Anguera Nolla, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ELS BOTERS D'ALTAFULLA. NOTA DE LECTURA 
L'expandiment del conreu de la vinya i I'impuls que prengué la 
comercialització de I'aiguardent al segle xvtii es traduiren en una bona 
part del litoral catala i a les terres més immediates, en I'aparició de 
múltiples i relativament importants nuclis de boters que es mantin- 
gueren forca actius fins a la segona decada del segle xx, almenys en 
el tros comprés entre el Llobregat i el Francoli. El seu estudi es encara 
per fer, tot i comptar amb una font d'informació immediata com són 
les actes anuals dels congressos gremials. A I'Arxiu municipal de Reus 
es conserva una coHecció incompleta de les memóries publicades. En 
aquesta breu nota pretenc, tan sois. oferir un buidat de les noticies 
que, referents a Altafulla, contenen els volums d'aquest Arxiu. 
Altafulla trameté, com a deiegat dels seus boters al XVIIe Congres 
celebrat a Barcelona. el 1889, Francesc Llanas l ;  aleshores hi havia 
a la vila 22 boters associats, 4 aprenents i 7 propietaris de taller, abur- 
gesosa segons la terminologia oficial2. Els obrers sindicats havien 
demanat el 13 de novembre del 1888 al secretariat de la federació, 
juntament amb els del Vendrell, que bi enviessin un delegat. ja que 
els seus interessos laborals es veien perjudicats en trametre des de la 
vila del Vendrell úbarriles malagueños fondados a la de Altafullaw. 
Es tractava d'un model de pipa que es construia a uns preus molt re- 
duits, i autoritzats només per als comerciants de Vilafranca, Torres 
i Jané. El sindicat no va poder ésser-hi representat per cap comissionat 
per no útener ni un céntimo en nuestro poder». segons la memoria del 
secretariat llegida al congrés '. El 6 de gener del 1889 fou reclamada 
1. FEDERACI~N DE OPICIALES TONEL~ROS DE LA REGIÓN ESPARA: Adas del 
XVII congreso, Barcelona. 1889, p. 7. 
2. Id., p. 141. 
3. Id.. ps. 10-11. 
de nou l'assistencia dels dirigents sindicals al Vendrell on s'havien 
descobert cinc o sis tallers que construien pipes per a la secció d'Alta- 
fulla. pel preu de 16 rals. Després de dures discussions els patrons 
acceptaren de pagar una pesseta més per cada pipa que s'havia fet 
en aquelles condicions, «que por cierto era un número bastante respe- 
table». Els diners foren lliurats tots a la secció local del sindicat, i els 
patrons, conminats a «jamás volver a cometer semejante rebaja por 
considerarlo una injusticia». Mentre, els dirigents renyaren els obrers 
federats que no havien complert el pacte de les tarifes establertes, 
trebailant per sota del preu 4. 
Les claudicacions altafullenques deurien ser constants, doncs, el 
16 de maig del 1889 s'acusava els boters locals de cobrar a 8 rals els 
barrils que tenien establerta la seva tarifa en 12. El fet fou negat pel 
seu delegat Llanas, pero confirmat per tots els altres assistents5. 
La situacio de crisi del gremi queda recollida, en el torn d'informes 
locals del congrés: <Llanas de Altafulla dice que su organización es 
buena, pero de resultas de encontrar los burgueses la pipería más ba- 
rata en otras secciones. el trabajo ha quedado bastante reducido» 6. 
Malgrat tot. sembla tenir una certa disponibilitat económica ja que 
Llanas afirma haver trames al secretariat dues cartes amb 25 pessetes 
cada una per a fer front a les despeses sindicals, tot i que els dirigents 
de la federació diuen que no les varen rebre '; en canvi si que arriba- 
ren les 75 (50 1'1 1 de gener i 25 el 7 de fehrer del 1889). que foren 
trameses en ajuda dels vaguistes de Valencia 
Els boters d'Altafulla ja no trameteren deiegats als congressos 
XXXVII, XXXVIII, XXXIX. XL, XLI i XLIV que se celebraren 
respectivament a Reus el 1910, 1911 i 1912, a Barcelona el 1914 i 1916 
i de nou a Reus el 1920, com tampoc consta que hi hagués cap afiliat. 
De tota manera, al primer congrés. el del 1910, el delegat de Torre- 
dembarra afirmava que per I'agost del 1909 «eran muy pocos los es- 
quiroles que por alli había, y estos aún en la vecina villa de Altafulla~ 9.
4. Id., p. 15. 
5. Id.. p. 72. 
6. Id., p. 44. 
7. Id., ps. 69-70. 
8. Id.. p. 143. 
9. Actas del XXXVII, Reus, 1910. p. 25. Per l'activitat dels boters de la Torre. 
vegeu A~cuena, P.: nEI moviment sindical.. Rovin~, S-J. - P. ANGUERA: Historia de 
Torredembarra: Segles XVIII-XX, Torredembarra. 1984, ps. 89-92. 
Tot plegat fa pensar en i'existencia d'un grup més aviat reduit, 
tendent a la desaparició, solidari amb els seus companys de professió 
(com ho demostra els diners recollits per a les vagues de Valencia), 
pero f o r ~ a t  a la claudicació davant els patrons per causa de la crisi 
de la indústria i ]'existencia d'altres grups de boters més nombrosos 
a la rodalia. 


Els boters d'Altafulla. Nota de lectura

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert