Estimular les vocacions científiques amb camps de treball estivals, per ampliar la mirada dels estudiants cap a l’activitat científica i la recerc

Calsamiglia, Maria

Perdiguer, Miquel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Joves fan ciència
El programa Joves i Ciència de Caixa Catalunya té com a objectiu
exposar joves amb talent a l’activitat científica, despertar el seu
interès en aquest àmbit i donar-los suport al llarg de la seva
formació. El programa s’ha iniciat el 2008 amb les E2C3 (Estades
d’Estiu de Ciència de Caixa Catalunya), on han participat 53 noies
i nois de setze anys. Els punts clau de les estades han estat:
l’adequació de les activitats als objectius, la participació de
personal científic entusiasta i comunicador i un grup de
seleccionats amb actituds i aptituds científiques destacades.
Les E2C3 han superat les expectatives inicials: l’entusiasme, la
curiositat, la capacitat i la voluntat de treball dels participants i els
científics s’han anat retroalimentant, i han permès als joves assolir
un progrés científic i un ambient de convivència molt engrescadors.
De talent n’hi ha, i molt. Ens queda, doncs, molt terreny per
recórrer per tal d’ajudar que el talent es detecti, aflori i es
desenvolupi.
MARIA CALSAMIGLIA 
MIQUEL PERDIGUER 
169-173_CALSAMIGLIA.qxp:Prova 2  3/12/08  12:21  Página 169
A l’Obra Social de Caixa Catalunya s’ha iniciat
recentment una nova àrea d’activitat d’R+D+I
que s’adreça fonamentalment a dinamitzar les re-
lacions universitat-empresa (per exemple, amb el
suport al Parc Científic de Barcelona), donar su-
port a noves iniciatives de postgraus d’excel·lèn-
cia d’abast internacional (per exemple, donant
suport a la Barcelona Graduate School of Econo-
mics) i fer una aposta per les persones amb ta-
lent. És dins d’aquesta tercera línia on s’ubica el
programa Joves i Ciència. 
El programa Joves i Ciència té com a primer ob-
jectiu exposar joves amb talent a l’activitat cientí-
fica, despertar el seu interès en aquest àmbit i do-
nar-los suport al llarg de la seva formació, tot fent
una aposta seriosa pels futurs potencials investi-
gadors. Aquesta acció intenta contribuir a la crei-
xent demanda de la indústria de personal alta-
ment qualificat i a invertir la tendència a la baixa
del nombre d’alumnes matriculats a carreres
d’àmbit científic.
El programa Joves i Ciència 
té com a primer objectiu exposar
joves amb talent a l’activitat
científica, despertar el seu interès en
aquest àmbit i donar-los suport al llarg
de la seva formació.
El programa Joves i Ciència s’ha iniciat aquest
any amb les E2C3 (Estades d’Estiu de Ciència de
Caixa Catalunya), on han participat 53 noies i
nois que havien finalitzat quart d’ESO. Les Esta-
des han tingut lloc a les Planes de Son, a l’Alt
Àneu, del 30 de juny al 12 de juliol. Cada partici-
pant ha desenvolupat un dels cinc projectes que
s’hi oferien, juntament amb científics actius en les
diferents àrees de treball i amb companys de la
mateixa edat, amb interessos i aptituds similars
envers la ciència. 
Els punts clau de les estades han estat: 
 l’adequació de les activitats als objectius;
 l’adequació dels científics;
 el grup de participants seleccionats.
1. Adequació de les activitats 
als objectius
La ciència, en l’educació secundària –i també uni-
versitària–, s’imparteix freqüentment com un bloc
massís i complex de continguts, davant del qual
és difícil plantejar-se preguntes: prou feina té
l’alumne a entendre els conceptes i els mecanis-
mes per saber resoldre els problemes exigits.
Els participants han après a buscar
informació, plantejar hipòtesis,
dissenyar experiments, interpretar els
resultats, discutir, escoltar, mostrar
una actitud crítica i a tenir en compte
totes les possibles explicacions.
L’activitat científica, la recerca, és una manera de
mirar i percebre el món natural, és l’aplicació del
paradigma científic en l’anàlisi de situacions es-
pecífiques. És aquest punt crític de curiositat i
creativitat, de rigorositat i discussió constant,
que la fan única i atractiva. I això, els alumnes ho
desconeixen. 
Per tal que les estades despertin i alimentin voca-
cions científiques, més que una preparació i un
aprofundiment teòrics per a cursos avançats, els
joves han après a pensar com ho fan els científics,
enfrontant-se amb un projecte de recerca real.
Els participants han après a buscar informació, a
plantejar hipòtesis, a dissenyar experiments, a in-
terpretar els resultats, a discutir, a escoltar, a mos-
trar una actitud crítica i un xic escèptica davant
les informacions que reben i a tenir en compte
totes les possibles explicacions. Aquest és l’encant
de la ciència: fer-ne. 
2. Adequació dels científics
Un dels punts diferencials d’aquesta experiència
és el treball dels joves amb científics actius en el
camp dels projectes desenvolupats. Aquests cien-
tífics són el referent, el model dels joves partici-
pants: el seu entusiasme i dinamisme, la seva de-
dicació a la ciència, la manera de pensar i
La gestió del talent170
169-173_CALSAMIGLIA.qxp:Prova 2  3/12/08  12:21  Página 170
procedir, discutir, animar i exigir han estat clau
perquè l’experiència hagi resultat una descoberta
positiva del món de la ciència.
3. El grup de participants
L’èxit del programa depèn de que els protagonis-
tes en treguin profit i converteixin l’estada en una
experiència dinàmica i enriquidora, tant des del
punt de vista del creixement personal com del
desenvolupament estrictament intel·lectual. En
aquest campus, el jove esdevé el protagonista del
seu aprenentatge. Per això, és imprescindible que
tingui ambició, implicació i interès en l’àmbit del
coneixement científic i estigui disposat a esforçar-
se... amb alegria. Ser científic no és tan sols una
feina, sinó també una actitud vital. 
El jove esdevé el protagonista del seu
aprenentatge; és imprescindible que
tingui ambició, implicació i interès
per la ciència i que estigui disposat a
esforçar-se... amb alegria.
Un dels punts més rellevants d’aquesta primera
experiència ha estat precisament el fet de trobar-
se 53 noies i nois d’arreu de Catalunya amb inte-
ressos, ambicions, aficions i capacitats intel·lec-
tuals similars. El nivell de treball, de dinàmica de
grup, d’activitats i de conversa aprofundida ha es-
tat únic i molt engrescador. 
La selecció d’aquests participants ha estat labo-
riosa i molt pensada, tenint en compte, a més,
que vam rebre vora mil sol·licituds.
Selecció dels participants
En primer lloc, i amb l’ajuda de la Direcció Gene-
ral d’Innovació Educativa del Departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya, es va
enviar la informació sobre les Estades a cadascun
dels centres educatius de secundària de Catalu-
nya, amb l’objectiu que els alumnes amb actitud
i aptitud per a la ciència poguessin optar a ser un
dels participants. Com vam arribar a seleccionar
els 53 noies i nois? Què significa tenir talent per a
la ciència en aquestes edats? 
En la selecció dels candidats es va
valorar tant el potencial intel·lectual,
com la curiositat, la creativitat, la
implicació, l’interès, la capacitat de
meravellar-se, la voluntat d’aprendre
contínuament, la perseverança,
l’empatia, la generositat, l’honestedat
i la capacitat de frustració.
La selecció dels participants es va basar en diver-
sos elements, cap dels quals per si sol no repre-
senta una mesura fiable del perfil del jove que
buscàvem, però que, en conjunt, ens van perme-
tre fer un balanç entre diferents aspectes que vam
171paradigmes /  número 1 / desembre 2008
A les E2C3, els joves aprenen a pensar com a
científics.
169-173_CALSAMIGLIA.qxp:Prova 2  3/12/08  12:21  Página 171
creure rellevants a l’hora de definir el talent. D’u-
na banda, hi ha la capacitat intel·lectual, condició
necessària però no suficient per esdevenir un
científic prometedor. Hi ha àmbits de la ciència
que requereixen habilitats diferents: no és el
mateix la capacitat d’anàlisi matemàtica i d’abs-
tracció que necessita un físic teòric que la capaci-
tat d’observació meticulosa i de memòria infinita
d’un entomòleg. Però en general, el científic ha
de tenir no tan sols la capacitat d’assimilar dades
i conceptes i saber-los relacionar amb els fenò-
mens que observa, sinó que també ha de crear
nou coneixement, de manera rigorosa, analítica i
lògica. Aquest exercici intel·lectual requereix for-
çosament habilitats concretes, com més nombro-
ses i variades millor.
Participants i científics han après,
pensat i discutit i, a més, han
compartit estones de lleure amb
música, jocs i llargues caminades.
Així es pot arribar molt lluny!
A més de les capacitats intel·lectuals, hi ha as-
pectes d’actitud que són tan o més importants
com a indicadors de talent. La curiositat, la crea-
tivitat, la implicació, l’interès, la capacitat de me-
ravellar-se, la voluntat d’aprendre contínuament
i la perseverança són elements que un científic
requereix per alimentar el progrés de la seva vo-
cació. Així com hi ha feines que donen resultats
immediats, la recerca científica és una aposta de
llarg recorregut. Cal saber conviure amb la frus-
tració, i transformar-la en un estímul per conti-
nuar investigant. 
Les habilitats socials i personals són també bàsi-
ques. Cada cop més, els científics treballen en
equip. És important reconèixer les pròpies limita-
cions i valorar les habilitats dels companys, com
també saber liderar i crear un ambient de treball
productiu. L’empatia, la generositat i l’honestedat
conformen el codi ètic, el marc d’interacció ne-
cessari per a qualsevol activitat col·lectiva: la
ciència tampoc no se n’escapa. La bondat sense
coneixement no és útil per a la ciència, però el
coneixement sense bondat és un perill. 
Essent conscients de la impossibilitat d’arribar a
mesurar cadascun d’aquests aspectes dels candi-
dats, i de la necessitat que teníem d’aproximar-
nos-hi, vam establir un procediment de sol·licitud
que ens permetés avaluar, per diferents vies, els
aspectes acadèmics, els d’actitud vital i els de la
personalitat dels sol·licitants. L’alumne havia
d’enviar el full de sol·licitud amb l’expedient aca-
dèmic i una carta d’interès. Un expedient acadè-
mic brillant és, normalment, indicador d’unes
certes capacitats intel·lectuals i d’un esperit d’es-
forç i de treball. En la carta d’interès, l’alumne
ens exposava allò que ell creia important que sa-
béssim quant a les seves motivacions, personali-
tat, mèrits i activitats extracurriculars. Volíem
detectar l’originalitat, els interessos i la creativitat,
a banda de l’aspecte més formal de com escriure i
presentar una carta. Paral·lelament, i de manera
confidencial, un membre del professorat de cièn-
cies, i un altre de l’equip directiu o tutor havien
d’omplir un formulari en el qual havien d’avaluar
aspectes ben diversos de l’alumne: capacitat in-
tel·lectual, curiositat, capacitat de comunicació,
perseverança, capacitat de treball, actitud davant
els problemes, responsabilitat, empatia, lideratge,
capacitat de treball en grup, etc. Amb aquestes
dades, vam preseleccionar 102 candidats, que
vam entrevistar. L’entrevista va ser clau a l’hora
de confirmar de primera mà el que la carta, l’ex-
pedient i les valoracions dels professors ens
suggerien. Vam valorar tant aspectes personals
(motivació, inquietud científica, curiositat) com
d’intuïció i creativitat científiques. 
Hi ha molt talent... i per tot arreu! Cal
imaginació política, interès genuí i
iniciatives valentes perquè aquest
talent es desenvolupi i aflori. No els
podem fallar, ens hi va el futur.
El fet en si de seleccionar és ja importantíssim: el
grup se sent privilegiat i amb la responsabilitat
de fer-ho el millor possible. L’entusiasme, la cu-
riositat, la capacitat i la voluntat de treball dels
participants i els científics s’han anat retroalimen-
tant i s’han hagut d’improvisar noves activitats i
conferències amb investigadors per donar respos-
La gestió del talent172
169-173_CALSAMIGLIA.qxp:Prova 2  3/12/08  12:22  Página 172
ta a les preguntes que els alumnes anaven plan-
tejant, i satisfer la curiositat dels nois i noies. Par-
ticipants i científics no tan sols han après, pensat
i discutit, sinó que a més han compartit bones es-
tones de lleure, amb música, jocs i llargues cami-
nades. Així es pot arribar molt lluny. 
Cadascun dels criteris utilitzats està subjecte a va-
riacions de criteri entre els centres, els professors i
els avaluadors. Un cop viscuda l’experiència de
les Estades, creiem que el conjunt dels criteris uti-
litzats en la selecció de candidats han estat
adients. Els participants a les estades han estat
tots molt bons; aquí no hi ha hagut error. És
molt possible, però, que ens n’haguem deixat
alguns d’excel·lents. Tant és així, que el programa
estava dissenyat per a 50 joves, i finalment vam
haver d’improvisar una petita ampliació fins a 53
participants. 
Aquesta primera experiència ens ha donat una
lliçó esperançadora: hi ha molt talent... i per tot
arreu! Cal imaginació política, interès genuí i ini-
ciatives valentes perquè aquest talent es desenvo-
lupi i aflori. El programa Joves i Ciència de Caixa
Catalunya no canvia el panorama científic del
país, però sí que ha obert els ulls a un grup de 53
adolescents que esperem que s’enfrontaran amb
el batxillerat amb renovades ambicions. No els
podem fallar, ens hi va el futur.
173paradigmes /  número 1 / desembre 2008
MIQUEL PERDIGUER
Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UB
i diplomat en Màrqueting per ESADE.
Director de l’Obra Social de Caixa Catalunya.
Col·labora en el màster de Banca i finances de l’IDEC (UPF).
Ha estat professor de màrqueting financer a l’IESE i de les dues edicions 
del màster en Finances de Deusto a Barcelona. A Caixa de Catalunya ha exercit 
de director de l’àrea de Màrqueting, membre del Comitè d’Actius i Passius,
conseller de CC Gestió i de la Societat de Titulització CC
i com a administrador d’una SICAV a Luxemburg. 
MARIA CALSAMIGLIA
Llicenciada en Veterinària per la UAB i doctora en Patobiologia veterinària per la
Universitat de Minnesota.
Professora d’Aula Escola Europea i directora del
programa Joves i Ciència de Caixa Catalunya.
Ha estat investigadora al Centre de Recerca en Sanitat Animal de la UAB.
169-173_CALSAMIGLIA.qxp:Prova 2  3/12/08  12:22  Página 173


Joves fan ciència

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert