Pous, Martí

Serrano, Yolanda

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'OFICI DE BOTER: HISTORIA 1 FOLKLORE 
L'origen de I'ofici de boter, no el podem trobar abans de I'Edat Mitjana. 
Des de i'antigor, el vi sempre havia estat guardat o transportat en inlfores o 
gerres. No és fins I'any 1015 que es comenca a parlar de boters a Catalunya, 
entenent com a boter aquel1 qui constniia bótes amb cercols. El primer gremi 
de boters a Caralunya no es uoba fins I'any 1257 i podem dir sense temenga 
que fou el primer &Europa, confirmat pel fet que el gremi de boters de París 
fou fundat I'any 1538. 
Els oficis de boter i de mestre d'aka tenien molta similitud. La tradició 
conta que les primeres naus i les primeres cases tenien forma de bóta i eren 
obra de boteria. A Barcelona, aquesta semblanca de treball féu que boters i 
mestres d'aka s'establissin junts prop de l'actual placa d 'h toni  Lopez, sota 
unes voltes conegudes més en@ per les Voltes dels Encants. L'any 1399, els 
boters ja posaven c2rcols "prop la font de vora mar.. 
El carrer de Boters de Barcelona, que no creiemque hagi ponat cap alue 
nom, pressuposa I'antiguitat d'aquest ofici i la convivencia de  boters en aquest 
lloc. 
Els boters, com tots els oficis, tenien el seu Patró. Només que, al llarg 
del temps, per les circumstincies, la tradició i la histdria, se'n coneixen més 
d'un. De la ma de Joan Amades els anirem a coneker. 
Sant Urba, considerat Patró del vi, era per aquest fet també Patró dels 
boters. 
Santa Magdalena és la santa del vi, doncs, la tenien per patrona els 
marxants de vi, els taverners i els boters (22 de juliol). 
A la Ciutat de Mallorca invoquen a Sant Joan coma Patró dels mestres 
boters. Tal vegada aquesta adv,ocació dels mallorquins es deu al fet que hom 
atribueix a la fusta de roure i d'alzina fenda pel llamp (Ilatnpada) diverses 
gricies. És sabut que els boters prefereixen aquesta fusta per a les dogues de 
les bótes. 
Pero els boters barcclonins tenien com a Patrona Santa Eulalia, com 
també la hi tenien altres oficis. Pa prefer6ncia d'advocaci0 dels boters tenia un 
bon fonament: com que un dels martiris que sofrí la santa clonzella fou cl de 
Ilangar-la diverses vegades costa aval1 de la Baixada de Sant Eulilia posada 
dins d'una bóta, els mestres boters van creure que cap altra santa no podia 
ésser millar que ella.llur advocada. 
Encara trobem Santa Caterina (25 de novembre), a la qual havien feta 
la scva Patrona conjuntament els mestres d'aixa i els boters, que eren oficis 
molt sernblants, 
El mes que als boters se'ls despertava la feina era el mes d'agost. A les 
conuades vinateres, comencen a endegar les bótes i preparen les bastides per 
embotar la collita. Antigament molts boters eren ambulants. Els cellers més 
importants tenien eines més grosses i de mal portar de I'art de la boteria, per 
tal que se'n poguessin servir els boters i els tartraires. El tartri, que és el posit 
que roman al fons i a les parets de les hótes de vi i que s'tia de fer saltar, era 
també una de les feines dels boters abans de la verema. 
Els boters, tant a I'hora de clestartrar com de repassar i repicar els cercols 
de llurs bótes, cantaven i xiulaven la "Xiulada., tradicional de Sant Quintí de 
Mediona del Penedes. 
Als pobles amb contrades vinícoles, els boters figuraven a part de la 
resta de la població en les ceremónies agraries i, per Carnestoltes, hi tenien 
una participació especial. 
A Tarragona, pel Carnestoltes de 1861, els boters varen c o n s t ~ i r  una 
bóta gegant al mig de la Placa de la Font. Vestien indumentaria especial: 
espardenyes de set vetes negres, camisa blanca planxada, calces de vellut 
negre, faixa de seda vermella, mocador d'herbes al col1 a tal1 de corbata i 
barretina musca al cap amb la punta ensorrada i decantada cap a l'esquerra. 
A Vilanova i La Gehrú, en el programa de 1868, consta que els boters 
van fer la característica bóta a la Plaga de les Neus i, a les dues de la tarda 
fomaren una campana del gremi fent el seu hall voltant per carrers i places. 
També ho ferenels boters de Reus, EIVendrell i Valls i d'altres contrades 
vinateres. Solien construir una bóta de grans dimensions amb molta rapidesa. 
Un bon nombre de trehalladors feien llui foc al so de la música i seguien un 
cert ritme de treball. Un cop finida la bóta es recobria ben bé de pega o quitra 
i es deixava estar al lloc on es construia fins el dimans de Carnestoltes, dia en 
que una comparsa del gremi de boters feia el ball al seu voltant. Després el 
més ve11 del gremi, que generalment no havia pres pan en la comparsa ni en 
la ballada, calava foc a La bóta i es produ'ia una gran foguera. 
També Fóra de Catalunya, a algunes ciutats alemanyes, cada any sorrien 
els boters a fer balls i jocs molt extraordinaris al vottant d'una bóta. 
És 111olt possible que el costum sigui també propi d'altres patsos vinaters 
com Italia o el Sud de Franca. 
A Catalunya tenim el Ball de cercols o de cercolets alnb una figura que 
tracta de simular una bótafeta ambuna combinació i barreja de cercols(danses 
i cerimdnies rituals a divinitats vinateres). 
D'aquest ball en diu Aureli Capmany que creu "que prové de la 
celebració de les collites i exultació corresponent,,. 
Perla seva pan, Joan Amades ens diu que .els balls de cercolets, gairebé 
exclusius de contrades vinícoles, poden reconeixer un origen que radica en 
les festes i cerimdnies de les veremes, en les quals havia estat freqüent simular 
la construcció d'una bóta que els ballaires encara figuren fer amb I'entretekit 
de llurs cercols, tot adornant de flors i de pampols quan es balla en temps que 
encara tenen pimpols els ceps-. 


L'ofici de boter: història i folklore

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert