progrés de la cooperació i
les aliances estratègiques entre empreses; la simplifi-
cació  administrativa i la millora de l’entorn logístic i
infraestructural de les empreses 
D’altra banda, Alfons Garcia (DIUE) fa una aproxi-
mació a la balança fiscal de Catalunya en relació amb
l’Estat espanyol després del desplegament financer
de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya. Després 
d’una meticulosa i pormenoritzada aproximació me-
todològica, l’autor conclou que la reducció de la xifra
de dèficit fiscal, calculat amb el criteri de flux mone-
tari, oscil·larà entre un 24 % i un 30 %. D’aquesta
manera, el dèficit fiscal passaria d'equivaldre al vol-
tant del 10 % del PIB fins a una banda entre el 5,3 i
el 7,2 %.
Finalment, cal destacar que l’edició digital d’aquest
nou número de Paradigmes, a més dels elements
multimedia, ofereix continguts addicionals, com
són una entrevista a Rosabeth Moss Canter, de la
Harvard Business School, que sosté que Europa ne-
cessita un canvi de mentalitat i molta més innova-
ció. També recull una taula rodona sobre l’economia
de la identitat, celebrada a la darrera edició de la
Universitat Catalana d’Estiu, a Prada del Conflent. 
En l’obertura, a càrrec de l’Honorable Josep Huguet 
i Biosca, es recorda que, segons l’Organització Mun-
dial del Turisme, el turisme sostenible és «aquell que
contribueix a desenvolupar integralment el territori
i promou la seva identitat». La taula rodona compta
amb la participació de Rubén Lois González
(Universidade de Santiago), Oriol Junqueras
(UAB), Artur Duart (Interpreta Cultura), Xavier
Nadal (PimeCava), Pep Palau (Pep Palau Von
Arendt & Associats), Jordi Tresserras (UB) i Josep
Chias (Chias Marketing).
9paradigmes /  número 3 / desembre 2009
ENRIC LLARCH
Director
Dels onze empresaris membres del Consell Editorial de
Paradigmes, no tots han patit la situació econòmica en la
mateixa magnitud, però la gran majoria coincideix que el pitjor
ha passat. Malgrat la diversitat de les propostes per sortir de la
crisi, hi ha una coincidència general en el diagnòstic: cal una
estratègia planificada i amb objectius a llarg termini que,
liderada per les administracions públiques, aplegui les
empreses i els ciutadans per treballar en una mateixa direcció.
006-009_02_OK.qxp:Prova 2  16/11/09  12:42  Página 9


Resum executiu. Escenaris, àmbits i oportunitats per a l'economia catalana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert